TOQUEM LA BATERIA

Meritxell Tardà18/11/25  

Aquesta setmana els Patufets hem viscut un matí molt emocionant a l’aula de música! Ens ha visitat un alumne de la classe de les Matildes que ens ha vingut a ensenyar… la bateria!

Ens ha explicat com funciona aquest instrument tan espectacular, com es diuen les seves parts i per a què serveix cadascuna. Hem descobert que cal molta coordinació per tocar-la bé, perquè s’han de fer servir mans i peus alhora!

Després de les explicacions, hem pogut gaudir d’un petit concert en directe. Quin ritme! Ens ha agradat molt escoltar com sonava la bateria i veure com la tocava amb tanta energia.

I el millor de tot… hem pogut provar-la nosaltres mateixos! Un per un, hem anat tocant i experimentant amb els sons. Alguns feien ritmes suaus i d’altres més forts —però tots ens ho hem passat d’allò més bé.

Moltes gràcies al David per voler compartir amb nosaltres el seu talent i la seva il·lusió per la música. Ha estat una activitat molt divertida i plena de ritme!

OUR FAVOURITE PANELLET

Laura Lorenzo17/11/25  

 “Recognizing that food is more than sustenance—it is an expression of culture, heritage, and creativity.”

Chef Vikas Khanna

We really liked cooking panellets in the school; we shared moments with other children and we got to meet new friends but our favourite part was eating them. There were 5 different panellets 

  • CHOCOLATE PANELLETS      
  • COCONUT PANELLETS
  • ALMOND PANELLETS
  • CHOPPED ALMOND PANELLETS
  • CHERRY PANELLETS

Talking about these flavours, we realised that all of us had different tastes. The question arose just then… What is our favourite panellet?

First, we needed to organize the information about our likes and dislikes. We had a poster of each of the panellets types in the classroom and a set of symbols expressing I LIKE or I DONT LIKE.  We had to walk around the class sticking our opinion under the poster. It was fun and very interesting because we used the very same expressions when talking to our friends! 

With the posters ready, it was time to count to see what panellet had the most LIKES. Again, we found another opportunity to practise counting in English. 

Here you can see the results. Are you surprised? It was very fun to do this poster… Do you know that we selected what sentences went with it? We were offered a set of sentences and we had to found that ones that matched the real information. We thought it was difficult, but understating the key words is what makes it possible. 

We also learned a song about how to talk about food that you like or… not. Click here to see it? Anyway, the song inspired us to create and invent our panellets. We had to ask the teachers for colored plasticine…a great opportunity to practise demands and gratitude expressions like THANK YOU. 

What is your favourite panellet?

COM ENS IMAGINEM LA SENYORETA HONEY?

Marta Hervas17/11/25  

The thing we all ask about Jenny,

Is, surely there cannot be many. 

Young girls in the place 

With so lovely a face?’

The answer to that is, ‘Not any!

Roald Dahl

Continuant amb la lectura col·lectiva del llibre de Matilda, hem descobert al personatge de la Senyoreta Honey. Hem compartit els significats de les paraules desconegudes i ens hem pogut posar en la pell d’aquells nens i nenes de cinc anys astorats davant Matilda i la seva capacitat lectora i de càlcul.

De fet, com la senyoreta Honey! Després a la llibreta hem començat a dibuixar-la tal i com ens l’hem imaginada i ha estat tot un repte.

MATILDES AL CAPDAVANT: PATIS BOJOS QUE FAN ESCOLA!

Dani Tomas16/11/25  

“Quan confiem als infants la responsabilitat de crear, organitzar i cuidar un espai compartit, el pati deixa de ser un lloc… i es converteix en una comunitat.”
Anònim

Els Patis Bojos de “Materials a la Pista” d’aquest divendres van ser molt més que una proposta de joc: van ser una demostració silenciosa —i alhora vibrant— de tot allò que els infants són capaços de fer quan els donem l’oportunitat d’esdevenir protagonistes.

Les Matildes, amb aquella barreja tan bonica d’il·lusió, maduresa i responsabilitat, van preparar un pati ple d’activitats que convidaven a explorar, cooperar i moure’s: dos circuits motrius (un d’ells d’equilibri amb xanques de psicomotricitat, per desafiar el cos i la concentració), un dau gegant amb consignes divertides (“fes una prova física”, “ves a dir una cosa bonica als mestres”…), les bitlles, un dòmino gegant, el Twister, les pales de platja, les xanques gegants, la Punteria a la porteria, saltadors, cordes, hula hops i un munt de materials més que omplien l’espai d’oportunitats.

Però el més extraordinari no van ser els materials ni els jocs. El vertader cor d’aquesta activitat va ser la manera com les Matildes van fer-ho possible, ja que la proposta de gestionar-ho d’aquesta manera va sorgir d’elles mateixes.

Cadascuna d’elles es va situar en una zona, convertint-se en referent, guia i dinamitzadora. Organitzaven els infants dels altres cursos i Comunitats, explicaven normes, resolien petits conflictes, garantien torns i, sobretot, creaven un ambient de joc segur i agradable. Ho feien amb una naturalitat preciosa, com si aquell pati fos, per una estona, una petita societat autogestionada.

A la pista hi havia Patufets, Pinotxos, Tabalugues, Rovellons, Alícies, Tanits, Tintins, Petits Prínceps i Matildes. Quasi 200 nens i nenes jugant en harmonia, moguts per l’entusiasme, la confiança i el respecte mutu. Grans i petits compartint espai, mirades, reptes i rialles; un pati que respirava comunitat.

Els Patis Bojos van demostrar que quan els infants se senten útils i importants, quan poden liderar i cuidar, quan els oferim espais pensats amb afecte i creativitat… el pati es transforma i l’escola es fa més humana.

Una vegada més, elles —les Matildes— ens van ensenyar que educar és, sovint, deixar-los volar.

A LA RECERCA D’ANÈL·LIDS!

Eva Valls16/11/25  

“A la natura, res no existeix tot sol.”

Rachel Carson

Durant la sortida al bosc amb motiu de la Festa de la Tardor, vam gaudir d’un matí ple de joc, aventures i descobertes, especialment relacionades amb la recerca d’invertebrats.
Les Alícies ens vam endinsar plenament en el treball d’observació i exploració i ens vam convertir en veritables investigadores.

Al llarg de la sortida, van localitzar diversos llimacs i altres petits animalons que després vam portar a l’aula per continuar-ne l’estudi. Entre les troballes, també hi havia un pregadéu, que vam identificar com a insecte a partir de l’observació directa de les seves sis potes i dues antenes, i el vam capturar per portar també a l’aula. 

Paral·lelament, els infants més petits de l’escola van localitzar un cuc de terra de dimensions considerables i, pensant en el treball que estàvem fent, ens el van portar. 

Aquest fet va donar peu a noves observacions i preguntes; i a l’aula, vam examinar el cuc amb deteniment: el vam descriure, el vam mesurar i el vam observar amb el microscopi, registrant i fotografiant el procés per documentar-lo.

Uns dies més tard, a partir de la lectura d’una petita notícia i del treball previ sobre els descomponedors, vam iniciar un procés de descoberta i reflexió sobre el paper dels cucs de terra a la natura i al nostre jardí. Sabem que aquests animals contribueixen a la salut del sòl, ja que l’airegen amb els seus túnels i s’alimenten de matèria orgànica, transformant-la en nutrients que les plantes poden aprofitar. Aquest coneixement va generar una pregunta central: què havíem de fer amb el cuc que ens havien portat? Volíem cuidar-lo a l’aula? O era millor deixar-lo en llibertat al jardí?

Per prendre una decisió, vam buscar informació en diferents recursos: vam llegir materials específics i vam visualitzar projeccions que expliquen la seva morfologia, alimentació, hàbitat i reproducció. A partir d’aquest aprenentatge, vam comprendre que la presència de cucs de terra és un indicador de salut del jardí. Per això, ens vam proposar comprovar si el nostre espai exterior n’era ric.

Durant dos dies consecutius vam explorar-lo, però no en vam trobar cap. Això ens va portar a plantejar diverses hipòtesis: el curs passat, les Tanits sí que n’hi havien localitzat, així que potser nosaltres hem d’esperar que plogui per observar-los a la superfície. 

També vam relacionar-ho amb el fet que el cuc procedent del bosc no s’havia enterrat després de canviar-li la terra per terra del jardí, tot i que l’havíem mantingut humida i li havíem proporcionat restes vegetals. Aquesta observació ens va fer pensar que potser aquest tipus de sòl no li agrada al nostre cuc de terra. 

Finalment, el cuc va morir i vam decidir enterrar-lo perquè pogués tornar a formar part del cicle natural.

ARTÍSTICAMENT

Ivet Dominguez14/11/25  

“La creativitat és intel.ligència divertint-se”.

Albert Einstein

Fa unes setmanes, l’Angélica, mestra de música, ens va emocionar quan ens va dir que tenim moltes qualitats artístiques i que ens animéssim a crear alguna producció amb aquesta mirada, com a projecte d’aula de llarga durada. I és clar, hi hem començat a donar voltes. Estem pensant en una peça de teatre que fusioni les arts amb la llengua i l’expressió, passant també per la construcció/elaboració d’elements escènics. Quin repte! De moment no en tenim títol…

Primerament hem començat pensant en el tema, és a dir allò que voldrem explicar i transmetre. Són moltes les idees que tenim però ens hem de centrar, prioritzar i començar a descartar. Plegats hem abocat les idees de tots i totes i les hem anat escrivint, agrupant-les d’alguna manera. Aviat ens hem adonat que hi ha un gran interès comú, cap a la cultura japonesa. Són moltes les curiositats que tenim cap aquí i la inspiració i connexió de les darreres activitats d’aula ens hi apropen… Hem parlat d’Ikigais, d’esperança de vida, d’artistes com Yayoi Kusama, hem vist els colors, hem imaginat paisatges, algun temple, sentit l’olor de la florida dels cirerers, tenim curiositat pel món de l’anime.

D’entre nosaltres ja reconeixem experts que poden aportar la seva mà per fer dibuixos originals i que poden combinar-se amb paraules, petites cançons, danses i un llarg etcètera. Que res se’ns oblidi, escrivim, escrivim! Això serà com un teatre-documental!, ens deixa anar algú a classe.

I és la gràcia de les arts, quan es fusionen tot és possible i ajuda per explicar un tema, una història. Anotem també la idea de les ombres, les llums i projeccions, els dibuixos, les fotografies…

Entre tant, serà un bon moment per documentar-nos i així anar definint la història. És temps de fitxar experts, d’omplir l’aula de gent que ha visitat el Japó i ens en pot parlar. La primera persona convidada, l’àvia de la Bet. La rebrem emocionats la setmana entrant. Cal preparar una bona entrevista, què voldrem preguntar-li que ens ajudi en la nostra creació? Definim bé les bones preguntes, aquelles que ens aportaran la informació que necessitem.

Ja sabeu, si sou o coneixeu experts en el tema sereu benvinguts. Es busca algú que sàpiga de l’escriptura japonesa, l’art i la pintura. Pagarem amb la nostra moneda: una bona estona de preguntes, en bona companyia, per anar-nos familiaritzant i definint el què voldrem escenificar.

LES PALEONTÒLOGUES I ELS PALEONTÒLEGS: A LA RECERCA DEL QUÈ ENS AMAGA LA TERRA.

Mireia Roca14/11/25  

Mary Anning

Vaig començar a buscar fòssils quan era ben petita, i mai he deixat d’intentar entendre les històries que s’amaguen dins les pedres.

Després d’una activitat molt especial al parc del Puig d’Andela, on cada un de nosaltres va descobrir la seva targeta de científic, el nostre grup va trobar el seu nom: som els paleontòlegs i les paleontòlogues!

Un cop a l’aula, va sorgir la primera gran pregunta: Qui són exactament els paleontòlegs? I… què fan?

Per començar a donar-hi resposta, vam recordar la nostra visita al CRIP (Centre de Restauració i Interpretació Paleontològica). Ja el nom del museu ens sonava molt semblant al nostre… Això és perquè aquell dia vam poder fer, per una estona, de paleontòlegs de veritat!

Durant la conversa van sortir moltes idees:

Tot i això, ens faltava acabar d’entendre bé qui són i què fan aquests científics. Per això vam decidir investigar a casa i portar a l’aula tota la informació que trobàvem.

A la rotllana vam compartir les descobertes i, entre tots, vam elaborar una gran llista de paraules a la pissarra.

Aquestes paraules ens van servir de guia per poder escriure, primer en grup i després entre tots, una bona definició que ens ajudés a entendre i explicar el nostre nom de grup.

Per acabar, vam conèixer una persona fascinant: Mary Anning, la primera paleontòloga de la història. Vam veure un vídeo que explicava com, de petita, trobava fòssils a les platges i com les seves troballes van ajudar els científics a entendre millor la vida del passat. Ens va agradar descobrir que la paleontologia no sempre ha estat una feina d’homes i que aquesta nena valenta va canviar la història de la ciència.

Després d’aquestes setmanes, els paleontòlegs i paleontòlogues de la comunitat han arribat a una gran conclusió: La terra amaga històries.
Històries de fa milions d’anys, d’animals que ja no existeixen, de boscos antics, de plantes, de petjades… Cada tros de sòl, cada pedra i cada fòssil ens expliquen una mica del passat.

Entendre qui són els paleontòlegs ens ha ajudat a descobrir que, si escoltem bé allò que hi ha sota els nostres peus, la terra ens parla, i ens revela secrets amagats que ens expliquen d’on venim i com era el món abans que nosaltres hi fóssim.

I aquest… només és el començament del nostre viatge!

PER AIXECAR EL TELÓ… HEM D’ASSAJAR DE DEBÒ!

Marta Hervas14/11/25  

“Ser creatiu significa estar enamorat de la vida. Només pots ser creatiu si estàs enamorat de la vida prou per a voler destacar la seva bellesa, vols portar-li una mica més de música, una miqueta més de poesia i una mica més de dansa.” 

Osho

Aquest escrit s’emmarca en el Projecte d’Aula: Per què el temps a vegades passa volant i d’altres és molt lent?, i en la proposta de preparar el Pregó de Festa Major.

Tenim a la disponibilitat de Matildes dos moments a la setmana on poder assajar al gimnàs i això ens dona moltes possibilitats de conèixer els nostres límits dramàtics i treballar per tal de millorar-los.

Calçats amb mitjons gruixuts toquem de peus a terra i prenen consciència de la nostra postura corporal mirant i mirant-nos. Avancem a bon ritme i ens omplim les orelles, i el cap, de cant líric i música clàssica. Tota una experiència que no solem viure en el nostre dia a dia. Sortir de la zona de confort i tenir la confiança de no ser jutjat és clau per l’avenç del nostre treball corporal en el pregó.

Paral·lelament, seguim amb la nostra creació del text del pregó. A hores d’ara ja tenim la presentació acabada i repartida, i la setmana vinent acabarem d’escriure la segona part, la que ens parla de la batucada i la cercavila. 
I com ja us hem dit amb anterioritat, preparar el pregó contribueix a la millora de la comunicació oral, fomenta la creativitat i la imaginació, afavoreix treballar en equip, potencia l’empatia i la metacognició, i contribueix a fer-nos créixer amb serenitat, i plena consciència d’un mateix.

EXPLORANT LA TARDOR AMB ELS SENTITS

Toni Ruiz14/11/25  

“Quan els infants exploren amb els sentits, el món es converteix en un laboratori de descobertes.” — Loris Malaguzzi

Els Patufets ens han preparat aquesta setmana una sorpresa, una aula sensorial amb elements de la tardor!

Hem anat a l’aula de projectes de mitjans i ens hem trobat tot un món de tardor, amb una llum d’ambient i una música relaxant. L’espai convida a manipular, experimentar, crear. Hi ha fulles a una banda, pedres de colors a una capsa, pedres de riu a un altre cantó, llibres de la tardor amb coixins i una catifa, una carabassa oberta i culleres a dins, una taula de llum amb transparències i pedres, una construcció amb cons i pinyes, i al centre, que crida molt la nostra atenció, un cercle de pals i fustes, com un meravellós mandala.

Hem pogut experimentar durant una llarga estona amb tots aquests elements, de manera tranquil·la, pausada, immersos en un món de creació i inspiració. Hem gaudit de materials de la natura, que ens envolten i que, normalment, no criden la nostra atenció.

Ara ja som més observadors i, quan anem pel carrer o pel bosc, ens agrada observar amb atenció tot el que ens envolta, perquè ara hi veiem moltes possibilitats amb els elements del nostre entorn natural.

Podeu veure totes les fotografies al web de l’escola.