COMIAT MUSICAL

Després d’un llarg i intens trimestre ens acomiadem tots junts a la pista, regalant a les famílies un petit recull de cançons que s’han treballat a les sessions de música les darreres setmanes. Amb la vostra col·laboració hem pogut guarnir l’espai amb les vostres fotografies familiars.

Infants, mestres i famílies omplim la pista per gaudir plegats d’aquesta petita cantata.

Us deixem aquí les cançons per si les voleu escoltar durant les festes.

Un llençol d’estels

La gent que estimo

Eso que tú me das

Think

Bones Festes! Ens retrobem al 9 de Gener!

1a TROBADA AMB L’ESCOLA ÀURIA

Arrel del projecte “De què tracta la vida?”, el passat dimarts, les Tanits vam rebre la visita de l’Escola Àuria. Des d’Educació Física vam conversar i reflexionar sobre les activitats més adients que havíem de preparar. Finalment, vam concloure que havíem de fer dues propostes on tots i totes estiguéssim a gust i tranquils.  

El dia va començar amb molts dubtes, nervis i alhora amb moltes ganes de conèixer i compartir moments amb els infants de l’Escola Àuria. Vam preparar els dos espais: zona d’escumes i zona de pilotes gegants. Quan ho teníem tot enllestit van començar a arribar en petits grups, ens vam presentar fent una senzilla dinàmica. Tot seguit, vam jugar, compartir moments i vam gaudir de la trobada. Finalment, ens vam acomiadar esperant amb il·lusió la pròxima trobada. A la tarda, vam compartir les nostres experiències, les nostres sensacions, emocions… Una trobada que ens va servir per conèixer-nos una mica més i a empatitzar amb altres realitats.

Fem música!

Les Tanits hem gaudit molt aquest trimestre fent música. Al llarg de les sessions hem aprofitat per fer jocs d’expressió corporal, cantar i ballar les danses de les diferents festes que hem tingut aquest trimestre, com la castanyada i la festa de benvinguda, i també per fer creacions musicals amb instruments.

Aquestes últimes sessions, a més, ens han servit per treballar molt bé les cançons del concert d’hivern, que ja el tenim ben aprop! Tenim moltes ganes de poder ensenyar-vos-les a tots i totes.

POSTAL DE NADAL

El treball en equip no sempre és fàcil. Moltes persones s’han de posar d’acord al mateix temps, a vegades sorgeixen conflictes, l’organització és una mica caòtica, etc.

En aquesta ocasió el repte era molt gran. Tota la classe havia de participar, al mateix temps, per elaborar una gran postal de Nadal.

Unes persones volien dibuixar. Altres volien fer plastilina. També hi eren, per suposat, els que tenien la necessitat d’utilitzar les peces de Lego, perquè una creació sense Lego, doncs va a ser que no.

El primer que vam haver de fer va ser triar el format. Tothom havia de participar i una cosa molt petita no podia ser.

Després havíem de seleccionar els materials, encara que això va ser molt senzill. De fet, massa senzill tenint en compte la quantitat de persones que érem 😂.

I un cop fet tot això, només hi havia una norma: Havia de sortir a la postal la persona que li dona nom al nostre grup. La Tanit.

Doncs bé, va ser tot un èxit. El grup es va organitzar sol i tot va funcionar perfectament. En aquesta ocasió podríem assegurar que les Tanits van ser una pinya, però de veritat.

Això sí, com bons i bones artistes, el primer dia la nostra classe va quedar sense recollir. No ens podíem permetre el luxe de perdre temps recollint i tornar a col·locar-ho tot de nou al matí següent 😂😂.

En fi… coses d’artistes… 😉

WONDER

Tot, absolutament tot al que no estem acostumats, ens causa impressió, i aquesta pot ser bona o no. Qualsevol novetat inesperada ens produeix sorpresa, una sorpresa que normalment es veu reflectida a la nostra cara. I si això ens passa als adults, que en principi tenim més capacitat per controlar les nostres emocions, als nens i nenes, què?

Doncs bé, aprofitant la visita que tindrem el proper dia 13 a l’escola, hem treballat aquest tema. Les diferències i les dificultats que de vegades es troben algunes persones per ser diferents a la resta.

Per una banda, hem estat parlant del que pot suposar la manca d’alguna part del cos, i hem vist que ens pot complicar molt la vida, almenys fins que no t’hi acostumes.

Per altra banda, hem vist com l’aparença física pot condicionar el tracte que rep una persona i hem après que nosaltres no podem canviar l’aspecte d’aquesta persona, però sí que podem canviar la nostra actitud a l’hora de tractar-la.

La pel·lícula ens va fer reflexionar molt, i això, sempre és positiu.

Gràcies a la família de la Noa per la recomanació, estic convençut que traurem profit d’aquesta peli.

 

ENS CONTACTEN PERQUÈ NECESSITEN LA NOSTRA AJUDA…

Des d’un ajuntament d’un poble de Catalunya, han contactat amb la classe dels i les Tanits per veure si els podem ajudar.

Necessiten construir una escola nova i, per tal de fer-ho com toca, ens han demanat si podríem mesurar les pistes del nostre pati i enviar aquestes mesures.

Evidentment, com a classe compromesa que som a l’hora d’oferir ajuda quan algú ho necessita, hem dit que sí.

Doncs bé, dimecres a la tarda, amb unes fotos molt ben fetes de les nostres pistes a la mà, i amb la llibreta per prendre nota, vam baixar al pati amb cintes mètriques i vam començar a mesurar.

No era gens fàcil i van sorgir alguns dubtes com:

Si la cinta mètrica només arriba a 3 metres, que fem per mesurar fins al final?

Dons per donar resposta a aquesta pregunta van aparèixer diferents solucions.

Alguns van decidir fer marques al terra i després sumaven (per exemple de 3 en 3).

Uns altres van veure la importància de la multiplicació ja que si teniem un matèix nombre 5 vegades només havíem de multiplicar aquest nombre per 5 (com si fos senzill). Això sí, la teoria era molt bonica però la realitat va ser diferent 😅😅.

Uns altres van decidir copiar-se. Dic jo que igual pensaven que tan dolent no serà quan grans empreses com Samsung i Apple no paren de fer-ho l’una de l’altra. Té tot el sentit del món vist així, no? 😂😂

La qüestió és que la nova escola tindrà unes pistes espectaculars gràcies a nosaltres.

De res ajuntament de “vete tú a saber…”.

Si ens tornes a necessitar, aquí estarem.

 

Treballem amb diners

A la nostra societat tothom necessita diners per poder fer diferents coses. Comprar aliments, pagar factures, comprar roba, tenir un vehicle, viatjar, etc. Però no tothom necessita la mateixa quantitat per a ser feliç.

Els i les Tanits hem arribat a la conclusió que és més important el que fem amb els diners que tenim, que la quantitat de que disposem, ja que moltes vegades no per tenir més diners ets més feliç.

Això sí, els diners, com algunes altres coses a la vida, s’han de saber utilitzar.

Quan ens demanen una quantitat hem de saber que hi ha diferents opcions a l’hora de pagar. Podem donar el que ens demanen exactament. També podem donar una quantitat superior i que ens donin canvi, o també, per què no, podem pagar amb targeta i oblidar-nos del canvi (com ha dit algú a la classe).😂😂

La qüestió és que els diners formen part de la nostra vida des de ben petits i sí o sí hem de saber utilitzar-los com correspon i, per tal que això sigui així, hem de saber fer diferents operacions: sumes, restes, multiplicacions, etc.

Imagineu què passaría si no sabéssim contar i sumar monedes i billets. Doncs que ens podrien enganyar sempre!!

Avui, aquests diners ens han servit per a treballar sumes i restes, i també per fer-nos pensar una bona estona.

Estic segur que d’aquí a poc ja podran anar sols a fer la compra!!🙄🙄

 

L’AMISTAT

Ja fa un temps, a la classe de les Tanits, vam parlar d’una cosa que moltes vegades passem per alt perquè pensem que tothom sap el que és, però, això és cer?

És molt bonic veure com a la nostra classe, quan li donem resposta a la pregunta (per què una persona és amiga meva), ben bé tothom diu la següent resposta: perquè juga amb mi.

La realitat és que hauria de ser així. Estarem d’acord en que si apliquem la visió dels infants, segurament al món hi haurien menys problemes i el nivell de felicitat seria més gran. Però no, la realitat no és aquesta.

La realitat és que cada persona entén l’amistat d’una forma i, de vegades, no és una forma massa sana, ja que ens aprofitem d’aquesta “amistat” per fer coses que poden perjudicar als altres.

Vam veure i parlar d’unes idees del que podria ser l’amistat, ja que no, no tot s’hi val:

Després d’haver parlat del tema, vam haver de triar tres persones que considerem les nostres amigues, i explicar per què pensem que aquestes persones ho són.

Fins i tot després d’haver-ho parlat, va costar entendre que una relació d’amistat no es basa només en una cosa (jugar), sinó que hi ha uns elements darrere que fan possible aquesta amistat (estima, preocupació, escolta, riure, diversió, etc.)

Al llarg de la nostra vida coneixerem a molta gent, però, totes aquestes persones seran amigues nostres? Doncs ja ho veurem… però com a mínim tindrem clar que l’amistat no s’ha de basar només en una cosa.

CAMINO A LA ESCUELA

Dins del nostre projecte d’aula (de què tracta la vida?) va sortir un tema molt interessant i que de vegades ni ens plantegem.

La vida, és igual a tots els llocs del planeta?

Aprofitant aquesta pregunta, hem vist un documental on es mostra tot el que han de fer quatre nens/nenes de diferents països i edats, per tal de poder anar a l’escola.

Algunes d’aquestes persones han de caminar hores i creuar muntanyes cada dia per tal de tenir accés als estudis bàsics.

Altres necessiten anar en cavall perquè si no ho fessin així igual no arribaven a temps.

A més, algunes persones han de fer tasques a casa i ajudar a la família quan arriben de l’escola.

Pot semblar lògic pensar que, evidentment, la vida, depenent del lloc, tracta d’una cosa… Però moltes vegades, ser conscients d’aquesta realitat, ens pot ajudar a valorar el que tenim i, d’aquesta manera, sentir  la sort que tenim d’haver nascut aquí podent gaudir així de les coses més bàsiques sense la necessitat de fer grans esforços (com vigilar per si t’ataca un elefant).