Aquesta setmana i també la passada, les Alícies hem tingut feina a tornar a situar-nos dins l’aula, i és que quan estàvem de colònies el Toni Tostado va aprofitar per pintar els suros de la classe i per això vam haver de despenjar moltes de les coses que hi teníem.

A la vegada però, ens ha servit per pensar bé com ho teníem tot i hem pogut fer alguns canvis de situació d’alguns materials i mapes, uns canvis que ens han permès, per exemple, penjar l’Alícia de 3 metres dins la classe! 

Però al tenir-la penjada hem tingut la idea també de fer-ne una de 30 centímetres, que la que passa per la porta dreta, tal i com ja havíem llegit. Però ep!, també proporcionada eh!

Aquesta Alícia de 30 centímetres l’ha volgut fer el Pau i la veritat ens que ens ha encantat! A més a més ens ha explicat com ho ha fet per fer una Alícia de 30 centímetres ben proporcionada i hem quedat totes i tots ben parats del munt de càlculs que ha fet per aconseguir-ho. Ho ha fet en un paper DIN A3, ha marcat 30 centímetres i també el 0, el 10 i el 20. Ha vist que d’aquesta manera li han quedat tres espais, però ell en necessitava 6, com ja vam veure amb la de 3 metres. I per tant ha vist que si feia la meitat, contant de 5 en 5 tindria 6 trossos iguals.

La veritat és una al costat de l’altra penjades a la classe queden fantàstiques. 

Ara ens preguntem, si seguim llegint el llibre, n’haurem de fer alguna més?

Seguint llegint la història de l’Alícia, encara amb ella fent 3 metres, ens hem plantejat un nou petit repte:

I és que el text diu…

“Oh pobres peuets meus! Em pregunto qui us posarà ara els mitjons i les sabates. Perquè jo no podré fer-ho! Seré massa lluny per ocupar-me de vosaltres. (…) Però és millor que sigui amable amb ells, si no, potser al final es negaran a portar-me on vulgui anar. Vejam… Si, mira, els regalaré un parell de sabates noves cada Nadal.”

Així que després de llegir aquest fragment, les Alícies hem estat parlant entorn les preguntes: I nosaltres, cuidem el nostre cos? Què fem per cuidar-lo? 

Han sortit idees com que per cuidar el nostre cos vigilem no fer-nos mal, dormim, mengem de manera saludable, ens abriguem i desabriguem segons si tenim fred o calor, ens posem crema hidratant després de la dutxa, anem al metge i al dentista…

Però clar, nosaltres no podem fer com l’Alícia que fa un regal als seus peus, però sí que podem agrair a una part d’aquest tot el que fa per nosaltres, així que hem decidit enviar una carta a una part del nostre cos donant-li les gràcies, ja que també és una manera de cuidar-lo. 

Aquest repte ens ha portat a investigar i a conèixer les parts d’una carta. Hem vist que:

1. A dalt de tot hi va la data.
2. Després diem hola.
3. Expliquem tot el que volem dir.
4. Diem adéu.
5. Al final de tot escrivim el nostre nom o fem la firma.

Així que hem estat escrivint unes cartes ben especials seguint aquest format.

A més a més, i relacionat amb això, la Ivet i l’Aura ens han portat un text que els ha fet pensar amb aquest petit repte de fer la carta i ens ho han volgut llegir i és que parla d’estimar el nostre cos. Us deixem el text aquí per si també hi voleu fer un cop d’ull.

Després d’investigar i veure que el nostre cap hi cap 6 vegades dins el nostre cos, hem decidit tornar a recuperar el nostre petit repte de fer una alícia de 3 metres ben proporcionada! 

Així que ens hem posat mans a la feina, hem tornat a tallar un paper de 3 metres i l’hem repartit en 6 parts. Per fer-ho hem hagut de tornar a fer servir les cintes mètriques i una bona dosi de converses i de proves. I és que per tallar el paper hem estat veient, una altra vegada, diferents maneres de medir 3 metres: 

• amb tres cintes d’un metre, l’una al costat de l’altre.
• amb una sola cinta i anar marcant on acaba cada vegada per tornar-lo a empalmar.
• amb una cinta de dos metres i una altra d’un metre.
• amb una cinta de 5 metres i marcar on hi posa 3 metres.
• amb dues cintes d’un metre i mig.

I aquesta última idea va ser la que ens va ajudar a repartir el paper de 3 metres en sis parts! I és que de mig metre en mig metre… si n’ajuntem 6, arribem a tres metres!

Ara que ja tenim el paper repartit en 6 parts iguals ja podem posar-nos a dibuixar, però abans cal pactar algunes idees, com pot ser com volem que tingui el cabell, com volem que vagi vestida… unes decisions que hem pres tot votant i consensuant idees.

I ara sí, en petits grups hem anat passant a dibuixar l’Alícia, això sí, sense perdre de vista la nostra foto repartida en sis parts, ja que ens ajuda a fer el cos proporcionat: per exemple hens ha fet adonar que el cap ocupa tota la primera part, i que les mans estan a la quarta part.

Després de dibuixar-la l’hem repassat amb retoladors permanents i finalment l’hem pintat amb pintura! N’estem molt orgullosos i orgulloses!

Les Alícies ens vam plantejar un nou repte, FER UNA ALÍCIA DE 3 METRES PROPORCIONADA!!, ja que havíem vist que les nostres 5 tenien unes cames molt llargues, els braços curts i el cos molt petit.

La paraula proporcionada ens sonava però també l’hem volgut buscar al diccionari i hem trobat que:

PROPORCIONAT: que està ben fet, ben mesurat, que no és exagerat.

Això ens ha fet reafirmar la idea que realment les nostres Alícies no ho eren, de proporcionades.

Una pista que ens van donar és que l’HOME DE VITRUVI ens hi podria ajudar. 

QUÈ ÉS L’HOME DE VITRUVI?

Després de buscar informació a casa, vam posar en comú tot el que havíem investigat:

L’Home de Vitruvi és un dibuix que va fer el Leonardo da Vinci l’any 1940, per tant és un dibuix antic.  El Leonardo da Vinci va fer aquest dibuix de l’home perfectament proporcionat a partir de les idees que havia deixat escrites l’arquitecte Vitruvi. És un dibuix d’un home despullat, en dues posicions i que té en compte les proporcions del cos.

Després de conversar sobre tota la informació que hi ha en aquest dibuix ens vam fer una pregunta: QUANTES VEGADES HI CAP EL NOSTRE CAP EN EL NOSTRE COS?

En petits grups i utilitzant diferents materials ho vam comprovar: la majoria d’Alícies ens hi cap 6 vegades!

Ara que hem fet aquesta descoberta, ja tenim pensat com fer la nostra Alícia dels 3 metres ben proporcionada! Ens hi posarem!

Ara que ja tenim la porta de l’Alícia acabada i fins i tot l’hem descrito a la llibreta, ens hem tornat a centrar amb les Alícies de 3 metres.

Les hem estirat al terra totes, l’una al costat de l’altra, i les hem estat observant. Hem parlat de les característiques que tenen, totes les hem fet amb vestit o faldilla, totes fan tres metres (o gairebé), han quedat molt xules… però també ens hem fixat en una cosa: TOTES, PERÒ SOBRETOT 4 TENEN LES CAMES MOOOOOLT LLARGUES!, així com també TENEN ELS BRAÇOS MOLT CURTS! Alguns comenten que és cosa de l’amplada del paper, altres que tot i això encara s’hi pot fer alguna cosa… Sigui el que sigui, hi ha alguna cosa que les fa una mica especials.

A aquesta característica hi hem posat nom: NO SÓN PROPORCIONADES així que ens hem fixat un nou repte: en volem fer una de sola però que sigui proporcionada! 

Per poder tirar endavant aquest petit repte, tenim una pista a investigar aquest cap de setmana: QUÈ ÉS L’HOME DE VITRUVI?, sabem que ens ajudarà a fer una Alícia proporcionada de 3 metres!

Seguirem investigant!

Les Alícies ja tenim la porta acabada! Han sigut uns dies intensos i de prendre moltes decisions, d’argumentar idees i de cedir en altres. Però al final, després de tot un llarg procés però també de moltes ganes i il·lusió, HEM ACABAT LA PORTA!

Tal i com havíem decidit, és una porta una mica més gran que la que l’Alícia explica a la seva història, la nostra fa 41 centímetres. Però sí que l’hem pogut fer-la amb tot el material que hem portat de casa i també tal i com vam acordar: s’obra pel mig, està decorada meitat com una cara i l’altra meitat amb ratlles, és una porta amb molts colors i la veritat és que ENS ENCANTA COM HA QUEDAT!

Esperem ja poder-la enganxar a la cadira i comprovar si hi passem!