Comunitats de l’escola

ENLLESTIM EL TRES EN RATLLA

Toni Ruiz13/06/24  

El tiet de l’Ariadna, el Sergio, ja ens ha portat el tres en ratlla gravat!!! Ens ha fet molta il·lusió, però encara ens falten un parell de detalls, així que ens posem a treballar:

  • 1r envernissem, ja que muntar el nostre joc al pati suposa tenir més cura i que aguanti les inclemències del temps. Ho fem amb dedicació, perquè no poden quedar forats sense vernís, però tampoc podem deixar escorregudes, perquè quan s’assequi quedarà lleig.

  • 2n muntem el tres en ratlla a sota el tobogan, tal com hem dissenyat. Hem mesurat novament per saber a quina alçada va cada barra de ferro i el Toni Tostado ens ha fet els forats amb les seves eines. Tot i que no podem fer servir aquestes eines, ens agrada conèixer el seu funcionament i utilitat. Per dur a terme aquesta tasca, ens han vingut a ajudar:
    • L’Abel i la Lorena, pares del Nil.
    • La Natalia, mare de l’Aday.
    • El Jony i l’Alba, pares del Nil.
    • La Laia, mare de l’Alguer.
    • La Sara i la Choni, mare i àvia de l’Aday.
    • La Lídia, mare de l’Ariadna.
    • L’Eli, mare de la Carmen.
    • El nostre Toni Tostado.

Gràcies per ajudar-nos a concloure el nostre Projecte de Comunitat!

Ara sí que ja podem gaudir del nostre TRES EN RATLLA!

ANEM A COMPRAR ENCIAMS I ELS PLANTEM

Anna Solé10/06/24  

A Projecte de Comunitat, estem emocionats. Observant totes les feines que estem fent, observem que vam deixar les llaunes del detall dels avis i les àvies plens de terra. Ens falten els enciams!

Agafem claus, la llista de la compra i bosses. Decidim els tres encarregats per portar els diferents elements nomenats anteriorment. Fem fila per parelles per anar-ho a comprar i l’encarregat de les claus ens ha d’obrir la porta si no no podem sortir de l’escola. Així doncs, quan ja podem sortir, fem tot el recorregut passant per les diferents voreres i pas de zebra per arribar a una botiga.

Quan arribem allà una nena demana el que volem comprar tot mirant la llista de la compra on tenim apuntat el nombre d’enciams. 45 ENCIAMS! Quan ja ens ho tenen preparat, només cal pagar. Carregats amb els 45 enciams tornem a l’escola.

Preparem una taula, terra i els pots. Cada nen i nens fa espai a dins del pot per plantar l’enciam i poder omplir-lo amb més terra. Ens assegurem que la terra està ben junta perquè pugui arrelar bé, i quan ja tenim els 45 enciams plantats els hem de regar.

Esperem que ho hàgim fet bé i que aguantin fins al dia de la festa. Amb moltes ganes de donar-vos el vostre detall.

                                                 

PHOTOCALL

Toni Ruiz07/06/24  

El grup del Laberint de bales i el grup del Tres en ratlla ja hem donat per finalitzats els nostres projectes. Només manca col·locar el laberint i muntar el tres en ratlla. Així que aquests dos grups hem decidit ajudar al grup que prepara la gran festa d’inauguració Avis, àvies, juguem una estona?

Ens han encarregat elaborar la base d’un photocall! Primer hem hagut d’investigar què significa aquesta paraula, ja que ningú l’havia escoltat abans. Però, quan hem vist imatges, de seguida hem sabut què és, ja que gairebé tots i totes ens hem fet una foto divertida a una boda, comunió, aniversari o altres esdeveniments importants, com la nostra inauguració.

Ens hem posat a treballar i hem elaborat dibuixos de les imatges que pensem no poden faltar al photocall: baldufes, laberints de bales, curses de xapes, futbolins, tres en ratlla, combes, xanques, etc., però també avis i àvies, ja que han estat imprescindibles per al transcurs d’aquest projecte. Sense ells i elles, no hauria estat possible!

La setmana vinent, continuarem ajudant amb els preparatius de la inauguració, així que aneu-vos preparant per a la gran festa.

ENDRECEM LES IDEES

Toni Ruiz07/06/24  

El nostre projecte ja arriba al seu final. La setmana vinent vindran famílies a ajudar-nos a muntar el nostre tres en ratlla, pensat, dissenyat, mesurat i creat per nosaltres.

Ara toca endreçar les idees i posar els esdeveniments en ordre, ja que això ens ajuda a organitzar el nostre cap i ens permet créixer. Ens hem trobat totes les fotografies dels diferents successos que han esdevingut durant el projecte, a sobre d’una taula. Els hem anat recordant, comentant i col·locant per ordre a una fila a terra. D’aquesta forma, hem tingut una visió general del recorregut del grup del Tres en ratlla i hem estat conscients de la feina feta. També hem pogut comprovar què recordàvem i què no, per posar-ho en comú i fer memòria plegats.

Ha estat un bonic camí, ple d’aprenentatges i estem desitjant que tots els alumnes de l’escola puguin gaudir del nostre tres en ratlla al pati de la Comunitat de Petits!

VOTEM LES CARES DELS CUBS

Toni Ruiz07/06/24  

Un cop realitzats els dissenys de les cares dels cubs per grups, hem de decidir quins seran els quatre dibuixos escollits per a les peces del tres en ratlla.

Tenim quatre versions per a cada cara i hem d’escollir però, en base a què escollim? Primer ens fixem en els colors, però els dissenys es realitzaran amb làser, sense color. Així que ens hem de fixar en altres aspectes. Decidim que volem escollir els millor fets i això vol dir que les línies estiguin més rectes, que els costats siguin més similars, que ens representin com a grup…

Votem amb unes peces de colors introduïdes en un pal vertical. D’aquest forma, de seguida que tots i totes hem posat el nostre vot, veiem la columna més alta, la que guanya. A més a més, i per comprovar el resultat, comptem les peces.

Ara ja tenim els quatre dissenys escollits i només falta enviar-los al tiet de l’Ariadna, el Sergi, que serà qui gravarà els dibuixos als cubs de fusta. Estem molt emocionats i emocionades, ja que el nostre joc tradicional pel pati va agafant forma!

RECORDEM I ORDENEM IDEES

Rosa06/06/24  

Aquesta setmana el Toni ha vingut a l’aula i ens ha ajudat a posar les quatre rodes sota el laberint, així ens serà més fàcil de portar-lo d’un costat a l’altre quan el tinguem situat a la terrasseta de petits. Per parelles juguem i gaudim del laberint de bales, teníem tantes ganes d’estrenar-lo!!

I com ja veieu… el nostre projecte ha arribat a la seva fi.

Per acabar, hem establert una conversa i hem recordat tot el procés d’aprenentatge que hem fet des d’un inici del projecte fins a aconseguir el repte. Ens ajudem a ordenar les nostres idees a partir d’un munt de fotografies que les teníem al terra de manera desordenada. Conjuntament, hem anat ordenant cada pas que hem fet del projecte i així hem tingut una visió general de tot el recorregut. A més a més, amb aquesta activitat, adquirim consciència de tot allò que hem après i de la feina feta.

Ara,  ja només ens queda gaudir de la festa del tancament amb totes les famílies, plegats i plegades podrem jugar al nostre laberint de bales al pati de la Comunitat de Petits.

Teniu més fotografies a la carpeta compartida del drive.

SEREM TEXTORS

Cristina Vargas06/06/24  

Sabent que el nostre repte final d’aquest projecte de comunitat és crear un mercat medieval a la pista de la nostra escola, esbrinem amb l’ajuda de diccionaris i traductors quina serà la nostra parada. Busquem “TEXTOR” i descobrim que serem artesans durant aquestes setmanes, en concret, serem teixidors.

Comencem situant-nos! Com s’ho feien per obtenir llana? Per poder saber-ne més, visionem un documental basc on ens expliquen tot el procés que fa uns anys seguien per arribar a poder tenir fil de llana. Ens adonem que tots aquests passos són lents i laboriosos, alhora que importants per aconseguir tenir una matèria amb la qual després poder teixir. Descobrim doncs no només com obtenir fil de llana sinó que també com aprofitar al màxim els pocs recursos dels quals disposaven!

El següent pas que seguim és documentar-nos sobre com podem teixir a l’escola amb pocs materials i recursos. Després d’uns dies de recerca a casa, dediquem una sessió a mirar molt bé tot el que entre tots i totes hem trobat per anar decidint quins mètodes podem fer servir i quins no. Tenim clar que haurem de fer proves i que potser després valorem que certs mètodes no acaben de resultar com esperàvem, però… Errare humanum est, així que no ens preocupa, en el fons sabem que és important proves!

A l’escola anem portant cartró, fils de llana, fils de trapillo, pals, plats de cartró, agulles… Amb totes les idees que hem trobat pensem per mitjà d’un esquema com organitzant-nos. Decidim construir telers de cartró de 40cm x 30cm i poder teixir estovalles petites.

De mica en mica, amb els telers construïts, anem preparant l’ordit (fils verticals) amb el fil de llana triat. Un cop tenim ben tensat aquest primer fil, passem a teixir creant la trama (fils horitzontals). A mesura que anem passant el fil, anem descobrint i compartint estratègies diverses; fer servir una agulla de cartró, altres descobreixen que amb un regle és més fàcil… També ens adonem que si el fil és massa llarg comencen a aparèixer nusos diversos, cal parar i desfer amb paciència, i insistir i tornar-hi… Mentre teixim ens posem a prova, alhora que anem fent un treball de motricitat fina important. Coincidim que ens sentim relaxats, ens agrada aquesta sensació de fer i crear amb les nostres mans!

DOSSIER SORTIDA ESCOLA TANCAMENT “TEIXINT CAMINS”

admin03/06/24  
A continuació podeu veure el Dossier que vam utilitzar a la Sortida d’Escola el divendres 31 de maig,
organitzada per la Comunitat de Grans com a tancament del Projecte de Comunitat “Teixint Camins”.
Agraïm la col·laboració de les famílies que vau asssitir-hi.

ARRIBA EL GRAN DIA!

Mireia Puig30/05/24  

El temps passa volant i aviat ja hem de fer el tancament del projecte i encara es queden alguns detallets que hem d’acabar i poques sessions per fer-ho.

Així que ens toca arremangar-nos i treballar de valent. Aquesta tarda hem fet de jardiners i hem omplert els pots que regalarem als avis i àvies de terra i ja els hem deixat preparats per plantar la propera setmana els enciams. Primerament hem començat amb les pales, però al final hem vist que anava millor fer-ho amb les mans.

Després d’omplir tots els pots, ens ha tocat netejar el terra, ja que ha quedat molt brut.

Una altra tasca que hem fet aquesta tarda, ha estat penjar els cartells a les portes de les nostres classes, per informar a les famílies, del dia i l’hora del tancament, per tal que ho tinguin ben present i ningú s’oblidi.

Podeu trobar més fotografies a la carpeta del nostre grup de projecte.

 

 

 

CRÒNICA DE L’EDA CANIGÓ

Ivet Dominguez27/05/24  

Aquí teniu alguns escrits dels infants del nostre grup sobre l’estada a l’EDA Canigó.

En aquests tres dies hem anat a cinc llocs. El dia 1 (15/5/2024) vam anar a 2 llocs que eren: un refugi allà a pocs minuts de Sant Martí del Canigó i també és el lloc on vam dinar tots junts a la taula i als bancs. El segon lloc era el monestir de Sant Martí del Canigó al que no vam entrar però si que vam posar fades en el camí que vam seguir per arribar al primer lloc. Després vam poder veure de lluny el monestir, mentre plovia, des del mirador en el que estavem allà.

El dia 2 (16/5/2024) vam anar a 2 llocs més. El primer que vam fer va ser anar al bosc del bastard que és molt bonic. Vam arreglar entre les tres classes un camí molt llarg, o sigui que vam treure moltes plantes del mig del camí i moltes eren molt grans. Ens van donar unes eines per fer-ho millor i treure les plantes més ràpid. També vam construir una vassa perquè els animals poguessin beure aigua i,  els vam fer un cau perquè a la nit poguessin dormir i descansar.

Després caminant vam arribar al monestir de Sant Miquel de Cuixà. Vam dinar a l’esplanada de sota abans d’entrar i veure’l per dins.

Quan vam entrar vam anar a una mena d’exposició on hi havien maquetes del propi monestir. Seguidament vam anar a l’església on ens van explicar per exemple que la pintura tenia més de 1.000 anys, com era abans, quines històries i èpoques va viure aquella església, com es va construir, de quins materials estan fetes les parets i que l’altar que hi ha té més de 2.000 anys d’història. Aquest altar el van robar i el van posar com si fos la part de sota d’un balcó. Però ja el van tornar a lloc.  A més allà hi han posades les firmes de l’Abat Oliba (que era com una espècie de capellà molt important perquè era el cap dels mossens), del seu germà Bernat (que també era una persona molt important), de Guifré el Pilós també molt conegut i de molts comtes i comtesses que tenien moltes terres i que també tenien molt poder. I l’últim que vam fer aquell dia va ser reconstruir el claustre. És com una placeta que l’envolten unes columnes de pedra molt grosses i també molt gruixudes que tenen com un arc a sobre, també de pedra. Aquelles columnes  d’allà havien caigut en una época no tant bonica. El vam reconstruir perquè estava tot trencat de tantes coses que han passat al llarg del temps. I vam reconstruir-lo amb el nostre propi cos, fent de columnes.

El tercer i últim dia vam fer la descoberta de Prada en la que vam començar a fer tot un itinerari que passava per tot el poble. Podiem de preguntar a la gent del carrer.  Seguiem l’itinerari que estava marcat per arribar als punts de referencia i respondre totes les preguntes, per després tornar a l’església. O sigui a la plaça d’on haviem sortit a corregir totes les nostres preguntes i respostes. Vam anar en molts moments sols i en altres moments acompanyats dels mestres. Que en alguns d’aquests moments ens ajudavan amb el que podien. I a dins de l’església  vam escoltar una cançó tocada per Pau Casals que es diu el Cant dels Ocells que és molt bonica. Que es diu com l’escola de música que hi ha allà al poble de Prada.

Jo crec que el nostre projecte de teixint camins  té a veure amb l’EDA Canigó perquè són tots els camins que hem recorregut junts amb força, trepitjant el patrimoni dels camins de la muntanya.                                                                                                                                     Luna Zamora

 

Entre els dies 15 i 17 de maig vam anar a l’EDA Canigó. Vam fer una sortida per dia, i aquestes sortides van ser les següents.

El primer dia vam anar a Sant Martí de Canigó, alla vam fer varies activitats, per exemple, vam posar fades que estaven pintades amb uns troncs pel camí. Una altre activitat que vam fer a Sant Martí del Canigó va ser veure 2 panoràmiques. Vam dinar amb pluja sota la porxada a prop del monestir.

El segon dia vam anar al Bosc del bastard, més específicament un camí que era de l’Universitat Catalana d’Estiu i vam arreglar uns camins que estaven molt tapats. Amb els troncs que vam tallar, vam fer uns refugis pels animals i també vam fer unes basses perquè els animals puguin beure aigua. Aquell dia vam dinar a un camp molt gran on al mig hi havia una foguera apagada. Aquell dia no va ploure. Després de dinar vam anar al monestir, i a dins de l’església hi havia un altar que tenia la firma de l’Abat Oliba. Després, a fora de l’església, hi havia un claustre que li faltaven moltes estructures. Llavors, amb tots els nens i nenes de la comunitat  vam fer com una “reconstrucció” del claustre, entre tots vam fer aquesta forma:

I les persones que feien les portes feien aquesta forma:

Despres d’això vam tornar a l’alberg, vam sopar i vam fer la disco perque era l’últim dia.

Al dia següent, l’últim dia, vam fer l’última activitat de l’EDA Canigó. Aquesta activitat era d’una gimcana per el poble de Canigó en el que teniem que anar per diferents llocs d’interès de Canigó. Ens vam repartir en els mateixos grups de quan vam anar a Penelles. Abans de sortir vam marcar al mapa els punt on teniem que anar, tambe ens vam marcar amb boli un perímetre en el que no podiam sortir i en el que estaven tots els punts. Un dels punts que més em van agradar va ser el de l’església per dins, alla ens posaven un audio d’una cançó que va tocar Pau Casal, la cançó es deia “El cant dels ocells”.

Després vam tornar a l’alberg, vam dinar i vam pujar a l’autocar per tornar a Vilanova del Camí.                                                                Joel Suárez

 

SANT MARTÍ DE CANIGÓ       

El 15 de maig vam anar d’EDA a Canigó. Vam arribar. Després vam anar a deixar les motxilles, al lavabo i menjar. Després ens van ensenyar un mapa i vam fer els grups. Nosaltres, les Matildes ens va tocar amb un noi que es deia Felip. Vam pujar a Sant Martí de Canigó. Va caure molta pluja. Diuen que a Sant Martí de Canigó hi ha fades, marmotes etc. El Felip va fer una foto a una muntanya. Diu que en aquesta muntanya hi ha una marmota de pedra. El Felip ens va portar unes fustes que tenien fades pintades i un trosset del poema de Jacint Verdaguer, Canigó. Després vam dinar a un refugi sota la pluja. Finalment vam baixar de la muntanya i ens va agafar un autocar, per anar a l’Alberg Pau Casals.  

  SANT MIQUEL DE CUIXÀ

El 16 de maig vam anar al bosc del Bastard, vam arreglar el camí que hi havia perquè les persones passin bé i els animals trobin un amagatall on es puguin refugiar d’altres animals. Vam utilitzar eines com unes tisores de podar expertes per tallar branques, plantes etc. També una serra per tallar els troncs més grans. Un rasclet per les fulles que estàven al mig del camí. Cada classe tenia la seva part de treball, les Matildes a l’entrada del bosc i una mica més amunt hi teníem els Petits Prínceps, i els Tintins més amunt. Em vaig sentir molt bé netejant un bosc, era la segona vegada que ho feia. Després vam anar a dinar a un camp a sota el monestir. Va ploure i vam entrar a l’església de Sant Miquel de Cuixà. Ens van explicar molta història com per exemple la de l’altar que hi havia, desaparegut per un temps.  Un senyor mentre estava passejant i el va veure a la part de sota d’un balcó, era l’altar fent de terra. Havia estat desaparegut molt temps . També hi havien unes firmes a l’altar que eren de l’Abat Oliba, aquest va ser un abat benedictí que va decidir construir el monestir de Montserrat i molts més.

PRADES

El divendres 17 de maig vam anar a Prada o Prades. Vam descobrir el poble amb grups i vam fer una gimcana com la de Penelles. Allà vam saber la relació que hi ha entre Pompeu Fabra i Prada. A Pompeu li encantava el català, però Franco el perseguia, ja que només volia que es parlés castellà a Espanya. Així que Pompeu va anar a Prada per refugiar-se.  A més a més, ens van explicar que hI ha moltes altres persones que es van exiliar com Pau Casals, Pompeu Fabra i Jacint Verdaguer. Pau Casals va ser un violoncel·lista, pedagog, director i compositor musical català. Vaig descobrir que la paraula “Exiliar” es com anar-se’n del teu país perquè ets perseguit.

LA RELACIÓ DEL P.C I L’EDA

L’EDA Canigó té molta relació amb el projecte Teixint Camins perquè com que el 16 de maig vam anar a netejar el bosc del Bastard, en aquell moment vam teixir camins. També perquè  vam caminar molt per exemple a Sant Martí del Canigó, que vam fer una pujada molt llarga. En aquell moment també vam teixir camins.

Ranya ElAmrani