WE TRANSLATE OUR STORIES INTO ENGLISH

Joan Gomà16/02/23  

As we have been doing lately, we are translating the stories we have chosen in order to reach our goal: a stop motion story explaining an aspect about our project.

We are finding some difficulties. In some parts of the original texts there are spelling mistakes. As a consequence, translators are not useful.

A great example about how the translator was not accurate is when we wanted to translate: “McDonald’s encantat” and we got: “Enchanted McDonald’s”. Luckily we realized that we meant: “Haunted McDonald’s”.

It’s a tough process but we are liking it and it may be worth it once we finish this challenge.

Comencem amb la resta…

Pedro Martínez12/02/23  

Aquesta setmana hem començat a treballar la resta.

Evidentment, no ha sigut una tasca senzilla:

  • Pedro no ho entenc…
  • Pedro i ara que faig…
  • Pedro i ara on va aquest nombre…
  • 13 – 9 són 6… 😂😂

La qüestió és que al final del dia, moltes persones de la classe ho han sabut fer, cosa molt positiva.

D’aquí a poc serem màquines de restar… (o això vull pensar)

Continuem!!

 

DE QUÈ TRACTA LA VIDA SI PARLEM D’ESPORT?

Lídia Rodríguez09/02/23  

A Educació Física, paral·lelament a altres propostes, ens hem preguntat “De què tracta la vida si parlem d’esport?”. A partir d’aquesta qüestió hem conversat de l’esport femení i masculí, hem conegut esportistes d’elit de la comarca i hem reflexionat sobre el sacrifici, l’esforç i voluntat que han demostrat aquests esportistes per arribar a ser professionals i en el cas d’alguns, participar en uns jocs olímpics o un mundial. 

Arran de la pregunta inicial, ens hem plantejat també com viu l’esport una persona amb discapacitat. Hem descobert que hi ha esports que s’adapten i d’altres que únicament són per persones amb discapacitat: la boccia i el goalball. Vam dedicar una sessió a practicar el goalball, va ser una experiència molt enriquidora i nova per les Tanits. Van poder viure en primera mà, la dificultat de practicar un esport sense visibilitat i tenint només com a referència el so de la pilota. 

A més a més, vam conèixer, mitjançant una notícia, l’esportista professional igualadí, d’esquí de fons i de curses de muntanya amb paràlisi cerebral, en Pol Makuri. Vam visualitzar un petit documental sobre ell i la seva participació en la Zegama Aizkorri, una marató de muntanya. I tindrem la sort de conèixer-lo personalment i gaudir d’una xerrada dimarts vinent. Estem molt emocionats!

ANEM A VEURE “LA MOTXILLA DE L’ADA”

Cristina Vargas05/02/23  

El passat dijous al matí la Comunitat de Mitjans vam anar fins a Can Papasseit per gaudir de l’obra de teatre “La motxilla de l’Ada”.

L’obra que ens van explicar era ben especial i TRANSformadora. Els pares de l’Ada van arribar al teatre per presentar-nos la història de la seva filla, ella no va poder anar-hi, ja que estava amb els seus amics. Van explicar-nos que l’Ada va néixer nen i que es deia Adam, però ja de ben petit va sentir que no se sentia nen. A mesura que anava creixent anava donant pistes als seus pares que, sense mala intenció, no sempre s’adonaven del missatge que el seu fill els anava transmetent: ungles pintades de blau, demandes de faldilles, retrats dibuixats amb cabells rossos i llargs,… Finalment, en una estada de colònies, amb l’ajuda de la seva amiga Carla, l’Adam enterra la seva motxilla i pren la decisió més important: deixar la M, deixar de ser l’Adam per ser l’Ada.

També en la història l’Ada comparteix com a l’escola algun company no l’ha tractat del tot bé, l’angoixa que això li ha provocat, l’ajuda i comprensió de la seva família i dels seus amics més íntims… Rovellons, Alícies i Tanits hem aprofitat el missatge d’aquesta obra de teatre per parlar-ne a les diferents aules, compartint impressions i allò que cadascú ha entès. Coincidim tots i totes amb la importància de sentir-nos bé sent qui som, respectant-nos els uns als altres, per ser feliços i lliures.

LES MATES…

Pedro Martínez05/02/23  

Normalment quan parlem de mates dona la sensació que tot està enfocat cap a les operacions: sumes, restes, multiplicacions, etc.

Però pensem una mica… No és cert que al llarg de tot el dia estem calculant?

Temps que falta per acabar una cosa, si arribem tard o molt aviat, si se’ns ha cremat el menjar perquè ha estat massa temps al foc, la cua tan llarga del mercadona, la gent que hi havia a la botiga, la persona que no te pressa quan anem al cotxe, els semàfors eterns que sembla que no es posin mai en vert, que el teu entrepà és més llarg que el meu, vegades que hem dit o ens han dit alguna cosa, que si jo t’he donat 20 tu m’has de tornar 7, etc…

Això és una petita mostra de coses de la vida quotidiana on estan intervenint les mates. Evidentment en termes matemàtics podríem dir que estem treballant:

Distància, temps, càlcul, etc.

La vida ens fa aprendre matemàtiques ens agradin més o menys. Però són necessàries.

Ara bé, formes d’utilitzar les matemàtiques hi ha moltes, al igual que persones i formes d’aprendre.

Una de les millors formes que es coneixen és jugant. I si el joc implica haver de pensar, això ja és un altre nivell 😂.

El que està clar és que el joc fa l’aprenentatge molt més senzill (i ràpid).

Així que… JUGUEM!

COM SERÀ LA NOSTRA VIDA A L’EDAT DELS NOSTRES PARES?

Pedro Martínez29/01/23  

Des de ben petits tenim una certa idea del que voldrem ser de grans.

Evidentment, la nostra manera de pensar és increiblement més poderosa que quan ens fem grans.

Somiem amb ser astronautes, jugadors de futbol, doctors, etc.

Somiem que tindrem cases grans i “molta pasta” 😂😂.

Imaginem, en molts casos, que la nostra família continuarà igual. Com a molt, que la gent serà més gran però no ens faltarà mai.

També hi ha una clara tendència a imitar als nostres pares i a les nostres mares.

I a mi el que m’agradaria saber és: fins a quin punt el que somien es farà realitat?

Doncs bé, hi ha coses que podem controlar i coses que no. Però això ho deixarem per a més endavant.

De moment que continuïn somiant i il·lusionant-se i, si pot ser, que això no s’acabi mai 😊.

Lectura amb famílies

Pedro Martínez29/01/23  

Els dijous s’ha convertit en un dia molt important per a totes les persones de la classe.

I sabeu per què? Doncs perquè venen les famílies a llegir amb nosaltres!! 😲😲

Realment el més important d’aquest moment no és la lectura. El que més importa és veure la interacció que hi ha entre nens/nenes i famílies.

Ells/elles esperen molt emocionats que els adults entrin a la classe i, encara que al principi no s’atrevien, ser ells mateixos els qui els fan passar dient: Endavant!

A més, ara no només es tracta de llegir. Ara també podem gaudir de la companyia d’algunes famílies una estona més per fer algunes activitats relacionades amb la lectoescriptura.

Gràcies per tot…

Pedro Martínez29/01/23  

Aquesta setmana hem hagut d’acomiadar una gran persona i una gran professional.

Ha estat molt poc temps entre nosaltres, però encara així podem dir que la trobarem a faltar.

Per la seva implicació, per fer-ho tot més fàcil i, sobretot, per l’estima i l’afecte que transmetia als nens i nenes.

Des de la classe de les Tanits et desitgem molt bona sort de cara al teu futur i esperem que hagis estat a gust i ens recordis com nosaltres et recordarem a tu.

Gràcies per tot!! Et trobarem a faltar!!

LA FESTA MAJOR D’ESCOLA

admin22/01/23  

El passat 12 i 13 de gener vam poder gaudir i viure, de nou, la FESTA MAJOR D’ESCOLA. Aquesta és la nostra festa, la més identitària i especial per a l’escola. Una festa que arriba sempre per Sant Hilari, patró del municipi, i que coincideix amb la festa major d’hivern de Vilanova, la fira del Camí Ral.

Enguany ha estat una festa molt familiar. A excepció del teatre, totes les propostes han estat obertes a les famílies. Heu estat moltes les que en un moment o altre heu pogut venir a compartir propostes amb els vostres fills i filles i la veritat és que veure l’escola tan plena de petits i grans ens ha omplert el cor. Complicitat, creativitat, somriures i abraçades, converses, moments compartits… un bon grapat de bons moments que fan ESCOLA, fan Marta Mata.

Vam començar el dijous a la tarda amb els TALLERS FAMILIARS: DECOREM L’ESCOLA PER FESTA MAJOR. La pista de l’escola es va convertir en una plaça de poble plena de gom a gom, amb famílies i infants rient i gaudint de crear junts.

El divendres l’escola obria les portes de forma habitual, tot i que amb una pista decorada per tota la Comunitat Educativa. De lluny, els més petits cercaven amb la mirada algun dels detalls decoratius fets a mà el dia anterior, sorpresos alhora que il·lusionats. La pista feia goig!

A les 9.15h els Massagrans donaven el tret de sortida amb el PREGÓ de Festa Major, fruit d’un treball compartit a l’aula . A continuació, la CERCAVILA amenitzava els carrers del voltant de l’escola, encapçalada pel grup de batucada dels i de les Massagrans i la imatgeria de l’escola. Al tornar, ens esperava la XOCOLATA CALENTA, gentilesa de l’AFA, amb pa i melindros. I després… a JUGAR! Una pista plena de propostes i jocs per gaudir plegats amb l’animació de Circ de Jocs. Per culminar el dia, el TEATRE DE FESTA MAJOR “Quan el sol se’n va a la posta” a càrrec de la companyia Matito a Can Papasseit.

Un dia del més complet i compartit!

Moltes gràcies a tots i totes!

Podeu trobar més fotografies a la unitat compartida.

AVUI, COM ENS SENTIM?

Pedro Martínez22/01/23  

Moltes vegades sembla que a la vida només ens han de passar coses bones. Sembla que si no estàs content/a, les coses que et preocupen te les has de guardar per a tu mateix.

En canvi, quan et passen coses bones, tothom vol contar-les. És fàcil mostrar les coses que et fan feliç i per les que et sents orgullós/osa.

La realitat és que hauríem de normalitzar que a la vida hi ha moments de tot tipus. Moments on estem eufòrics, moments on les coses no ens van tan bé, moments on el temps vola i moments que sembla que no acabaran mai. I per què hauria d’estar normalitzat això? Doncs perquè tothom té aquests moments. És cíclic, i tot passa.

A la classe de les Tanits, aprofitant el nostre projecte d’aula, vam parlar de diferents moments de la nostra vida on hem estat tristos, on hem estat feliços, on hem sentit molta il·lusió, etc. I, com deia abans, tothom tenia moments de tot tipus.

Escoltar als nens i nenes parlar de certes coses hauria de ser una tasca obligatòria. Moltes vegades ens adonaríem de totes les coses que ells/elles poden ensenyar-nos.