El passat dilluns vam convidar a les nostres famílies al tancament del nostre projecte d’aula “Com podem fer visible l’invisible?”. Dies enrere, quan preparavem aquest final, vam fer un breu repàs sobre les descobertes fetes i vam compartir les conclusions i reflexions a les que hem arribat junts. Tenim clar que ara sabem moltes coses del nostre cos, i que hem fet visible tant el que tenim per dins com altres aspectes més complexos relacionats amb la diversitat. Recordem també la sortida al Human Bodies amb aquells cossos que explicaven coses sobre la vida que havia viscut aquella persona. Arribem al final amb tres paraules sobre la taula, HISTÒRIA, CUIDAR i RESPECTAR. 

Per tot plegat decidim realitzar un tancament diferent on les nostres famílies puguin adonar-se també de la importància de cuidar el nostre cos, de respectar-nos a nosaltres i als altres, per finalment poder aconseguir que el nostre cos deixi una bona història.

Ens organitzem en petits grups i preparem diferents propostes:

• Una coreografia, estil Zumba, per transmetre la importància de tenir el nostre aparell locomotor actiu.
• Un joc de ioga per oferir un mecanisme amb el que aconseguir tenir més relaxat el nostre sistema nerviós.
• Un berenar saludable per ensenyar a cuidar la nostra microbiota i el nostre sistema digestiu.
• Un passeig sense fer servir la vista (acompanyats d’un guia) i un taller d’escriptura en llenguatge dactilològic i en Braille per sensibilitzar-nos davant la diversitat de persones que poden conviure amb nosaltres.

Acabem amb la sensació d’haver transmés el nostre missatge alhora que hem gaudit moltíssim d’aquesta tarda amb les nostres famílies. Tot i així, encara queda una altra proposta per mostrar però… hauran d’esperar fins el dia de la promoció.

Aquest projecte d’aula ens està portant per diferents camins i, un d’ells, ens ha fet arribar al punt de plantejar-nos si totes les persones funcionem igual o no. Tenim claríssim que som diferents i això ens provoca mirar-nos atentament a nosaltres mateixos i als altres. A simple vista podem veure molts aspectes però és dedicant temps a les persones que arribem a coneixer-les i a saber realment com són. A més a més, ens adonem que allò que podem veure dels altres sovint ens condiciona a pensar com són, què saben fer i què no.

Per començar a fer visible certs aspectes relacionats amb la diversitat i el diferent funcionament de les persones, visualitzem un conte a la pantalla: “Por cuatro esquintas de nada”. Amb aquesta història compartim impressions i reflexionem sobre aquestes diferències que a vegades condicionen però amb les quals podem conviure si la nostra mirada és la d’ajudar a l’altre.

En petit grup llegim una frase: “Conóceme por mis habilidades, no por mis discapacidades” de Robert M.Hensel, i parlem sobre el significat, què ens està dient?… Coincidim bastant en les nostres reflexions i valorem la importància d’aquest missatge, realment tots i totes volem que ens coneguin per tot allò que podem arribar a fer i ens ho valorin. A partir d’aquí, comencem a conèixer la vida de diferents persones que han estat reconegudes per les seves habilitats tot i tenir alguna discapacitat o dificultat com: Usain Bolt, Frida Kahlo, Louis Braille, Leo Messi, Ashley Fiolek o Pol Makuri, al qual hem tingut el privilegi de conéixer personalment.

Aquest camí centrat en conéixer la diversitat de persones que ens envolten ens ajuda a prendre consciència i per això dediquem diverses sessions a descobrir les diferents discapacitats que podem trobar en la nostra societat. Ens sensibilitzem amb la discapacitat visual a través de contes com “El libro negro de los colores” o “Tanca els ulls”, treballem a partir de l’alfabet Braille i aprenem a escriure el nostre nom. La discapacitat auditiva la descobrim amb el conte “Chim chim y el tiramisú” que ens expliquem dos experts en llenguatge de signes, també visualitzem diverses cançons en aquest llenguatge i aprenem a dir el nostre nom a través del sistema dactilològic. A més a més, visualitzem un vídeo per conèixer el dia a dia d’en Francisco, una persona sord-cega que ens mostra com es comunica i com es desenvolupa en un dia qualsevol. A través del curtmetratge “Cuerdas” podem parlar de discapacitat mental, i compartim diverses experiències viscudes que anem relacionant a mesura que anem descobrint la diversitat.

Encuriosits i encuriosides per tot el que té a veure amb el cervell, la setmana passada vam treballar al voltant d’una informació que vàrem trobar al buscar informació a casa. Algunes Tanits van trobar una dada força interessant: el pes del nostre cervell!

“El cervell humà d’un adult pot pesar entre 1,2 i 1,5 Kg!”

Dit així… a uns ens sembla molt i a altres poc, ens costa visualitzar aquest pes. Per això, en les estones de sistematització de l’última setmana, hem fet servir unes bàscules de cuina i hem buscat objectes quotidians que tenim dins la nostra classe amb l’objectiu d’arribar al pes del nostre cervell i així poder-nos fer una idea més real. El pes a la bàscula ens sortia en grams i ha estat tota una oportunitat per poder treballar els conceptes de quilo i grams i les seves equivalències. Per altra banda, hem seguit treballant amb números grans i ja no ens fa tanta por llegir-los.

Trobar els objectes que plegats sumaven una xifra entre el 1200 i el 1500 no ens ha costat però al veure calaixos, llibretes, llibres i cantimplores apilats ens ha semblat que el nostre cervell té un pes considerable.

Per seguir treballant al voltant del pes, hem fet un petit joc! Sense saber el pes real dels cervells de 10 animals diferents, hem hagut d’atrevir-nos a endreçar-los de més pesat a menys. En petit grup hem hagut de debatre, fer hipòtesis i arribar a un concens per poder proposar un ordre. Finalment el resultat ens ha sorprès moltíssim: ningú ha encertat quin dels 10 cervells era el més pesat! Per últim ens hem col·locat en aquesta llista, els humans no som els animals amb el cervell més pesat, i aquesta petita reflexió ens ha portat a pensar si realment el tamany i pes del cervell determina si som més intel·ligents o no. En aquest punt no ens ha costat gaire posar-nos d’acord, tots i totes pensem que el pes i tamany no té res a veure amb la intel·ligència. Tindrem raó…?

Aquestes darreres setmanes el cervell ha estat el protagonista de moltes de les nostres converses. Fa dies, quan vam reprendre el projecte d’aula després de tancar el conte col·laboratiu, vam engegar una conversa sobre la importància d’aquest òrgan. En alguns llibres i vídeos hem descobert que es refereixen a ell com “el jefe” o “el director” del nostre cos, per tant, suposem que la seva funció és importantíssima. Però, alhora, ens va sorgir un dubte: “Mana més que el cor?”… El cor el necessitem per viure però el cervell és qui mana, dilema servit, “Qui és més important, el cor o el cervell?”…

Ens adonem que el cervell ens intriga i en volem saber més. És el director del nostre cos però… “COM SAP EL CERVELL QUÈ HA DE FER?”. No tenim respostes i decidim buscar més informació a casa. Dies més tard, bona part de la classe ha trobat la resposta i sembla que entre tots i totes ho podem explicar per entendre-ho. Entre papers, imatges i vídeos apareixen noves paraules: neurones, cerebel, impulsos electrics, crani, sistema nerviós…

A mesura que anem entenent la funció del cervell també anem connectant els nous conceptes i idees amb experiències personals que hem anat vivint: la malaltia d’alguns avis i àvies, aquells records que s’esborren. Algunes Tanits reflexionen sobre aquestes malalties i la duresa de perdre la memòria o el control del nostre cos, filosofar ens encanta! Uns dies després, la Lídia ens porta a la classe una notícia que a priori ens costa d’entendre però que sospitem té a veure amb el cervell, dos conceptes ens costen: malaltia de l’ELA i implant cerebral. Amb l’ajuda de les nostres famílies descobrim que, efectivament, l’ELA té a veure amb el cervell i que els implants cerebrals són un gran avenç de la ciència.