Gràcies, quina paraula més bonica, oi que si? Però quantes vegades la sentim? Poques o més ben dit, mai. Jo vaig aprendre des de petita a dir-la per això aprofito a dir-la, a tota l’escola: 
- gràcies per donar-me l’espai per ser jo mateixa!
- gràcies per tractar-me com persona abans que un nombre!
- gràcies per donar-me el suport quan ho he necessitat!
- gràcies per dir-me paraules d’alè!
- gràcies per escoltar-me
- però sobretot, gràcies per confiar en mi.
Violeta parra diu en la seva cançó “gràcies a la vida que m’ha donat tant” doncs jo puc dir, gràcies a l’escola que m’ha donat tant!.
Marcela
