L’Institut Marta Mata de Salou va ser creat per fer front al gran augment d’alumnat a la capital de la Costa Daurada. Va obrir les portes el curs 2007/08 i va ser inaugurat el 19 de setembre pel Conseller d’Educació, l’honorable Sr. Ernest Maragall.
Qui era Marta Mata?
Marta Mata i Garriga (Saifores 22 de juny de 1926-Barcelona 27 de juny de 2006) fou una pedagoga, diputada i senadora socialista i presidenta del Consell Escolar de l’Estat.
Marta Mata era filla d’una altra il·lustre pedagoga catalana, Àngels Garriga, que la va influenciar molt en la seva vida professional. Llicenciada en filosofia i lletres, va ser cofundadora de l’Associació de Mestres Rosa Sensat el 1965, que va propiciar la renovació pedagògica amb el restabliment de la democràcia a Espanya. Més endavant, participa en la creació de l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la Universitat Autònoma de Barcelona (1971) i, l’any següent, en l’inici de l’Escola de Mestres de la mateixa universitat on imparteix diversos cursos de Didàctica de la Llengua i de Pedagogia. A partir d’aquell moment desplega un extens programa d’investigació sobre l’ensenyament de la llengua catalana.
Les seves publicacions en el camp de la pedagogia són molt nombroses. A banda dels llibres d’exercicis i de didàctica de la fonètica, la lectura i l’escriptura, crea o adapta contes infantils, i escriu multitud d’articles de pedagogia i de política educativa en periòdics i revistes com Cuadernos de Pedagogia, Perspectiva escolar—impulsada per ella mateixa el1974— o Infància, en què escriu editorials i guions temàtics en els respectius consells de redacció. És directora pedagògica de les col·leccions “Desplega Vela”, “La Galera d’Or”, “Els Llibres dels Colors”, “Nous Horitzons”, “La Ruta del Sol” (totes de l’editorial La Galera), “La Clau de “Rosa Sensat”” (Onda) i “Rondalles de Menorca”. A més a més era assessora d’altres editorials com Teide i Vicens-Vives o la revista Cavall Fort, així com de diverses col·leccions o llibres de caire educatiu. Entre les seves publicacions de caire polític cal destacar la declaració “Per una Nova Escola Pública” de 1975.
Entre les nombroses distincions rebudes, destaquen la medalla d’Alfons X el Savi (1990), la medalla d’Or de Barcelona al Mèrit Científic (1997) i la Creu de Sant Jordi (1997) de la Generalitat de Catalunya. L’any 1999 és nomenada doctora honoris causa per la UAB, distinció que posa en relleu la seva tasca com a pedagoga, la lluita per la recuperació de la memòria històrica educativa a Catalunya després de la guerra civil i la defensa de l’escola pública, democràtica i catalana. El 2000 i en representació de l’Escola de Mestres Rosa Sensat, recull el XXè Premi per la Pau, i el 2002, el premi Ramon Fuster.
