Entre divendres i dilluns han arribat a l’escola diversos tions.
Els més petits de l’escola han anat aquest dilluns als Jardins dels Francolins a buscar-los, acompanyats de les seves mestres. Un cop allí unes pastores de camisa a quadres i barretina vermella els explicaven que aviat arribarà Nadal i això ha fet que “les tiones” de les classes d’educació infantil obrissin els ulls.
Els alumnes més grans de l’escola també han trobat el seu tió per diferents espais del centre i se’ls han emportat a la classe.
Ara toca cuidar-los força per tal que l´últim dia del trimestre poguem cantar-los la cançó i ells ens caguin força coses.
Tants tions, tantes versions: les lletres de la cançó del Tió a les comarques de Tarragona
Arengades, vi blanc o gallines amb sabates. Quina és la vostra versió de la cançó nadalenca?
La cançó del Tió no deixa d’estar envoltada d’una certa ‘polèmica’, ben entesa, d’una competència sana i bonica entorn d’una lletra que varia sempre entre casa i casa, carrer i carrer, de família en família.
Qui no s’ha cregut mai que la seva versió és la bona, la genuïna, l’autèntica, la «de tota la vida»? N’hi ha que escalfen els bastons al forn, n’hi ha que els mullen al lavabo, i n’hi ha que… bé, tants tions, tantes cançons. Si l’acord sobre la melodia sembla que és unànime —us ve al cap?—, l’imperi de la lletra és fracturat, mòbil i preciosament viu.
Quina us sabeu vosaltres?
