Comunitats de l’escola

PLÀNOL MARTA MATA

En un primer moment, creiem que hem de prendre mides per fer una era. Però després d’anar als massagrans creiem que el que volem no és fer una era d’en Guinovart, ja que ja vam fer la nostra creació imitant en Josep.
Volem anar més enllà. Volem crear el nostre propi espai, on expressarem el que nosaltres veiem cada dia i que és important.

Així doncs, tal com ens van dir els massagrans, anem pensant:
– Quin espai és el nostre dia a dia?
– Quin lloc és molt proper per a tots nosaltres?
– Com podríem fer tot el que veiem i vivim al nostre dia a dia?

Són diverses qüestions que ens sorgeixen, i que intentarem pensar i raonar durant uns dies.

Per nosaltres un espai molt rellevant és casa nostra, però cadascú té casa seva i, per tant, no és un lloc en comú. Doncs, l’escola sí que és el lloc on venim cada dia!

Veiem que hi ha un plànol al nostre passadís de la classe de projectes de comunitat. L’anomenem dibuix. El despengem i el portem a classe per mirar-lo amb atenció.

El que diferenciem més de pressa és la pista de l’escola, les aules de petits i l’aula de psicomotricitat. Com que tenim dubtes, portem el plànol al pati i l’intentem posar amb la mateixa direcció que veiem l’escola. D’aquesta manera veiem de forma més clara la posició de les aules al plànol.
Tot i així només podem verificar el que havíem deduït.

Qui ens podria explicar el plànol? L’hi demanem al conserge, si ens podria venir a classe. L’hi expliquem el nostre problema i si ens podria ajudar.

Moltes gràcies Toni!

 

INVENTEM UN PLANETA NOU

L’altre dia el grup Torb vam fer una pluja d’idees del que hi havia més amunt de les cabretes del cel. Van sortir moltes coses interessants. Un cop vam tenir les idees les vam agrupar. D’aquesta manera vam poder veure quines eren les idees que més es repetien. De totes aquestes, cadascú va fer el dibuix de la idea que ell volia investigar. Tot seguit en gran grup es van ajuntar els dibuixos. D’aquí en va sortir el repte a investigar: INVENTEM UN PLANETA NEU.
Amb el nou repte ja plantejat es van fer petits grups i cadascun d’ells va fer una llista de tot el que necessitaven per poder fer aquest nou planeta (material, nom, si volia ser habitable…)

QUINES PARTS HA DE TENIR EL NOSTRE COET?

Dimecres al matí vam començar compartint amb la resta del grup el nostre coet, que havíem construït amb plastilina a l’anterior sessió. Vam escoltar molt atentament les explicacions dels companys, parant molta atenció a les parts que havien construït i realitzant les preguntes que anaven sorgint per aclarir els detalls. Tot seguit, vam decidir entre tots les parts que havia de tenir el nostre coet, ja que la majoria de les nostres creacions ho tenien: una finestra, dos motors, una atenta, foc… 

A continuació, vam agafar el paper d’embalar per dibuixar un primer esbós entre totes les rufes. Ens vam repartir la feina, i cadascú era el responsable de dibuixar una part. Ja tenim una primera idea de com serà el nostre coet! 

Ara estem pensant el material que necessitarem i també hem començat a investigar l’alçada que ha de tenir el nostre coet!

ANEM A VEURE ALS MASSAGRANS

Fem memòria de tot el procés amb una imatge de cada sessió del projecte de comunitat, per poder-ho recordar i explicar-ho als massagrans.

Els massagrans ens comenten que fa un any van anar a l’Espai Guinovart i hi havia les mateixes obres!

Així doncs, creiem que ens poden ajudar i els hi preguntem que és una era. No saben ben bé com explicar-nos-ho però ens ho descriuen com un camp.

Haurem d’anar a un camp, ja que només un infant ha anat a veure el camp. I creiem que és com un lloc amb herba i pals.

No volem que ens ho descriguin, ja que nosaltres ja ho vam veure. Volem que ens expliquin per què ho va fer en Guinovart. Què volia explicar-nos?

Ens comenten que en Josep quan era petit anava a la masia del seu avi, i s’estirava al camp.

Les coses de l’era representaven la seva infància.

Ens comenten: Tot el que vau veure era com fer un resum de tot el que va veure i viure en Josep Guinovart!

A part, també ens donen estratègies de com fer-ho: pensar bé el que veiem, i el que estem sentint en aquell moment. Donant-nos tècniques de com representar-ho: amb colors, amb formes, amb un material o amb un altre,..

L’últim consell força interessant que ens comenten és: I una altra forma d’expressar seria amb l’escriptura, podeu posar una nota amb un escrit.

Ens donen proutes idees per continuar el nostre repte. MOLTES GRÀCIES MASSAGRANS!

QUAN MESURA EL MURAL?

Ens hem fet una pregunta que sembla senzilla però que, per a la nostra edat, és en realitat molt complexa. Què mesura el Mural de les quatres estacions de l’Espai Guinovart i quant espai ocupa? 

Hem cercat informació sobre l’obra de Josep Guinovart i Bertran que més ens va cridar l’atenció i hem trobat que les seves mides són 7,5m i 5,5m. Sabem que això significa que és molt gran, ja que a la visita al museu vam comprovar que ocupava una paret enorme. Però ens hem plantejat si seríem capaços i capaces de fer-ne un d’igual i si ens hi cabria a l’escola.

Hem encetat la conversa preguntant-nos com es pot saber què volen dir aquests números i lletres. Hem estat d’acord que la “m” vol dir metres però no tenim gens clar perquè hi ha una coma entre els números. Com el grup de la Mireia també està mesurant l’Era, una altra obra de Guinovart, i sabem que van preguntar a un company més gran, els hem anat a consultar. Ens han explicat que per mesurar havíem d’agafar una tira mètrica d’un metre i repetir-la tantes vegades com el número que necessitem i que el 5 vol dir la meitat del metre. Hem agafat, doncs, paper d’embalar i hem calculat els 7,5 metres de l’alçada del mural. Aquesta setmana, ens tornarem a trobar amb el grup de la Mireia i compararem les mesures del mural amb les de la era, per saber quin és més gran.

També hem estat buscant per l’escola parets tan grans com les de l’espai Guinovart, per si podem acabar fent realitat el nostre mural!

No us perdeu totes les fotografies del Drive.

L’ERA MEDEIX 5,5m

Alguns nens i nenes han fet els deures i han preguntat i buscat amb les famílies que és una era. Ho han explicat molt bé, però tot i així a la resta no els ha quedat molt clar, per això mirem un vídeo i veiem com els pagesos hi treballen.

A nosaltres ens agradaria fer una era com en Guinovart, però primer hem de descobrir quan és 5,5m (mesura de l’era) i si la podrem col.locar en algun espai de l’escola.

Els hi porto cintes mètriques perquè les mirin i pensin alguna manera de poder construir 5,5m. (conversa):

  • En una banda de la cinta els números són més grans que en l’altra.
  • El primer número és el 0.
  • L’últim número és el 100.
  • Els números van en ordre. Com una tira numèrica.
  • En una banda els números estan més separats.
  • En una banda hi ha pocs números. A l’altra n’hi ha més.
  • Això és un metre.
  • És un metre de paper.
  • Hem de vigilar que no es trenqui.
  • I si això és un metre, com podem construir 5,5m? (Mireia)

Com que no ens surten idees, decidim anar a preguntar-li al Chadi (un alumne de cinquè que algunes tardes ens ve a ajudar).

El Chadi ens explica que si la cinta que tenim fa un metre, el què haurem de fer és agafar un paper i dibuixar cinc vegades la cinta, una al costat de l’altre. Per fer el mig metre només caldrà que dobleguem la cinta a la meitat. El Chadi ens explica que mig vol dir la meitat.

Anem a buscar un paper d’embalar ben gran i tornem cap a la classe per poder construir la nostra cinta mètrica de 5,5m.

Per parelles anem dibuixant els metres. U cop aconseguim mesurar els 5,5m retallem el paper d’embalar i fem la nostra pròpia cinta mètrica.

Mentre estem fent la nostra cinta mètrica venen els nens i nenes del grup de la Toni a preguntar-nos com l’estem fent, perquè ells volen saber quan és 7,5m i no saben com fer-ho.

Podeu trobar més fotografies a la unitat compartida.

COMPARTIM IDEES I MESUREM ELS ARBRES

En petits grups hem pensat i després hem dibuixat com ens imaginàvem l’arbre que volem fer. Mentre plasmàvem les nostres idees en el full, els infants recordaven el dia que vam sortir al pati a observar els arbres. Vam comprovar que els arbres tenen arrels i ens vam fixar amb la resta de les seves parts (troncs, branques, fulles, alçada, amplada del tronc…).

Cada grup va escriure el material que podíem fer servir per fer el nostre arbre. Van sorgir diferents propostes, com ara; l’arbre fet de tubs de cartró, les arrels poden ser de paper, les fulles fetes de cartró o amb goma eva…

Una vegada cada grup ja ha fet el seu disseny de l’arbre, és el moment de posar-ho en comú amb la resta de companys i companyes. Un cop tots els grups ja han explicar el seu disseny, els col·loquem davant nostra i pensem què podem fer. Un tabaluga proposa agafar un tros de cada dibuix, el que més ens agrada, retallar i enganxar i crear un únic disseny de l’arbre.  A tots i totes ens sembla bona idea!

Observem amb atenció el disseny final, i així volem que sigui el nostre arbre; les arrels de paper, el tronc i les branques amb tubs de cartró i les fulles amb goma eva de color verd. I és que des d’un bon principi, estem engrescats i engrescades per fer un arbre petit com el que tenim al pati. Així doncs, ràpidament alguns infants proposen mesurar amb cintes mètriques l’arbre i les seves fulles.

Decidits i decidides sortim al pati i gaudim experimentant amb els regles i les diferents cintes mètriques.

Teniu més fotografies a la unitat compartida.

La meitat del nostre diàmetre

Aquest dimecres els Xarbots hem tingut una idea molt bona. A la última sessió vam aconseguir fer el diàmetre del nostre sol. Després de conèixer el funcionament d’un compàs hem arribat a la conclusió que en necessitem un de molt gran per poder fer el nostre sol. Veient les dimensions del nostre diàmetre hem intentat buscar per l’escola un compàs molt gran, però no l’hem trobat. Davant d’aquesta situació hem decidit que en podiem crear un de la mesura que necessitem.

El primer que hem cregut que necessitavem, doncs, ha estat descobrir on és la meitat del nostre diàmetre de 109 boles de paper. Per trobar la meitat hem anat marcant les boles començant per els dos extrems fins arribar al mig, a la bola 55.

Un cop hem trobat la meitat l’hem mesurat amb una cinta mètrica i hem descobert que fa 2,79 metres. Tot seguit hem anat a buscar el Toni Tostado per veure si ens podia buscar una fusta o un ferro d’aquesta mesura. El Toni ens ha donat un ferro molt llarg, així que l’hem mesurat i tot seguit hem marcat el punt exacte on calia tallar-lo. Finalment l’hem tornat al Toni i ens l’ha pogut tallar. Ja tenim la primera part del nostre gran compàs!