Som conscients que els nostres alumnes, els nostres fills i filles han nascut, creixen i conviuran en un futur on la tecnologia està a l’abast de tots i de tot.
Des de l’escola, es treballen de forma sistemàtica les competències digitals que afavoreixin la integració del nostre alumnat en aquesta societat tecnològica. Ho tenim clar.
Però on queda el treball amb les mans? On queda el valor de les coses fetes des dels moviments psicomotrius més fins?
Durant algunes estones de pati, alguns alumnes de 4t han estat aprenent a fer ganxet,una activitat inicialment associada a les persones grans, a les “iaies”, que avorrides deixen passar el temps fent bufandes o agafadors de cuina.
Els nostres alumnes estan descobrint amb aquesta activitat tan “manual”, el plaer de convertir un fil de llana en un personatge tridimensional.
No és un aprenentatge intuïtiu, és un aprenentatge inicialment acompanyat, però poc a poc i amb una mica de paciència, els nostres alumnes comencen a mecanitzar els petits moviments que formen cada punt.
La capacitat d’abstracció que aconsegueixen, va acompanyada de cantarelles interiors que es repeteixen com un mantra: “punt baix, punt baix i augment”, “punt baix, punt baix i disminució”… i així, pas a pas, volta a volta, descobreixen que les seves petites mans són perfectament capaces de crear tot un univers d’artesania.
Aquesta activitat individual, es comparteix en petits grups i aquí sorgeixen les converses espontànies més divertides, aquelles a les quals cal parar atenció.
