RITME, TREBALL EN EQUIP I MOLTA GRESCA!

Angelica Garzas18/01/26  

“La música pot canviar el món perquè pot canviar les persones.”
— Pablo Casals

ELS PRIMERS PASSOS: DESCOBRIR ELS INSTRUMENTS

Al llarg de tot el primer trimestre, l’alumnat de 6è ha estat immers en un projecte musical molt especial: la preparació de l’actuació i la cercavila de batukada, que hem pogut estrenar a la tornada de les vacances de Nadal coincidint amb la Festa Major d’Hivern de Vilanova del Camí.

El projecte va començar amb el repartiment dels instruments, fet per atzar. Al principi, no tots els infants estaven contents amb l’instrument que els havia tocat, però amb el pas de les sessions s’han anat familiaritzant amb ells i han descobert que tots els instruments, grans i petits, tenen les seves dificultats tècniques i també la seva bellesa.

CONÈIXER LA NOSTRA BATUKADA

Durant les primeres setmanes hem après el nom i la funció dels instruments de la nostra batukada: Surdos 1, Surdos 2, Repeniques, Caixa, Tamburim, Agogó, Chocalho i Ganzá, així com el paper del silbato de la mestra.

APRENDRE A COL·LOCAR-NOS I ESCOLTAR-NOS

Un dels grans reptes va ser aprendre a col·locar-nos en formació de batukada. Els instruments més greus i grans es col·loquen al final per marcar la pulsació i la base rítmica.

RITMES, SENYALS I COORDINACIÓ

Vam aprendre la intro en forma de pregunta-resposta i el ritme de cercavila, practicant també el caminar tots alhora seguint la pulsació.

CREAR I ANIMAR EL PÚBLIC

Vam crear frases rítmiques com:

– Davant de la festa tots fem gresca!

– Per la batukada fem ritmes d’abraçada!

– Ja fem la batukada i la gent marejada!

EL GRAN DIA

El dia de la cercavila, tot i els nervis, va sortir tot rodat i l’alumnat va rebre felicitacions d’altres classes.

UNA EXPERIÈNCIA AMB VALOR EDUCATIU

Ha estat una experiència bonica i molt enriquidora, tant a nivell musical com humà.

UN TEMPS PER BRILLAR

Marta Hervas16/01/26  

“El temps que es gaudeix és el veritable temps viscut”

JORGE BUCAY

Hem començat l’any amb nervis, és natural! Un assaig i comença l’espectacle! És el que té això de celebrar la Festa Major d’escola en aquestes dates. Com ja hem explicat en articles anteriors, dins del projecte d’aula: Per què el temps a vegades passa volant i d’altres és molt lent?, és on hi relacionem aquests moments tan especials, per a les Matildes, com són els de la Festa Major o el Comiat.

Aquesta setmana hem brillat amb el nostre Pregó i la Batucada a la cercavila.

Al llarg de la preparació vam treballar intensament per desenvolupar les dues propostes i el resultat ha estat fantàstic. Un dia molt especial on, tots i cadascuna de les Matildes, han brillat mostrant el seu compromís i esforç. En tot el procés han treballat amb responsabilitat i generositat, i n’estem plens d’orgull. 

Tal com ens diu el currículum de primària, hem treballat amb les emocions, l’autoconeixement i l’autocontrol; en cooperació i amb una necessària escolta activa, sense jutjar-nos, oferint models i bastides; descobrint les nostres capacitats expressives i dramàtiques; creant textos i treballant per una millor dicció; provant, tocant i ballant amb els instruments de percussió; i descobrint l’òpera com a gènere desconegut.

I ara què? Després de brillar i recollir els aplaudiments de les famílies, els mestres i els altres infants per la feina feta, no podem adormir-nos sobre els llorers. Així que, aquesta setmana ja hem posat en marxa el següent repte. I n’estem ben segurs: tornarem a brillar!

EM TOCA A MI!

Marta Hervas05/12/25  

Els jocs són la forma més elevada de la investigació”

Albert Einstein.

Els jocs de taula són recursos pedagògics molt potents que poden complementar l’aprenentatge a l’escola. No només serveixen per divertir-se, sinó que fomenten habilitats cognitives, socials i emocionals.

Pel que fa a les habilitats cognitives, milloren l’atenció i concentració; fomenten la memòria i el raonament lògic i ajuden a treballar el càlcul, la lectura i l’establiment d’estratègies resolutives. Per un altre costat, fomenta l’aprenentatge cooperatiu, ja que en molts es requereix treballar en equip i negociar, i a més afavoreixen la comunicació i el respecte a les opinions dels altres. També milloren la convivència del grup i ensenyen a respectar torns, seguir les normes i resoldre conflictes. I en últim terme, i pel que fa a les habilitats emocionals, els jocs de taula ajuden a tolerar la frustració i aprendre a perdre i a guanyar, així com fomenten la paciència i el control dels impulsos, entre molts altres beneficis. 

Sota l’etiqueta “We make our board games!” hem llegit instruccions, les hem entès i hem jugat. Aquesta setmana incorporarem nous jocs. 

De cara a les cartes als Reis de l’Orient, demanar jocs de taula, pot ser una molt bona opció pels seus molts beneficis, sobretot quan es pot jugar amb la família.

REVISEM EL TRIMESTRE PER ENCAMINAR-NOS CAP EL SEGON

Marta Hervas04/12/25  

L’objectiu és formar persones que sàpiguen autoregular el seu aprenentatge

Neus Santmartí

A 6è de Primària, les Matildes es troben en un moment clau: estan acabant una etapa i es preparen per entrar a l’ESO. Per això és fonamental que desenvolupin dues habilitats molt importants: revisar el que fan i aprendre a pensar sobre com aprenen. Aquests dos processos reben el nom de revisió i metacognició. Amb la revisió pretenem que els nois i noies: detectin amb autonomia els errors i busquin maneres de solucionar-los; que es permetin aprendre dels errors; que millorin la qualitat dels treballs finals; i que millorin la seva responsabilitat en la tasca de construir coneixement i avançar. I amb la metacognició treballem per ajudar els nois i noies a conèixer les seves fortaleses i debilitats; millorar la capacitat d’organitzat el temps i els recursos; facilita l’aprenentatge autònom; i incrementa la motivació personal i de grup.

Aquesta setmana hem estat fent endreça del nostre arxivador. Hem revisat que cada proposta estigui a la part que li correspon: vida d’aula, projecte de Comunitat “Abraçant el món”, o en els tres Projectes d’aula tenim sobre la taula: “Viatjant pels mons de Roald Dahl”, “Per què el temps a vegades passa volant i d’altres és molt lent?” i “ We make our board games!”. Aparentment, podria semblar una feina senzilla, però no ho és pas. Hi ha qui ha necessitat tota la tarda per endreçar (per dates, és clar) les propostes que han anat arxivant sense ordre ni control. D’altres, ho han fet en un moment, ja que ho havien anat fent cada setmana quan endrecem. 

Amb aquesta revisió hem elaborat un text a la llibreta de REPENSO en el que reflexionàvem sobre els nostres aprenentatges. Quines coses creia que serien més fàcils? Què creia que em costaria més? En quines coses he avançat més? Què em proposo millorar el 2n trimestre?

En uns dies, prendran els arxivadors a casa per compartir-los amb les famílies i retornar-los per continuar treballant.

Crep x Crep: quan la música diu gràcies.

Angelica Garzas23/11/25  

Un cant d’agraïment al nostre mestre de música, el Bernat.

A l’Escola Marta Mata hem viscut una experiència d’aquelles que deixen empremta. Els alumnes de la comunitat de Grans i les Tanits en representació dels Mitjans  van participar en un projecte musical ple d’emoció i creativitat: compondre una lletra especial per reconèixer i agrair la feina i l’estima que ens ha regalat el Bernat, l’antic mestre de música de l’escola.

A partir de la base musical de Coti x Coti, del grup The Tyets, vam crear la nostra versió personal: “Crep x Crep”, una cançó plena d’anècdotes, humor, records i afecte. Durant més d’un mes, vam treballar la lletra, vam assajar veus, vam preparar una petita coreografia de sardana i vam cuidar cada detall amb molta il·lusió. Tot plegat, en secret.

El Dia de la Música, el Bernat va venir a l’escola amb el seu grup, convençut que venia a oferir-nos un concert sorpresa. Però la sorpresa gran va ser per ell. A meitat de Coti x Coti, la Meritxell, l’actual mestra de música i còmplice del projecte, va aturar la cançó i va convidar representants de cada classe a pujar a l’escenari. I allà, amb músics i alumnes units, va començar la nostra versió Crep x Crep.

La seva cara d’emoció ho deia tot. Va ser un moment màgic, d’aquells que recordarem sempre. Un d’aquells instants que demostren que la música és capaç d’unir, emocionar i donar les gràcies millor que mil paraules.

Com a anècdota preciosa, durant les setmanes prèvies era impossible caminar pel pati o pels passadissos sense sentir els alumnes cantar o taral·lejar la cançó. Tot el centre vibrava amb alegria i complicitat.

Aquest projecte ens ha ensenyat que aprendre música és també aprendre a compartir, a estimar i a reconèixer la feina ben feta. Que els mestres que ens inspiren, deixen melodies que ens acompanyaran sempre, “Amb els drets dels infants hem sentíem els primers….”

Gràcies, Bernat. Seguirem fent créixer la música que ens vas ensenyar a estimar. 🎺💙

Crep x Crep Lletra.

CREP X CREPBaixa

QUÈ S’AMAGA DARRERE ELS PUNTS?

Marta Hervas20/11/25  

Vivir bien es, cada vez más, una compleja operación de cálculo. El mundo que nos rodea evoluciona constantemente y nos pone a prueba evaluándonos, tentándonos, desinformándonos. Y usa para ello la poderosa arma de los números.

La tecnología, la prospectiva, la medicina, la comunicación, todo cuanto nos afecta, en suma, contiene grandes dosis de cuantificación, ante lo cual estamos indefensos.

Pero no hay por qué resignarse. Deberíamos plantar cara, dar respuestas, descubrir una nueva manera de mirar las cosas, lo cual es una bella forma de ensanchar nuestros horizontes.

Cita de Contar bien para vivir mejor

Claudi Alsina

Aquest cap de setmana ha mort en Claudi Alsina, un mestre, matemàtic i gran divulgador que intentava canviar la mirada de les persones envers les matemàtiques. Per a ell, serveixen per descobrir les meravelles del món i és en aquest sentit que les feia viure. Gràcies per tot!.

Aquest divendres hem viscut la primera jornada d’enguany de les Martamàtiques en Joc, i en aquesta ocasió hem partit de la reflexió al voltant d’una promoció dels supermercats Esclat. Una mirada a la vida quotidiana que ens servirà per reforçar la construcció de frases matemàtiques com a construcció i comunicació del món que ens envolta.

Amb les famílies hem iniciat una tasca que finalment hem acabat les Matildes soles, posant en relació i compartint les descobertes de cada grup.

COM ENS IMAGINEM LA SENYORETA HONEY?

Marta Hervas17/11/25  

The thing we all ask about Jenny,

Is, surely there cannot be many. 

Young girls in the place 

With so lovely a face?’

The answer to that is, ‘Not any!

Roald Dahl

Continuant amb la lectura col·lectiva del llibre de Matilda, hem descobert al personatge de la Senyoreta Honey. Hem compartit els significats de les paraules desconegudes i ens hem pogut posar en la pell d’aquells nens i nenes de cinc anys astorats davant Matilda i la seva capacitat lectora i de càlcul.

De fet, com la senyoreta Honey! Després a la llibreta hem començat a dibuixar-la tal i com ens l’hem imaginada i ha estat tot un repte.

MATILDES AL CAPDAVANT: PATIS BOJOS QUE FAN ESCOLA!

Dani Tomas16/11/25  

“Quan confiem als infants la responsabilitat de crear, organitzar i cuidar un espai compartit, el pati deixa de ser un lloc… i es converteix en una comunitat.”
Anònim

Els Patis Bojos de “Materials a la Pista” d’aquest divendres van ser molt més que una proposta de joc: van ser una demostració silenciosa —i alhora vibrant— de tot allò que els infants són capaços de fer quan els donem l’oportunitat d’esdevenir protagonistes.

Les Matildes, amb aquella barreja tan bonica d’il·lusió, maduresa i responsabilitat, van preparar un pati ple d’activitats que convidaven a explorar, cooperar i moure’s: dos circuits motrius (un d’ells d’equilibri amb xanques de psicomotricitat, per desafiar el cos i la concentració), un dau gegant amb consignes divertides (“fes una prova física”, “ves a dir una cosa bonica als mestres”…), les bitlles, un dòmino gegant, el Twister, les pales de platja, les xanques gegants, la Punteria a la porteria, saltadors, cordes, hula hops i un munt de materials més que omplien l’espai d’oportunitats.

Però el més extraordinari no van ser els materials ni els jocs. El vertader cor d’aquesta activitat va ser la manera com les Matildes van fer-ho possible, ja que la proposta de gestionar-ho d’aquesta manera va sorgir d’elles mateixes.

Cadascuna d’elles es va situar en una zona, convertint-se en referent, guia i dinamitzadora. Organitzaven els infants dels altres cursos i Comunitats, explicaven normes, resolien petits conflictes, garantien torns i, sobretot, creaven un ambient de joc segur i agradable. Ho feien amb una naturalitat preciosa, com si aquell pati fos, per una estona, una petita societat autogestionada.

A la pista hi havia Patufets, Pinotxos, Tabalugues, Rovellons, Alícies, Tanits, Tintins, Petits Prínceps i Matildes. Quasi 200 nens i nenes jugant en harmonia, moguts per l’entusiasme, la confiança i el respecte mutu. Grans i petits compartint espai, mirades, reptes i rialles; un pati que respirava comunitat.

Els Patis Bojos van demostrar que quan els infants se senten útils i importants, quan poden liderar i cuidar, quan els oferim espais pensats amb afecte i creativitat… el pati es transforma i l’escola es fa més humana.

Una vegada més, elles —les Matildes— ens van ensenyar que educar és, sovint, deixar-los volar.

PER AIXECAR EL TELÓ… HEM D’ASSAJAR DE DEBÒ!

Marta Hervas14/11/25  

“Ser creatiu significa estar enamorat de la vida. Només pots ser creatiu si estàs enamorat de la vida prou per a voler destacar la seva bellesa, vols portar-li una mica més de música, una miqueta més de poesia i una mica més de dansa.” 

Osho

Aquest escrit s’emmarca en el Projecte d’Aula: Per què el temps a vegades passa volant i d’altres és molt lent?, i en la proposta de preparar el Pregó de Festa Major.

Tenim a la disponibilitat de Matildes dos moments a la setmana on poder assajar al gimnàs i això ens dona moltes possibilitats de conèixer els nostres límits dramàtics i treballar per tal de millorar-los.

Calçats amb mitjons gruixuts toquem de peus a terra i prenen consciència de la nostra postura corporal mirant i mirant-nos. Avancem a bon ritme i ens omplim les orelles, i el cap, de cant líric i música clàssica. Tota una experiència que no solem viure en el nostre dia a dia. Sortir de la zona de confort i tenir la confiança de no ser jutjat és clau per l’avenç del nostre treball corporal en el pregó.

Paral·lelament, seguim amb la nostra creació del text del pregó. A hores d’ara ja tenim la presentació acabada i repartida, i la setmana vinent acabarem d’escriure la segona part, la que ens parla de la batucada i la cercavila. 
I com ja us hem dit amb anterioritat, preparar el pregó contribueix a la millora de la comunicació oral, fomenta la creativitat i la imaginació, afavoreix treballar en equip, potencia l’empatia i la metacognició, i contribueix a fer-nos créixer amb serenitat, i plena consciència d’un mateix.

ELS PATIS BOJOS ALCEN EL VOL!

Dani Tomas07/11/25  

“Tot el que vola, per petit que sigui, desperta grans somnis.”
 — Antoine de Saint-Exupéry

Aquest divendres, els patis bojos han omplert el cel de l’escola de paper i imaginació. El protagonisme ha estat per als avions de paper, i per uns instants, el pati s’ha convertit en una autèntica pista d’enlairament.

A diferents punts del pati hi havia fulls i models amb instruccions per construir avions de tota mena. Els dinamitzadors, els Grans i els mestres han ajudat els més petits a plegar, doblegar i donar forma a les seves creacions. S’hi respirava cooperació, curiositat i entusiasme, i cada vol era un petit repte compartit.

El vent, que també ha volgut participar, ha posat una mica de dificultat a l’enlairament, però també ha fet més emocionant veure com els avions prenien rumb cap a direccions inesperades!

Un altre divendres ple de creativitat, joc i aprenentatge compartit, en què Petits, Mitjans i Grans hem comprovat que, amb un full de paper i ganes de jugar, també podem fer volar les idees.