“La felicitat només és real quan és compartida.”
Christopher McCandless

El passat dilluns 27 era la data acordada per passar a buscar tots els ingredients que les famílies havien de portar a l’escola. Ens tornem a organitzar en petits grups i anem a les diferents aules. Després, a la nostra classe, reclassifiquem els ingredients i posem ordre.

Aquests mateixos grups se centren en un ingredient i en calculen el pes total per saber si hem arribat a la quantitat que necessitem. Per poder-ho fer, busquem bàscules i calculadores. De mica en mica, uns anem pesant i llegint nombres, mentre els altres anoten a la calculadora i van fent la suma.

És un treball de concentració; ens adonem que, si no estem prou atents, un petit error teclejant pot fer que haguem de tornar a començar. I, evidentment, ens passa… i tornem a començar. I, és clar, alguns ens enfadem, però no val la pena; perdem el temps, un temps necessari per poder preparar els diferents kits que han d’anar a cada classe.

Quan tots els grups tenen el pes dels ingredients calculat, preparem dues caixes per aula: una serà la caixa dels ingredients per fer la massa, i l’altra, pels ingredients de decoració. Junts, recordem la recepta que vam decidir per poder fer 75 panellets i anem distribuint els ingredients de la massa dins de cada caixa. Com que algunes famílies han portat més quantitat de la que vam demanar, ens sobra una mica. Però aquí no es llença res, així que decidim posar-ne una mica més a cada classe!

Quan tenim els ingredients de la massa preparats, passem a fer el mateix amb els de la decoració. Finalment, aconseguim preparar els nou kits per fer panellets el 29 d’octubre a l’escola!

I arriba el dia 29: fem panellets a l’escola!

Arribem a l’escola al matí un xic nerviosos i nervioses. Ens posem bates, repartim medalles i recordem la informació important, sobretot la dada dels 75 panellets per grup. I abans de marxar cadascú cap a la seva aula, el crit de guerra: missió panellets!

A la tornada a la tarda compartim impressions i anècdotes, en tenim tantes… però sobretot tenim ganes de compartir el nombre de panellets que cada grup ha aconseguit fer. Anem compartint en veu alta i anem anotant en una llista, per cada 75 panellets aconseguits se’ns escapa un crit, és inevitable, estem emocionats i emocionades. Finalment, sumem 826 panellets i cridem d’alegria, hem superat els 650 panellets inicials!

La nostra missió ha estat un èxit! No només hem aconseguit organitzar tot el treball per fer els panellets i que tothom en pogués menjar —i fins i tot repetir!—, sinó que, al llarg del procés, hem après molt més del que imaginàvem. Hem posat en joc càlculs, mesures i noves estratègies matemàtiques, descobrint maneres de multiplicar, maneres de “treure” i de “repartir” que ens han ajudat a entendre millor el significat dels nombres i les seves relacions. Alhora, hem treballat la comunicació i l’expressió oral: preparar les nostres exposicions per explicar a cada classe què havia de portar i com fer-ho ens ha fet pensar en el llenguatge, adaptar el discurs i trobar la millor manera d’arribar als altres. Tot aquest camí compartit ens ha ensenyat que, quan treballem junts, aprenem més i millor, i que el vincle que ens uneix com a grup i com a equip és, sens dubte, l’ingredient més important de tots.

“Dir que l’educació és preparar per a la vida és dir massa poc: l’educació és la vida mateixa.”
John Dewey

I amb els panellets i les quantitats d’ingredients calculades, només ens queda saber “qui porta què”, és a dir, com distribuïm els ingredients entre tots els infants de l’escola per poder tenir-ho tot a punt el dia acordat.

El primer que fem és recordar el nombre d’infants per classe i les quantitats totals que necessitem de cada ingredient. Decidim començar per l’ametlla mòlta, ingredient principal de la recepta.

Compartim un petit estudi de mercat: la majoria dels supermercats de la vora venen aquest ingredient en bosses de 125 g. Si necessitem un mínim de 5.200 g d’ametlla mòlta i sabem que la venen en bosses de 125 g, com podem saber quants infants haurien de portar-ne?

La Carla s’atreveix a compartir la seva hipòtesi: “Jo crec que amb una classe de 25 infants podrem aconseguir els 5.200 g.”
“I com ho podem comprovar?”, preguntem.

La mateixa Carla ens proposa fer 25 paquets de 125 g amb els reglets. Ella, l’Amalia i la Naia representen la seva hipòtesi amb els reglets i comprovem que, amb una única classe, no arribarem a la quantitat necessària. Proposem, doncs, que siguin dues classes de 25 qui portin l’ametlla mòlta, sabent que ens passarem una mica dels 5.200 g.

Fem el mateix amb el sucre i la resta d’ingredients per decorar els panellets. Quan tenim totes les quantitats distribuïdes per aules, pensem en les dates per portar-ho tot, deixant temps suficient perquè cada família es pugui organitzar.

Després, fem trios de Tanits per anar a les respectives aules i explicar als nostres companys què han de portar, quina quantitat i quan. Cada petit grup prepara la seva exposició oral, tenint present els infants de cada classe per adaptar el llenguatge i el discurs.

Finalment, hi anem… i demanem!
Com ens agrada aquesta part de la feina!