ENS POSEM MANS A LA FEINA!

Quin munt de material que hem portat!! Ara tenim molta feina a pensar bé com la volem, a partir ja del material que tenim.

Així que en petit grup, fem uns dissenys, a partir del material i també de les portes fetes anteriorment individuals. Uns dibuixos que després ens ensenyem entre totes i tots per saber com ens imaginem aquesta porta. Després de pensar i adonar-nos del munt d’idees que tenim, algunes de semblants i altres de ben curioses i diferents, pensem que si només en volem fer una, cal que ens posem d’acord. Per fer-ho decidim que hem de votar!

   

COM VOLEM LA PORTA? VOTEM!

  • FORMA: Quadrada
  • MATERIAL: De fusta
  • QUE S’OBRI PER: El mig
  • QUE S’AGUANTI: Amb l’ajuda de la cadira
  • DECORADA AMB: Cares i formes i ratlles
  • MIDA: 41 cm.

Ep! Us heu fixat perquè hem passat de decidir que volíem que fos una porta de 30 centímetres a una de 41cm?

Us ho expliquem! Resulta que al decidir que volíem que la porta s’aguantés amb una cadira, ja que volem que s’hi pugui passar per dins, vam demanar al Toni Tostado que ens portés una cadira. I medint i emprovant fustes a la cadira, ens adonem que estèticament no ens acaba de convèncer que sigui de 30cm, ja que sobra espai. Així que com que ha de ser la nostra porta i la podem escollir, preferim que siqui un quadrat de 41cm X 41 cm.

PENSEM COM VOLEM LA PORTA

Després de tenir clar què són trenta centímetres i haver-ho comprovat, ens toca construir la porta!

Debatent i discutint una mica, vam arribar a la conclusió que el que volem és crear-ne només una entre totes i tots, de manera que calia que ens poséssim d’acord en com.

Primer vam fer uns dissenys individuals, on cadascú, fent de d’il·lustradors de la porta, vam dissenyar la nostra pròpia porta. Unes portes que ens vam ensenyar i vam compartir. Algunes eren quadrades, altres rectangles, però altres tenien formes ben curioses. També n’hi havia de colorins, altres eren del color de la fusta. I fins i tot n’hi havia amb algunes decoracions ben peculiars!

Per posar-nos, doncs, mans a la feina, vam decidir que fins que no tinguéssim el material per construir-la, no podíem acabar de pensar en com volíem que fos la nostra porta, així que mica en mica, animats i emocionats per prendre aquesta decisió algunes Alícies van dir que de casa podien portar materials per construir-la: cartrons, cartolines, fustes grans, fustes petites, goma eva, caixes…

Així que vam decidir que ho portaríem tot a l’escola i una vegada tinguéssim tot el material, tornaríem a prendre més decisions.

I mireu quin munt de material! 

 

VA DE NÚMEROS

Des de fa dues setmanes, les Alícies els dimecres a la tarda ens endinsem en el món dels números fent un munt de jocs per entendre el sistema de numeració. I per fer-ho juguem a l’ascensor, ens amaguem números, o busquem dins la taula dels números. Un munt de jocs que juntament amb els que ja fem en alguns racons, ens fan pensar i fins i tot també discutir força.

Així que estem totes molt emocionades descobrint un munt de patrons i relacions entre ells i per això tenim ganes de seguir investigant.

Tot i això aquesta setmana ens ha sorgit un dubte sobre com escriure alguns números, aquests ja més grans i que hem de pensar. I és que la Martina ens va explicar que si el Lewis Carrol (l’autor de l’Alícia al País de les Meravelles) encara estigués viu, aquesta setmana hauria fet cent vuitanta-vuit anys. Però… com s’escriu aquest número?

I tot pensant van sortir aquestes possibilitats

1088      –     188      –     1808

Alguns van tenir clar que era el del mig, però… llavors com es llegeixen els altres dos? Alguns comentaven que el 1088 no existeix, altres que sí però que no sabien quin era… I parlant parlant encara ens va venir un altre dubte i que hem de seguir investigant:

POT UN NÚMERO NO EXISTIR?

LA PORTA DE 30 CENTÍMETRES

Les Alícies hem estat refrescant com havíem deixat el projecte abans de les vacances de Nadal i a la vegada també ens ha anat bé perquè, amb l’ajuda del mapa conceptual de ruta del projecte que tenim a l’aula, també hem posat al dia a la Ivet, que ara que ha tornat, compartirà estones d’aquest projecte amb nosaltres.

Vam veure que ens havíem quedat amb el petit repte de crear una porta de 30 centímetres com la que es troba l’Alícia després de caure pel forat. Això ens ha portat a fer diferents tasques: Primer de tot hem estat refrescant què volia dir 30 centímetres i també què haviem de tenir en compte per mesurar-los. Així que per posar-ho en pràctica hem estat buscant elements de la classe que mesurin 30 centímetres.

Al posar-ho en comú ens hem adonat que la pota de la cadira fa 30 centímetres així que hem volgut comprovar si nosaltres, les Alícies, passem per un espai de 30 centímetres!

Després d’aquestes comprovacions, cadascuna de nosaltres ha dissenyat com s’imagina aquesta porta, fent un dibuix individual, que quan tots i totes l’hem acabat ens els hem ensenyat per posar en comú tot allò que ens imaginem i com volem que sigui. Finalment hem decidit que portarem diferents materials de casa i que la construirem a partir de tot allò que tinguem. Però hi ha una cosa que sí que tenim clara: volem que hi hagi el color fusta, també que hi hagi alguns trossos amb molts colorins i finalment també dibuixos i decoracions. 

Quan la tinguem a punt us l’ensenyarem!

LES ALÍCIES SEGUIM EL REPTE DE LA TORRE

Abans de marxar de vacances els Rovellons i les Tanits ens van fer arribar un repte que les Alícies no ens vam voler perdre!

I és que els Rovellons van aconseguir amb les peces de fusta fer una torre de 82 pisos! Ens la van venir a ensenyar i també ens van enviar un missatge: US ATREVIU A SUPERAR-LA?

Durant una tarda algunes Alícies es van animar, però potser poc concentrades o més esverades i emocionades del compte, la nostra torre no superava els 50 pisos que ja ens queia.

Llavors va arribar el repte de les Tanits, elles sí que ho havien aconseguit! I l’havien superat de molt! Van aconseguir també després d’investigar i provar molt, una torre de 103 pisos d’alt!

Llavors sí que les Alícies ens vam arremangar! i amb concentració i paciència vam aconseguir una torre més alta que la dels Rovellons però no més que la de les Tanits, tot i això, l’alegria i la satisfacció va ser molta!

Ara però a l’escola tenim un nou espai, un armari ple de miralls on podem fer torres que semblen infinites! Quan hi dediquem una estona ja us l’ensenyarem!

 

EL REPTE DE LA TORRE

La última setmana del trimestre els Rovellons van desafiar-nos! Una representació de l’aula dels Rovellons ens van venir a explicar que jugant amb el joc del Kapla havien construït una torre de 82 pisos d’alt! Després d’explicar-nos la seva gesta, ens van retar a superar-los. A les Tanits ens encanten els reptes i no vam dubtar en acceptar-lo!

Ràpidament, ens vam posar a treballar per aconseguir fer una torre amb més pisos que els Rovellons. 

Primer, vam començar col·locant les peces planes de dos en dos i intercalant-les. De tant en tant, paràvem per comptar pisos. Quan se’ns van acabar les peces vam fer el recompte final. Tot i així hi havia alguna cosa que no ens acaba de quadrar: Sabíem que teniem més pisos, 145 per ser exactes, però la torre dels Rovellons era molt més alta!

 

Vam parar per observar bé la nostra torre i reflexionar sobre com podíem millorar-la. Algunes Tanits donàven per bona la torre argumentant que en cap cas els Rovellons els hi havien demanat una torre més alta sinó de més pisos. Aquella torre tenia més pisos. D’altres Tanits, menys conformistes, volien una torre més alta. Finalment, vam afegir una nova premisa al nostre repte, per allò de concretar i fer menys ambiguü l’enunciat:

La torre havia de ser amb més pisos i més alta. 

 

Així doncs, vam començar el segon intent. Aquesta vegada vam col·locar les peces dretes de dos en dos intercalant-les. La tècnica 2 era més ràpida però també més inestable. Mica en mica, la torre va anar creixent, fins al punt que estar pujats en una cadira i amb la Tanit més altra col·locant peces, no en teníem prou per arribar-hi. Vam apropar una taula i vam seguir fent créixer la torre. La torre, sense dubte, va caure algunes vegades. Tot i així, les petites derrotes no ens va aturar. La motivació ens mantenia totalment actius. La rapidesa cada vegada era menys ràpida, intentàvem col·locar bé les peces, buscant l’equilibri. Quan veiem que començava créixer de nou, intentàvem controlar l’emoció, sabíem que podia caure en qualsevol moment. Després de temps d’esforç, d’autocontrol i de paciència…finalment… REPTE ACONSEGUIT!

Les Tanits vam aconseguir fer una torre de 103 pisos! 

 

Rovellons! Hem aconseguit una torre de 103 pisos!

Alícies? Com ho porteu? 

 

Però…sabeu què? El Toni, que tot just passava per allà quan estàvem fent la torre, ens va tornar a retar. Ens va plantejar algunes preguntes que en aquell moment no ens vèiem capaces d’investigar. Era el penúltim dia del trimestre i estàvem massa nerviosos per tot el que havia de venir i un xic esgotats.

Així que…comencem el trimestre amb tres reptes més en relació a la torre que vam fer al desembre. Properament els entomarem! Per suposat… us informarem dels nostres descobriments!

 

Merry Christmas and a Happy New Year 2020!

We have celebrated Christmas these days at school, making some Christmas cards, watching Christmas stories and singing some Christmas carols and songs. A very special time to be celebrated with friends at school and with family at home. Wishing you all a Merry Christmas and a Happy New Year 2020!

 

DOCUMENTACIÓ I RACONS A LES ALÍCIES

Aquesta última setmana les Alícies hem estat força enfeinades per tenir a punt les llibretes de documentació perquè les pugueu mirar, compartir i parlar-ne aquestes vacances. 

Però mentre unes Alícies documentaven les últimes fotografies i feines del trimestre, les altres hem anat fent racons de llengua i matemàtiques. Unes propostes que cada vegada fem de manera més autònoma i que cada vegada ens agraden més. Aquesta setmana els racons que hem fet són:

  • Story cubes: on tirant uns daus hem de crear frases i històries, orals i si volem també escrites.
  • Problemes visuals: i és que a partir d’una imatge, en poden sortir un munt de preguntes matemàtiques.
  • Sopes de lletres: amb paraules que a vegades ens costen de trobar.
  • Les cartes del 5: on hem d’escriure cinc paraules d’una mateixa temàtica i després d’escollir-ne alguna, en fem frases.
  • El penjat: aquest ens agrada molt, i cada vegada pensem paraules més difícils.
  • El geoplà: on amb les gomes primer creem dibuixos que després hem de passar al paper.

Tot plegat un munt de propostes que ens fan pensar, descobrir, compartir i tornar a intentar moltes vegades, però que ens ajuden a estar concentrats i a la vegada fer feines cada vegada més autònomes.

Una torre de 82 pisos amb peces del Kapla!

A vegades realitzant racons de joc aconseguim realitzar coses realment sorprenents i, el que és més important, ho aconseguim fer en equip. Just ahir en vam tenir una prova a l’aula dels Rovellons!

Jugant amb el joc del Kapla vam començar a construir una torre, les peces les vam anar col·locant dretes de dos en dos de manera intercalada. La nostra sorpresa va arribar al veure que, de puntetes a dalt d’una cadira, ja no arribàvem a afegir-ne més. Just en aquell moment alguns companys i companyes de l’aula de les Alícies van venir a la classe i van veure que la nostra torre començava a tenir una alçada considerable i van quedar bocabadats/es!

No podíem deixar així la nostra torre així que vam afegir una taula al costat per poder guanyar una mica més de marge per seguir alçant la nostra construcció. Finalment vam arribar a 82 ‘pisos’ d’alt!

Al dia següent vam decidir compartir amb els nostres companys i companyes de comunitat la nostra gesta i els hem escrit una carta! (Bé, més aviat els hem retat a aconseguir una torre més alta que la nostra… ho aconseguiran?)

CONCERT PELS INFANTS DEL MOLINET

Aquest dimarts la Comunitat de Petits i la Comunitat de Mitjans hem fet un petit concert on hem cantat les cançons del concert d’hivern per als nens i nenes de la llar d’infants El Molinet. També hem aprofitat per desitjar-los unes bones festes oferint-los unes galetes fetes per nosaltres mateixos. Hem estat molt contents de poder compartir aquest moment, acabant el trimestre, tots junts.