UN BON NOM PER LA RÀDIO

Cristina Vargas24/02/24  

Per poder dur a terme aquest gran repte de crear una ràdio necessitem moltes coses així que comencem realitzant la nostra xarxa de coneixements per endreçar totes aquestes necessitats visualment.

Un dels punts amb el que tots i totes coincidim és la necessitat de buscar un bon nom per la nostra ràdio. Per parelles i amb un Chromebook descobrim un mapa de Catalunya amb totes les ràdios escolars localitzades. Decidim dedicar una estona a l’anàlisi dels diferents noms per tal de poder inspirar-nos i pensar amb el nostre. Després posem en comú les nostres recerques i acabem concloent que moltes tenen el mateix nom de l’escola o institut, però que d’altres han triat noms que tenen a veure amb les accions que es duen a terme en una ràdio donant un toc més original.

Se us acut com es podria dir la nostra ràdio?

Mil idees i combinatòries anem escoltant i anotant a la pissarra, al final ens quedem sense espai on escriure! Però cal ser realistes, imaginem-nos davant el micro dient alguns d’aquests noms, són pràctics de dir i entendre? De mica en mica, anem descartant molts dels noms fruit de la impulsivitat i emoció. Finalment, ens queden 6 noms que ens agraden i decidim fer una votació entre nosaltres per descartar-ne alguns més. Observem que tenim 3 noms que ens agraden força i no queda clar quin d’ells és el més triat. Però, un moment, si la ràdio és de l’escola, som les Tanits les que l’hem de decidir?
Tot i que algú creu que sí, la gran majoria pensem que la resta de companys i companyes de l’escola haurien de poder dir el que pensen.

Podem fer unes votacions on voti tota l’escola!

I així sorgeix una gran idea-repte més: proposem un procés electoral per triar el nom de la nostra ràdio!

LES LLETRES SÓN MASSA GRANS….

Rosa24/02/24  

Aquesta setmana, els i les Tabalugues decidim què volem explicar en la nova escena que estem preparant. Escrivim al mural que tenim a l’aula, les idees principals que ens sorgeixen i també el material que necessitem per acabar de muntar l’escena.

Engrescats i engrescades assagem l’escena. A poc a poc ens anem aprenent els diferents diàlegs que diu cada u de nosaltres. Assagem diverses vegades i ens adonem que la decoració que hem fet és massa gran i els espectadors i espectadores no veuran bé el que volem representar.

Establim una conversa amb tot el grup. Cadascú expressa la seva opinió. Arribem a la conclusió que les lletres de cartró han de ser mitjanes.

I com aconseguim aquesta mida? Ens preguntem.

Els i les Tabalugues amb el cartró davant dibuixem diferents lletres i després les mesurem amb els regles. Comparem les mides mesurades i ens adonem de quin nombre és més gran o més petit, i, per tant, quina mida de lletra creiem que ens pot anar millor perquè es vegi bé. I…com ja sabeu… fins aquí us podem explicar!

Recordeu, teniu més fotografies a la unitat del drive.

FEM UN MURAL PER RECORDAR LA SORTIDA

Mireia Puig24/02/24  

Continuem fent el mural de la sortida al museu de la pell. Un cop enllestits tots els dibuixos que hem fet de nosaltres mateixos i dels nostres amics i amigues, els pintem amb les aquarel-les i els retallem.

Per dibuixar el museu de la pell projectem a la pantalla una imatge, i els nens i les nenes amb molta atenció i concentració l’han de resseguir. Un cop el tenim ben calcat amb el llapis, passem a repassar-lo amb un retolador negra.

Per pintar el museu fem servir els guixos de colors i la tècnica d’escampar amb els dits. Els infants s’ho passen molt bé embrutant-se les mans mentre van pintant.

Quan ja el tenim ben acolorit arriba el moment de muntar el mural. Agafem les tisores, i ben decidits i decidides comencem a retallar el museu. Anem amb molt de compte perquè és una feina molt important i no podem retallar la imatge. Un cop acabem, l’enganxem en el paper d’embalar que ja teníem mesurat de l’anterior sessió.

Enganxem també el cel, que prèviament hem retallat i els nostres dibuixos.

Per tal de recordar quins són els nens i nenes que hem dibuixat escrivim els seus noms i també els posem en el mural.

Per finalitzar-lo fem un títol amb lletres de colors i el posem també en el nostre mural.

Aquí teniu el resultat final del nostre esforç…

Podeu trobar moltes més fotografies a la carpeta del projecte.

JUGUEM PLEGATS ALS JOCS TRADICIONALS

Rosa24/02/24  

Comencem la setmana jugant amb els jocs tradicionals que vam jugar al Museu de la Pell. També recordem tots els jocs que ens van explicar els nostres avis i les àvies quan van venir a l’escola.  Passem una bona estona gaudint plegats de diferents jocs; juguem a estirar la corda, encistellar les nous, saltar a les gomes, a la gallineta cega,  a les xapes, a vestir nins i nines de paper, a la serp i al telèfon amb gots de plàstic.

També, continuem amb el nostre repte que ens vam proposar, crear un “laberint de bales”.

Observem la base del nostre laberint que de moment és de paper. Ens costa una mica imaginar-nos que aquesta base la volem de fusta per fer el laberint. Així doncs, decidim anar al pati i posar a sobre fustes per tenir-ho més clar.

Pensem on podem comprar la làmina de fusta, els i les Tabalugues responen decidits i decidides que hem d’anar a una fusteria. En aquest moment ens expliquen el seu projecte del curs passat.

Establim una conversa i després d’una bona estona de pensar i compartir les nostres idees, decidim que necessitem mesurar amb cintes mètriques la base per poder donar les mides preses al senyor fuster o fustera.

I sabeu què? Ens adonem que la base no té forma de rectangle i nosaltres volem que el laberint de bales sigui rectangular.

Així doncs, primer de tot, hem de conèixer bé què és un rectangle.

Recordeu, teniu més fotografies a la unitat del drive.

 

QUÈ ÉS EL TRES EN RATLLA?

Toni Ruiz23/02/24  

El nostre grup està ben decidit a construir un tres en ratlla pel pati però, què és en realitat un tres en ratlla?

La setmana passada ens vam posar per parelles i, els que sabem jugar més al tres en ratlla, vam ensenyar i practicar amb la nostra parella aquest conegut joc tradicional. L’objectiu principal del joc no era guanyar, sinó entendre el seu funcionament, normes, estratègies,… Poc a poc, vam anar veient com a cada jugada milloràvem més el nostre joc i enteníem una mica més el seu funcionament.

Aquesta setmana ens hem plantejat on volem el nostre joc, a quina part del pati. El volem vertical, horitzontal, a la sorra, a les parets, pla, amb volum, amb peces,…? Per tal de situar-nos, hem sortit al pati de la Comunitat de petits i hem observat l’espai amb mirada de dissenyadors i dissenyadores.

Després, hem dibuixat com ens imaginem el tres en ratlla ubicat al pati i hem compartit els nostres dissenys a l’aula. Per realitzar el nostre disseny, hem sortit al pati i poder dibuixar així al natural, amb els elements del pati com a models.

Ara tocarà decidir quin és l’estil de joc que volem, quin és el disseny més adequat i la ubicació i mesures adients de la nostra construcció, per tal que tots i totes en puguem gaudir plenament.

No us oblideu de veure totes les fotografies a la Web de l’escola.

I CAN SEE AN INSECT!

Laura Lorenzo23/02/24  

Yesterday we Jordi and Laura prepared a surprise… In the Petits playground there were a lot of small animals and Rovellons had to find them!  There were a lot of animals but only some were insects. Rovellons had to find the animals, count the legs and decide if it was an insect or not. Do you know that insects have 6 legs?

To remember the vocabulary, once in class, we played a memory game. It was FUN!

DISSENY DEL NOSTRE TRES EN RATLLA

Toni Ruiz23/02/24  

A l’inici del nostre projecte teníem el dubte si volíem un tres, quatre o sis en ratlla, però ara ja sabem que el nombre de forats del joc no li dona nom, ja que el joc que ens van portar el Circ de Jocs tenia set forats horitzontals i sis verticals. Aquesta setmana l’Adrià ens ha portat un altre joc i l’hem comparat amb el que va portar l’Alguer. Tenen exactament els mateixos forats que el del Circ de Jocs i a les dues capses posa que es diuen Connecta 4. Deduïm, doncs, que no és el mateix joc que un tres en ratlla, ja que les regles són diferents i el joc també. Després de jugar en diverses ocasions, i després d’anar jugant al tres en ratlla, veiem que és un joc prou complicat per construir un Connecta 4, amb més forats i més complexitat.

Ara ja tenim clar que el nostre joc ha de ser un tres en ratlla, amb tres forats horitzontals i tres forats verticals. El disseny tot just el comencem a perfilar, ja que quan hem buscat localització al pati, hem observat diversos aspectes:

  • Al mig del pati molestaria, perquè podríem entrebancar.
  • Enganxat a un arbre, faria malbé l’arbre o aniria creixent.
  • Pintat, s’esborraria.
  • A la paret, caurien les peces.

Llavors hem recordat el tres en ratlla que ens va portar el Nil Cristóbal, on les peces estaven enganxades a l’estructura i, per moure peça, havies de fer-la girar. Hem mirat imatges de parcs on tenen aquest estil de joc i l’Alguer ens ha dit que al parc de davant de la Baldufa n’hi ha un, així que l’hem anat a visitar. Hem vist clarament que en aquest tipus d’estructura, les peces no cauen, es poden mullar i es poden agafar a una altra estructura, com per exemple el tobogan.

Ja podem continuar amb el disseny!

Mireu les fotografies de la web.

COMPARTIM LLIBRES SOBRE MASCOTES I ANIMALS

Jordi Juárez22/02/24  

Avui la classe dels Rovellons dins del projecte d’aula, hem compartit una bona estona amb uns llibres que ens han portat la Chloe, la Naia i la Carla. L’altre dia estàvem parlant de mascotes exòtiques i vam observar que en alguns països tenien animals salvatges com a mascotes.

En el llibre Atles d’animals del món, hem vist com a diferents llocs del planeta tenen serps, tigres, aranyes, cangurs, inclús cocodrils com animals de companyia. Ens faria una mica de por tenir-los com a mascotes, ja que s’ha d’entendre que no tots els animals poden ser mascotes pel perill que comporta tenir-los en un lloc que no sigui a la natura, ja que són animals salvatges.

Després hem mirat les il·lustracions del llibre ENS SAPS FER RIURE? que era molt divertit, ja que cada pàgina tenia un xip sonor per fer pessigolles als animals i així fer-los riure.

Ha estat un matí ben curiós i divertit.

SOM-HI!

LA VIDA ALS MONESTIRS MEDIEVALS

Jordi Juárez22/02/24  

A projectes de comunitat, el grup Impremta hem continuat investigant sobre aspectes de l’Edat Mitjana. Aquesta setmana hem fet un viatge en el temps anant al passat per veure com era la vida als monestirs medievals.

Eren centres culturals molt importants en una època en què la majoria de la població era analfabeta,on els monjos i les monges eren gairebé les úniques persones que sabien llegir i escriure.

El cor del monestir, anomenat claustre era un pati quadrat on els monjos llegien i resaven en silenci. Els monjos havien de dur un hàbit que els identificava i seguir normes i horaris molt estrictes. Al voltant del claustre hi havia l’església, la cuina, el menjador, la sala de reunions o sala capitular, la biblioteca, el dormitori i altres dependències.

Hem treballat les diferents parts d’un monestir i vam observar diferents imatges d’aquests centres culturals de l’Edat Mitjana i les seves característiques.

Per la tarda vam fer una manualitat d’una torre defensiva d’un castell medieval.

Vigileu que no ens ataqui l’enemic!

ENDAVANT!