ASSAJOS, NERVIS I MOLTA IL·LUSIÓ: COMPTE ENRERE PEL GRAN DIA

Toni Ruiz19/05/26  

“Mira profundament en la natura i aleshores ho entendràs tot millor.” — Albert Einstein

Cada dia està més a prop la SORTIDA D’ESCOLA, en què haurem de presentar les nostres propostes artístiques davant de tots els companys i companyes del Marta Mata.

Per aquest motiu, hem començat a assajar com ho farem. Ens hem organitzat per parelles i serem els i les responsables d’un racó artístic al bosc:

  • GINA i MARWA: explicarem com muntar un Mòbil natural. Es necessita un pal, cordes de roba, pinyes, fulles i algun altre element decoratiu del bosc.
  • RIAD i LEYLA: serem els responsables de dirigir els Boscos naturals. Es realitzen amb un full de paper, sorra, fulles, pals i cola per enganxar tots els elements necessaris per crear els nostres boscos.
  • JACOB i JULEN: nosaltres portarem l’espai de Fulles naturals. Caldrà buscar pel bosc fulles que ens agradin per posar sota d’un full de paper i calcar amb les ceres que els facilitarem.
  • FERDOUS i AINA: explicarem com crear Insectes naturals. Per aquesta creació, es necessitaran fulles de paper, fulles del bosc amb formes originals i retoladors. Els ajudarem a imaginar insectes diversos i a acompanyar la fulla de cap, potes, antenes i, fins i tot, ales.
  • RAYZA i ADAY: ajudarem a elaborar Arbres naturals. Per aquesta elaboració es necessiten fulls de paper, fulles de diferents colors, retoladors i cola per enganxar. Així elaborarem arbres originals i imaginatius.
  • SIDRA i TONI: guiarem als artistes que vulguin crear Persones del bosc. Els duran a terme amb fulls de paper, pals, fulles, aglans, pedres, tot aquest material recollit del bosc. Els donarem cola per enganxar tots els elements.

Per ajudar-nos durant l’explicació, la Toni ens ha donat uns llibrets on es troben totes les obres d’art que hem creat el grup Taronja durant els diferents dimecres de Projecte de Comunitat. Cadascú té el seu llibret, amb les seves creacions, acompanyades de les fotografies i materials necessaris.

Aquestes dues últimes sessions, hem aprofitat per treure’ns una mica la vergonya i explicar-nos entre nosaltres com fer les propostes artístiques. El dia 3 de juny ho farem davant de més alumnes de l’escola, petits, mitjans i grans.

També hem confegit els cartells per penjar el dia de la sortida i així situar-nos al bosc per propostes.

Ja queda molt poc pel gran dia, esperem que tothom gaudeixi del nostre art i de les nostres idees.

L’ART DE MESURAR EL CREIXEMENT

Toni Ruiz19/05/26  

“L’error no és una taca, sinó un senyal de camí.” — Gianni Rodari

Durant el mes de novembre ens vam pesar, per tal d’esbrinar quants Pinotxos pesa una moto. Però, la setmana passada, una Pinotxo va comentar “Ara ja peso 20!”. Arran d’aquest comentari, ens vam plantejar si encara pesem el mateix que al novembre, o si el nostre pes havia canviat.

Així doncs, ens hem tornat a pujar a la bàscula, per veure quants quilos pesem ara mateix. Hem escrit la dada del novembre, la dada del maig i la diferència. Què és la diferència? Vol dir si el nombre de quilos actual és més gran, més petit o igual.

El vocabulari ens ha jugat una mala passada, ja que l’expressió guanyar quilos ens ha portat a competir, a la idea de guanyar o perdre. Però en realitat, només és una manera de parlar, perquè pesem més o menys, sense guanyar ni perdre res. També ens ha costat una mica calcular la diferència i entendre quants números hem pujat. Sobretot, hem tingut molts dubtes quan alguns i algunes de nosaltres hem comprovat que el nombre de quilos del novembre és el mateix que el de maig. Llavors, si el número és el mateix, quina és la diferència?

Hem manipulat números i reglets per entendre aquesta operació, ja que els càlculs els fem normalment amb números més petits. També hem compartit els nostres dubtes i descobriments amb el grup, parlant a la rotllana de com comptar números endavant i endarrere.

Continuarem parlant de números i de vegades els entendrem i de vegades no. Però l’aprenentatge és això, una pràctica del dia a dia i continuar avançant en els coneixements.

ELS DIBUIXANTS: DONANT IDENTITAT A LA NOSTRA AUCA

docent218/05/26  

“Dibuixar és una altra manera de pensar.” — Pablo Picasso

Dins del nostre projecte, el departament de dibuixants tenia una missió molt important: donar forma visual a la història de la nostra escola.

Ben aviat vam descobrir que dibuixar una auca no consistia simplement a fer dibuixos bonics. El veritable repte era aconseguir que totes les vinyetes compartissin un mateix estil perquè, quan les observéssim juntes, semblessin formar part d’una única obra.

Per aconseguir-ho, els dibuixants es van repartir les responsabilitats. Una persona es va encarregar de dibuixar sempre el Tintín, una altra el Milú, una altra els mestres i una altra els fons i escenaris. D’aquesta manera, tots els personatges i espais mantenien una coherència visual al llarg de les 29 vinyetes de l’auca.

Però la feina no acabava aquí. També era molt important revisar els dibuixos, assegurar-se que els personatges fossin fàcilment identificables i comprovar que els espais que apareixien diverses vegades, com el vestíbul o els passadissos, mantinguessin els mateixos elements perquè el lector els pogués reconèixer.

Aquest procés ens ha ajudat a entendre que les imatges també expliquen històries. Cada detall, cada objecte i cada personatge aporta informació i ajuda a transmetre el missatge que volem comunicar.

A més, hem desenvolupat habilitats relacionades amb l’observació, la representació visual i la selecció d’informació rellevant. Abans de dibuixar, calia pensar què era imprescindible que aparegués i què ajudaria a entendre millor cada escena.

Aquesta tasca connecta amb l’educació artística, la comunicació visual i la capacitat de representar idees a través de les imatges. També ens ha ensenyat que, quan treballem en equip, la coherència i la coordinació són tan importants com la creativitat.

Poc a poc, les idees que havíem investigat es van començar a transformar en imatges. I així, la història de la nostra escola va començar a cobrar vida davant dels nostres ulls.

LES NOSTRES VINYETES COMENCEN A PRENDRE VIDA

A mesura que avancem en la construcció de la nostra auca, cada vegada podem veure més clar com totes les peces del projecte van encaixant. Els dibuixos, els personatges, els espais i els primers detalls de les vinyetes comencen a donar forma a la història que volem explicar.

En aquest vídeo us mostrem com estan quedant algunes de les vinyetes i compartim les impressions dels Tintins mentre veuen com les seves idees es transformen, a poc a poc, en una auca real.

És emocionant comprovar com tot allò que durant setmanes havíem investigat, planificat i imaginat comença a convertir-se en imatges que expliquen la història de la nostra escola.

Mireu aquí el video

TOT A PUNT PER JUGAR PLEGATS

Mireia Puig18/05/26  

Després de crear i preparar els diferents jocs que portarem a la sortida del 3 de juny amb tota l’escola, arriba el moment d’escriure les instruccions i les normes de funcionament de cada material.

Primer de tot, entre tots i totes pensem quina informació és important explicar de cada joc i com s’ha d’utilitzar. Compartim idees, conversem i ens posem d’acord perquè les instruccions quedin clares i entenedores per a tothom. Un cop ja ho tenim clar, ens posem a escriure. Alguns infants ja escrivim de manera molt autònoma, mentre que d’altres necessitem una mica d’ajuda i acompanyament de la mestra per sentir-nos més segurs i segures a l’hora d’escriure. Tots i totes, però, participem amb moltes ganes i il·lusió.

Per acabar, la Mireia passa tots els escrits al Canva perquè les instruccions quedin més visuals, ordenades i professionals. Ara sí, ja tenim els jocs a punt per compartir-los i gaudir-ne plegats el dia de la sortida!

Amb aquesta activitat desenvolupem la competència comunicativa a través de la conversa, la presa d’acords i l’escriptura de textos amb una finalitatmolt concreta. També treballem aspectes com la cooperació, la participació activa, l’autonomia i el respecte pels diferents ritmes d’aprenentatge.

“Jugar és el treball dels infants.” — Maria Montessori

PETITS LECTORS, GRANS APRENENTATGES

Mireia Puig18/05/26  

Aquest curs duem a terme l’activitat Embolcallem la lectura. Durant les diferents trobades amb les Tanits, millorem el nostre procés lector i aprenem noves estratègies per llegir millor. En parelles o en trios, les Tanits s’esforcen de valent per ajudar-nos a perfeccionar la lectura i a guanyar més confiança.

Després de cada sessió, tant les Tanits com nosaltres omplim un full de valoració on ens posem una nota segons com ha anat la trobada. Ara que ja hem acabat totes les sessions, ens toca fer una tasca molt important: comptar totes les votacions, sumar-les i descobrir qui de nosaltres ha sabut escoltar i respectar millor els consells de les Tanits. També volem saber quina o quines Tanits han estat les expertes a l’hora d’ensenyar-nos a llegir millor.

Per aconseguir-ho, hem de fer molts càlculs i no sempre ens resulta fàcil. Alguns comptem amb els dits, altres ho fem de cap i altres utilitzem les regletes per ajudar-nos. Però el més important és que, fent servir una estratègia o una altra, tots treballem de valent i aprenem junts mentre ens divertim.

A través de les diferents trobades amb les Tanits, millorem la lectura, la comunicació i la confiança en nosaltres mateixos. També desenvolupem el pensament matemàtic comptant, sumant i comparant resultats mitjançant diferents estratègies i materials manipulatius. A més, treballem valors com la cooperació, l’escolta, el respecte i l’ajuda entre iguals, afavorint així el nostre desenvolupament integral.

“Si vols aventura, llança’t a la lectura.” — J. K. Rowling

ENREGISTREM LA CANÇÓ “SOMNIS QUE CAMINEN”

Meritxell Tardà18/05/26  

Els nens i nenes de l’aula de Tabalugues finalment hem enregistrat la cançó dels parcs sencera! 🎶

Fins ara només n’havíem gravat una part per al Verkami que vam realitzar durant el segon trimestre, però aquest dijous hem pogut viure l’experiència completa. Per grups, hem anat a la ràdio i hem enregistrat tota la cançó.

Ha estat una experiència molt especial i emocionant. Ens ho hem passat molt bé cantant, escoltant-nos i treballant plegats. A més, ens ha encantat poder veure com es fa una gravació de veritat!

Ara estem molt contents i emocionats esperant el resultat final. Tenim moltes ganes de compartir-lo amb tothom! 🎤✨

TERCERA GOTA: LA MIDA INVISIBLE DE L’AIGUA

Cristina Vargas17/05/26  

“Pensar és atrevir-se a posar en dubte allò evident.” — Hannah Arendt

Les Tanits tenim diversos projectes oberts aquest curs: el treball de sensibilització amb l’Escola Àuria, el repte d’escriure un conte col·laboratiu, la preparació del pas a la comunitat de mitjans… I, entre tots aquests camins oberts, continua ben viu el nostre projecte d’aula sobre el riu Anoia.

Les famílies van respondre amb entusiasme a la nostra demanda d’ampolles per construir un riu simbòlic. Quan vam aconseguir les 100 ampolles petites necessàries per representar els 50 litres d’aigua que pot contaminar una sola burilla de tabac, vam descobrir que el volum que ocupaven era molt més petit del que imaginàvem. El nostre riu no tindria la força visual que esperàvem per impactar i fer pensar la comunitat. Així doncs, vam decidir ampliar la proposta i començar a portar ampolles i garrafes de mides diferents.

Dies després, a la classe, vam plantejar un nou repte: construir aquests 50 litres de maneres diverses, utilitzant tots els recipients que teníem al nostre abast. Però, enmig de la rotllana, va aparèixer una pregunta inesperada. L’Aleix, observant una garrafa de 8 litres, va dir en veu alta:

—Segur que aquí dins hi caben 8 litres?

El dubte va córrer ràpidament entre nosaltres. Alguns infants també van començar a qüestionar-s’ho.

—Potser ens estafen… —va afegir l’Aleix.

I així, gairebé sense adonar-nos-en, vam entrar de ple en una investigació matemàtica i científica.

Vam agafar ampolles d’un litre i mig, les vam omplir d’aigua i les vam anar buidant dins la garrafa. Sumàvem quantitats, comptàvem, observàvem… fins que, finalment, vam aconseguir omplir-la del tot. Sí: hi cabien 8 litres. Ara ja n’estàvem segurs.

Però el més interessant no va ser només la comprovació, sinó intentar entendre per què aquell dubte havia aparegut. L’Aleix explicava que el seu cervell comparava mentalment les ampolles amb la garrafa i que li costava imaginar que tot aquell volum pogués cabre dins un únic recipient. Aquesta conversa ens va portar a reflexionar sobre els líquids i la diferència amb els sòlids. Quan un objecte té una forma estable i es pot agafar, comparar-lo és més senzill. Amb els líquids, en canvi, això canvia: no tenen una forma pròpia, sinó que adopten la del recipient que els conté.

Mentrestant, continuàvem avançant en la construcció dels nostres 50 litres. Ens vam organitzar en petits grups i cada equip va decidir quina estratègia faria servir per arribar-hi. Al principi semblava fàcil, però a mesura que les quantitats creixien, també augmentava la complexitat: sumar de mig en mig, establir equivalències entre litres, centilitres i mil·lilitres, combinar recipients diferents…

I, sobretot, posar-nos d’acord. Sens dubte, la part més difícil de totes.

L’ART DE TEIXIR

Cristina Vargas17/05/26  

“El passat no és un lloc llunyà, sinó una manera de fer i de mirar.” — John Berger

Els antropòlegs estem plenament immersos en la preparació del tancament del projecte de comunitat. En concret, estem dissenyant un dels tallers que compartirem amb les famílies: una proposta vinculada a l’art de teixir al neolític.

En la primera sessió vam recuperar les explicacions que ens havien compartit al Camp d’Aprenentatge de la Noguera, ajudant-nos de les fotografies que vam fer durant aquella estada. També vam visualitzar un vídeo que complementava aquests aprenentatges i que ens mostrava la tècnica de filar la llana amb un fus, així com el funcionament dels telers amb què es confeccionaven els teixits.

Amb les idees una mica més clares, ens vam trobar en rotllana per organitzar l’espai i pensar com podíem donar forma al taller. De seguida vam coincidir en la construcció de petits telers fets amb pals i branques. A partir d’aquí, vam calcular quants pals necessitaríem per arribar a construir 72 telers, un per a cada infant de la comunitat.

En la sessió següent vam sortir a un bosquet proper per recollir branques petites, rígides i resistents que poguessin servir per als nostres telers. Ja a l’aula, vam començar a prendre mesures i a tallar-les amb petits cúters i una serra. A mesura que obteníem grups de quatre pals, anàvem muntant els marcs quadrats.

Ens hem ajudat una mica amb silicona —sí, un material ben poc prehistòric— perquè la nostra destresa fent nusos encara necessita alguna “trampa”. Un cop fixades les unions, vam reforçar les cantonades lligant-les amb corda.

Amb els marcs acabats, vam passar a col·locar-hi l’ordit, el conjunt de fils verticals que fa possible el teixit. Així, el dia del taller només quedarà passar la trama i començar, fil a fil, a donar vida al teixit.

MÚSICA, INCLUSIÓ I EXPERIÈNCIES COMPARTIDES.

Angelica Garzas17/05/26  

Cada curs, els infants de 3r de l’escola participen en un projecte molt especial compartit amb l’Escola Àuria. A través de la música i la dansa, els nens i nenes tenen l’oportunitat de viure una experiència conjunta que ens ajuda a entendre la diversitat d’una manera natural, propera i enriquidora.

Aquest any, les Tanits de 3r han preparat una coreografia a partir de la cançó Les coses senzilles del grup Ginestà. El procés de creació ha estat llarg i molt compartit: primer vam escoltar i analitzar la música, després vam començar a imaginar moviments, jugar amb els espais i crear passos entre tots. A poc a poc, la coreografia va anar creixent fins a convertir-se en una dansa feta amb les idees i aportacions dels mateixos infants.

Durant les sessions, també vam descobrir que ballar no és només memoritzar moviments, sinó aprendre a escoltar els altres, adaptar-nos al grup i trobar maneres de compartir l’espai perquè tothom hi pugui participar. Els infants van entendre que les diferències no ens separen, sinó que formen part del grup i el fan més ric i més bonic.

Un dels moments més especials del projecte va ser la gravació d’un vídeo per parts, on cada grup va poder aportar els seus propis moviments i idees. Això va fer que la coreografia final tingués una part molt personal de cadascun dels infants.

Després de dues trobades prèvies amb l’Escola Àuria, el projecte va culminar amb una gran trobada final a la plaça del Mercat, on els infants van poder ballar plegats davant de les famílies. En aquesta última celebració, les Tanits també van convidar els Rovellons de 1r i les Alícies de 2n a compartir el moment i gaudir junts de la dansa i la música.

Més enllà de l’actuació final, aquest projecte ens recorda cada any que la música és un llenguatge compartit que ens ajuda a relacionar-nos, entendre’ns i créixer junts. 💛🎶🌿

Per veure el vídeo clica l’enllaç PROJECTE ÀURIA