EL CAMÍ DE LA PAPALLONA: UNA HISTÒRIA DE SUPERACIÓ PERSONAL A L’INSTITUT JOAN AMIGÓ

La Noe Gaya és una espluguina que l’any 2000 va patir un accident de circulació molt greu ocasionant-li fortes lesions, quedant amb mobilitat reduïda amb el diagnòstic de tetraparèsia espàstica de predomini esquerre. Malgrat aquest cop tant dur, la Noe ha après a mirar endavant i comparteix amb els seus lectors les seves vivències més íntimes i els sentiments que l’acompanyen des del primer moment. Amb el pròleg d’Eduard Punset i els comentaris de personatges coneguts com Kilian Jornet,

els capítols van esdevenint cronològicament narrant en primera persona operacions, rehabilitació, moments duríssims i altres de més agraïts, tots seguint un fil comú: l’actitud positiva davant l’adversitat per transmetre un missatge d’optimisme i un cant a la vida. L’Institut Joan Amigó de L’Espluga va rebre a la seva ex alumna el dia que es celebrava anticipadament Sant Jordi. L’acte va comptar amb la presencia dels seus pares, Antònio i Dolors, i del Santi Boqué, que va ser la veu de la Noe. L’alumnat del centre havia llegit prèviament el llibre i havia treballat a les tutories la lectura elaborant una sèrie de qüestions dirigides a l’autora que va contestar mitjançant un power point. En Santi va explicar com vivien abans la Noe i la seva família als quals, també com a ella, els ha canviat la vida.

La directora del centre, Maite Nolla, va ser l’encarregada d’obrir l’acte recordant com era la Noe en els seus anys d’estudiant i explicant alguna de les anècdotes que havia protagonitzat. Després de presentar els membres de la taula es va projectar un vídeo per ensenyar què fa la Noe cada dia. A continuació el seu pare va llegir unes paraules seves i es va donar pas a les preguntes que els alumnes havien preparat juntament amb les respostes proporcionades.

En Santi va presentar l’aplicació Up Stones creada de manera gratuïta per coordinar a nivell mundial els llocs on es deixa una pedra amb una papallona pintada per la Noe i que es pot descarregar al mòbil o tauleta. Aquesta és una de les activitats que practica amb molta paciència igual que la pintura, una mostra de la qual va regalar al nostre centre: un quadre preciós en tons verds per recordar-nos que l’esperança no l’hem de perdre mai.

Com a modest present, l’alumnat de l’Institut Joan Amigó havia preparat una sortida per cursos repartits entre els quatre punts cardinals de L’Espluga per deixar una de les seves pedres, experiència que vam enregistrar en vídeo i vam projectar per expressar-li el nostre agraïment per la lliçó rebuda. L’acte va finalitzar amb un torn de preguntes oberta als assistents, un intercanvi d’obsequis i una acció col·lectiva on es van tirar enlaire papers que ens recordaven sentiments negatius per fer-los fora de nosaltres.

És difícil imaginar-se tot el que ha passat la Noe i la seva família, com és el seu dia a dia i el canvi radical que han sofert. Compartir les seves línies és reflexionar sobre la nostra vida i la manera com l’hem de viure, donant importància a allò que realment en té. Coratge, passió, afany i ànima ens ajudaran a no defallir, a sentir, viure, a tirar endavant malgrat tot. La força que desprèn la converteix en un exemple a seguir, una llum en els moments que puguem defallir. Per ser valent no cal ser un heroi ni una heroïna, només cal plantar cara a les contrarietats que sorgeixen sense por.

La seva visita no ha deixat a ningú indiferent, ha despertat emocions i sentiments i sobre tot, ens ha fet una mica més humans. Gràcies Noe! No deixis de lluitar i posar l’ànima en tot el que fas.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>