CÀSTING

Aquest passat dijous hem viscut un dia molt especial a l’escola. Els Tabalugues hem estat els protagonistes d’un càsting molt especial per escollir quins alumnes participaran a la cançó que estem preparant per al nostre projecte de Verkami.

Al matí, hem començat transformant l’aula de música en un veritable escenari. Hem anat al gimnàs a buscar la moqueta per donar-hi un toc més acollidor, hem col·locat focus de llum per il·luminar bé l’espai, hem penjat globus de colors per decorar-lo i hem portat els sofàs per preparar la zona del jurat. Tot ha quedat a punt per viure una tarda màgica!

A la tarda, ens hem vestit d’allò més elegants, perquè ja se sap que el jurat sempre ha d’anar ben guarnit! I així, amb molta emoció i una mica de nervis, han començat les audicions.

Cada participant ha pujat a l’escenari i ens ha mostrat el millor de si mateix: cançons, ritmes, melodies i molt d’entusiasme. Després de cada actuació, el jurat ha valorat la participació amb un 1 si ens ha agradat, un 2 si ens ha agradat molt, i un 3 si ens ha encantat!

Ha estat un dia molt emocionant, ple de música i moments que recordarem amb molta il·lusió. Tots i totes ho hem fet genial, i el més important és que ens hem divertit molt treballant junts per un projecte que ens omple de creativitat i sensibilitat.

ANTROPÒLEGS I ANTROPÒLOGUES OBRINT CAMINS

“El més bonic que podem experimentar és el misteri. És la font de tot art i de tota ciència veritable.”
Albert Einstein

Amb la dinàmica del primer dia vam poder descobrir els grups del projecte d’aquest curs: nosaltres som el grup dels antropòlegs i antropòlogues!

A l’aula ens hem retrobat per primera vegada i hem fet una segona dinàmica per descobrir el nom del projecte de comunitat. En una safata plena de sorra havíem d’anar desenterrant lletres amagades; a mesura que les trobàvem, les anotàvem a la pantalla. Quan ja les teníem totes, i amb la pista del nombre de paraules totals, vam començar a fer hipòtesis… fins que finalment vam trobar el nom: Què ens amaga la terra?

En aquell moment tot va començar a tenir sentit. Les activitats del matí i aquesta darrera dinàmica ens van portar a parlar de moltes paraules i idees relacionades, prenem nota del que va sorgint, com per exemple la paraula EVOLUCIÓ que ens comparteix l’Alba, que a més a més ens anticipa que portarà un llibre que en parla d’aquest terme. També vam fixar-nos en la targeta identificativa i en el logo del nostre grup: alguns pensaven que era un home del passat, potser prehistòric; d’altres, que podia ser un metge, ja que totes les targetes portaven el “Dr.” al davant. “Ah! Un metge del passat!”, vam acabar concloent entre rialles.

Per tal de sortir de dubtes, vam acordar una petita tasca per fer a casa: buscar què vol dir antropòleg i compartir-ho el dimecres següent. A més, vam proposar fer un dibuix que representés la pregunta que dona nom al projecte. Cada infant va poder triar l’orientació del paper, un gest que ja ens parla de la seva manera de pensar i veure el món.

El dibuix, fet a llapis i repassat amb retolador negre, el vam completar amb anotacions i paraules clau que ajudaven a explicar el significat de la seva obra. Finalment, vam deixar constància d’aquesta primera representació del projecte a la llibreta.
I diem “primera” perquè no serà pas l’última: aquestes produccions aniran mostrant el nostre camí d’aprenentatge, tot el que anirem descobrint, pensant i transformant al llarg del curs.

I, què vol dir antropòleg i antropòloga?

La setmana següent, una gran part del grup va portar la definició trobada a casa en diferents fonts. A mesura que cada infant llegia el que havia descobert, ens vam adonar que totes s’assemblaven, però que cada una aportava un detall nou, una petita informació que enriquia la resta.

A partir de totes aquestes aportacions, ens vam animar a crear la nostra pròpia definició:

“És una científica o un científic que estudia l’ésser humà de manera integral. És a dir, com vivim, què creiem, com ens relacionem i quins costums tenim les persones del passat i del present. Per aconseguir-ho, han de llegir molt i viatjar a llocs molt llunyans.”

Finalment, vam descobrir que no és cap metge del passat, com havíem imaginat al principi… però sí que ha estat molt divertit intentar esbrinar-ho.

A TRAVÉS DEL JOC, SOM I ENS APROPEM

“L’amistat és una ànima que habita en dos cossos; un cor que habita en dues ànimes.”
Aristòtil

El dilluns 3 de novembre vam viure un matí molt especial: la primera trobada amb els nens i nenes de l’escola Àuria. En aquesta ocasió, vam ser nosaltres els amfitrions, ja que la trobada es va celebrar a la nostra escola i les Tanits ens vam encarregar de preparar l’activitat.

Pensant en els nostres companys i en com fer-los sentir còmodes, vam organitzar dues zones de joc: una amb pilotes de diferents mides i textures, i una altra amb estructures toves del gimnàs, ideals per explorar, moure’ns i divertir-nos plegats.

Al començament tots i totes estàvem una mica nerviosos i emocionats, ja que encara no ens coneixíem. Però, a poc a poc, el joc, les mirades, les paraules i els gestos van anar trencant el gel i creant vincles nous. Va ser una trobada plena de tendresa, respecte i ganes de compartir.

Després d’acomiadar-nos, les Tanits vam fer una conversa a l’aula per explicar com ens havíem sentit. Cadascú ho va viure d’una manera diferent: alguns vam connectar més ràpidament, d’altres potser necessitarem una mica més de temps… però tots coincidim que l’experiència va ser preciosa i que ja tenim moltes ganes de retrobar-nos a la seva escola per continuar compartint moments junts.

A l’escola també aprenem a entendre i valorar la neurodivergència, és a dir, les diferents maneres que tenim de pensar, sentir i aprendre. Treballem per reconèixer la riquesa que hi ha en aquesta diversitat, i per crear espais on tothom se senti acceptat i escoltat. Naturalitzar la diferència vol dir veure-la com una part més del que som, i aprendre a conviure des del respecte, la curiositat i l’empatia. Junts descobrim que no hi ha una única manera de ser o d’aprendre, i que en aquesta varietat hi ha la nostra força com a comunitat.

QUAN LA IDEA NO ÉS CLARA

“Qui no coneix les seves arrels, no sap on començar a créixer. Les arrels són el que ens aguanta en peu quan arriben els vents de la vida. No oblidem mai d’on venim, perquè és d’allà on trobem la força per avançar”. Expressions populars

Aquest dimecres hem recuperat el curtmetratge Binta y la gran idea, de Javier Fesser per treballar-hi molt més a fons. És una de les 5 produccions que formen part de la pel·lícula produïda per Tus ojos: En el mundo a cada rato, del 2007, on 5 directors mostren la seva visió sobre les diferents realitats que afecten als infants. Està vinculada també al treball que UNICEF fa per tot el món. Una joia guanyadora de molt premis importants.

Abans de tornar-lo a veure, hem posat en comú les nostres idees sobre el què havíem entès i, ens hem adonat que hi havia molt temes a aclarir. El fet de veure-la amb versió original ens fa estar atents a moltíssims aspectes com els subtítols, la sonoritat de les llengües, la comunicació no verbal que pot també llegir-se, l’autenticitat de les expressions … amb tot volem descobrir quina és la gran idea que s’explica.

La idea no és clara i s’explica al llarg de la història alternant-se amb un altre tema de conflicte important: què passa quan no totes les nenes del món tenen al dret d’anar a l’escola. Mitjançant una obra de teatre, els infants del poble reivindiquen la situació amb la il.lusió que canviïn maneres de pensar d’alguns adults.

La clau per entendre’n el gran missatge serà parar l’orella de les converses que van donant-se entre el pare de Binta i el seu amic i saber qui són els Tubab. Parlem també d’on passa tot plegat, busquem pistes per saber-ho observant la cultura, tradicions i maneres de fer de les persones. En algun moment surt una bandera de colors verd, groc, vermell i una estrella, el nom de Ziguinchor… i és clar, ens atrevim a donar idees. Tenim clar que és al continent africà.

La gran idea, que aquí i ara no us volem desvetllar (heu de veure el curtmetratge!), ens porta a parlar d’un tema de molta actualitat: les migracions. Per què moltes persones i famílies de l’Àfrica emigren cap a Europa? Aquí molts nens i nenes del nostre grup hi tenen molt a dir. Les seves arrels són del Marroc i encetem un debat sobre el tema. No tots i totes ho saben, alguns n’han parlat ben poc o gens amb la família. Caldrà preguntar a casa. Per alguns les idees tornen a no ser clares! Molts infants parlen del tema per primer cop aquest mateix migdia i ja venen amb respostes per la tarda.

Situem el Marroc en el continent africà i parlem de les condicions de vida. Fem un llistat dels motius importants de les famílies per decidir venir a viure a Espanya: millors condicions de vida, més feina, més drets, protecció dels infants, millor accés a l’educació, sanitat, ajudes… De manera paral.lela, també ens sorgeixen pensaments importants sobre avantatges de viure al Marroc i a l’Àfrica en general: més contacte directe amb la natura, la importància i el valor de les tradicions, la gent gran i la família, aprendre a ser feliç amb menys… Ens n’adonem com aquesta última idea important també hi és molt representada al llarg del curtmetratge.

Les sessions han estat una bona oportunitat per aclarir les idees i fer-nos noves preguntes que seguirem investigant.

¡Sumergiéndonos en el misterio del cerebro!

Estos días, los Tintins, nos hemos sumergido en un viaje fascinante para descubrir cómo funciona nuestro cerebro. Todo comenzó con la lectura de un fragmento del libro El cuerpo humano, de Bill Bryson, que nos abrió las puertas a un mundo lleno de curiosidades y sorpresas. El texto habla de las neuronas, esas pequeñas pero poderosas células que hacen posible todo lo que somos capaces de pensar, sentir y aprender.

Después de la lectura, cada niño y niña dio forma a su propia visión de lo que había comprendido. Surgieron dibujos únicos, llenos de detalles e imaginación.

A partir de esta experiencia, hemos abierto la puerta a un aprendizaje más amplio: comprender mejor la neurodivergencia y conocer algunas de las enfermedades o particularidades que pueden afectar nuestro cerebro o el de otras personas. Será un viaje para aprender a mirar la diversidad desde el respeto, la curiosidad y la comprensión.

Durante las conversaciones también han aparecido palabras nuevas y técnicas. Una de ellas ha sido el centímetro cúbico, que despertó nuestra curiosidad por saber cómo se miden los volúmenes y qué equivalencias existen. ¡Así, casi sin darnos cuenta, la ciencia nos llevará directamente a las matemáticas!Este tema nos está ayudando a conectar conocimientos, a mirar el mundo con ojos más atentos y, sobre todo, a descubrir que dentro de nuestra cabeza hay un universo increíble por explorar.

“El celebro humano es el objecto más complejo de todo el cosmos”

Jorge Wagensberg

ELS PATIS BOJOS ALCEN EL VOL!

“Tot el que vola, per petit que sigui, desperta grans somnis.”
Antoine de Saint-Exupéry

Aquest divendres, els patis bojos han omplert el cel de l’escola de paper i imaginació. El protagonisme ha estat per als avions de paper, i per uns instants, el pati s’ha convertit en una autèntica pista d’enlairament.

A diferents punts del pati hi havia fulls i models amb instruccions per construir avions de tota mena. Els dinamitzadors, els Grans i els mestres han ajudat els més petits a plegar, doblegar i donar forma a les seves creacions. S’hi respirava cooperació, curiositat i entusiasme, i cada vol era un petit repte compartit.

El vent, que també ha volgut participar, ha posat una mica de dificultat a l’enlairament, però també ha fet més emocionant veure com els avions prenien rumb cap a direccions inesperades!

Un altre divendres ple de creativitat, joc i aprenentatge compartit, en què Petits, Mitjans i Grans hem comprovat que, amb un full de paper i ganes de jugar, també podem fer volar les idees.

Els Biòlegs i les Biòlogues: descobrint la vida i l’evolució

Gràcies al nostre projecte “QUE ENS AMAGA LA TERRA” i amb el nostre grup “Els Biòlegs i Biòlogues” hem començat un viatge apassionant pel món de la vida i dels éssers vius. però abans d’entrar de ple en aquestes etapes, vam fer una sortida molt especial: vam visitar el CRIP dels Hostalets de Pierola, on vam conèixer una figura molt important per entendre l’evolució humana: en Pau, el Pierolapithecus catalaunicus.

Aquesta visita ens va ajudar a descobrir com eren els antics homínids i com, amb el pas del temps, han anat canviant fins arribar a nosaltres, els Homo sapiens. Hem parlat una mica sobre aquesta evolució i hem començat a entendre que la història dels humans és una història de canvis i adaptacions.

Inspirats per tot això, hem volgut definir qui som nosaltres com a grup. Cadascun de nosaltres ha creat una lletra del nom BIOLEGS utilitzant materials naturals que hem anat a recollir al bosc: fulles de roure, castanyes i aglans. Després, sobre cartolines, hem construït entre tots la nostra pròpia definició de què és un biòleg:

Biòleg o biòloga: els científics que estudien els éssers vius.

Per acompanyar la nostra reflexió, ens agrada recordar una frase del científic Charles Darwin, que va dedicar la seva vida a estudiar l’evolució de les espècies:

“No és l’espècie més forta la que sobreviu, ni la més intel·ligent, sinó la que millor s’adapta al canvi.”
Charles Darwin

Aquesta cita ens inspira a continuar observant, aprenent i adaptant-nos, igual que fan els éssers vius que estudien els biòlegs.

Així com els biòlegs investiguen la vida, nosaltres també observem, aprenem i experimentem per descobrir com hem arribat a ser com som avui. I això només és el començament del nostre projecte!

JUGUEM AMB ELS NÚMEROS DE LES NOSTRES DENTS

John Dewey

Quan l’aprenentatge parteix del que vivim, el coneixement arrela.

A la classe dels Rovellons continuem molt interessats en les dents, un tema que ha sorgit de manera natural perquè molts de nosaltres vivim el recanvi dental. Hem observat la nostra boca amb molta atenció i hem descobert quantes dents tenim, quines ens han caigut, quines es mouen i quines noves ens estan sortint. Aquest procés d’observació ens ha ajudat a prendre consciència del nostre propi cos i a descobrir que no tots estem en el mateix moment: cada boca és diferent!

Per poder analitzar les dades del grup, primer calia aturar-nos a observar la nostra situació actual. A partir de les dades que havíem recollit individualment al nostre registre dental, la Mireia ens va proposar un joc: ens feia preguntes i nosaltres ens col·locàvem en fila segons la resposta.
Per exemple:

Ens agrupàvem segons la resposta (sí o no, cap, una, dues…) i després fèiem el recompte de quantes persones hi havia a cada grup. Així vam començar a jugar amb els números de les nostres dents!

A la rotllana, vam pensar com podíem representar les dades que anàvem recollint de tots els Rovellons. Vam decidir fer-ho amb material manipulatiu: els policubs. Cada peça representava un de nosaltres i les anàvem apilant per formar torres, segons la resposta de cada pregunta. D’aquesta manera, podíem visualitzar fàcilment quin grup era més nombrós i quin més petit.

Representar les dades d’una manera gràfica ens ha ajudat a comprendre millor la informació i a treballar el significat dels nombres dins d’un context real i proper.

A més, aquesta activitat ens ha permès aprendre a treballar en equip: vam repetir l’experiència en grups petits per fer els nostres propis gràfics i veure com cada equip organitzava les dades.

Finalment, hem documentat els gràfics a la llibreta. Hem dibuixat les nostres torres de policubs i hi hem afegit paraules i números per explicar què representen.

Posar paraules a allò que hem representat ens ajuda a donar sentit a la informació i a comunicar els resultats de manera clara.

Amb aquesta experiència, hem après que les dents poden ser una font d’aprenentatge molt rica! Ens han permès observar, classificar, comptar, representar, parlar i escriure… tot a partir d’allò que vivim en el nostre dia a dia.

EL MEU PARE DIU… I EL MISTERI DE LA GRAN IDEA

“El meu pare diu que hem d’aprendre del comportament dels ocells. Els ocells són tan llestos que agafen el millor del nord i el millor del sud”

Binta

Avui a projecte de Comunitat, ens hem centrat en l’ús de l’estratègia de les Notes Cornell per prendre apunts. Per fer-ho em tornat a veure el curtmetratge de Binta y la gran idea, de Javier Fesser. És un dels 5 curtmetratges que formen part de la pel·lícula produida per Tus ojos: En el mundo a cada rato, del 2007, on 5 directors mostren la seva visió sobre les diferents realitats que afecten la infància. És una pel·lícula vinculada també al treball que UNICEF fa per tot el món.

Hem vist la pel·lícula parant-la, conversant sobre les imatges i compartint les nostres interpretacions de les paraules i accions que s’hi recullen. La dualitat entre la vida real i l’obra de teatre que hi representen és colpidora. Un teatre com a element transformador de la societat, ja que ajuda a analitzar i reflexionar sobre les injustícies. 

Trobar quina és la gran idea, no ha estat fàcil. Ens passa per davant dels ulls, però no ens sembla possible. Estem tan segurs que som el centre del món que ens costa d’imaginar que no tothom ho vegi així.

«Si seguimos el camino que el primer mundo nos marca corremos el riesgo de que los hijos de nuestro hijos se queden sin peces, sin árboles, sin aire…y en el afán de acumular bienes nos lleve a perder el sentimiento de solidaridad y que el miedo a perder las riquezas acumuladas nos lleve a destruirnos entre nosotros. Es por ello que quiero aportar mi pequeño grano de arena, solcito iniciar los trámites de adopción de un niño tubab. Ya destetado, a ser posible, para que pueda aquí desarrollarse como persona y adquirir los conocimientos necesarios para ser feliz en nuestra humilde comunidad». (De la carta que el padre de Binta entrega a las autoridades)

Després d’haver vist en detall el curtmetratge, hem parlat de les nostres idees sobre l’Àfrica i el perquè hi ha tanta gent que necessita marxar del seu país d’origen. Ha estat curiós com majoritàriament pensem en persones de pell clarament fosca, que viuen en tribus en llocs on fa molta calor i hi ha molts animals i plantes. Llocs amb pobresa, persones mal vestides, que potser passen fam, on hi ha guerres i molta injustícia, on no tothom pot anar a l’escola i on les dones no són tractades amb respecte. I ha estat curiós descobrir com se sorprenen en adonar-se que les persones que venen del Marroc també són de l’Àfrica i no són de pell tan fosca.

Pel proper dimecres preguntarem a les nostres famílies d’on venen els nostres ancestres. I recuperarem la pregunta: per què hi ha gent que es veu obligada a deixar el seu país i la família, i arrisca la vida al mar?

PREPAREM ELS CARTELLS PEL NOSTRE CÀSTING

Pensem i parlem de com volem fer els nostres cartells i ens sorgeixen aquestes idees:

  • Haurem de posar pictos perquè tots els nens i nenes el puguin llegir.
  • Haurem de fer un picto de no fer soroll, perquè no molestin als participants quan toquen.
  • Hem de posar l’hora.
  • També el dia i el mes que és.
  • Haurem de posar que el fem a l’aula de música.
  • Hem de posar les fotos dels paticipants.
  • Podem fer lletres de l’arc de Sant Martí.
  • Hem de posar que és un càsting musical.
  • Podem pintar-lo amb aquarel.les.
  • Les lletres amb retoladors de colors.
  • Podem posar estrelles i les fotos dels participants.
  • Podem fer dibuixos d’instruments

Amb totes aquestes idees ens posem a confegir el nostre cartell. El primer que fem es buscar en el programa d’Arasaac els pictogrames. Per fer-ho hem d’escriure la paraula del picto que volem trobar.

Seguidament ens posem uns a pintar el fons del cartell amb aquarel.es, uns altres a decorar les lletres, uns escriuen… Entre tots i totes anem confegint el cartell que ens servirà per posar a les portes de les diferents aules.

Un cop els tenim enllestits els pengem a les portes de les diferents classes, i un el col.loquem en el vestíbul de l’escola perquè tothom el vegi.

Podeu trobar més fotografies a la carpeta 7 del projecte d’aula.