Aquest diumenge, ha arribat la notícia de la defunció de la Margalida Capellà, una veritable institució en el món de la docència de les Llengües Clàssiques.
Força gent del centre va tractar la Margalida i va coincidir amb ella durant l’etapa del Cristòfol Ferrer i la posterior de l’IPM. Els darrers anys es va veure apartada de la feina per una malaltia molt greu que, finalment, ha estat immisericorde. La Margalida va ser una excel·lent companya i una professional excepcionalment competent, que ens va inspirar durant molt anys i seguirà fent-ho des del nostre més entranyable record.
Acompanyem en el sentiment la seva família, en nom d’aquesta casa, l’IPM, que és també obra i llegat de la Margalida.



Quina llàstima. La Margalida em va acollir com a Cap de Departament quan vaig aterrar a l’IPM i em va ajudar moltíssim. Mai un professor ha estat tan amatent amb els seus alumnes i ha estimat tant la llengua i la cultura.
Descansa en pau, Margalida
Descamsa en pau, Margalida. Els teus companys i companyes de l’IPM i del món de les clàssiques et trobarem a faltar. “Verba volant, scripta manent”
QUEDA’T
Queda’t aquí amb mi
un instant, un segon.
Veure la teva mirada.
Arriscar-ho tot,
farà mal, farà dolor
com un verí al cor.
Tu, pares el temps,
les emocions, tot.
No queda res.
Queda’t en mi,
volem com dues àguiles
en ple vol.
Volar per damunt dels núvols,
somniar fins a l’infinit.
Tocar les estrelles
el sol i la lluna.
Queda’t amb mi,
a veure l’albada.
Queda’t aquí
per poder viure,
respirar, parlar.
Anem a l’horitzó,
a llençar-nos al mar
a les onades blavoses.
Un instant, una mirada,
un reflex a l’aigua,
una ombra.
Queda’t aquí, un instant,
perquè si no
sé que t’he perdut.
M. Que tot et vagi bé, Margalida…
Avui ens ha deixat la Margalida. Com bona hel·lenista va venir al Maresme perquè era molt similar a Grècia i a la seva Mallorca. Va estimar els clàssics i ho va transmetre a tots i cadascun dels que la coneixien, alumnes i companys.
S’estimava els llibres tant com s’estimava les plantes i els arbres. Cada cop que passegem pels patis de l’institut podrem recordar-la.
Que l’amor per les clàssiques que ens vas transmetre et guiï ara cap a les μακάρων νῆσοι, on descansen les ànimes bones.
Gràcies per fer-nos estimar la bellesa de les paraules. No t’oblidarem.
Em regalares un llibre
era el teu
cremava de prestatge
era el teu
en ell les dones florien
era el teu
i en un instant era enllà
al dessota de Grècia
que no era Grècia
sinó una altra platja
la teva
d’onades batents
que ara marxen:
ja tornaran.
Una pena molt gran perdre una companya que ens mostrava camí a molts d’altres de com estar implicat a la feina i demostrant any rere any la seva estima pel les clàssiques. Amb els TR, el blog, amb el guiatge al museu, amb activitats i rutes infinites. Lluitadora fins al final, et recordaré com un referent al món eductiu. Un plaer haver pogut coincidir, RIP.