El proppassat dilluns 14 de maig de 2018 els alumnes d’FPBàsica vam anar a “La Llavor”, un taller vinculat a la fundació per a la reinserció de dones “ARED”. Aquesta fundació també acull a dones que pateixen maltractaments, a persones sense llar i a gent que té familiars de llarga durada a l’hospital de la Vall d’Hebron.
El nostre objectiu era fer entrevistes a dones que actualment estan preses al centre penitenciari de “Brians 1” i conèixer les seves històries. Finalment, vuit dones han accedit a fer aquest treball amb nosaltres.
En arribar, les persones que poden sortir durant un temps determinat de la presó ens van acollir bastant bé. Ens van ensenyar les instal·lacions i els tallers de costura on elles treballen durant quatre hores. Ens van explicar que elles cosien roba per encàrrec, (cosien nines, per exemple) així com també podien cosir roba per a elles mateixes. Amb aquests treball les dones guanyen uns 200 euros al mes .
Inicialment, ens vàrem seure amb elles, ens van dir els seus noms reals o ficticis i després, individualment o en grup, les vam entrevistar. Cadascuna d’elles podia respondre a la pregunta si volia però finalment van anar-se relaxant i van explicar-nos tot els que els hi va passar, tot els que vivien dins la presó i com se sentien.
En finalitzar l’entrevista ens vam tornar a reunir tots i ens van donar consells per tal que no acabéssim en aquesta situació perquè, segons elles, és bastant dur passar per això. També van dir que la família també ho passa molt malament quan ets a la presó.
Per exemple, segons la Lucy (una de les dones preses amb permís per a sortir) “per a poder obtenir un permís per a sortir del centre penitenciari i poder fer feines fora la presó cal fer molts sacrificis, tenir bona conducta dins la presó, etc.” Ella explica també que “el fet de poder fer una feina fora la presó les ajuda a millorar el seu currículum i així ho poden tenir més fàcil quan surtin per a poder sortir-se’n econòmicament”. Moltes d’elles han tingut força dificultats per obtenir permisos, cal que confiïn en la persona i pensin que no es fugarà.
Moltes d’elles tenen mòbils dins i fora la presó. Dins el centre penitenciari és permès de portar mòbils però sense càmera i no totes tenen aquests dispositius, per tant cal que deixin els seus aparells dins la guixeta que tenen allà. Si t’enxampen amb el mòbil et poden deixar cinc dies en una cel·la d’aïllament.
Fent les entrevistes vam saber que dins la presó hi ha una escola on pots aprendre català, castellà, anglès…
D’altra banda, també vam saber que el SIRE és una formació específica per a les persones preses i consisteix a adaptar la persona i treballar amb ella amb l’objectiu final que es pugui reinserir altra vegada a la societat.
Personalment, penso que la presó tal i com l’han descrit les dones entrevistades no és com la gent la pinta. És veritat que pot haver-hi baralles, mala relació entre elles, que potser el menjar no és massa bo… però el cert és que sembla ser que si vigiles i procures apropar-te a persones més pacífiques, el més probable és que no tinguis cap problema.
Moltes d’elles han comès delictes com atracaments, tràfic de drogues… però malgrat tot i per sobre de tot, són persones, amb sentiments com tothom i es mereixen un vot de confiança. Elles mateixes ens van donar consells per tal que no caiguem en els mateixos errors que ells van cometre.
Aquesta excursió m’ha servit molt per a posar-me a la pell d’altres persones, pensar com viuen i com se senten, aprendre dels seus consells, etc. Han estat molt amables i respectuoses en tot moment.
Text escrit per: Adrián Acosta
La resta del grup d’FP Bàsica ha resumit l’experiència amb les següents frases:
– “El que més m’ha agradat és el sentit de l’humor que tenien durant l’entrevista” (Àlex)
– “Em va agradar tenir l’oportunitat de parlar amb les dones que viuen a la presó i veure la seva vida” (Iker)
– “Lo bueno acaba cuando lo malo empieza” (Mario)
– “M’ha sorprès especialment que la dona colombiana que va parlar amb mi m’explicava les bogeries que havia fet abans d’entrar a la presó” (Lamin)
– “Ha estat molt interessant poder parlar amb una interna i fer-li una entrevista en privat” (Xavier)
– “M’ha sorprès la quantitat de coses que s’arriben a fer per vicis i per necessitat” (Fernando)
– “Ha estat una experiència que no es viu dues vegades i és interessant saber com viu la gent a la presó i com ho fan per poder sortir i fer alguna feina. M’ha agradat conèixer la vida de la persona que m’ha tocat entrevistar i ficar-me a la seva pell. També és útil per no acabar en problemes i estar alerta davant determinades situacions” (Adrián)
