Ens agradaria dir-vos que ha estat fàcil i que el nostre hort està recompensant les hores de feina que li estem dedicant.
Ens agradaria dir-vos que totes i cadascuna de les llavors que delicadament l’alumnat de 4t va enterrar sota terra, han crescut donant el fruit esperat.
Però no tot són flors i violes…el nostre hort està patint les visites dels ocells afamats que han vist en les tendres tiges del nostre conreu, l’àpat més deliciós.
No han tingut compassió, hi ha plantes que han quedat reduïdes a tiges tristes i pelades, recordant-nos que a la natura, la cadena tròfica no en sap de regles.
No sabem qui va arribar primer, si nosaltres o ells. Els talps decoren sovint el nostre hort amb forats. Sembla que juguin a fet i amagar amb nosaltres, que dia a dia descobrim les noves entrades al seu món subterrani. I mentre juguen amb nosaltres, també omplen les seves panxes amb les arrels delicioses que els hi hem fet arribar.
Quan no són ells, és la pluja que, lluny d’ajudar, inunda els canalets que amb ganes hem anat creant. O el vent, que posa a prova la capacitat de les nostres plantes per arrelar-se al sòl que els hi dóna vida.
El fred arriba també al nostre hort deixant indefensos els petits brots que just acaben de treure el cap.
No són tot flors i violes… i podem trobar moltes raons per desanimar-nos i deixar córrer un projecte tan complex com inspirador.
El nostre hort ens ensenya coses que van més enllà de l’aprenentatge del cicle vital de les plantes. Ens està ensenyant que davant les dificultats, hem de trobar solucions, ser perseverants i creatius. Per aquest motiu, hem reutilitzat ampolles de plàstic tot creant petits hivernacles i estem dissenyant espantaocells per allunyar del nostre petit conreu les aus més golafres.
Hem convidat “amablement” als nostres veïns, els taps, a acomodar-se en un altre espai del pati, inundant els seus túnels.
I tot plegat continuarem baixant cada dimecres amb il.lusió i ganes traient males herbes, retirant fulles, regant i acondicionant el terra….
El nostre hort ens ensenya que la vida està plena de coses que no controlem, que no surten com volem i que malgrat tot, cal continuar.
El nostre hort ens ensenya a emocionar-nos plegats quan observem que les plantes continuen lluitant per sobreviure.
