Comunitats de l’escola

Xarxa de coneixements

Quan iniciem un projecte hi ha un llarg camí per recórrer i mai sabem cap on ens portarà.

Des d’inici de curs hem estat parlant de màquines en el sentit més ampli d’aquesta paraula. Mai ens hauríem imaginat que acabaríem parlant del cor, de mesures, de la natura o del funcionament perfecte d’un engranatge. Pot semblar que aquestes paraules i conceptes per separat no tinguin gran significat en el nostre projecte, però si les ajuntem, podem acabar dient que un ecosistema format per vegetació, animals, sol, aigua… funciona a la perfecció tan com la maquinària d’un rellotge, doncs els seus engranatges fan que les agulles es sincronitzin a cada segon, minut i hora; així com també la gran màquina que tenim tots i totes per viure: el cor.

Si a cada un d’aquests elements de la vida, els falla algun component, ja sigui, la invasió d’una espècie no autòctona en un ecosistema, el taponament d’una artèria del cor, el trencament d’una dent d’un engranatge d’un rellotge, automàticament s’esquartera aquesta unitat i aquest sistema que funciona com un vuit i no para mai, deixa de funcionar.

En el projecte del grup de Cookies, mica en mica hem teixit aquest gran recorregut amb el que hem creat un lligam entre tot el que hem vist i ens hem adonat que la vida no sols passa, sinó que tot està connectat: la natura, el cervell, el funcionament d’una màquina i el cor. Tots som una gran màquina.

Arribats a aquest punt, hem fet el tancament del subprojecte del cor, amb un núvol de paraules, unes creacions artístiques i l’experiment. També hem seguit elaborant la xarxa de coneixements en format esquema del projecte Maquinant! tot fent connexions entre el que hem fet fins ara.

Mica en mica, estem arribant al final d’aquest viatge pel que ja tenim moltes idees per la cloenda del projecte de Cookies!

CREANT AMB LA MÀQUINA

Després de molts dies parlant de dues màquines importants del nostre cos, cor i cervell, hem començat a plantejar-nos la possibilitat de representar, corporalment i artísticament, coses que ens semblen interessants del nostre funcionament. Així que, a partir de textos llegits i entesos, ens hem animat a recrear tot el que entenem de manera vivenciada, amb moviment, sons, etc.

Com que som creatius i creatives de mena no ens han faltat idees interessants i divertides i hem començat a provar-les. El què ha començat com un joc bé podrà anar dibuixant la performance que potser representarem a la fira de finals de curs. Estem buscant possibilitats i ara mateix totes les idees les recullim i són benvingudes. Som en ple procés creatiu on procurarem fusionar arts i llenguatges.

Com bombeja la GRAN MÀQUINA?

El cor és el múscul que més treballa de tot el nostre cos. Batega 100.000 vegades al dia, bombeja uns 5 litres de sang cada minut i ho fa dia i nit sense necessitat d’endollar-nos cada nit. Diem que és tan especial perquè envia sang a tot el nostre cos. La sang porta a totes les nostres cèl·lules l’oxigen i els nutrients que necessitem per a poder viure. El nostre cor és una espècie de bomba, però no de les d’explotar sinó, com les bombes d’aire amb les quals inflem les rodes de les bicicletes, el que passa és que en comptes d’aire, impulsa sang.

Unes quantes curiositats sobre el cor

  1. Segons l’Institut del Cor de Texas, si el cor fos una font, la seva potència faria que la sang arribés a 10 metres d’alçada.
  2. El cor humà és capaç de bategar durant un temps fora del nostre cos ja que genera els seus propis impulsos elèctrics.
  3. Sabíeu que escoltar música mentre es fa exercici, ajuda a oxigenar el cor? Sembla ser que la música augmenta el diàmetre dels vasos sanguinis i fa que la sang circuli millor.

Aquestes i moltes més curiositats les hem estat investigant aquests dies de projecte, del qual n’hem fet un tancament amb l’experiment “Com bombeja el nostre cor?”.

ENS INSPIREM EN L’ARTISTA CODY JAMES MENTRE DESCOBRIM LA TÈCNICA “BALLPOINT PEN DRAWING”

Aquesta setmana hem continuat amb les normes de funcionament dels llenguatges que estem creant, però a més, i fruit de les inclemències meteorològiques, que ens tenen una mica atabalats/des, hem experimentat amb una tècnica de dibuix molt divertida. Parlem de Ballpoint Pen Drawing, si bé, nosaltres l’adaptem als nostres mitjans materials. Aquesta experiència és la que documentem en aquest article.

Per practicar la tècnica hem descobert a un artista que la fa servir molt, el Cody James. Hem xafardejat la seva finestra al món, una pàgina web que li serveix de plataforma per donar-se a conèixer i vendre els seus treballs, https://codyjamesbycody.com/, i ens hem inspirat en les seves obres.

En aquest procés hem accedit a la informació disponible en llengua anglesa, i ens hem adonat que, centrant-nos en les paraules clau, podem entendre molt més del que ens imaginem. També li hem posat una edat aproximada, deduint-la dels seus jocs d’infància i els dibuixos animats que explica que mirava de petit. 

I, de nou hem parlat del preu de les obres d’art per concloure que el seu treball és força més assequible per a nosaltres; per poc més de 5€ tindríem una obra d’art autèntica. Qui sap quan valdrà d’aquí a 50 anys? O 100 anys?

Quan hem començat a mirar les seves obres s’ha generat un clima molt interessant. Els Backups tenim ganes de provar-ho, però serà possible generar els efectes i les profunditats que l’artista crea? Per fer-ho més senzill cadascú ha buscat amb els chromebooks una imatge inspiradora i l’ha dibuixada de manera molt superficial, per no deixar rastre. A partir d’aquest moment ha començat el divertimento, fent gargots i superposant els colors, des del més clar al més fosc.  Ràpidament tot ha començat a mostrar-se i l’entusiasme ha anat creixent, veient-ne els fruits de l’esforç. Però el millor premi ha estat, quan ja recolliem, han començat a arribar altres companys i … els GUAU!!! que exclamaven. Una experiència motivadora, sense cap mena de dubte. Probablement ja hem trobat l’artista i la tècnica que mostrarem en la proposta final del Projecte de Comunitat.

DESCOBRINT EL MÓN DELS NUTRIENTS I LA DIGESTIÓ

Al llarg d’aquestes últimes sessions hem estat parlant dels nutrients. Això va sorgir arran de l’estada al Camp d’Aprenentatge de Juneda, on vam començar a preguntar-nos què són realment els nutrients i quin paper juguen en el nostre cos.

Per resoldre aquest dubte, vam decidir utilitzar el diccionari digital, una eina que ens va obrir les portes a una definició més precisa. No obstant això, en aquesta definició va aparèixer un terme que ens va cridar especialment l’atenció: digestió. Així doncs, una nova pregunta va sorgir: què és la digestió?

A través de la conversa en grup, vam compartir les nostres idees i ens vam adonar que, tot i tenir molts punts en comú, també hi havia moltes dubtes. Vam fer un dibuix inicial on cadascú va plasmar com s’imaginava el recorregut que fa un aliment dins del nostre cos.

A la següent sessió, vam decidir aprofundir en el tema i vam buscar informació en llibres tant de la biblioteca de l’escola. Aquesta recerca, feta per parelles, ens va permetre descobrir paraules clau i conceptes nous que abans no coneixíem. Amb aquest nou coneixement, vam tornar a dibuixar el cos humà, però aquesta vegada amb molta més precisió. Vam afegir els òrgans implicats en la digestió i vam intentar representar el camí que segueix l’aliment des que entra al nostre cos fins que es transforma en nutrients.

PROVEM DE FER EL PLÀNOL ENTRE TOTS I TOTES

Com que vam veure que cada grup havia fet un plànol diferent del pati, decidim fer un de conjunt per tal de veure si entre tots i totes som capaços de fer una rèplica més exacte del pati.

Per tal de facilitar la tasca i per poder-nos ajudar una miqueta més, en comptes de fer servir els dibuixos que vam fer nosaltres, utilitzem fotografies reals dels diferents espais i elements que formen part del nostre pati.

Col.loquem un paper d’embalar ben gran al terra i totes les fotografies al costat. Cada nen i nena agafa una de les fotografies, la retalla i la col.loca on creu que està situat. Abans de començar a col.locar les imatges, marquem en un guix, a terra, on està la pista, la paret blava, i els arbustos.

Anem col.locant les diferents parts del pati, però ens costa posar-nos d’acord, a més continuem tenint problemes a l’hora de com enganxar la fotografia, ja que segons on estiguem situats la veiem d’una manera o una altra.

Al veure que continuen tenint la mateixa dificultat els parlem dels conceptes PLA i VOLUM. Els expliquem que les coses del pati tenen volum i que les fotografies són planes. Parlem de què vol dir volum, i un nen diu que podríem fer una maqueta del pati, perquè així ens seria més fàcil poder col.locar les coses.

Pensem que és una bona idea i decidim que en les properes sessions construirem una maqueta del nostre pati.

Acabem d’enganxar totes les fotografies i la propera setmana escriurem el nom de totes les parts que formen part del nostre pati.

COM ANIREM A L’INGRAVITA?

La Lídia ens ha explicat que ens dóna els diners per anar a l’Ingravita a escalar però que si podem arribar-hi caminant millor, perquè un autobús és molt car. Els SobreRodes sabem que l’Ingravita està a Igualada, però podem arribar-hi caminant?
Per saber-ho hem buscat a internet on és l’Ingravita i hem observat que està molt aprop de l’Abacus. El Gerard ens ha explicat que els nens i les nenes del grup PINTACARES van anar a l’Abacus a comprar maquillatge i van anar-hi caminant; així doncs, segurament nosaltres també podrem fer-ho!
Tot seguit, hem continuat investigant com arribar-hi: ho hem buscat al Google Maps i ho hem marcat en un mapa per no perdre’ns. Hem pogut observar que tardarem uns 33 minuts per arribar-hi; el mateix temps que aproximadament dura l’estona del pati.

65 EUROS

A la nota que vam rebre de l’Ingravita ens explicava que si voliem escalar el preu era de 5 euros per cada nen o nena. Els SobreRodes hem decidit calcular quants diners ens costaria escalar a tot el grup, i ho hem fet amb l’ajuda del Multilink: cada nen i nena ha agafat 5 peces i posteriorment hem contat quantes peces teniem entre tots i totes. Com que som 13 infants SobreRodes el resultat ha estat 65. Ens costa 65 euros anar tots i totes a escalar!
Una vegada hem tingut clar aquest preu hem anat a buscar la Lídia per demanar-li aquests diners per anar a escalar. La resposta ha estat que sí, ja que és molt important per al nostre projecte. Així doncs, el dia 26 podrem anar a escalar a l’Ingravita!

L’INGRAVITA ENS CONTESTA LA NOTA

Fa unes setmanes l’Ingravita ens va contestar la nota que els havíem enviat. En aquesta nota posava que estaven molt contents de que vulguéssim anar a fer-los preguntes. També ens explicaven que si volíem escalar el cost era de 5 euros per nen o nena i ens proposaven anar-hi el proper dimecrs 26 de març.

CUINEM “LECHE FRITA”

O maior elo de ligação entre a natureza e a cultura passa pela culinária, conhecer melhor o ingrediente e utilizar o seu potencial é o primeiro passo para conservar um planeta, é isso que precisamos de transmitir às pessoas”, Alex Atala.
“El vincle més gran entre natura i cultura és a través de la cuina, conèixer millor l’ingredient i aprofitar el seu potencial és el primer pas per conservar un planeta, això és el que hem de transmetre a les persones”, Alex Atala, cuiner brasiler.

Els Quefirs teníem ganes de cuinar i vam acordar a la classe fer recerca a casa de receptes que puguem realitzar a l’escola. Mentrestant, el dimecres passat la Cristina ens va portar una recepta de nom peculiar: leche frita. “La llet es pot fregir?”, va sorprendre’s algú. Sense una resposta clara a la pregunta, vam passar a llegir amb atenció els ingredients i els passos a seguir per poder comprendre-la i preparar-nos prèviament.

Litres de llet, grams de farina, ous, culleradeta de vainilla,
grams de sucre, canyella, pell de llimona i taronja, oli…

Cortar, pelar, hervir, añadir, colar, remover, disolver,
retirar, mezclar, verter, enfriar, calentar, rebozar…

Després de preparar tots els ingredients i de rentar-nos molt bé les mans, ens hem organitzat en dos grups per a treballar més còmodament. Hem anat seguint pas a pas, amb atenció i calma, compartint els diferents moments amb prudència vigilant amb els perills que teníem al voltant. Però cuinar també ens ensenya a tenir paciència i, en aquesta recepta, hem hagut tenir-ne i molta. Després d’aconseguir la barreja perfecta entre llet, farina i sucre, aromatitzada amb pells de cítrics, canyella i vainilla, hem hagut d’esperar que es refredés per portar-la unes hores a la nevera de l’escola.

A la tarda, recordem els passos seguits al matí per saber continuar i ens tornem a rentar les mans; higiene i paciència, paciència i higiene! Anem a buscar a la nevera la nostra safata i observem com la massa ha adquirit consistència, ara és més sòlida! La tallem en trossets i preparem la resta dels ingredients per passar a l’arrebossat. De mica en mica anem obtenint els trossets arrebossats i la Cristina els passa per l’oli que ja és calent, fregim la llet!

Un cop tenim tots els trossets fregits, esperem que es refredin una mica i passem al tast! Coincidim tots i totes amb què ens ha sorprès el sabor, a la gran majoria ens ha encantat i volem repetir! Deixem alguns trossets per deixar provar als mestres de l’escola i passem repartint-los, ens feliciten per la feina, ja som una mica més experts i quasi quasi… uns grans XEFS!

Cuinar sempre és una bona oportunitat per posar-nos a prova; mostrar-nos atents i prudents alhora de col·laboratius i generosos amb la resta de companys, però també valents a l’hora de provar noves textures i sabors. Cuinar també ens ajuda a descobrir i experimentar amb el llenguatge i la ciència, entendre conceptes i vivenciar transformacions!