Què és natura? Què és brossa?

docent103/02/26  

Aquests dies, el grup groc hem estat investigant què mengen els esquirols i hem descobert que els encanten els fruits secs, les pinyes, els glans i altres aliments que troben al bosc.

Durant la investigació, però, ha sorgit un dubte molt interessant: Què passa amb la brossa que trobem al bosc? És tota del bosc? Es pot deixar allà?

Per respondre aquesta pregunta, hem fet una classificació de la brossa. Hem après que hi ha coses que formen part de la natura, com fulles, pinyes rossegades o branquetes, i que es poden quedar al bosc perquè no el fan malbé.

En canvi, també hem vist que hi ha brossa que portem les persones, com ampolles i bosses de plàstic, papers o embolcalls. Aquesta brossa no és del bosc i pot perjudicar els animals i les plantes, així que cal guardar-la i llençar-la a casa.

Com diu la primatòloga i defensora de la natura Jane Goodall:

“El que fem marca la diferència, i hem de decidir quin tipus de diferència volem fer.”

Amb aquesta activitat hem après que, si volem cuidar els esquirols i el bosc, hem de ser responsables amb les nostres accions.
Al bosc només deixem coses del bosc!

QUI HA PASSAT PER AQUÍ?

Núria Vinyals03/02/26  

“Aquells qui observen la natura amb ulls atents mai deixen d’aprendre.”

Rachel Carson (biòloga i referent de l’educació ambiental)

El grup vermell de projectes ens hem engrescat a fer una guia dels animals més dignificatius de Vilanova del Camí.

Com ha sorgit la idea?

Doncs rel de l’excursió a… Llegeix més»

MICRÒFONS EN MARXA!

Mireia Puig02/02/26  

Avui hem fet la gravació de la nostra cançó a la ràdio de l’escola, però abans de posar-nos davant dels micròfons ens vam voler assessorar. La setmana passada vam demanar ajuda als Petits Prínceps, que són uns grans experts en cantar i en cuidar la veu.

Un grupet d’infants ens va explicar quines són les coses més importants que hem de tenir en compte abans de fer una gravació: cuidar la veu, despertar el cos, fer exercicis vocals, estar relaxats i hidratar-nos bé. Mentre els Petits Prínceps ens ho explicaven, els vam escoltar molt atentament. Quan van marxar, ho vam anotar tot en un full perquè no se’ns oblidés res.

Un altre matí vam anar a la seva classe per veure com desperten el cos cada dia. Ens vam fixar molt en els seus moviments per veure quins podíem agafar nosaltres i utilitzar-los abans de cantar.

Per gravar a la ràdio, hem d’estar molt tranquils, i això ens ha costat una miqueta, perquè relaxar-nos no sempre és fàcil. Primer hem fet gravacions en petits grups de sis infants i, després, tots plegats.

Hem gaudit moltíssim de tota l’experiència. Ara, amb tots els vídeos i fotografies, esperem tenir ben aviat el vídeo a punt per penjar-lo a la plataforma de Verkami.

Amb aquesta activitat hem experimentat amb la nostra veu com a instrument, hem après a cuidar-la i a expressar-nos a través del cant. També hem treballat el llenguatge oral, posant atenció a la pronunciació, al ritme, a l’entonació i a l’escolta activa. A més, el fet de preparar-nos per a la gravació ens ha ajudat a desenvolupar l’autocontrol, la confiança i la gestió de les emocions. Tot plegat ha estat un aprenentatge vivencial i significatiu, connectat amb una situació real i motivadora per als infants.

«La música dóna ànima a l’univers, ales a la ment, vol a la imaginació i vida a tot.» Plató


Ens endinsem al Paleolític: descobrim l’art rupestre

Angelica Garzas01/02/26  

“L’art és una manera de conèixer el món.”
— Howard Gardner

Aquesta setmana, a l’escola, els infants han fet un viatge molt especial: hem retrocedit milers d’anys enrere per descobrir com vivien els primers humans durant el Paleolític.

A través del projecte “Què ens amaga la Terra?”, hem volgut apropar-nos a aquesta etapa de la història d’una manera vivencial, manipulativa i significativa, adaptada al ritme i a les necessitats de tot l’alumnat.

Pintar com pintaven fa milers d’anys

A la darrera sessió, ens hem centrat en l’art rupestre, una de les primeres formes d’expressió artística de la humanitat. Primer hem parlat de què pintaven (animals, mans, escenes de la vida quotidiana) i on ho feien (a les coves), i després… ho hem provat nosaltres mateixos!

Els infants han experimentat amb materials naturals, semblants als que utilitzaven els humans prehistòrics:

  • fang
  • carbó
  • guix desfet amb aigua

Hem pintat amb els dits, sobre cartolines negres i paper marró, simulant les parets d’una cova. L’objectiu no era “fer un dibuix bonic”, sinó experimentar textures, colors i sensacions, i entendre que abans no hi havia pinzells ni pintures com les d’ara.

Mans, animals i moltes històries

Durant l’activitat han aparegut mans estampades, animals, línies i formes, i sobretot moltes ganes de tocar, provar i repetir. Cada infant ha participat segons les seves possibilitats: alguns pintant activament, altres observant, tocant els materials o assenyalant.

Aquest tipus d’activitats permeten que tothom pugui formar part del procés, respectant els diferents ritmes i formes de comunicar-se.

Aprendre amb el cos, els sentits i l’experiència

Aquest projecte ens permet aprendre història amb el cos, les mans i els sentits, connectant coneixements amb l’experiència directa. L’art rupestre ha estat una excusa perfecta per imaginar, crear i comprendre que, tot i viure en un món molt diferent, els primers humans també sentien la necessitat d’expressar-se i explicar històries.

Seguirem explorant el Paleolític les properes setmanes, convertint-nos en homínids, construint el poblat i descobrint com era la vida abans de les cases, els cotxes i les pantalles.

Gràcies per acompanyar-nos en aquest viatge al passat

ELS ODS

Ivet Dominguez01/02/26  

“L’objectiu principal de l’educació és crear persones capaces de fer coses noves.”

Jean Piaget

Els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) són una iniciativa mundial impulsada per les Nacions Unides amb l’objectiu de construir un món més just, solidari i sostenible per a tothom. A través de 17 objectius, es treballen valors com el respecte pel medi ambient, la igualtat, la pau, la cooperació i el benestar de les persones. Aquesta setmana els hem presentat en el grup amb la idea de buscar iniciatives que donin forma al nostre projecte de comunitat. Volem treballar en alguna iniciativa per contribuir en la millora del món. Petites accions quotidianes poden contribuir a millorar la societat: cuidar el planeta, respectar els altres, compartir, consumir de manera responsable i actuar amb empatia. Tots podem formar part del canvi i tenim la capacitat per construir un futur millor.

En iniciar aquesta reflexió conjunta, ens hem adonat que aquests temes ja formen part del nostre dia a dia i que moltes de les activitats que hem dut a terme fins ara ja contribueixen a millorar el nostre entorn i, sobretot, a prendre consciència de qüestions importants per al futur.

Per aquest motiu, hem decidit començar a explorar les nostres possibilitats com a comunitat educativa, revisant les activitats i propostes que ja hem realitzat i identificant amb quin o quins dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) es poden relacionar. Estem en aquest camí, escoltant les opinions i il·lusions de tots per identificar alguna iniciativa que ens permeti treballar de manera més concreta. És una tasca que anirem desenvolupant de manera paral·lela, mentre també seguim explorant altres curiositats i descobriments sobre els diferents continents i països.

UN E-MAIL PER ANOIA X CLIMA

Cristina Vargas01/02/26  

“La paraula no és només un mitjà d’expressió, sinó una manera de relacionar-nos amb el món.”
— Paulo Freire

En descobrir que l’associació Anoia pel clima treballa directament en el nostre riu, vam decidir posar-nos en contacte amb elles a través del correu electrònic. Aquesta decisió ens va portar a activar coneixements previs i a reflexionar plegats sobre com comunicar-nos de manera clara, respectuosa i adequada al destinatari.

Abans d’escriure vam fer memòria sobre com s’envia un correu electrònic i quines parts ha de tenir aquesta “carta” digital. Ens vam posar d’acord sobre la informació que volíem transmetre i vam pensar quin to era el més adient. Aquest procés ens va permetre treballar l’expressió escrita de manera funcional, prenent consciència de la importància de fer-nos entendre i de cuidar la llengua que utilitzem. La redacció del correu va ser col·lectiva. Sortint a la pissarra, vam construir el text entre tots i totes, revisant-lo a mesura que avançàvem. Aquest moment va donar peu a parlar d’ortografia, però també de cohesió i coherència, i a entendre que escriure és un procés que implica pensar, revisar i millorar.

Quan finalment vam enviar el correu, ho vam fer amb l’esperança de rebre resposta. Dies més tard, en obrir el correu de l’aula, la sorpresa va ser gran: Anoia pel clima ens responia afirmativament. Estaven disposades a venir a la nostra escola, escoltar-nos i respondre a totes les nostres preguntes. L’alegria va ser compartida; veure com persones que no ens coneixien s’interessaven pel nostre projecte ens va ajudar a entendre el valor de l’altruisme, del compromís i de la participació ciutadana.

Vam tornar a respondre el correu per agrair el gest i proposar una data. Un cop confirmada la trobada, vam començar a preparar l’entrevista de manera cooperativa. En petit grup, vam pensar quines preguntes ens calia fer per continuar avançant en el projecte, seleccionant la informació que consideràvem rellevant. Després, en rotllana, cada grup va compartir els seus dubtes i preguntes. A mesura que escoltàvem els altres, ens vam adonar que una mateixa idea pot expressar-se de maneres diferents i que cal evitar repeticions. Aquest intercanvi ens va ajudar a millorar les preguntes, a fer-les més clares i precises, i a prendre decisions conjuntes.

Per passar les preguntes a net, vam treballar per parelles amb els Chromebooks. Vam aprofitar l’activitat per conèixer eines digitals bàsiques: el Drive com a espai d’emmagatzematge compartit i el document de text com a eina per escriure col·laborativament. Crear un document, posar-li nom i transcriure les preguntes va ser una oportunitat per desenvolupar habilitats digitals i organitzatives.

També vam experimentar amb el format del text, descobrint les possibilitats de la lletra, la mida o el color. Aquest moment ens va servir per reflexionar sobre l’ús responsable de les eines digitals i la importància de no perdre de vista l’objectiu del treball. Finalment, amb les entrevistes acabades, les vam imprimir i deixar a punt per al dia de la trobada.

AQUAREL.LES I HAIKÚS ENTRE IENS JAPONESOS

Ivet Dominguez01/02/26  

“La paciència i la precisió són formes de bellesa.”

Proverbi japonès

Seguint amb la creació del nostre espectacle, aquesta setmana ha estat també molt productiva en el sentit que mestres propers ens han volgut enriquir amb els seus coneixements i experiències. Al Japó Art, Cultura i Tradició sempre són en constant diàleg, i la mostra de llibres que vam recollir a la biblioteca ens ho ensenyen amb imatges precioses de paisatges, rituals, i indrets fascinants. Especialment fa dies que ens encandilem mirant les representacions de les flors de cirerers, el fenomen del Sakura, aquesta paraula màgica i únicament japonesa que ells tenen per parlar del moment de la floració dels cirerers.

Hem volgut conversar amb la Mireia Roca, que domina la tècnica de l’aquarel.la líquida perquè ens parli de les possibilitats d’aquest material per treballar les intensitats i textures i veure si se’ns adapten a les representacions que volem fer. Ens ha parlat de la importància d’experimentar i fer proves, papers i gruixos de pinzells, de tècniques per fer traços concrets, repartint l’aigua i/o la gota d’aquarel.la, observant com la paciència, la rigorositat i precisió tornen a donar-se en aquesta pràctica, tal i com també és el país Nipó. Estem a punt per començar les nostres creacions, segur que no ens deixaran indiferents i podran participar d’una manera o altra del nostre espectacle.

D’altra banda, la Marta Hervàs ens ha portat llibres personals molt interessants pel nostre projecte. Entre ells ens ha situat en la complexitat dels Haikús, petits poemes centrats en el món de la natura, típics del Japó, estrictes també de construcció ja que segueixen l’estructura de 3 versets que sumen un total de 17 síl.labes, repartides de la següent manera: 5 síl·labes en el 1er verset, 7 síl.labes en el 2n verset i 5 síl.labes més en el 3r verset. La idea ens ha emocionat i per entendre-la encara més hem jugat a caminar paraules, marcant les síl.labes, buscant paraules diverses, més i menys llargues. Sentint la idea primerament amb el cos, ens comencem a veure preparats per combinar paraules i escriure els nostres personals Haikús. També podran participar de l’espectacle!

I amb tot això pendents d’experimentar totes les idees, ens hem volgut preguntar sobre la moneda japonesa, el Ien, i la seva relació amb l’Euro. Ara som posant en comú les dades que anem trobant i intentant entendre el per què de nombres diversos. Caldrà posar-hi ordre i buscar bons arguments per arribar a conclusions compartides.