1a Lectura Compartida – Un himne per ordenar

Cristina Vargas16/02/20  

Dijous passat els Rovellons vam estrenar l’activitat de Lectura Compartida amb les famílies. La veritat és que feia temps que ens preguntàvem quan començaríem però calia preparar-nos abans, tant pel que fa a millorar una mica la nostra lectura com també el nostre temps de concentració i gaudi davant els diferents formats de llibres i contes. Tot plegat ho estem aconseguint per això hem donat el tret de sortida a aquesta proposta amb els nostres familiars!

La primera part de la sessió, la dedicada a llegir en silenci o veu baixa acompanyats i acompanyades, ha estat molt bonica, diferents mares i pares ens han ajudat durant aquesta estoneta i els fruits podrem veure’ls ben aviat, segur!

En la segona part, la destinada a realitzar una proposta de lectura col·lectiva, ens han acompanyat les famílies de la Nayara, de l’Iker, de l’Arya, de la Nora i de la Gina. La primera proposta d’aquest curs l’hem dedicat a descobrir un himne molt important per a nosaltres a partir d’uns cartellets amb la lletra que calien ordenar.

Un himne? Però què és un himne? 
Pensant entre tots i totes hem coincidit en la idea que alguna cosa tenia a veure amb la música... 
Instruments... partitures... notes...

 

I provant i llegint… No ens ha calgut cap pista, hem estat ben atents i hem llegit prou bé, i ràpidament hem descobert que es tractava de la cançó de la nostra escola. I un cop ordenada, l’hem recordat i cantat plegats. I… ara sí, què és un himne?…  I el Manolé, ben decidit, aixeca la mà i ens diu… “És una cançó especial per a unes persones!”… I tant que n’és d’especial aquesta cançó, és la nostra cançó!

I vet aquí un himne, i vet aquí una cançó… ja hem fet la nostra primera sessió!

Una carta per en Francis

Cristina Vargas09/02/20  

I amb el jardí mesurat i amb moltíssimes ganes de seguir treballant en el nostre projecte, els Rovellons decidim fer un pas més; necessitem que vingui en Francis, el pare de la Gina, ja que és jardiner i pot ajudar-nos a seguir.

Ens organitzem en petits grups; mentre uns ens posem amb la carta per convidar-lo a venir, els altres ens posem a pensar en les preguntes que volem fer-li. Per escriure la carta recordem com vam fer-ho amb en Xavier, l’apicultor que ens va visitar i que ens va ajudar molt a resoldre dubtes sobre les abelles. I com és la segona carta que escrivim ho tenim claríssim i ràpidament la tenim a punt: la data a dalt, el saludem, el convidem, ens acomiadem i firmem!

I un cop a punt busquem un sobre i li donem a la Gina!

Aquest cop anirà més ràpid, ella farà de cartera!

Viatge al centre de la terra, una novel·la de Jules Verne

Cristina Vargas09/02/20  

Misteri resolt! Els Verne aquesta darrera setmana hem pogut saber definitivament quina és la relació del nostre personatge amb els volcans!

Les nostres investigacions ens varen portar fins a Islàndia i concretament fins a un dels volcans més famosos, el Snaefellsjökull, i realment era aquest el volcà relacionat amb en Verne. Però les nostres hipòtesis sobre si s’hauria ficat dins el volcà per poder després escriure un llibre no han estat corroborades. No, en Jules Verne no va endinsar-se dintre ja que MAI va viatjar a Islàndia! Almenys no físicament!

En Jules Verne va viatjar a Islàndia amb la seva imaginació, va documentar-se moltíssim sobre aquell país i la seva activitat volcànica per poder escriure una novel·la que va ser tot un èxit; Viatge al centre de la terra! I com és que no ho hem descobert abans? Ja ens ho va dir la Nayara abans de marxar de vacances al desembre però no vam voler creure’ns el que ens deia. Ens il·lusionava molt la idea de pensar que, l’home que donava nom al nostre grup, s’hagués pogut endinsar dins un volcà tot i la perillositat per poder després escriure sobre la seva aventura! I quan vam trobar l’article que portava per títol “SNÆFELLSJÖKULL, LA ENTRADA AL CENTRO DE LA TIERRA DE JULIO VERNE ESTÁ EN ISLANDIA” vam conformar-nos amb llegir sols el titular i res més! (massa lletra…)

Aquesta setmana hem llegit l’article sencer i hem resolt el misteri. En Jules Verne va escriure aquesta novel·la on els protagonistes viatjaran fins a Islàndia per endinasar-se dins el Snaefellsjökull i arribar així al centre de la terra, ho aconseguiran? La setmana vinent la Cristina ens començarà a llegir una adaptació per a nens i nenes d’aquesta novel·la però mentrestant nosaltres ja fem noves hipòtesis!

També aquesta setmana hem descobert una cançó que ens parla de Jules Verne i de la seva gran aportació al món de les lletres així com al de la ciència! És la cançó que Dàmaris Gelabert dedica a un home important considerat el pare de la ciència ficció:

I, a banda de resoldre la gran qüestió i aprendre una nova cançó, aquesta setmana hem après dues coses ben importants:

  • És molt important llegir-ho tot!… i no sols els titulars o la primera frase.
  • Tots i totes tenim una gran arma dins nostre que no podem perdre… la imaginació!… Amb ella podem viatjar a on vulguem…

Juguem a El Rusc

Cristina Vargas02/02/20  

Els Rovellons seguim endinsant-nos en el món dels números, tant pel que fa a numeració com a càlcul, i ho fem mitjançant diversos jocs i materials. Lligat amb el nostre projecte d’aula, SOS Abelles, la Cris va regalar-nos fa setmanes un joc nou: El Rusc (adaptació del joc El vol dels ocells).

En aquest joc cada jugador és una abella que vol recol·lectar grans de pol.len (boletes de fusta). Què tenim en aquest joc?

  • Pedres; són les abelles, una per jugador.
  • Al mig del taulell trobem la flor (cistellet) i les cel·les (potets de vidre).
  • Cada jugador tindrà una catifa groga petita simbolitzant el rusc de l’abella.
  • Taulell amb caselles amb el (+) i d’altres amb el (-).
  • Dos daus; un amb punts i l’altre amb números. El primer dau ens indicarà el nombre de caselles que caldrà avançar, si a la casella tenim un (+) voldrà dir que ens tocarà agafar pol·len, però si a la casella tenim un (-) voldrà dir que deixarem boletes de pol.len. El segon dau ens indica el número de boletes de pol·len que agafarem i posarem al rusc (catifa groga) o deixarem dins la flor (cistellet).

Amb aquest joc introduïm el concepte de desena ja que quan tinguem 10 boletes a la catifa podrem agafar un pot de vidre i omplir-lo. Dins el pot només hi cabran 10 boletes. Cada cop que passin per la casella de “Sortida” faran un recompte del pol·len recol·lectat i l’anotaran en un full. Aquest número no té perquè anar a més ja que si cauen en moltes caselles amb el (-) hauran d’anar desfent les desenes per deixar boletes al cistell.

Ja portem diverses sessions fent-lo servir i ens encanta! 
Moltes gràcies Cris!

 

Mohamed Amin, un nou rovelló

Cristina Vargas02/02/20  

Aquesta setmana a l’aula dels Rovellons hem canviat de número, ja no som 25… Ara som 26 Rovellons!

Des de dilluns tenim un company nou, és en Mohamed Amin. Ve del Marroc i encara no coneix la nostra llengua però tots i totes tenim moltes ganes d’ajudar-lo i, el més important, ell està desitjant aprendre! Aquests primers dies amb ell l’hem ajudat a conèixer la nostra classe i els nostres noms, també a situar-se dins l’escola i les nostres rutines i també li hem ensenyat alguns dels jocs que tenim a la classe.

De moment sabem que li encanta construir i per això tria jocs com el Lego o el Kapla sempre que pot, també que és el més gran de la classe doncs ell ja té els 7 i, sembla super feliç amb nosaltres perquè no deixa de somriure des que arriba al matí!

Benvingut Mohamed Amin a la nostra classe, 
estem super contents i contentes de tenir-te amb nosaltres!

Benvinguda Família Saidi, 
aquesta és la nostra escola i ara, també la vostra!

 

Situamos volcanes en nuestro mapamundi

Cristina Vargas02/02/20  

Una de las cosas más claras que teníamos los Verne desde el inicio de nuestro proyecto era que queríamos situar volcanes en un mapa, ¡tooooooodos los volcanes posibles! Para poder llevarlo a cabo creamos entre todos y todas un mapamundi; primero calcando de la pizarra y después pintando siguiendo la leyenda de colores que encontramos en un mapa del mundo físico. ¡Parecía sencillo!, pero no lo era y… algún que otro retoque tuvimos que hacerle. Una vez acabado y colocado en la pared ya podíamos empezar a situar volcanes.

Días después, Cristina nos preparó Chromebooks y una ficha con los pasos a seguir para poder buscar por internet volcanes diferentes. En pareja debíamos llegar a la Wikipedia y buscar el nombre del volcán que nos había tocado, leer la ficha técnica para localizar dónde se encontraba así como su altura para conocer algo más de ese volcán. Cuando teníamos todos esos datos, podíamos situar nuestro volcán en el mapamundi de la clase.

A medida que todos íbamos situando nuestros volcanes pudimos observar que algunos de los volcanes los conocíamos pues habían sido noticia a lo largo del trimestre (Taal, Whakaari…), otros nos sonaban de los primeros días cuando todos compartíamos nombres que buscábamos en casa (Mauna Loa, Etna, Fuji, Vesubio), y otros, con nombres bastante graciosos, no los habíamos oído nunca (Nyiragongo, Popocatépelt…).

Y como el último día nos quedamos con ganas de seguir utilizando la herramienta de StreetView de GoogleMaps, la hemos utilizado para poder viajar hasta el volcán situado. Algunos hemos tenido más suerte que otros y… ¡hemos podido acercarnos bastante!

Seguiremos buscando nuevos volcanes y los localizaremos en nuestro mapa. Quién sabe, ¡lo mismo los encontramos todos!

 

Mesurem el jardí!

Cristina Vargas26/01/20  

Els Rovellons seguim treballant per aconseguir el nostre repte: crear un jardí per a les abelles! Tots i totes teníem clar que el següent pas era mesurar el jardí així que vam anar fins allà amb diverses cintes mètriques a les mans. Per grups vam repartir-nos quina paret mesurar i vam decidir que en Jael anotaria els números que ens anessin sortint.

El primer grup va mesurar la paret més llarga agafant una de les cintes mètriques però, després d’estirar la cinta sencera, vam adonar-nos que no era suficient, necessitàvem una cinta més llarga (la cinta era de 5m). Vam anar a buscar al Toni (conserge) que sempre té eines que ens ajuden i faciliten la feina i ell va deixar-nos una cinta suuuuper llarga, era de 25m! Aquesta sí que arribava fins al final de la paret! La mesura d’aquesta paret era de 11m 10.

La resta dels grups van fer servir també la mateixa cinta, així ens asseguràvem que podríem arribar fins al final de cada paret! Mentrestant en Jael anava apuntant… 3m90, 9m10 i 3m46…

Després, un cop a la classe, ens hem mirat aquests números i lletres. La majoria hem coincidit en que la “m” volia dir “metres”, a molts aquesta paraula ens sona i recorda a quan els nostres pares mesuren coses per casa… Però, i el número que el segueix? Ningú sabia què volia dir. I, com sempre que no sabem una cosa demanem ajuda, hem decidit preguntar a casa què volia dir 3m46 escrivint-ho en un post-it. Semblava un jeroglífic…

I gràcies a l’ajuda dels nostres pares i d’alguns germans més grans que tenim, ho hem esbrinat. Centímetres! L’altra mesura que tenim són centímetres! Les nostres famílies també ens han explicat…

Els centímetres és una mesura més petita que el metre.

S’escriuen “cm” de la mateixa manera que metre s’escriu “m”.

Quan tenim 100 centímetres és el mateix que 1 metre.

Hi ha una mesura més petita que el centímetre, el mil·límetre!

Aquests dies estem jugant tant a casa com a la classe amb les cintes mètriques, juguem a mesurar diferents objectes i així, mica en mica, i amb sentit, anem fent-nos experts en mesura!

Ara que tenim la forma i les mesures del nostre jardí, també ens hem imaginat com serà després de plantar… i els hem dibuixat i pintat amb aquarel·les.

La Gina ens porta una bresca per compartir

Cristina Vargas18/01/20  

Aquesta setmana la Gina ens ha portat una sorpresa! És per compartir, es pot tastar i està boníssima, què pot ser? Una bresca feta per les abelles!

Molts de nosaltres ens hem quedat una mica parats i parades quan la Gina ens ha explicat que es pot menjar i que justament la seva mare l’havia comprat perquè els Rovellons la poguéssim tastar. I com és menja això? No és cera? Llavors ens ha explicat que hi ha cera però també mel, que cal posar-se una mica a la boca com si fos un caramel i empassar-nos només la mel, la cera cal llençar-la perquè no és comestible.

I… venia preparada! Bresca i cullera inclosa!

Alguns ens hem atrevit a la primera, d’altres ens ho hem pensat una mica i finalment hem donat el pas, i d’altres no hem volgut ni pensar-nos-ho doncs teníem clar el “no”.

Després hem posat el que ens ha quedat a la lupa digital per poder observar-la d’aprop i hem pogut veure de manera molt clara els hexagons de les cel·les.

Ha estat tota una experiència això de compartir una bresca!

Gràcies Gina i família!

Snaefellsjökull, la relació entre Verne i els volcans!

Cristina Vargas18/01/20  

Els Jules Verne reprenem el projecte després de les vacances d’hivern i fem un repàs de tot el que fins ara hem anat investigant, quines coses hem fet i quines preguntes encara ens queden per respondre. Ens adonem que hem aconseguit fer algunes coses però que encara ens queda un gran dubte:

Quina relació hi ha entre Jules Verne i els volcans?

Recordem dues “pistes” que alguns van descobrir el trimestre passat – Islàndia i el centre de la terra – i algunes hipòtesis que teniem; volia escriure sobre volcans o que inclús potser s’havia ficat dins d’un dels volcans d’Islàndia per poder escriure com arribar al centre de la terra. Llavors la Nora i el Dan ens expliquen que ells han trobat el nom del volcà que està relacionat amb en Verne i ens el diuen, bé, ens el intenten dir perquè pronunciar-lo correctament és una mica complicat. Com el Dan el porta escrit en un paper, el copiem a la pissarra i entre tots i totes intentem llegir-lo.

Snaefellsjökull

Fàcil, oi?

Després decidim ubicar Islàndia al nostre mapa mundi i ens imaginem com deu ser aquest país. La majoria l’imaginem amb molts arbres i vegetació, ens imaginem inclús que el nostre volcà està a prop d’una ciutat gran… Per corroborar la nostra imaginació busquem Islàndia al GoogleMaps! Un cop tenim el mapa davant, en Joan Pol i la Cristina ens ensenyen com és aquest país com si estiguéssim allà mateix gràcies a un “ninot” (StreetView) que el GoogleMaps té.Hem fet un viatge a Islàndia des de la cadira de la classe! I… no, definitivament no s’assembla gaire al país que imaginàvem i ens quedem ben parats i parades!

Volem apropar-nos gràcies a aquesta eina (StreetView) al volcà per tal de poder veure’l d’aprop però descobrim que aquest ninot només pot moure’s si allà hi han carreteres per on circular i el nostre volcà es troba al mig d’un parc natural amb molt poques carreteres. De totes maneres ara ja sabem com és Islàndia!

Després, hem buscat fotografies del volcà Snaefellsjökull en diferents moments de l’any per veure que sovint està nevat i l’hem dibuixat i pintat amb guixos.

També hem buscat  informació més tècnica i sabem que, ara per ara, és un volcà inactiu, està adormit!

Ah, i Jules Verne va dir que: "és la porta per arribar al centre de la terra"; 

potser va comprobar-ho ell mateix?

Exposició “Dibuixos de volcans”

Cristina Vargas08/01/20  

Durant aquestes vacances d’hivern els Mitjans hem hagut de fer uns deures especials sobre el nostre projecte de comunitat. Tots varem emportar-nos un fitxa tècnica a emplenar i un tros de paper, ara bé, aquest últim material cadascú el tenia d’una mida diferent que podia orientar en vertical o horitzontal.

Havíem de representar un volcà real aprofitant bé el paper
i després fer servir la tècnica plàstica que volguéssim per posar color.

Cadascú de nosaltres ha hagut de fer una recerca sobre volcans per tal de triar aquell que més ens cridava l’atenció ja fos per la seva perillositat, per la seva forma, pel seu lloc de procedència o inclús pel seu nom!

Ara, amb tots els nostres dibuixos, hem preparat una exposició al vestíbul de l’escola per poder compartir-los amb la resta de la comunitat educativa.

Trobareu volcans ben diferents,
alguns coneguts i d’altres que potser descobrireu per primera vegada,
actius i ben desperts, i d’altres amb noms pràcticament impronunciables!,
inclús un mateix volcà representat des de diferents mirades!

Veniu a fer una ullada!