Gràcies, quina paraula més bonica, oi  que si? Però quantes vegades la sentim? Poques o més ben dit, mai.  Jo vaig aprendre des de petita a dir-la per això aprofito a dir-la, a tota l’escola:

• gràcies per donar-me l’espai per ser jo mateixa!
• gràcies per tractar-me com persona abans que un nombre!
• gràcies per donar-me el suport quan ho he necessitat!
• gràcies per dir-me paraules d’alè!
• gràcies per escoltar-me
• però sobretot, gràcies per confiar en mi.

Violeta parra diu en la seva cançó “gràcies a la vida que m’ha donat  tant” doncs jo puc dir, gràcies a l’escola que m’ha donat tant!.

Marcela