ENS MOVEM, DESCOBRIM I CREIXEM: ELS CIRCUITS DE PSICOMOTRICITAT A LA COMUNITAT DE PETITS!

Com afirma André Lapierre (2015), “els circuits i les situacions motrius organitzades ajuden l’infant a passar de l’acció espontània a una motricitat més conscient i estructurada”.

A l’inici d’aquest curs, hem començat familiaritzant-nos amb els circuits de psicomotricitat amb els Patufets, Pinotxos i Tabalugues. Els circuits ens han permès crear un espai on cada nen i nena han pogut explorar, provar, repetir i superar-se.

A mesura que hem anat avançant en aquests primers mesos de curs, hem adaptat els circuits segons les necessitats i el nivell de cada grup. Hi ha dies que hem proposat recorreguts més senzills, que ens han permès guanyar confiança i seguretat, i d’altres en què hem introduït nous reptes perquè puguin explorar moviments diferents i trobar noves maneres de superar-los.

A través del circuit i del moviment, coneixem millor el nostre cos, millorem la coordinació, guanyem confiança i aprenem a respectar els torns i els companys. Ens adonem que cada repte superat ens fa sentir més segurs i contents. Deixem un seguit de fotografies dels nostres circuits.

Durant aquestes sessions, hem vist com cadascun de nosaltres troba el seu propi ritme, com ens ajudem entre companys, com ens agrada comprovar com som capaços de fer coses que al principi ens costaven una mica més.

A continuació, compartim amb vosaltres més fotografies dels nostres circuits, on podreu veure com ens movem, com gaudim i com aprenem junts.

Abans de finalitzar les sessions, també dediquem moments a parlar tots plegats sobre allò que hem fet: què ens ha agradat més, què ens ha costat una mica, què hem descobert o què voldríem tornar a provar. Aquest espai de conversa ens ajuda a prendre consciència del nostre propi aprenentatge i a escoltar les experiències dels companys. És un moment molt valuós per a nosaltres.

A les fotos que us compartim, veureu una mica de tot això. Són instants que, per a nosaltres, representen exactament el que volem a psicomotricitat: un espai per créixer, descobrir i gaudir junts.

DESCOBRIM COM FUNCIONA UNA MOTO AMB ELS EXPERTS DE LA CLASSE!

“Aprendre és experimentar. Tota la resta és simplement informació.”
Albert Einstein

Aquesta setmana hem tingut la visita de dos nous experts, el Jonathan i la Irene, els pares de l’AINA. Han vingut a l’escola amb la seva moto, una moto de tipus esportiva. Ens hem preparat unes preguntes per fer-li al Jonathan, que ell ens ha contestat:

  • Com funciona una moto?
    • S’engega girant la clau i pitjant el botó del manillar. Després pitges l’embragatge i fiques la marxa perquè avanci.
  • Per què es queden les motos sense bateria?
    • Es poden quedar sense bateria pel fred o perquè fa molt temps que no circula, ja que la bateria es carrega durant la marxa.
  • Quant pesa una moto?
    • Aquesta pesa 120 kg.

Totes aquestes explicacions han anat acompanyades de les demostracions. Tenir la moto davant ens ajuda a entendre molts aspectes.

També hem repassat les parts de la moto i hem comprovat que no les coneixem totes, ja que hem descobert l’embragatge, el canvi de marxes i les llums intermitents, que serveixen per indicar als altres cotxes i motos si gires a l’esquerra o a la dreta. El Jonathan ha anat girant la moto perquè puguem veure les diferents parts i hem vist una llum vermella al darrere. És la llum de fre, que s’il·lumina quan frena, perquè ningú xoqui amb la moto.

Ja comencem a saber moltes coses de les motos, però hem d’investigar quants són 120 Kg! Sembla un número molt gros.

Moltes gràcies, Irene i Jonathan, per oferir-nos aquesta meravellosa oportunitat de seguir aprenent!

Podeu veure totes les fotografies al web de l’escola.

DEL PAU FINS A NOSALTRES: UN VIATGE EN EL TEMPS!

Els arqueòlegs vam començar el nostre treball a partir del Pierolapithecus catalaunicus, més conegut com en Pau, una figura que des del primer moment ens va despertar molta curiositat. Entre totes les experiències viscudes durant la sortida al CRIP, aquesta va ser, sens dubte, una de les que més ens va impactar i motivar.

Al principi, ens hi referíem com a mico. Però aviat ens vam preguntar: realment era correcte dir-ne un mico? Aquesta qüestió va encendre les ganes d’investigar més i ens va portar a consultar la pàgina web del CRIP. En grup, ens vam endinsar en la recerca i vam descobrir un apartat dedicat exclusivament a en Pau. Llegint i comentant plegats, vam aprendre que en Pau no era un mico, sinó un primat.

Ja sabíem algunes coses sobre ell: per exemple, que era el primer primat capaç de rotar les articulacions i que podia posar-se dret, tot i que encara no sabia caminar com nosaltres.

Amb tota aquesta informació, vam decidir fer una proposta artística molt engrescadora: cadascun de nosaltres havia de dibuixar en Pau tenint en compte tot el que havíem après sobre ell. Després, vam compartir els dibuixos amb els companys i companyes, explicant per què l’havíem representat d’aquella manera.

Un cop ja havíem situat en Pau com un primat, i després d’una conversa col·lectiva molt interessant, va sorgir una nova pregunta que ens va fer pensar de debò:
Què ha passat des del Pierolapithecus catalaunicus fins a nosaltres?

Per donar-hi resposta, cadascú va tenir l’oportunitat de reflexionar i expressar el seu pensament. Amb un full davant, vam poder representar les nostres idees a través del dibuix, de paraules clau o bé amb frases que expliquessin què creiem que havia passat durant aquest llarg procés. Després, vam posar totes les idees en comú i, gràcies a una conversa molt enriquidora, vam adonar-nos que hi havia paraules que es repetien sovint i que resultaven clau per entendre el nostre raonament: evolució, aprendre, pensar…

A poc a poc, vam anar veient clar que entre en Pau i nosaltres hi havia hagut molts altres primats, i que cada espècie havia après coses noves que li havien permès adaptar-se i avançar. Alguns van aprendre a construir eines, d’altres a viure en grups o en cabanes.

Amb la presentació i lectura del conte “Del Pau fins a nosaltres. Un llarg viatge en el temps”, vam poder posar nom als diferents primats que formen part d’aquesta gran història de l’evolució. Ens vam trobar amb noms llargs, curiosos i una mica difícils de recordar, com ara Ardipithecus, Homo habilis o Homo erectus. A partir d’aquí, va sorgir una nova pregunta que ens va fer pensar molt: Tots aquests primats van conviure al mateix temps o mai van coincidir?

Les opinions eren diverses: alguns pensàvem que tots no havien coincidit, només alguns; d’altres creien que cap d’ells havia viscut alhora. Per resoldre aquest dubte, vam veure un vídeo explicatiu que ens va ajudar a comprendre millor com havia estat realment el procés evolutiu.

Gràcies a aquesta observació, vam reafirmar la idea que algunes espècies sí que van coincidir en el temps, però que no s’havien de representar en una línia recta, com sovint es mostra. Si no com un arbre familiar, amb diferents branques que representen les connexions i evolucions entre els diversos primats fins a arribar als humans actuals, l’Homo sapiens.

DEL PAU A NOSALTRES: UN VIATGE PER L’EVOLUCIÓ HUMANA

L’evolució no és un procés lineal que porta de l’inferior al superior, sinó un arbust ple de ramificacions, d’èxits i extincions.”

Stephen Jay Gould

Durant aquestes darreres dues setmanes, el grup dels geòlegs ens hem endinsat en la descoberta de l’evolució humana i en la figura d’un dels científics més rellevants per entendre-la: Charles Darwin.

La nostra aventura va començar amb la sortida al CRIP (Centre de Restauració i Interpretació Paleontològica), on vam conèixer un dels nostres avantpassats més emblemàtics: el Pierolapithecus catalaunicus, més conegut com en Pau. Durant la visita, vam descobrir la importància d’aquest primat dins la història evolutiva, ja que presentava característiques molt significatives, com la rotació dels canells i els turmells i la capacitat de posar-se dret sobre dues cames.

De tornada a l’aula, vam continuar el treball iniciat als Hostalets de Pierola, imaginant el camí que separa en Pau de nosaltres. Ens vam fixar en les característiques que han anat canviant al llarg del temps i vam representar les nostres hipòtesis a través del dibuix o de l’escriptura, segons la manera amb què cadascú se sentia més còmode per expressar-se.

A continuació, vam compartir les nostres idees a la rotllana, on va sorgir una paraula clau: evolució. En voler entendre millor aquest concepte, el Gael ens va parlar d’un llibre: L’origen de les espècies, de Charles Darwin. A partir d’aquesta descoberta, vam voler saber més sobre aquest científic i les seves aportacions.

Vam visualitzar un vídeo d’InfoK que ens va permetre fer un repàs de la seva vida i dels seus descobriments. Després de la projecció, vam posar en comú tot allò que cadascú havia entès o recordava. Aquesta activitat ens va ajudar a adonar-nos que una mateixa informació pot ser compresa de maneres diferents, i que sovint recordem allò que més ens ha cridat l’atenció, deixant de banda altres aspectes igualment importants.

Després de compartir i ordenar les idees principals, vam concloure que Charles Darwin va descobrir que les espècies del món eren diferents i que evolucionaven per adaptar-se al medi i sobreviure, o bé s’extingien.

I nosaltres, què?

Per respondre aquesta pregunta, hem iniciat un nou treball sobre l’evolució humana, a través d’un conte que ens convidava a descobrir com vam arribar a ser humans, a entendre com vivien els nostres avantpassats i a mirar la Terra amb la mateixa curiositat que en Pau. Un relat per imaginar, aprendre i fer-nos preguntes sobre els orígens de la nostra espècie.

Parlem de noms ben estranys i que ens costa de pronunciar. Sabem que són noms científics i que a vegades els anomenem de forma més col·loquial, com el Pau, la Laia, l’Ardi o la Lucy. També hem après a identificar els petits grans canvis que es van produir entre uns i altres: el fet de començar a caminar drets, fabricar eines de pedra o descobrir el foc.

Arbre de família

Finalment, hem reflexionat sobre la manera com sovint es representa l’evolució humana. Tot i que habitualment la veiem dibuixada en línia, hem entès que aquesta és una visió errònia. La millor manera d’entendre-ho és comparar-ho amb el nostre arbre familiar: explicar les relacions de parentiu de manera lineal és impossible, ja que tots provenim de diferents branques que es connecten i divergeixen. De la mateixa manera, l’evolució humana no és una línia recta, sinó un arbre ple de ramificacions, que mostra quines espècies van extingir-se, quines van continuar evolucionant i quines van arribar a conviure alhora.

Així, els geòlegs tanquem aquesta experiència amb una mirada més profunda i curiosa sobre els nostres orígens, tot entenent que som part d’una història que continua evolucionant cada dia.

FER AVANÇAR “EL QUÈ HI CAP”

“Les mesures universals són la llengua comuna de la ciència i del comerç.”

Condorcet

Fa uns dies, en una comprensió lectora matinal, vàrem barallar-nos amb problemes que tenien a veure amb el litres. Aquesta setmana és hora d’explicar-nos com a grup què en sabem dels litres i la primera cosa a fer serà intentar definir la paraula litre. Amb les aportacions d’uns i altres aconseguim dir que el litre és una mesura per explicar allò que hi cap.

Tenim la idea d’agafar el diccionari i comprovar si la nostra definició va ben encaminada, si és correcte, i llegim: el litre és una unitat de mesura de capacitat. La capacitat entesa no com allò que és capaç de fer una persona… el què nosaltres en dèiem “el què hi cap”.

Afegim doncs a la nostra definició final de grup alguna concreció i la paraula ens queda explicada d’aquesta manera: el litre és una unitat de mesura per explicar les capacitats en un envàs, recipient... Ens fixem també en com s’escriu “litre” (vocal àtona) i del seu plural (-es), i deixem clar que no la podem pas apostrofar! Litre és una sola paraula, no la unió d’un article amb una paraula.

Aclarits i acordats els aspectes més bàsics, procedim a pensar amb què relacionem la paraula i parlem llavors dels líquids. Utilitzem la paraula litre per explicar quantitats de pots, garrafes, recipients, ampolles… que contenen líquids.

De la mateixa manera sorgeixen a la conversa els Kg. Entenem que els kg són un altra unitat de mesura, en aquest cas de pes. Tot això també ens fa pensar en les deduccions que vam fer sobre les hores i el pas del temps, una altra unitat de mesura. Globalitzem, generalitzem, estirem la idea d’unitats de mesura.

És el moment també de fer relacions d’equivalència: sabem que 1litre és igual a 1000 mil.lilitres, 500ml són mig litre, 250ml són un quart de litre i, per deducció, 750ml (500+250) són tres quarts de litre. De quina manera podem expressar matemàticament tot això? Novament sorgeixen les fraccions (1/2, 1/4, 3/4) per escriure aquests valors i els decimals (0,5; 0,25; 0,75) i n’expliquem la relació, mentre també ens dibuixem a la llibreta les parts gràfiques representades en un diagrama de pastís.

Observem que el mil.lilitre és una unitat de mesura força més petita però ens sona que n’hi ha d’altres… En aquest moment observem l’escala que ens aclareix els nostres dubtes:

Després de parlar també de salut i de les recomanacions sobre la quantitat d’aigua que cal beure per dia (entre 1,5 i 2 litres), tant pensar ens ha fet venir set. Mentre assedegats buidem les cantimplores ens fixem en les quantitats indicades i ens anem explicant. En moltes d’elles hi apareix el CL que acabem d’entendre.

UN ESPAI PER VIURE LA TARDOR

Aquest matí hem anat a l’aula de projectes del Mitjans, ens hem tret les sabates i hem notat que l’ambient estava molt diferent. Les llums estaven apagades i només uns petits llumets il·luminaven l’espai, envoltant tot un seguit de materials de la tardor. Tot era molt màgic i tranquil, i amb una música suau de fons hem començat a descobrir, amb calma i curiositat, tot el que hi havia preparat.

Al centre de l’aula hem trobat un mandala gegant fet amb materials del bosc: pals, fulles, pedres… Ens ha agradat molt observar-lo i veure com tots aquests elements, junts, formaven una composició tan bonica. Alguns hem jugat com si fos un circuit i d’altres hem anat fent classificacions amb els materials.

També hem descobert un espai amb castanyes i oueres, on hem pogut classificar, endreçar i fer les nostres pròpies creacions. En un altre racó hi havia una carabassa oberta. L’hem pogut tocar, observar com és per dins i experimentar amb les seves llavors i textures.

Ens ha agradat molt el racó de contes de la tardor, on hem pogut seure tranquil·lament, mirar llibres i deixar-nos endur per les històries. A la taula de llum hem jugat amb colors i transparències, i també hi havia peces de l’arc de Sant Martí de fusta, plastilina i propostes per estampar fulles.

Ha estat una estona molt bonica i relaxant, plena de descobertes i sensacions. Hem après molt sobre la tardor i els seus elements, tot gaudint amb calma i curiositat.

“La curiositat és el motor de l’aprenentatge.” Ken Robinson

Podeu trobar més fotografies a la carpeta 16 de la vida d’aula.

DANSES I CANÇONS DE TARDOR

Aquestes primeres setmanes de trimestre, a les sessions de música, hem estat gaudint molt tot treballant activitats relacionades amb la tardor i la Castanyada.

Hem après i ballat dues danses molt divertides: La Castanyera i Vora el foc. Amb la primera, hem recordat la tradició de la Castanyada tot llegint un conte, disfressant-nos i hem fet els moviments de la castanyera. Amb Vora el foc, hem ballat plegats com si fóssim en una trobada de tardor, escalfant-nos i compartint bons moments. Aquest treball ens ha permès ballar aquestes danses juntament amb tota l’escola durant la Festa de la Tardor; un moment ple de música, castanyes, panallets i alegria, on grans i petits hem compartit el ritme i la il·lusió de la festa!

A més, durant aquestes primeres sessions també hem après una nova cançó molt important per a nosaltres, molt rítmica i engrescadora: La cançó del Patufet!. Ens ha ajudat a treballar l’a coordinació l’estructura musical, el ritme i la veu, i sobretot ens ha fet moure i passar-ho molt bé!

Han estat unes sessions plenes de música i moviment per començar el trimestre amb energia i entusiasme. Ara que ja coneixem aquestes danses i cançons, estem preparats per seguir descobrint noves melodies i ritmes durant el curs i a preparar-nos per la propera festa!

DANSES I CANÇONS DE TARDOR

Aquestes primeres setmanes de trimestre, a les sessions de música, hem estat gaudint molt tot treballant activitats relacionades amb la tardor i la Castanyada.

Hem après i ballat dues danses molt divertides: La Castanyera i Vora el foc. Amb la primera, hem recordat la tradició de la Castanyada tot llegint un conte, disfressant-nos i hem fet els moviments de la castanyera. Amb Vora el foc, hem ballat plegats com si fóssim en una trobada de tardor, escalfant-nos i compartint bons moments. Aquest treball ens ha permès ballar aquestes danses juntament amb tota l’escola durant la Festa de la Tardor; un moment ple de música, castanyes, panallets i alegria, on grans i petits hem compartit el ritme i la il·lusió de la festa!

A més, durant aquestes primeres sessions també hem après una nova cançó d’origen africà molt rítmica i engrescadora: Epo Tai Tai Eh!. Ens ha ajudat a treballar la coordinació, el ritme i la veu, i sobretot ens ha fet moure i riure molt!

Han estat unes sessions plenes de música, moviment i bon humor per començar el trimestre amb energia i entusiasme. Ara que ja coneixem aquestes danses i cançons, estem preparats per seguir descobrint noves melodies i ritmes durant el curs i a preparar-nos per la propera festa! 🎵

UN DIA DE NATURA VIVA AL BOSQUET DELS TOBOGANS

“Bosc viu” és el nom del projecte de comunitat d’enguany. Tenim la intenció d’aprendre com, qui, què cuidem del bosc. És per això que hem fet la nostra primera sortida a l’entorn natural proper i en aquesta ocasió hem anat al conegut “bosquet dels tobogans”.

Vam poder esmorzar i dinar en plena natura i gaudir d’aquest entorn meravellós de Vilanova del Camí, vora el riu i camps enllà.

Tobogans naturals que vam pujar i baixar infinitat de vegades i per diferents caminets, corredisses pels marges i corriols, passejades entre herbes aromàtiques i fins i tot vam creuar-nos amb un ramat de bens; sempre amb els sentits en alerta per a noves descobertes a terra, a les branques dels arbres, al cel o damunt les muntanyes. Els Pinotxos van poder observar una moto de cross en directe.

Aquesta és la primera de moltes sessions d’observació i descoberta al medi natural mitjançant les quals crearem forts lligats amb la natura i n’aprendrem tot allò que ens ofereix.

INSECTS AND OTHER “BUGS”

“Every kid has a bug period”

E.O.Wilson

In Alicies we are fascinated by invertebrates. Now that we know what a “bitxo” is and that we are much more precise in naming them, it was time to learn the names in English for our little zoo. 

We already knew some of the names thanks to the cartoons and comics (spider and ladybug, for example) but we were very surprised when we realized a lot of insects had the word FLY with them like BUTTERFLY; DRAGONFLY, FIREFLY or simply FLY. Did you know that? 

We did several activities to recognise the written form of all the words that have appeared in our conversations these days. Online games, word searches and matching games are ideal to get familiarized with the words. We know now that the written words are pronounced very differently than in Spanish or Catalan and the best way is, sometimes, to “memorize” it. Do you want to try? Click here and try the different games!