Som conscients que els nostres alumnes, els nostres fills i filles han nascut, creixen i conviuran en un futur on la tecnologia està a l’abast de tots i de tot.

Des de l’escola, es treballen de forma sistemàtica les competències digitals que afavoreixin la integració del nostre alumnat en aquesta societat tecnològica. Ho tenim clar.

Però on queda el treball amb les mans? On queda el valor de les coses fetes des dels moviments psicomotrius més fins?

Durant algunes estones de pati, alguns alumnes de 4t han estat aprenent a fer ganxet,una activitat inicialment associada a les persones grans, a les “iaies”, que avorrides deixen passar el temps fent bufandes o agafadors de cuina.

Els nostres alumnes estan descobrint amb aquesta activitat tan “manual”, el plaer de convertir un fil de llana en un personatge tridimensional.

No és un aprenentatge intuïtiu, és un aprenentatge inicialment acompanyat, però poc a poc i amb una mica de paciència, els nostres alumnes comencen a mecanitzar els petits moviments que formen cada punt.

La capacitat d’abstracció que aconsegueixen, va acompanyada de cantarelles interiors que es repeteixen com un mantra: “punt baix, punt baix i augment”, “punt baix, punt baix i disminució”… i així, pas a pas, volta a volta, descobreixen que les seves petites mans són perfectament capaces de crear tot un univers d’artesania.

Aquesta activitat individual, es comparteix en petits grups i aquí sorgeixen les converses espontànies més divertides, aquelles a les quals cal parar atenció.

Aquest trimestre els alumnes de 4t, van realitzar una excursió al CDA de Can Santoi, a Molins de Rei, amb l’objectiu de descobrir el bosc a la zona de la Rierada.

En arribar els alumnes van compartir les seves idees prèvies sobre els elements que caracteritzen un bosc i entre tots van realitzar un petit mural recollint aquests coneixements.

Van dedicar una bona estona a l’observació científica d’un dels arbres més vells de la zona: en “Quercus”.
Van recollir dades sobre aquest gran arbre calculant la seva alçada així com el seu perímetre. Van examinar les característiques de les seves fulles, els seus fruits i van realitzar un calc de la seva escorça. A partir de les característiques observades, els alumnes van esbrinar que es tractava d’una gran alzina.

Dins el bosc van realitzar una sèrie d’activitats encaminades a descobrir el bosc a partir dels sentits. Va ser divertit embenar-se els ulls i caminar a les palpentes, sentint el bosc d’una manera diferent.

També van aprendre a orientar-se a partir de l’ús d’una petita brúixola.

Per acabar van realitzar una gimcana dins el bosc on l’objectiu era identificar les sis plantes més significatives de la zona.

La tornada a l’escola la vam realitzar seguint el curs de la riera de Vallvidrera. Vam caminar aproximadament 11 quilòmetres, mentre gaudiem del paisatge. Tot i que vam arribar cansats i cansades, vam valorar l’experiència molt positivament.

Ens agradaria dir-vos que ha estat fàcil i que el nostre hort està recompensant les hores de feina que li estem dedicant.
Ens agradaria dir-vos que totes i cadascuna de les llavors que delicadament l’alumnat de 4t va enterrar sota terra, han crescut donant el fruit esperat.

Però no tot són flors i violes…el nostre hort està patint les visites dels ocells afamats que han vist en les tendres tiges del nostre conreu, l’àpat més deliciós.
No han tingut compassió, hi ha plantes que han quedat reduïdes a tiges tristes i pelades, recordant-nos que a la natura, la cadena tròfica no en sap de regles.

No sabem qui va arribar primer, si nosaltres o ells. Els talps decoren sovint el nostre hort amb forats. Sembla que juguin a fet i amagar amb nosaltres, que dia a dia descobrim les noves entrades al seu món subterrani. I mentre juguen amb nosaltres, també omplen les seves panxes amb les arrels delicioses que els hi hem fet arribar.

Quan no són ells, és la pluja que, lluny d’ajudar, inunda els canalets que amb ganes hem anat creant. O el vent, que posa a prova la capacitat de les nostres plantes per arrelar-se al sòl que els hi dóna vida.
El fred arriba també al nostre hort deixant indefensos els petits brots que just acaben de treure el cap.

No són tot flors i violes… i podem trobar moltes raons per desanimar-nos i deixar córrer un projecte tan complex com inspirador.
El nostre hort ens ensenya coses que van més enllà de l’aprenentatge del cicle vital de les plantes. Ens està ensenyant que davant les dificultats, hem de trobar solucions, ser perseverants i creatius. Per aquest motiu, hem reutilitzat ampolles de plàstic tot creant petits hivernacles i estem dissenyant espantaocells per allunyar del nostre petit conreu les aus més golafres.

Hem convidat “amablement” als nostres veïns, els taps, a acomodar-se en un altre espai del pati, inundant els seus túnels.
I tot plegat continuarem baixant cada dimecres amb il.lusió i ganes traient males herbes, retirant fulles, regant i acondicionant el terra….
El nostre hort ens ensenya que la vida està plena de coses que no controlem, que no surten com volem i que malgrat tot, cal continuar.
El nostre hort ens ensenya a emocionar-nos plegats quan observem que les plantes continuen lluitant per sobreviure.

Quants de vosaltres vau “patir” les matemàtiques? Quants de vosaltres us perdieu en abstracció dels nombres i els signes? Quants hem aprovat les matemàtiques com a resultat d’omplir fulls i fulls plens d’operacions, sense acabar d’entendre el com i el per què del garbuix de nombres…
Malauradament les matemàtiques per moltes generacions han estat això i un nombre considerable d’alumnes han estat sotmesos a l’etiquetatge que suposava assumir aquella terrible frase: “les matemàtiques no se li donen bé”

L’escola fa tres anys, va apostar per una proposta didàctica tan ambiciosa com engrescadora: Innovamat.
Aquest mètode d’aprenentatge de les matemàtiques, es basa en un material elaborat per experts en pedagogia, enginyeria, i sens dubte, didàctica de les matemàtiques.

El seguit de recursos i materials que es presenten als alumnes tenen diferents formats i tots ells estan encaminats a canalitzar l’aprenentatge de les matemàtiques, facilitant la comprensió dels conceptes abstractes de manera tangible i engrescadora.

La proposta és del tot competencial i basada en les 4 dimensions que es corresponen a l’àmbit matemàtic: resolució de problemes, raonament i prova , connexions i comunicació i representació. Aquestes dimensions es concreten en 10 competències que es troben detallades, graduades i relacionades amb els documents que determina el Departament d’Educació.

L’inici d’una sessió d’Innovamat mai és igual per als alumnes, la primera premissa és activar el seu pensament a través del plantejament de qüestions a resoldre, el seguit de respostes argumentades arriben per part dels alumnes gairebé de forma immediata. Sovint verifiquen, que podem arribar a una mateixa solució a través de diferents camins…sense por a equivocar-se, integrant les explicacions dels companys, visualitzant les solucions també a través de la manipulació i el material audiovisual..tot això i més és innovamat.

No volem que cap dels nostres alumnes “pateixi” les matemàtiques, volem que les integrin,les gaudeixin i les interioritzin d’una forma dinàmica,competencial i per què no, lúdica.

A l’escola estem convençuts que “llegir ens porta a viatjar a altres mons”.
Cada vegada que un alumne obre les pàgines d’un llibre i queda “atrapa’t” per la seva història i s’endinsa en la possibilitat de “viure” milers d’aventures inimaginables.
Són diversos els estudis que demostren la importància de desenvolupar un bon nivell de comprensió lectora. Un estudi realitzat per la Universitat d’Oxford va evidenciar, que aquelles persones que havien desenvolupat un bon hàbit lector en la seva adolescència, van accedir a millors llocs de treball en la seva edat adulta. Van afirmar que la lectura és el millor indicador de l’èxit professional.
Llegir desenvolupa la capacitat per imaginar i la creativitat, però també repercuteix positivament en molts aspectes relacionats amb l’expressió escrita. Mentre llegim estem millorant de forma “pasiva” la nostra ortografia I l’assimilació de les estructures lingüístiques pròpies de la llengua.
A quart, enguany, tenim un “Passaport Lector”. Cada alumne té un quadernet on deixa constància gràfica a través d’una foto, del llibre que ha llegit.
Cada vegada que un alumne llegeix un llibre va omplint amb un segell el seu “lectòmetre”, un camí fet de petites caselles que el porten a un món literari diferent (Liliput, Nàrnia, Hogwarts, El País de Nunca Jamás).
Aquest passaport lector motiva als alumnes a llegir I els fa conscients del recorregut personal que estan fent. Sovint els alumnes intercanvien entre ells seus passaports lectors per veure quins llibres han llegit els companys. Es recomanen els llibres llegits des de la crítica literària personal.
Com diu la portada del nostre “Passaport Lector” quan tingueu un llibre entre mans…gaudiu del vostre viatge.