Narrativa Belsi

Hola, dolça i bella filla. Doncs sóc aquí al teu costat. Has deixat coses boniques i coses que em feien mal, has deixat a molta gent amb el cor trencat, després del que t’ha passat. Però jo filla meva, et recordaré per sempre, dons dins del meu cor estaràs. Llàstima que m’has deixat tan buida per dintre, que no sé pas com s’omplirà. Et recordo dient-me:  una abraçada, mare meva, una abraçada de veritat!, és quan  vaig marxar i tu agafada a les meves cames, per no deixar-me anar, ens vam tocar les mans i et vaig deixar plorant fora de la presó. No m’ho podia creure ni imaginar que et deixava sola i no sabia que et podria passar. Però jo només et deia “reina meva”, la teva mare del cor no et deixarà. Quina notícia més dolenta quan me’n vaig assabentar, vaig obrir la finestra per veure la nostra lluna però te’n vas anar.

Jo encara et busco, filla meva, per terra i mar i un dia vas aparèixer en un núvol dalt del cel, em miraves amb tendresa i contenta. Em vas deixar amb un somriure feble  que alguna cosa et va passar. No et preocupis Claudia meva que Déu et recollirà i algun dia quan menys t’ho creguis em trobaràs al teu costat. T’estimo Claudia meva doncs dins  del meu cor sempre estaràs.

        Belsi

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>