Comunitats de l’escola

SOM EL GRUP DELS DÒNUTS!

Eva Valls24/11/24  

Fa uns dies, tota la Comunitat de Mitjans vam participar en una dinàmica que consistia a descobrir els grups de projectes a través d’un trencaclosques. Vam treballar col·lectivament per trobar les peces d’aquest trencaclosques, i, més tard, vam poder desxifrar el nom del nostre grup relacionant cada imatge amb una lletra, fins a formar la paraula “SUPERFLUS”.

La imatge resultant del trencaclosques es titula “Casa de Caramel”, un paisatge creat amb aliments reals. Aquesta obra ha estat elaborada per l’artista i fotògraf Carl Warner, qui la compon amb una variada selecció de caramels i dolços.

A l’arribar a l’aula vam iniciar una conversa a partir de l’observació atenta del nostre trencaclosques i del nom del grup. 

Quins aliments són els superflus? Què significa aquesta paraula? 

Cadascú explica a la resta allò que pensa i de seguida comencen a sortir conceptes importants com:

  • no podem menjar moltes llaminadures ja que són dolentes.
  • no és saludable
  • fan mal a la panxa
  • tenen molt sucre
  • hem de menjar molt poquet

Alhora, llegim tres sinònims de superflu: inútil, innecessari i imprescindible i acabem de concretar la idea del nom del nostre grup per tal de compartir significats.

Tot seguit busquem i dibuixem aliments que pensem que poden incloure’s en aquest grup i ho posem en comú. En sabem molts i tenim bastant clar quins són els aliments poc saludables. De la mateixa forma, també tenim clar que no ens agrada el nostre nom de grup i, d’entre tots els aliments, fem una tria i una votació.

I FINALMENT… SOM EL GRUP DELS DÒNUTS!

LA NATURA, UNA GRAN MÀQUINA?

Ivet Dominguez21/11/24  

“La naturalesa és com un gran mecanisme de rellotgeria. Tot està pulcrament ordenat i tot encaixa, cada element té una funció i un lloc propis. (…) A la natura no només quadra una roda dentada amb la següent, a més tot queda entreteixit per una xarxa que ho interconnecta.“

Fragment de La Xarxa Secreta de la Natura, de Peter Wohlleben

COM ES CONTROLA UN ROBOT?

Marta Trullols21/11/24  

Avui hem rebut la visita del grup Pixels. Han volgut compartir amb nosaltres la feina que estan per l’escola i explicar-nos què més endavant segurament necessitaran la nostra ajuda. A hores d’ara es troben fent l’inventari i etiquetatge dels kits de robòtica que ens han arribat des del Departament. 

Sabeu d’ón provenen aquests robots? En el marc del Pla d’educació digital de Catalunya, el Departament d’Educació ha definit diferents accions amb l’objectiu d’acompanyar els centres en la seva transformació digital, alineades amb el programa finançat amb fons europeus #EcoDigEdu. Una d’aquestes accions consisteix en la dotació d’equipaments de robòtica. 

Aquesta visita ha despertat la nostra curiositat. Hem començat a parlar de ROBOTS! A molts Wifis sembla que els hi apassioni aquest món. Compartim les primeres idees que ens venen al cap quan pensem en la paraula robot i 

Anem anotant totes les idees que van sorgint i s’obre un debat en el que els adults ni tants sols hi hem d’intervenir. Alguns wifis per explciar-se necessiten aixecar-se i moure el seu cos. Així doncs, proposem convertir-nos en robots per comprovar com ens imaginem que es mou un robot. Tornem a la rotllana i conversem sobre com ens hem mogut per fer de robots. Anem anotat les paraules importants a la pissarra: 

Not elastic, ordres, error/fallo, sincronitzat, perfect, dur, descontrolat… 

Llencem una nova pregunta: Com es controla un robot? Tenim molt clar que no tenen cervell i per tant necessiten d’alguna cosa que els faci moure: una tablet, un mòbil, un ordinador… seria el cervell del robot. Ens plantegem posar-nos per parelles i donar indicacions perquè el robot es mogui de manera que surti per una porta, entri per la següent i retorni a l’aula. Ho provem.

Compartim després algunes descobertes.

El primer que compartim és que no tan fàcil com sembla i que és important donar indicacions i ordres clares, simples i molt pautades (una a una) perquè un robot faci el que nosaltres volem. 

Ells no ho saben però acaben de descobrir la importància del PENSAMENT COMPUTACIONAL!

Visita al Gran Teatre del Liceu: L’alumnat de la Comunitat de Mitjans descobreix “La Cuina de Rossini”

Bernat Vidal14/11/24  

El passat dimecres 13 de novembre, la Comunitat de Mitjans de l’escola vam tenir l’oportunitat d’assistir a un esdeveniment molt especial al Gran Teatre del Liceu de Barcelona: “La Cuina de Rossini”. Aquesta activitat que forma part del projecte de comunitat ¿comemos con los ojos?, busca apropar als alumnes a diferents formes d’art i cultura, així com fomentar el seu interès per la música i les tradicions culinàries.

Un viatge entre la música i la gastronomia

“La Cuina de Rossini” és una proposta artística que combina la passió per la música del famós compositor Gioachino Rossini amb la cuina. Rossini, conegut per les seves òperes, com El barbero di Siviglia i La Cenerentola, també va ser un gran amant de la gastronomia. Aquest espectacle, que trobarem a la cartellera al Liceu fins al mes de desembre, ens ha permès descobrir que la música i el menjar poden estar profundament connectats.

Un aprenentatge sensorial i multidisciplinari

Per als alumnes, aquesta visita va ser una experiència musical ben completa. Amb activitats prèvies a l’aula que van precedir el concert, vam descobrir com la música podia influir en altres àmbits de la cultura com la cuina. També vam treballar els diferents teatres de Barcelona, les famílies d’instruments i per sobre gèneres musicals desconeguts en aquestes edats.

Resumint, aquesta sortida al Liceu ha estat una oportunitat per viure, sentir, gaudir i conèixer una mica més sobre la riquesa cultural que ofereix el nostre entorn així com per donar ja el tret d’inici ja definitiu del nostre projecte de comunitat.

EL NOSTRE AUTORETRAT

Vero PM14/11/24  

A partir de fer de maquilladors i de maquilladores, ens han sortit diferents models per pintar la cara. Ens hem adonat que la cara té diferents parts, que no la podem pintar tota del mateix color o amb gargots. La Vero ha fet una foto de cadascun d’ells i els ha imprès per tal que nosaltres triéssim el que més ens agradava. Ara la tasca a fer ha estat fer el nostre autoretrat i un cop fet, amb els poskas dibuixar el maquillatge que hem triat.

Amb la foto que la Vero ens havia donat en un principi, hem començat a dibuixar-nos la cara, fent èmfasi a tots els detalls, mides i formes del nostre rostre. Tots i totes hi hem posat molta atenció al nostre dibuix per tal d’assemblar-nos el màxim possible. Un cop acabats, hem jugat a esbrinar de qui eren i sabeu què? Que hem encert gairebé la majoria d’autoretrats!

Ja tenim els nostres models per fer de pintacares, però d’on treurem el maquillatge? SEGUIM!

Famílies, podeu veure els diferents models i la resta de fotografies del procés a la carpeta “GRUP PINTACARES” a dins de “PROJECTE DE COMUNITAT 24/25”

ON PODEM ANAR A BUSCAR EL NEUMÀTIC?

Mireia Puig13/11/24  

Avui només quatre infants del grup han recordat de portar els deures de casa, però hem tingut la sort, que els quatre han coincidit en el mateix lloc on anar a bucar el pnemàtic gegant: EL RODI.

Els hi hem mostrat unes fotografies que ens ha donat el marit de la Toni, que treballa al costat del RODI i ha vist que a fora tenen un munt de pneumàtics gegants.

I quan creieu que pot costar un pneumàtic? (CONVERSA)

  • 30 monedes.
  • Pot costar 6.
  • Les monedes són per pagar,
  • Jo crec que 100 monedes. El pneumàtic és molt gran i segur que val molts diners.
  • 100 és molt. És deu vegades deu.
  • 40 diners perquè la roda és gran.
  • Deuen ser 10 o 20 monedes.
  • Potser 200.000.
  • Nooooo, aquest número no existeix.
  • Sí que exixteix, perquè els números no s’acaben.

Com que veiem que tenen una mica d’embolic amb els diners, les monedes i les quantitats, els hi portem una caixa plena de bitlles i monedes a veure si fan algun descobriment.

  • Aquests diners no són de veritat.
  • Els de veritat són de ferro.
  • Aquests són de plàstic.
  • Els de veritat són més freds.
  • Hi ha bitllets i monedes.
  • Els bitlles són de paper i tenen números i dibuixos.
  • En els bitlles posa que són EUROS.

Un cop ens queda més clar que hem de pagar amb euros i que poden ser bitlles o monedes, els mostrem un catàleg amb diferents articles i diferents preus, a veure si d’aquesta manera poden fer un càlcul estimat del cost del pneumàtic, i si els preus que nosaltres hem dit poden ser o no correctes.

  • Aquí hi ha un lego, i costa 19€.
  • Llavors el pneumàtic no pot costar ni 10€ ni 20€, perquè el pneumàtic és molt més gran.
  • El pneumàtic ha de costar més de 20€.
  • La mandarina i el tomàquet val 1€.
  • El peumàtic ha de costar molt més.
  • Creiem que el pneumàtic pot costar 50€ o 100€.

Decidim que el millor és anar al Rodi a preguntar el preu.

Podeu trobar més fotografies a la carpeta 05 del nostre grup de projecte.

SOBRERODES

Meritxell Tardà13/11/24  

Després de recordar el nom del nostre projecte “Jugar, pintar i rodar… al circ” i fer-ne un cartell per la porta, el nostre grup de projectes hem realitzat una obra artística amb el nom del nostre grup: sobrerodes. Per fer-la hem analitzat com s’utilitzen les rodes al circ a través de diferents imatges i fotografies. Tot seguit hem fet la nostra creació: ens hem imaginat realitzant una activitat de circ amb rodes i ens hem fotografiat; després hem dibuixat la roda i hem pintat el fons amb aquarel·les. També hem configurat individualment amb lletres pintades per nosaltres mateixos el nom “sobrerodes”.

SOM ELS PINTACARES!

Vero PM13/11/24  

Aquesta darrera setmana els nens i les nenes del grup “PINTACARES” hem començat a practicar per tal d’aprendre a maquillar. Ja sabem que per pintar la cara necessitem MAQUILLATGE, i no un qualsevol: uns COLORS ESPECIALS per la pell que es poden netejar. Abans de mirar com podem aconseguir aquest maquillatge, la Vero ens ha fet una foto de la nostra cara i l’ha posat dins d’unes fundes de plàstic. Després de rumiar molt, hem esbrinat que si pintem a sobre el plàstic, es pot esborrar tot netejant amb cura. Així doncs, tots i totes alhora, amb l’ajuda dels poskas, hem començat a pintar-nos la cara, tot creant diferents models. Un cop hem tingut el resultat final, la Vero ha fet una foto i ha imprès tots els diferents models que hem fet per agafar idees per més endavant, ja que ara SOM ELS PINTACARES!

Famílies, podeu veure la resta de fotografies a la carpeta “GRUP PINTACARES” a dins de “PROJECTE DE COMUNITAT 24/25”.

HELLO…I’M

Laura Lorenzo10/11/24  

In the MOCO museum we realized that English is also very important in the art world: the vast majority of artists use English to communicate and to express their ideas. English is such an international language! 

Some artists like Robbie Williams also use language as a form of art. We focused on the “Hello! I’m” piece. The piece consists of a lot of introductory badges (like the ones people use in a meeting) with different words, all expressing different traits of personality.

At school we reflected on what Robbie said about his work “I want people to express themselves and accept their inner truth”. 

We thought about ourselves and used cards like the ones in the piece of art to express our real truths. OF course, to do so, we also used English!  Stay tuned to see the final result!

SOM EL GRUP DELS…

Lídia Rodríguez09/11/24  

Fa unes setmanes que hem iniciat el Projecte de Comunitat amb una dinàmica que ens va ajudar a conèixer els membres del grup. Amb la descoberta del grup, hi anava lligada una paraula, CONSTRUCTORS, amb una creació de l’artista Carl Warner, que fa paisatges gastronòmics.

Què significa la paraula CONSTRUCTORS? Quina relació té amb la imatge?

No sabíem del cert quin era el seu significat, però tenia relació amb un tipus d’aliments: peix, carn, ous… Després d’especular, vam decidir que no ens agradava aquest nom com a representació del grup. Per aquest motiu, vam proposar diferents noms i finalment, i després d’una votació, vam decidir que seríem el grup dels…

PERÒ QUE SIGNIFICA SER UN ALIMENT CONSTRUCTOR?