PREPARANT EL PRESSUPOST

Cristina Vargas05/03/23  

Les Alícies fa uns dies que parlem de fustes i mides. Dilluns enrere vam descobrir remenant per pàgines web de botigues de fusta que no la venen per metres quadrats, al contrari, tenen diversos llistons de fusta de mides concretes. Per trios hem fet recerca i hem triat un dels llistons, com imaginar-nos el tamany és complex, els hem representat a terra a mida real i les hem marcat amb cintes adhesives. Després, cada trio ha provat si les plantilles de les sis caixes niu que volem fer hi cabien dins d’aquesta fusta a terra. Ens adonem que algunes fustes no són suficients i repetim les proves fins a trobar en quines d’elles ens cabrien totes les peces.

Un cop hem sabut les fustes que necessitaríem comprar, cada trio ha calculat els diners que costarien. Per realitzar aquesta tasca hem portat a l’aula euros en monedes i bitllets, i junts hem descobert les diferències entre euros i cèntims. Tots els preus que hem trobat tenen una coma entre els números, així que hem hagut de parar per entendre què volen dir els números del davant i del darrere d’aquesta coma. De mica en mica hem anat agafant els diners necessaris i els hem anat sumant entre tots i totes.

Ara només ens queda posar en comú què ha trobat cada trio. Qui haurà gastat més diners? Què serà millor: moltes fustes petites econòmiques o poques fustes més cares?

LECTURA COMPARTIDA IV

Cristina Vargas20/02/23  

En l’última sessió de lectura compartida llegim “Textos polítics!”, aix no, “Textos poètics”! Que n’és d’important llegir totes les lletres i no només la primera síl·laba, oi?…

Doncs sí, textos poètics ens esperaven en la sessió, però què són textos poètics, a què ens recorden… Alguns ho van relacionar amb la paraula “poema”, vam seguir llegint i afegim “Endevinalles, adivinanzas”. L’emoció s’apoderava de nosaltres i cridàvem d’alegria, la proposta ens agradava.

Per grups i amb l’ajuda de les famílies que ens acompanyaven hem hagut de llegir diverses endevinalles, en català i castellà, per trobar la resposta que s’havia perdut. Algunes d’elles eren fàcils i les coneixíem, d’altres ens han fet bullir l’olla, i alguna altra ens hem atrevit a actualitzar-la proposant una nova resposta gens descabellada!

Gràcies Leo, Sílvia, Jairo, Carlos, Jenny i Quim per acompanyar-nos i compartir el vostre temps amb nosaltres!

UNÁNIMO, UN JOC NOU

Cristina Vargas20/02/23  

Fa uns dies l’AFA va visitar-nos per portar un joc nou a la classe, “UNÁNIMO”! Dies després vam dedicar un moment per aprendre a jugar, entenent el funcionament i les normes així com l’objectiu. A partir d’una paraula, n’hem de pensar amb altres que puguem relacionar i, a més a més, coincidir amb la resta de jugadors/es. A simple vista sembla un joc fàcil però aconseguir coincidir amb les respostes dels altres no ho és tant. Per això, ara que sabem jugar, dediquem un racó de sistematització a jugar-hi per guanyar agilitat de pensament i aprendre/recordar vocabulari!

TEMPS D’AUTORETRATS

Cristina Vargas20/02/23  

S’apropa la data per fer l’autoinforme i aquesta setmana passada les Alícies n’hem començat a parlar. És un moment important per començar a reflexionar sobre el nostre procés d’aprenentatge, la nostra actitud, el compromís que mostrem, l’esforç i la motivació per seguir superant-nos… Ens mirarem el melic però, cadascú el seu! I ens caldrà temps per fer una valoració honesta i real de tot plegat.

De moment aquesta setmana hem començat realitzant un autoretrat. A partir d’una imatge nostra hem creat el nostre propi retrat a llapis, amb calma i sense pressa, cadascú al seu ritme. Per a molts i moltes resulta difícil, “és molt complicat dibuixar-nos a nosaltres mateixos!”, verbalitzen. Altres es concentren i s’evadeixen de tot i tothom per centrar-se en ells i elles i van fent, dibuixant-se sobre el paper. Després l’hem resseguit en negre i l’hem pintat amb aquarel.les.

SI AGAFÉSSIM UNA NAU ESPACIAL I VIATGÉSSIM MÉS ENLLÀ DE L’ATMOSFERA…

Cristina Vargas20/02/23  

Després del nostre treball artístic ens reunim a la rotllana per recordar els últims descobriments que junts hem fet i anem a parar a l’atmosfera un cop més. Ens adonem que volem sortir d’ella, anar més enllà!

La Cristina ens posa una música de fons, però no ens diu el títol, és una cançó molt llarga així que amb un trosset en tenim prou per imaginar i compartir que és el que ens ha passat per la ment mentre l’escoltàvem. Entre tots i totes verbalitzem: coet, planetes, viatge i arribades importants. I en aquest moment ens desvela el misteri de la cançó “The planets, de Gustav Holst i l’Orquestra Filharmònica de Berlín”.

“I si agaféssim una nau espacial i viatgéssim travessant l’atmosfera, què trobaríem?”... En silenci cadascú dibuixa el que imagina, recordant els nostres mòbils fets durant les vacances d’hivern, però afegint tot allò que hem descobert després. En acabar hem compartit els nostres dibuixos i hem anat creant un esbós a la pissarra amb dibuixos i paraules rellevants. Mentre compartim el que cadascú pensa o sap, van sorgint preguntes que intentem respondre amb hipòtesis, però al final ens queda tot plegat una mica embolicat. Caldrà posar ordre… i bones respostes!

ART I METEOROLOGIA

Cristina Vargas20/02/23  

Aquesta darrera setmana els Gebre hem acabat un treball artístic que fa dies vam començar. A través de quatre obres d’art vam iniciar una conversa sobre allò que ens transmetien els diferents artistes i les seves pintures, evidentment, no ens suggerien el mateix perquè una mateixa obra ens removia de manera diferent a cadascú de nosaltres. Vam coincidir, això sí, amb el fet que en totes hi havien fenòmens meteorològics representats; la brisa marina que belluga vestits i barrets… la boira que no deixa veure més enllà, o potser és vapor d’aigua?… tempestes que provoquen onades gegants, inclús potser algun tsunami… el vent a la nit que bufa bellugant núvols, destapant estels i la lluna... I sentiments ben diversos sorgeixen, mentre uns perceben la felicitat i la calma altres tremolen de por. Però, per què?… La meteorologia representada ens dona informació que cadascú interpreta segons les seves experiències.

Després del treball d’interpretació i reflexió hem imaginat una escena que després hem representat en un full gran, l’única premissa ha estat que poguéssim veure ART i METEOROLOGIA. Amb una música tranquil·la de fons ens hem concentrat cadascú en la seva obra, l’hem dibuixat pensant en els detalls, i en acabat l’hem pintat amb temperes. Cadascú li ha posat un nom a la seva obra i ara les tenim penjades a la classe.

L’ATMOSFERA, UNA CAPA INVISIBLE IMPORTANTÍSSIMA

Cristina Vargas12/02/23  

Al grup gebre fa dies que la paraula ATMOSFERA va sorgir quan parlàvem de la tasca d’un meteoròleg/a i dels instruments que utilitza per predir el temps que farà. Alguns i algunes vam atrevir-nos a explicar què en sabíem i paraules com CAPA o INVISIBLE es repetien. Per tal de sortir de dubtes vam veure un vídeo que ens explicava què era l’atmosfera i la importància d’aquesta pel nostre planeta i la nostra existència. Com al vídeo sorgien paraules complicades d’entendre, vam anar aturant-lo per comprendre’l alhora que anàvem fent anotacions en un full (apunts com els grans!).

Després vam representar l’atmosfera a través d’un treball plàstic. Vam crear esferes amb el compàs de mides diferents: una esfera de 3cm (de radi) per representar el nostre planeta i 5 esferes per representar les 5 capes de l’atmosfera de 4cm-5cm-6cm-7cm i 8cm (de radi). Dominar el compàs al principi ens va costar una mica però finalment vam aconseguir-ho amb paciència i concentració! Amb les 6 esferes retallades, vam pintar-les de colors diferents i vam enganxar una imatge representativa d’allò que podem trobar-hi i que havíem descobert al vídeo.

Ara ja no només sabem què són les cabretes, ara a més a més sabem on es troben; a la TROPOSFERA! És la primera capa de l’atmosfera, la més propera a nosaltres, i en ella es creen els fenòmens meteorològics dels quals hem anat parlant al llarg d’aquests mesos. També hem entès una mica millor com es formen els núvols; l’aigua que s’escalfa a la terra s’enlaira en forma de vapor d’aigua i en arribar a la tercera capa de l’atmosfera es transformen en núvols (es condensa el vapor d’aigua) perquè en aquesta capa la temperatura està molt per sota dels 0º, és a dir, superfreda!

VISITA AL CRARC DE MASQUEFA

Cristina Vargas12/02/23  

Divendres les Alícies vam anar fins a Masquefa per conèixer la tasca d’un centre de recuperació d’animals, un dels experts que en el nostre mapa d’idees tenim. A Masquefa, en concret, s’encarreguen de cuidar i curar amfibis i rèpitils, i sempre que poden, a més a més, els intenten reintroduir al seu hàbitat perquè visquin en llibertat.

La Paqui ha estat la persona que ens ha ensenyat tot el recinte, ens ha explicat les diferents tasques que realitzen i ens ha ajudat a apropar-nos a rèptils i amfibis coneixent la història de molts d’ells i elles. “Els animals no són cap joguina” ens ha dit la Paqui en moments diferents, i hem recordat les nostres converses a l’aula amb les que arribàvem a aquesta mateixa afirmació. Famílies que viatgen a l’estranger i amaguen rèptils a la maleta, persones que compren animals exòtics i que després no poden seguir cuidant, animals abandonats, animals que s’escapen… tots aquests animals són trobats i portats al centre on de seguida els ubiquen en un espai acondicionat segons les característiques de l’animal.

De tant en tant, entre explicació i explicació, i històries diverses, la Paqui ens ha mostrat de ben a prop alguns dels habitants del centre. Per poder tocar-los hem hagut d’estar tranquils, amb calma, per tal que ells i elles també ho estiguessin. Hem pogut tocar un mascle de pogona (o dragó barbut), un bebè de tortuga mediterrània (haurà de créixer una mica per saber si és mascle o femella), un mascle de tortuga mediterrània amb una pròtesi de fibra de vidre a la closca (algun mamífer, segurament un gos, hauria rosegat la seva closca pensant que era un ós) i una serp que no deixava de treure la llengua (ens estava olorant!)! També hem pogut veure molt i molt de prop una salamandra, no l’hem pogut tocar per tal de cuidar-la, la seva pell nua és delicada i necessita estar sempre humida.

Després de la visita al CRARC hem anat caminant fins a un parc de la vora per dinar plegats. Amb la panxa plena i noves experiències viscudes, hem jugat una bona estona a jocs diversos!

LECTURA COMPARTIDA III

Cristina Vargas12/02/23  

En la lectura compartida d’aquesta setmana hem descobert que l’art d’il·lustrar i la lectura estan ben connectats! Abans de passar a l’acció hem conegut un il·lustrador català que està molt present a la nostra escola a través de molts dels seus contes i àlbums il·lustrats, en Joan Turu.

Observem que la seva obra acostuma a ser inspiradora no només a través dels seus dibuixos sinó que també a través dels missatges que solen acompanyar les seves il·lustracions. Ens adonem, també, que els seus contes i àlbums estan dirigits a nens i nenes però també a famílies i mestres, ja que parlen de temes propers al nostre dia a dia. En veure les portades molts i moltes els reconeixem ben de pressa, i no només perquè estiguin a l’escola, alguns i algunes en tenim a casa!

Després de situar-nos una mica sobre aquest artista, ens hem posat en grups per portar a terme l’activitat de la tarda. Un dibuix en blanc i negre ens esperava, com l’havíem de pintar?… Per parelles hem sortit de la classe buscant pistes que ens ajudessin i… les hem trobat! Hem llegit amb atenció i hem tornat al nostre lloc per compartir-ho amb la resta, alguns i algunes hem hagut de sortir una segona vegada ja que recordar tanta informació ens costava una mica, d’altres hem demanat ajuda a les famílies que ens acompanyaven. Ens hem adonat que una mateixa instrucció es podia interpretar de diverses maneres i això ha provocat dilemes entre nosaltres que ens han obligat a posar-nos d’acord… “La cadira és del color de les fulles”, “Verdes!”, “No, marrons!”… Doncs sí, poden ser verdes i poden ser marrons, parlem-ne!

Al final de la sessió, un cop pintat tot el nostre dibuix, en grup hem pensat en una bona frase per acompanyar la il·lustració a l’estil de Joan Turu!

Gràcies Maria, Laura, Laia, Fàtima i Gemma per acompanyar-nos i compartir el vostre temps amb nosaltres!

ANEM A VEURE “LA MOTXILLA DE L’ADA”

Cristina Vargas05/02/23  

El passat dijous al matí la Comunitat de Mitjans vam anar fins a Can Papasseit per gaudir de l’obra de teatre “La motxilla de l’Ada”.

L’obra que ens van explicar era ben especial i TRANSformadora. Els pares de l’Ada van arribar al teatre per presentar-nos la història de la seva filla, ella no va poder anar-hi, ja que estava amb els seus amics. Van explicar-nos que l’Ada va néixer nen i que es deia Adam, però ja de ben petit va sentir que no se sentia nen. A mesura que anava creixent anava donant pistes als seus pares que, sense mala intenció, no sempre s’adonaven del missatge que el seu fill els anava transmetent: ungles pintades de blau, demandes de faldilles, retrats dibuixats amb cabells rossos i llargs,… Finalment, en una estada de colònies, amb l’ajuda de la seva amiga Carla, l’Adam enterra la seva motxilla i pren la decisió més important: deixar la M, deixar de ser l’Adam per ser l’Ada.

També en la història l’Ada comparteix com a l’escola algun company no l’ha tractat del tot bé, l’angoixa que això li ha provocat, l’ajuda i comprensió de la seva família i dels seus amics més íntims… Rovellons, Alícies i Tanits hem aprofitat el missatge d’aquesta obra de teatre per parlar-ne a les diferents aules, compartint impressions i allò que cadascú ha entès. Coincidim tots i totes amb la importància de sentir-nos bé sent qui som, respectant-nos els uns als altres, per ser feliços i lliures.