Per poder preparar les votacions reflexionem sobre aquest procés pensant molt bé com el realitzen els adults i què necessitarem per dur-lo a terme.

Per una banda, decidim l’espai on el farem i ens és fàcil posar-nos d’acord, el vestíbul de l’escola serà el lloc més adequat sobretot per la seva ubicació cèntrica i de pas. Pensem també en les dates, i per això mirem un calendari del mes de febrer. Estem d’acord amb el fet que un dia serà insuficient si volem que votin tots els infants de l’escola i les seves famílies, i acabem triant els dies 26 i 27 de febrer.

Un cop decidit el quan i l’on, passem a pensar en els materials i eines que necessitarem. Coincidim en el fet que ens cal una urna, primer se’ns acut fer-la nosaltres mateixos, però després ens adonem que les urnes dels adults són transparents i que potser aquesta característica és important per poder dur a terme un procés electoral transparent i just. “I si l’ajuntament ens deixa una de les seves?”, diu algú. I com sempre, quan pensem en ajuntament pensem amb el pare de l’Oliver, en Dani, que treballa allà i que sempre ens dona un cop de mà. Quan parlem amb ell, de seguida s’ofereix a ajudar-nos i, dies més tard, aconseguim tenir l’urna a l’escola!

Els adults, quan estan a la taula de votacions, també tenen uns papers on miren i anoten qui ha votat. Ningú sap com es diuen aquests papers i tampoc què apareix exactament així que la Cristina ens explica que es tracta d’un cens, unes llistes amb les dades personals de les persones que poden votar en aquella mesa electoral. “Necessitem un cens de l’escola!”, anem verbalitzant. En aquest tema és la Dolors, l’administrativa de l’escola, qui ens pot ajudar i baixem alguns de nosaltres a demanar-li aquestes llistes.

Després, ens posem a treballar al voltant de les paperetes. Cadascú de nosaltres dissenya la papereta tal com la imagina, més tard la compartim davant de la resta. De mica en mica, mitjançant el Canva i el projector, tots junts anem distribuint la informació i afegint petits detalls per personalitzar la nostra papereta.

“I quantes paperetes necessitarem?”, preguntem. Comença una gran conversa, tenim clar que hem de tenir present a tots els infants i mestres de l’escola, però, i les famílies com les comptem? Alguns creuen que tothom vindrà a votar i, per tant, haurem de tenir-ne moltes; d’altres no estem d’acord i creiem que tothom no podrà venir a votar. Finalment, després de molt debatre, acabem acordant que comptarem un membre per família i, si ens falten, podrem fer fotocòpies. D’aquesta manera, no malgastarem paper.

Calculem! Sumem tots els infants de l’escola, i busquem després el doble per tal d’afegir un membre per família. També sumem el nombre de mestres, practicants i altres persones que formen part de l’escola. Arribem a obtenir la xifra de 384 paperetes! Parlem llavors de la mida i mirem quantes ens hi caben en un full DIN-A4. Observem que caben 3. “Quantes fotocòpies li demanem al Toni ara?”, ens pregunta la Cristina. En petit grup pensem i busquem la resposta, però no és fàcil. Amb una mica d’ajuda descobrim que cal repartir la xifra de 384 en 3 grups, ja que 3 són les paperetes que podem encabir en un full. Finalment trobem que necessitarem 128 còpies! Li demanem al Toni aquestes còpies i, amb la guillotina, les tallem i preparem pel gran dia!

Per poder dur a terme aquest gran repte de crear una ràdio necessitem moltes coses així que comencem realitzant la nostra xarxa de coneixements per endreçar totes aquestes necessitats visualment.

Un dels punts amb el que tots i totes coincidim és la necessitat de buscar un bon nom per la nostra ràdio. Per parelles i amb un Chromebook descobrim un mapa de Catalunya amb totes les ràdios escolars localitzades. Decidim dedicar una estona a l’anàlisi dels diferents noms per tal de poder inspirar-nos i pensar amb el nostre. Després posem en comú les nostres recerques i acabem concloent que moltes tenen el mateix nom de l’escola o institut, però que d’altres han triat noms que tenen a veure amb les accions que es duen a terme en una ràdio donant un toc més original.

Se us acut com es podria dir la nostra ràdio?

Mil idees i combinatòries anem escoltant i anotant a la pissarra, al final ens quedem sense espai on escriure! Però cal ser realistes, imaginem-nos davant el micro dient alguns d’aquests noms, són pràctics de dir i entendre? De mica en mica, anem descartant molts dels noms fruit de la impulsivitat i emoció. Finalment, ens queden 6 noms que ens agraden i decidim fer una votació entre nosaltres per descartar-ne alguns més. Observem que tenim 3 noms que ens agraden força i no queda clar quin d’ells és el més triat. Però, un moment, si la ràdio és de l’escola, som les Tanits les que l’hem de decidir?
Tot i que algú creu que sí, la gran majoria pensem que la resta de companys i companyes de l’escola haurien de poder dir el que pensen.

Podem fer unes votacions on voti tota l’escola!

I així sorgeix una gran idea-repte més: proposem un procés electoral per triar el nom de la nostra ràdio!

Les Tanits tenim un nou repte entre mans!

Després d’acabar la nostra part del conte col·laboratiu, vam trobar-nos per pensar quin projecte d’aula volíem. Vam recuperar algunes converses del primer trimestre per adonar-nos que els nostres interessos giraven al voltant del món i les notícies, l’Aitor ens va fer memòria recordant el terratrèmol del Marroc del qual parlàvem al setembre amb molta emoció; ens agrada saber que està passant i el perquè. Però, posem sobre la taula una necessitat que per nosaltres és molt important; saber parlar projectant la veu i controlar els nervis quan exposem davant dels altres. Aquest curs promocionem i no perdem de vista aquest moment, tenim clar que hem de saber transmetre i compartir la nostra promesa davant la resta de l’escola i les famílies.

“Quin projecte podríem fer que ens ajudi a millorar la manera com ens expressem davant els altres i alhora ens permeti estar al dia del que passa al món?”, ens pregunta la Cristina. “Podríem fer un telenotícies!”, comparteix el Jon Ruiz. Ens emocionem amb la idea i sumem idees que ens venen al cap. Alguns manifesten que podríem sortir per televisió inclús!

Dies més tard reprenem la nostra conversa, hem pogut madurar les idees inicials i compartim altres punts de vista. Toquem de peus a terra per adonar-nos que no podrem sortir per televisió, almenys no per alguna d’aquestes que veiem des de casa. Pensem en altres mitjans de comunicació que ens ajudarien a treballar les nostres inquietuds i sorgeix la ràdio. Algunes Tanits comparteixen que per la ràdio es poden fer moltes coses, altres expliquen que coneixen altres escoles que en tenen i, sense adonar-nos-en, sorgeix una altra possibilitat. “Podríem fer una ràdio a l’escola!”, diuen alguns.

A la pissarra anem anotant els punts forts de fer un telenotícies i els punts forts de crear una ràdio a l’escola. En qüestió de 5 minuts, la banda de la ràdio ens queda repleta de possibilitats. Ho tenim clar; “Volem crear la ràdio del Marta Mata!”, i el més bonic és que tots i totes estem d’acord! Ràpidament, engeguem la nostra xarxa de coneixements per endreçar totes les idees i propostes que tenim a la pissarra: pensar un bon nom per la ràdio, ubicar-la dins l’escola, comprar el material que necessitem, anar a veure alguna ràdio i conèixer experts que ens assessorin…

I un cop tenim les idees endreçades, passem a l’acció, hem d’aprofitar la il·lusió i motivació del moment! Com ara ja tenim les nostres adreces electròniques personals, agafem Chromebooks individualment i busquem un correu que la Cristina ens ha enviat amb un enllaç per descobrir la ràdio escolar de tres escoles diferents. Ens posem auriculars i anem escoltant els diferents programes mentre a la llibreta anem anotant idees que ens agraden i altres curiositats que podríem aprofitar. Després, les posem en comú en gran grup i prenem nota!