Les grans obres no són força, sinó perseverança.

 Samuel Johnson

Des de fa temps, les Alícies hem estat donant forma al nostre hotel d’invertebrats, un projecte que ens està ajudant a observar, pensar i construir conjuntament. Fa uns mesos, quan vam iniciar aquesta proposta, vam dedicar una estona imaginant com podria ser aquest espai i quins materials necessitaríem per crear-lo. Totes aquestes propostes van quedar recollides a les nostres llibretes: palla, canyes, fusta foradada, pals, pinyes i molts altres elements naturals que poden convertir-se en refugi per a petits éssers vius.

En aquest context, a principis d’aquest mes de maig i després de tenir l’estructura de l’hotel muntada, vam recuperar totes aquelles idees inicials amb l’objectiu de recordar-les i començar a portar-les a terme. A partir d’aquí, vam observar quins materials havíem pogut reunir finalment, molts dels quals recopilats gràcies a la participació i col·laboració de les famílies, que ens han ajudat aportant diferents elements naturals per al nostre hotel d’invertebrats. Amb tots aquests materials, vam començar un procés de diàleg i organització per decidir com els distribuiríem dins les diverses seccions de l’hotel.

Durant tot el matí vam compartir idees, escoltar opinions i revisar algunes eleccions. Aviat ens vam adonar que no qualsevol material podia col·locar-se directament dins l’estructura: tant les canyes com alguns pals eren massa llargs i s’haurien d’ajustar a les mides de l’hotel. Aquesta descoberta ens va fer entendre la importància de mesurar abans d’actuar, d’anticipar-nos i de treballar amb exactitud  perquè totes les peces encaixessin bé.

Després del pati vam començar a treballar i, organitzats en petits grups, alguns infants van començar a mesurar les canyes mentre que d’altres s’encarregaven de calcular la longitud dels pals. A la tarda vam posar-nos a tallar canyes en petits grups, una feina que ens va fer suar de valent! 

A partir d’aquella tarda, entre converses, proves i decisions compartides, hem anat avançant en la preparació dels diferents materials que formaran part del nostre hotel d’invertebrats: recollint pinyes i escorça, i enrotllant cartró ondulat per posar-lo dins dels plàstics.

Més enllà del resultat final, aquest procés ens ajuda a comprendre la importància del treball en equip, de la paciència i de la dedicació. Cada decisió que prenem requereix atenció, temps i observació, i ens fa adonar que crear un espai conjunt implica molt més que simplement unir materials.

I avui, finalment, hem acabat aquest element del nostre espai “Món Menut”, i ja el tenim penjat on voliem! A poc a poc tot el nostre disseny va prenent forma!

“La participació és la manera de transformar les idees en realitat.”

Paulo Freire

Aquest curs, l’Ajuntament de Vilanova del Camí ha tornat a posar en marxa el procés participatiu municipal. Dins d’aquest projecte, les escoles també disposem d’una partida econòmica pròpia que permet als infants decidir col·lectivament quines millores o propostes es destinaran al seu centre. D’aquesta manera, els nens i nenes poden viure en primera persona què significa participar, opinar i prendre decisions que tenen un impacte real en la comunitat educativa.

En aquesta ocasió, els infants de l’escola, des de Patufets fins a Matildes, han pogut escollir entre quatre opcions de millora: la instal·lació d’estors a les aules de petits, la col·locació d’estors al primer pis, la millora de la sonorització i del projector del gimnàs o la incorporació de gespa artificial en una zona del pati.

Precisament, aquesta última proposta estava estretament vinculada amb el nostre projecte d’aula. Les Alícies havíem inclòs la gespa artificial dins del disseny del nou espai de pati que estem preparant amb tanta il·lusió, esforç i dedicació. Per aquest motiu, ens vam oferir voluntàriament per assumir una de les tasques més importants del procés: el recompte oficial dels vots de tota l’escola.

A partir d’aquí, vam iniciar una feina intensa, rigorosa i molt enriquidora que ens ha permès donar sentit real als aprenentatges matemàtics treballats a l’aula. Organitzats en petits grups, ens vam encarregar de recollir les butlletes de votació de totes les classes i de sistematitzar-ne els resultats. Cada grup tenia la responsabilitat d’analitzar una part del recompte i calcular quants vots havia obtingut cadascuna de les propostes.

Tanmateix, l’objectiu d’aquesta experiència anava molt més enllà d’obtenir un resultat final. Durant el procés, havíem d’observar els companys i companyes del nostre grup, ajudar-los quan ho necessitaven i compartir les diferents estratègies matemàtiques utilitzades per arribar als resultats. Cadascú va poder seguir el seu propi camí: alguns van manipular regletes i desenes i unitats; altres van escollir resoldre-ho mitjançant una suma d’aranya, i hi ha qui va decidir comptar d’un en un cada vot de la gràfica representat amb un quadradet de color.

Així doncs, l’èxit del grup hi era quan tots els seus integrants eren capaços de comprendre i explicar el procediment seguit, aspecte que en molts dels grups va demanar-los un exercici de cooperació, ajuda mútua i construcció compartida del coneixement.

Paral·lelament, vam elaborar diferents suports visuals per tal de fer visibles els resultats a tota la comunitat educativa. L’objectiu era que el procés fos transparent i accessible, i que tothom pogués comprendre com s’havien obtingut els resultats finals.

Finalment, vam presentar els resultats a la Marta, la directora de l’escola, i li vam explicar tota la feina que havíem dut a terme. La proposta més votada va ser la millora de la sonorització i del projector del gimnàs i, en un primer moment, això ens va fer dubtar sobre la viabilitat del projecte de la gespa artificial. Així i tot, poc després vam rebre una resposta molt positiva que confirmava que, tot i la segona posició, el projecte podria tirar endavant.

Ara cal que continuem avançant i començar a rumiar què cal fer perquè la gespa artificial acabi sent una realitat.

Aprendre a veure és molt més important que simplement mirar.

Johann Wolfgang von Goethe 

Al llarg d’aquest curs, les Alícies hem gaudit explorant el món microscòpic gràcies als instruments que ho fan possible. Ens hem apropat a allò que no és perceptible a ull nu, comprenent millor la complexitat del món natural. 

Ens han captivat els detalls que sovint passen desapercebuts a simple vista, i encara més poder observar-los projectats a la pantalla de l’aula. Aquesta experiència ens ha permès anar més enllà, aprofundir en l’estudi i descobrir que existeixen universos sencers invisibles a primera vista: petits mons plens de formes, textures i colors que només emergeixen quan hi parem una atenció especial.

En aquest context, aquests darrers dies hem fet un pas més enllà, i hem conegut dos artistes que han convertit aquesta mirada atenta en la seva passió a través de la macrofotografia: la Marta Albareda i Thorben Danke.

Les seves imatges revelen un món ric en matisos, on la llum i el color juguen un paper essencial. Aquesta manera de mirar combina la precisió científica —necessària per treballar amb elements diminuts— amb una visió artística que aporta emoció i significat. Les seves fotografies són, alhora, didàctiques i inspiradores, i ens conviden a replantejar la nostra manera d’observar el món.

Els resultats són increïbles, però també posem interès en parlar del procés, de la paciència, la calma, la dedicació i l’esforç per capturar la imatge adequada. Comentem les imatges de la Marta treballant, que trobem al seu blog, esperant hores i hores el moment perfecte, únicament amb la seva càmera de fotografiar. I és, a partir d’aquesta mirada atenta, que nosaltres iniciem l’activitat de representar a través del dibuix un invertebrat.

Amb la voluntat d’il·lustrar la paret del racó que estem construint, les Alícies hem decidit que els nostres propis dibuixos en siguin els protagonistes. Ara bé, després d’haver après la importància dels detalls i d’haver transformat la nostra manera de mirar, hem entès que no qualsevol proposta és vàlida. Per aquest motiu, creem les nostres obres amb cura i dedicació.

Com que escollir mai és una tasca senzilla, hem considerat oportú implicar els nostres companys i companyes de comunitat en aquest procés. Així, hem demanat als grups dels Rovellons i de les Tanits que seleccionessin, mitjançant votació, les cinc il·lustracions que més els agradaven. Un cop recollides les seves aportacions, hem procedit a la comptabilització dels vots a través d’un sistema visual, col·locant policubs en els espais corresponents.

Finalment, amb els resultats de les il·lustracions més votades a les mans, iniciem una nova fase del projecte centrada en el disseny i la cohesió visual del conjunt d’imatges, que finalment crearan el nostre mural.

“Les matemàtiques són creatives: sempre hi ha diferents maneres de pensar i d’arribar a una solució.” 

Jo Boaler

Aquests darrers dies hem posat les primeres plantes a l’espai verd de l’escola, que estem dissenyant i construint. Tot i que encara no tenim els testos definitius, com que necessitàvem plantes per afavorir la presència de diferents invertebrats pol·linitzadors, de moment les hem trasplantat en diversos testos reutilitzats de l’escola.

En aquesta ocasió, l’Eva ha estat qui ha anat a comprar-les, però calia calcular els diners exactes per retornar-li l’import. Així, hem iniciat una tasca de càlcul amb un objectiu final clar i compartit per tothom.

D’entrada, disposàvem de les quantitats i del preu de cada unitat, però interpretar les dades del tiquet de compra ha requerit temps i atenció, ja que implicava una lectura comprensiva i l’anàlisi de tota la informació.

Més tard, a la rotllana, hem observat i identificat les diferents plantes aromàtiques i nutrícies. En aquest moment també ha aparegut una petita decepció: no s’han pogut aconseguir totes les plantes nutrícies que volíem i hem considerat la possibilitat de buscar-les en una futura sortida al bosc.

Tot i això, hem continuat amb el repte i, entre tots, hem conversat sobre com calcular-ne el preu total. Per fer-ho, ens hem ajudat de capses de diners, monedes i bitllets, que faciliten la representació del valor numèric amb quantitats reals. Durant la conversa, l’Aday M. ha compartit una experiència personal que ens ha permès connectar amb el concepte d’arrodoniment: explicava que, quan alguna cosa val 2,95 €, és gairebé 3 € i dona aquesta quantitat perquè és més fàcil.

L’arrodoniment contribueix al desenvolupament del sentit numèric i a la comprensió dels nombres més enllà del càlcul exacte. Arrodonir implica situar un nombre, entre altres referents, fet que reforça la idea de proximitat i ordre. Alhora, permet introduir estratègies de càlcul mental i estimació, ja que en moltes situacions quotidianes no és imprescindible obtenir un resultat exacte, sinó que n’hi ha prou amb una aproximació.

A partir d’aquí, ens hem aturat en aquest aspecte i hem arrodonit els preus de les diferents plantes. Durant l’activitat, hem pogut observar com cada infant desplega el seu propi pensament matemàtic i segueix camins diversos per arribar a la solució: alguns es recolzen en dibuixos, d’altres manipulen monedes per visualitzar millor les quantitats, i alguns recorren al càlcul mental.

Des d’aquesta mirada, es posa l’accent en el procés més que en el resultat final, donant valor a com pensa cada alumne i al sentit que dona a les seves decisions. Després del treball individual, arriba el moment de compartir i explicar als altres com cadascú ha resolt el problema. Així, fem explícites les estratègies utilitzades, fet que ens ajuda a estructurar el pensament i a prendre consciència del mateix procés, alhora que enriqueix l’aprenentatge col·lectiu en compartir, contrastar i descobrir noves maneres de pensar i fer.