Previnguem les violències masclistes en l’àmbit educatiu
25N. Les dones i Picasso. L’artista i l’home.
L’autoestima com a eina per lluitar contra el domini.
Avui, 25 de novembre, ens convoquem per commemorar el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència vers les Dones. La violència masclista té moltes formes i l’impacte en les seves vides depèn, en gran mesura, de la garantia d’accés a drets bàsics per a la seva reparació. Apostem per la coeducació i per unes escoles lliures de violències.
Quan desitges alguna cosa de veritat i creus que no ho pots aconseguir et recolzes en opinions i consells de persones que t’envolten i que creus que t’estimen i que sembla, que ho fan de bona fe. Abans d’acceptar els consells i aplicar-los haurien de passar pel sedàs de la reflexió. Cal valorar les conseqüències, a quines situacions ens pot portar, i evitar sucumbir davant els suggeriments. Una mala decisió ens pot portar a una anul·lació com a persona.
Quan tenim els nostres principis ben interioritzats, quan tenim amor propi, quan ens estimem a nosaltres mateixos, no hauríem de deixar-nos influenciar. I això ho hem descobert aprofundint en l’estudi de Pablo Ruiz Picasso, en motiu del 50è aniversari de la seva mort, un dels projectes interdisciplinaris d’enguany de l’Escola Martí Poch.
Rellegint la seva biografia hom s’adona que en la seva vida professional i personal, les dones han estat cabdals. Va conviure amb un reguitzell de dones titllades de muses, companyes, esposes que van deixar de ser elles mateixes per convertir-se en titelles de l’artista. Hem sabut d’elles a través d’un joc de parelles.
En el pany de paret del vesíbul, el dilluns van aparèixer vuit fotos de les dones més influents en la vida de Picasso, els noms d’aquestes i vuit retrats que l’artista havia fet d’elles. S’ha procedit a fer una investigació dels noms de les dones que apareixien per esbrinar a quina foto corresponia el retrat. Per resoldre l’enigma l’alumnat de cicle mitjà i cicle superior han fet una recerca que els ha portat a aprofundir en la vida de Pablo Ruiz Picasso i adonar-se que el gran artista va actuar en moltes ocasions manipulant, oprimint i maltractant a aquelles dones que van conviure amb ell. És pot desvincular l’artista de l’home? Les seves accions masclistes de forma subtil el van portar a la fama? La veritat que aquesta activitat ens ha portat a pensar i debatre aferrissadament.
Tot l’alumnat ha pogut descobrir que l’autoestima és fonamental per desenvolupar-se amb seguretat i confiança davant les decisions que prenem a la vida, per tal de no ferir-nos a nosaltres mateixos. I ho hem fet mitjançant la protagonista del llibre «Jo vaig amb mi» que ens ha acompanyat durant la setmana al vestíbul de l’escola i hem vist com es deixava convèncer pels companys i companyes. Fins que se n’ha adonat que el més important és no deixar de ser ella mateixa per voler agradar als altres.
Un curs més els infants hem treballat el dia internacional de l’eliminació de la violència envers les dones, i enguany, basant-nos amb l’artista Picasso i endegant en la seva biografia. Intentant donar notorietat a l’autoestima. Amb aquestes petites aportacions volem contribuir a educar a una societat del futur més tolerant, forta en valors i igualitària. Junts remant en la mateixa direcció, com la cançó «De fer Camí» arribarem, lluny.
A l’escola apostem per la coeducació i per l’eliminació de la violència.
La relació de Picasso amb les seves dones i els contes “Jo vaig amb mi” i “Jo soc” ens han servit d’eix per treballar l’autoestima, per obrir la mirada i detectar les violències masclistes.
Joc de preguntes a respondre sobre les violències masclistes. Només us portarà 5 minuts!
