Comunitats de l’escola

UNA NOTA PER L’INGRAVITA

Aquestes darreres sessions els SobreRodes hem seguit pensant en la nostra construcció d’enfilar-nos i tocar la campana. Després de dibuixar com ens agradaria que fós, vam anar a veure el rocòdrom que tenen els Mitjans i els Grans a l’escola. El Gerard va explicar que ell coneixia un lloc on hi havia molts rocòdroms, i que aquest lloc es diu Ingravita i està a Igualada.
Els SobreRodes vam decidir buscar informació de l’Ingravita i vam trobar un vídeo que ens ensenyava com és i què s’hi fa. També vam trobar un telèfon de contacte i un correu electrònic. Els SobreRodes doncs, vam decidir escriure’ls-hi una nota per demanar-los si podem anar a veure aquest espai i si ens poden explicar com construir un rocòdrom. Un cop escrita la nota la vam enviar a l’Ingravita.

CÀLCULS I ALGORITMES

Aquest dimecres, a projecte de comunitat, tots els Codes hem estat enfeinats esbrinant el que deia un fragment del llibre El cuerpo humano de Bill Bryson. Concretament parlava del cor, com a màquina importantíssima del cos humà i citava el següent:

“Cada hora, nuestro corazón dispensa alrededor de 260 litros de sangre. Eso son 6240 litros en un día.”

Hem volgut fer-ne la comprovació: si sabem que en una hora dispensa 260 litres de sang, és veritat que en un dia seran 6240 litres? Les maneres d’arribar-hi han estat diverses, com és divers el nostre pensament i el moment d’aprenentatge on ens trobem. Dues de les tres Matildes que tenim al grup, juntament amb uns quants Petits Prínceps, han vist clar que calia multiplicar. Però d’altres Petits Prínceps, una Matilda i tots els Tintins hem preferit fer-ho sumant… i és que no tenim molt clar com multiplicar! Entre dibuixos, sumes d’aranyes, llistes infinites de nombres i un llarg etc, ens hem esforçat a fer els càlculs. Molts ens descomptàvem i hem acabat el matí enfadats amb nosaltres mateixos/es! I és que tots aquells/es que ho volíem resoldre de cap, en vèiem les dificultats i hem hagut de repensar altres maneres. La calculadora també ens hi ha ajudat.

Amb tot, qui sabia multiplicar, representants de Petits Prínceps i Matildes, han volgut explicar-nos a la pissarra com ho podem fer de maner més ràpida amb l’algoritme, recordant, és clar, que abans hem de dominar les taules de multiplicar… i és que els Tintins just som aquí, i alguns companys més grans també!

EL CICLE DE LES OBAGUES

“Amb el simple coneixement no n’hi ha prou: cal implicació, sensibilitat, tendresa i responsabilitat en la nostra relació amb el medi natural”, Salvador Grau i Tort.

Després de la nostra estada a Juneda, els Quefirs hem compartit tot el que allà hem pogut observar i experimentar. En aquesta conversa hem focalitzat la mirada en els aprenentatges que pensem ens ajuden a continuar fent créixer el nostre projecte i, entre tots i totes, hem anat confegint una llista. Tot seguit, ho hem documentat a la nostra llibreta.

En aquest compartir de moments i experiències diverses, ens adonem que a la granja de Les Obagues ho tenen tot molt pensat i organitzat de manera que tot s’aprofita. En petit grup, i a partir de les imatges dels espais principals del CdA de Juneda, pensem quines relacions s’estableixen entre ells.

“De l’hort surten les verdures i hortalisses que aniran a la cuina per fer el menjar”, “I de la granja també surt menjar!”, “De la granja també s’utilitza la caca dels animals per portar-la fins a l’abocador d’on fan el compost”, “I les restes de l’hort i de la cuina també poden anar a l’abocador…”, “I el compost va a l’hort!”…

En un pòster amb unes fletxes ja establertes, cada grup col·loca els 5 espais. Afegim unes imatges que representen diferents productes que poden entrar o sortir de cadascun d’aquests espais i els infants pensen en quina fletxa col·locar-los. No és fàcil! A Juneda passen moltes coses a l’hora! Amb paciència i lògica, anem col·locant la majoria de les imatges; i amb una mica d’ajuda acabem trobant el lloc dels productes més complicats.

Aquesta activitat ens ajuda a complementar la conversa que teníem en un principi sobre l’aprofitament màxim de tot el que tenen a Juneda. Estem d’acord que aquest fet és molt beneficiós alhora que observem una espècie de roda que comença, acaba i torna a començar. “Aquest procés té nom, es diu cicle, comentem. En aquest moment més d’un Quefir relaciona aquesta paraula amb altres processos coneguts com el cicle de l’aigua o el cicle de la vida. I entre tots i totes intentem definir aquesta nova paraula que sens dubte interpretem com a molt important.

DESCOBRINT EL CICLE DEL MÓN RURAL

Proverbi indígena

La terra no és una herència dels nostres pares, sinó un préstec dels nostres fills.

Durant la nostra estada de tres dies al Camp d’Aprenentatge de Juneda, la Comunitat de Mitjans ha tingut l’oportunitat de viure una experiència única per comprendre millor d’on provenen algunes de les matèries primeres que consumim diàriament. Hem visitat la granja i l’hort, observant de primera mà les necessitats que requereix la cura d’aquests espais i com els diferents elements que s’obtenen contribueixen a la nostra alimentació i benestar.

Per endreçar tots els aprenentatges adquirits durant aquests dies de colònies, hem dut a terme una activitat amb el grup dels cogombres, analitzant les relacions que s’estableixen entre els diferents espais del Camp d’Aprenentatge. Hem identificat els elements que hi entren i surten, així com les interaccions que es produeixen entre ells. Aquest exercici ens ha ajudat a entendre com tot està connectat i com cada element té una funció en l’equilibri del sistema.

A través d’aquesta activitat, hem après el concepte de cicle com una seqüència de processos que es repeteixen de manera contínua, garantint la regeneració i la sostenibilitat dels recursos naturals. Al CdA de Juneda, hem vist exemples clars d’aquests cicles, com és el cas del cicle del compostatge: les restes de menjar i matèria orgànica es recullen i es transformen en compost, que després s’utilitza per fertilitzar l’hort. Això permet que les plantes creixin sanes i produeixin nous aliments, tancant així el cicle de la matèria. Comprendre aquests processos ens ajuda a valorar la importància de la natura i el paper fonamental que juguem en la seva preservació.

Aquesta experiència ens ha permès reflexionar sobre la importància de cuidar el nostre entorn i ser conscients de com les nostres accions poden afectar els diferents cicles naturals. Ens enduem nous aprenentatges que ens ajudaran a ser més respectuosos amb la natura i a comprendre millor el funcionament del món que ens envolta.

COM ARRIBEN ELS NUTRIENTS A TOT EL NOSTRE COS?

La conversa sobre les activitats que vam realitzar en el camp d’aprenentatge de Juneda ens va conduir a reflexionar sobre les relacions i la idea de cicle, on cada element té una funció essencial i s’interconnecta per formar una xarxa. I en aquesta ocasió, ens enfoquem en un dels components d’aquesta xarxa: els fems.

Hem parlat sobre com vam omplir el carretó amb els fems dels animals i com els vam portar al femer. Allà, també s’hi abocaven restes orgàniques que no es podien aprofitar com a aliment per als animals. Tot aquest procés durava uns dos anys, fins que podíem utilitzar el compost resultant als camps i l’hort, ja que conté els nutrients necessaris per al creixement de les plantes.

A partir de la paraula NUTRIENTS, seguim parlant d’allò que pensem:

  • Nosaltres també necessitem nutrients per la força i energia.
  • Els nutrients són proteïnes i necessitem quan anem al gimnàs.
  • Llavors, la nostra caca també hi ha nutrients?
  • Quan nosaltres mengem una cosa, després fem caca i traiem tot el que hem menjat.
  • La meitat de nutrients es queda al cos i l’altre meitat surt amb la caca.
  • El suc de taronja té proteïna… És millor menjar la fruita que el suc.
  • Com que triturem el menjar amb les dents i a la panxa es barreja amb un líquid, quan surt en forma de caca és diferent.

La paraula “proteïna” apareix amb freqüència en la conversa, i la considerem com un sinònim de nutrient. Per aclarir els conceptes, llegim un text que ens parla dels nutrients. Després de fer una lectura individual, llegim fragments en veu alta i discutim el que hem entès, intentant deduir el significat de paraules desconegudes i explicant-ho amb les nostres pròpies paraules.

Del text aprenem que les proteïnes són un tipus de nutrients, però n’hi ha molts més. Descobrim que el cos aprofita una part dels nutrients que ingerim, mentre que la resta és expulsada a través dels excrements.

Estem convençuts que els nutrients viatgen pel nostre cos, arribant al cervell perquè puguem pensar, al cor perquè bategui, als músculs perquè tinguem força, als ossos perquè creixin i fins i tot al dit petit del peu.

Per tant, a partir d’aquestes reflexions, ens plantegem una nova pregunta: “Com arriben els nutrients a tot el nostre cos?” I, com si poguéssim veure a través de la nostra pell, ens imaginem el que succeeix dins nostre i ho dibuixem!

CONSTRUÏM EL PLÀNOL DE L’ESCOLA

Cada nen i nena explica el seu dibuix del pati que vam fer la setmana passada, a la resta de companys i companyes.

Després d’explicar els dibuixos, els col.loquem a terra i anem observant i parlant del què veiem. Ens adonem que no hem col.locat les coses ben bé al seu lloc. També veiem que la mida dels diferents espais de joc no són les reals. Per exemple hi ha casetes més petites que el cotxe, o túnels molt més grans que la biblioteca.

Per tal de poder fer un plànol el màxim de real possible ens col.loquem en grups i els hi donem una fotocòpia de tots els dibuixos fets del pati i una cartolina gran. Cada grup ha de decidir quins elelments del pati vol retallar de cada dibuix i anar-los col.locant a la cartolina tenint en compte la seva ubicació real.

La propera setmana continuarem fent els plànols dels grups que no han pogut fer-ho avui, ja que és una feina molt entretinguda i que els porta molta feina, sobretot a l’hora de decidir on han de posar cada objecte.

DIBUIXEM EL NOSTRE PATI

Com que no ens va quedar molt clar en quin lloc del pati poder posar el pneumàtic, decidim dibuixar el pati per poder fer entre tots un plànol i després decidir on creiem que pot anar i poder-lo ensenyar en els altres grups per veure si tota la comunitat està d’acord en el lloc que hem triat. També creiem que abans de trucar al Rodi ho haurem d’explicar a la Marta, directora.

Anem sortint al pati, en grups de 4 infants. Abans de començar a dibuixar, fem una exploració de tots els espais; sorral, caseta, equilibris, biblioteca, tobogan… Un cop hem explorat ens posem a dibuixar. És molt important mantenir-nos ben observadors i mirar ben atentament tot el què ens envolta, ja que el pati està ple de molts detalls i detallets.

La resta d’infants mentrestant estan a l’aula amb la Carme fent el dibuix de la pel.lícula del Dumbo.

Podeu trobar més fotografies a la carpeta 12 del noste projecte.

TOT S’APROFITA, TOT ESTÀ RELACIONAT!

La frase que expressa un dels nens del grup al finalitzar la nostra xarxa d’idees és clara:

“Tot s’aprofita, tot està relacionat!”

Aquesta reflexió no ha sorgit de manera casual, sinó que és el resultat d’un procés que vam iniciar abans de la nostra estada al camp d’aprenentatge de Juneda.

Per començar, ens hem dedicat a activar els coneixements previs dels alumnes, situant-nos en diversos aspectes i expressant dubtes i inquietuds. El primer pas va ser localitzar Juneda i Vilanova del Camí en un mapa. Vam agafar els atles de l’aula i vam dedicar temps a fullejar les pàgines, explorant el seu contingut i observant els mapes. Cada alumne va poder fixar-se en allò que més li cridava l’atenció, i per facilitar la tasca, vam col·laborar entre nosaltres per trobar la pàgina adequada.

A continuació, vam utilitzar Google Maps per traçar la ruta entre els dos punts, descobrint que el recorregut dura aproximadament 1 hora i 2 minuts. Això ens va permetre reflexionar sobre la ubicació de Juneda, la seva proximitat al mar i les ciutats importants que l’envolten.

Després, vam consultar la pàgina web del camp d’aprenentatge, on vam veure algunes fotografies i vam comentar les activitats que realitzariem. L’apicultura va ser la proposta que més ens va inquietar, i fins i tot alguns alumnes van expressar una certa por. Així que vam dedicar un temps a parlar-ne tranquil·lament i vam visionar un breu vídeo informatiu sobre l’apicultura, el món de les abelles i la mel. 

Per la tarda, ens vam agrupar per discutir i escriure sobre allò que ens agradaria saber, investigar i descobrir durant la nostra estada a Juneda. Després, vam unificar els interessos en una única llista de preguntes, que vam escriure a la pantalla digital. Algunes d’aquestes qüestions les vam enviar als mestres del camp d’aprenentatge, amb l’objectiu que s’hi treballés durant les activitats, gràcies a la vivenciació.

I després de Juneda…

Després de l’experiència inoblidable viscuda a Juneda, ens reunim per compartir les nostres vivències. A partir d’un collage d’imatges, iniciem una conversa sobre els passos que vam seguir per elaborar el pa, així com les diverses tasques relacionades amb l’hort i la granja. D’aquest diàleg, extraiem paraules clau, buscant connexions entre elles, traçant un cicle que il·lustra d’on provenen i cap a on es dirigeixen o com s’utilitzen.

Aprofitem també l’ocasió per documentar a la nostra llibreta allò que cadascú considera rellevant: el que hem après, les experiències que més ens han agradat i les relacions entre les diferents activitats.

NeuroArt de Greg Dunn

Aquests dies, Cookies i Codes, hem estat descobrint el treball del neurocientífic i artista Greg Dunn. Ell és metge, especialista en el cervell i en té un ple coneixement. Utilitza tot el seu coneixement i el dona a conèixer, a partir de les seves creacions artístiques que ens han fascinat. Representa tot allò que és micro de manera macro, utilitzant tècniques sorprenents com ara el microgravat, la tinta xinesa i fins i tot el treball amb l’or. La llum hi té una importància cabdal, per tal d’aconseguir els reflexes que donen vida a moltes de les seves obres. Tot això ho hem anat veient analitzant el seu web i prenent-ne apunts a les nostres llibretes.

Després ens hem animat a utilitzar tècniques i materials semblants per reproduir peces artístiques a l’estil Dunn. Ens ha agradat veure com, senzillament amb la tinta xinesa i la nostra bufera, érem capaços de recrear móns de neurones, que al tocar-se generaven sinapsis, les connexions humanes que permeten ser qui som. Hem aprofitat per recordar la xerrada amb la Míriam, i totes les explicacions sobre aquesta gran màquina del cos humà, poc coneguda encara per la humanitat. Treballs com el de Greg Dunn ajuden a apropar-nos al coneixement científic.