Nova sessió de formació interna de centre “mirar-nos: què veig de mi en tu” a càrrec de Xavi Garriga. Del Gòtic al Renaixement per reconciliar-nos amb el dibuix. Màquines òptiques evolució tècnica…
Com des de molts punts de vista diferent podem configurar la realitat. Com sentir-nos mirats i mirar en el retrat… Dibuixar com a meditació per estar present. Acariciem l’altre amb el llapis i anem agafant múscul per cada cop tenir més capacitat gràfica.
Ens retrobem amb una part de quan érem petits amb allò original, perdent la por i atrevint-nos.
Comentem allò que ens expressen els dibuixos, som capaços de desinhibir-nos i passar-ho bé dibuixant. Tot i la inseguretat ens ajuda parlar del dibuix i reflexionar-hi.
La part humana dels vincles expressada en el dibuix. Mirar-nos.
Despertant la curiositat des d’una visió diferent, gaudint sense por.
La il·lusió de poder dibuixar i improvisar es molt gratificant a nivell humà. Mirar i ésser mirat.
Un moment de desconnexió de tranquil·litat.
Ens tirem a la piscina del dibuix, mirem els detalls, petites coses que no havíem vist abans i ens defineixen. Ha passat el temps molt ràpid.
