QUARTA GOTA: QUAN LES IDEES TROBEN EL SEU CURS

“Les coses que hem d’aprendre abans de fer-les, les aprenem fent-les.” — Aristòtil

Després de diverses sessions treballant conjuntament en petits grups per aconseguir els 50 litres utilitzant ampolles i garrafes diferents, hem omplert unes graelles on anotàvem la quantitat i el tipus de recipients que havia utilitzat cada equip. Després, hem comparat les diferents propostes i ens hem adonat que no existien dos trams iguals: cadascú havia trobat una manera diferent d’arribar al mateix resultat.

Més endavant, vam començar a pensar de quina manera podríem construir físicament el nostre tram de riu, és a dir, com col·locaríem els recipients per donar-li forma. Això ens va portar a parlar d’amplada, de formes, però també de verticalitat i horitzontalitat.

Aquesta segona part del procés també ens ha fet debatre molt. Un cop més, hem hagut d’aprendre a cedir, a escoltar-nos i a posar-nos d’acord amb un objectiu compartit: construir plegats. Entendre que cedir davant les idees dels altres no és perdre, sinó sumar, enriquir-nos i aprendre, no sempre és fàcil. Sovint tenim la sensació que renunciem a alguna cosa, quan en realitat estem construint alguna cosa més gran. Aquest aprenentatge de vida ens està acompanyant molt al llarg d’aquest projecte.

Dies més tard, ens vam trobar de nou a la rotllana per compartir les idees de cada grup. Ben aviat ens vam adonar que calia establir alguns acords, ja que tots els trams s’haurien d’unir i formar un únic riu. Vam decidir que els primers trams serien estrets, tal com passa amb els rius quan neixen a la muntanya, i que, a mesura que avancés el recorregut, el riu aniria guanyant amplada.

Un altre tema que va aparèixer a la rotllana va ser com representar la contaminació del riu. Finalment, vam acordar pintar les ampolles i garrafes per dins. A més, cada tram contaminat tindria un color diferent per no perdre de vista els blocs de 50 litres, la quantitat d’aigua que pot contaminar una sola burilla. Cada grup va guardar els seus recipients en un sac per poder organitzar-se millor i conservar tot el treball realitzat.

Dies després, ens vam preparar per pintar els recipients. Amb les bates posades, vam experimentar fent barreges de colors per aconseguir tons de marró fosc, gris ennegrit i verd brut. Després hi vam afegir vernís perquè la pintura pogués adherir-se al plàstic. A poc a poc, i amb l’ajuda d’embuts, vam omplir els recipients, els vam tancar i els vam sacsejar fins que van quedar ben impregnats.

Ara sí. Ja només ens queda començar la construcció de la instal·lació!

TERCERA GOTA: LA MIDA INVISIBLE DE L’AIGUA

“Pensar és atrevir-se a posar en dubte allò evident.” — Hannah Arendt

Les Tanits tenim diversos projectes oberts aquest curs: el treball de sensibilització amb l’Escola Àuria, el repte d’escriure un conte col·laboratiu, la preparació del pas a la comunitat de mitjans… I, entre tots aquests camins oberts, continua ben viu el nostre projecte d’aula sobre el riu Anoia.

Les famílies van respondre amb entusiasme a la nostra demanda d’ampolles per construir un riu simbòlic. Quan vam aconseguir les 100 ampolles petites necessàries per representar els 50 litres d’aigua que pot contaminar una sola burilla de tabac, vam descobrir que el volum que ocupaven era molt més petit del que imaginàvem. El nostre riu no tindria la força visual que esperàvem per impactar i fer pensar la comunitat. Així doncs, vam decidir ampliar la proposta i començar a portar ampolles i garrafes de mides diferents.

Dies després, a la classe, vam plantejar un nou repte: construir aquests 50 litres de maneres diverses, utilitzant tots els recipients que teníem al nostre abast. Però, enmig de la rotllana, va aparèixer una pregunta inesperada. L’Aleix, observant una garrafa de 8 litres, va dir en veu alta:

—Segur que aquí dins hi caben 8 litres?

El dubte va córrer ràpidament entre nosaltres. Alguns infants també van començar a qüestionar-s’ho.

—Potser ens estafen… —va afegir l’Aleix.

I així, gairebé sense adonar-nos-en, vam entrar de ple en una investigació matemàtica i científica.

Vam agafar ampolles d’un litre i mig, les vam omplir d’aigua i les vam anar buidant dins la garrafa. Sumàvem quantitats, comptàvem, observàvem… fins que, finalment, vam aconseguir omplir-la del tot. Sí: hi cabien 8 litres. Ara ja n’estàvem segurs.

Però el més interessant no va ser només la comprovació, sinó intentar entendre per què aquell dubte havia aparegut. L’Aleix explicava que el seu cervell comparava mentalment les ampolles amb la garrafa i que li costava imaginar que tot aquell volum pogués cabre dins un únic recipient. Aquesta conversa ens va portar a reflexionar sobre els líquids i la diferència amb els sòlids. Quan un objecte té una forma estable i es pot agafar, comparar-lo és més senzill. Amb els líquids, en canvi, això canvia: no tenen una forma pròpia, sinó que adopten la del recipient que els conté.

Mentrestant, continuàvem avançant en la construcció dels nostres 50 litres. Ens vam organitzar en petits grups i cada equip va decidir quina estratègia faria servir per arribar-hi. Al principi semblava fàcil, però a mesura que les quantitats creixien, també augmentava la complexitat: sumar de mig en mig, establir equivalències entre litres, centilitres i mil·lilitres, combinar recipients diferents…

I, sobretot, posar-nos d’acord. Sens dubte, la part més difícil de totes.

L’ART DE TEIXIR

“El passat no és un lloc llunyà, sinó una manera de fer i de mirar.” — John Berger

Els antropòlegs estem plenament immersos en la preparació del tancament del projecte de comunitat. En concret, estem dissenyant un dels tallers que compartirem amb les famílies: una proposta vinculada a l’art de teixir al neolític.

En la primera sessió vam recuperar les explicacions que ens havien compartit al Camp d’Aprenentatge de la Noguera, ajudant-nos de les fotografies que vam fer durant aquella estada. També vam visualitzar un vídeo que complementava aquests aprenentatges i que ens mostrava la tècnica de filar la llana amb un fus, així com el funcionament dels telers amb què es confeccionaven els teixits.

Amb les idees una mica més clares, ens vam trobar en rotllana per organitzar l’espai i pensar com podíem donar forma al taller. De seguida vam coincidir en la construcció de petits telers fets amb pals i branques. A partir d’aquí, vam calcular quants pals necessitaríem per arribar a construir 72 telers, un per a cada infant de la comunitat.

En la sessió següent vam sortir a un bosquet proper per recollir branques petites, rígides i resistents que poguessin servir per als nostres telers. Ja a l’aula, vam començar a prendre mesures i a tallar-les amb petits cúters i una serra. A mesura que obteníem grups de quatre pals, anàvem muntant els marcs quadrats.

Ens hem ajudat una mica amb silicona —sí, un material ben poc prehistòric— perquè la nostra destresa fent nusos encara necessita alguna “trampa”. Un cop fixades les unions, vam reforçar les cantonades lligant-les amb corda.

Amb els marcs acabats, vam passar a col·locar-hi l’ordit, el conjunt de fils verticals que fa possible el teixit. Així, el dia del taller només quedarà passar la trama i començar, fil a fil, a donar vida al teixit.

CONTE COL·LABORATIU: ELS PERSONATGES PRENEN FORMA

“Si escoltes una veu dins teu que diu ‘no pots pintar’, pinta igualment, i la veu callarà.” — Vincent van Gogh

Aquesta última setmana hem treballat de valent en els personatges que ens ajudaran a il·lustrar el nostre conte col·laboratiu. Ara ja tenim un Sr. Morera i un Baldufot triats, que han estat escollits a través d’un procés de votació.

Al passadís, numerats i ben exposats, els hem observat amb mirada crítica, analitzant diversos detalls per poder triar els tres que més ens agradaven de cadascun. A més, en aquesta elecció també hi han participat els nostres companys i companyes de comunitat, els Rovellons i les Alícies.

Amb totes les paperetes recollides, hem fet el recompte amb calma per assegurar-nos de no cometre errors. Finalment, els personatges més votats han estat el Sr. Morera de l’Amàlia i el Baldufot de l’Axel.

Seguint el model dels personatges creats per Joan Maragall i Pompeu Fabra, hem elaborat les noves incorporacions del conte sobre cartró. Després, hem calcat amb paper vegetal cadascuna de les parts i els detalls, i els hem traslladat a la goma eva. Aquesta tècnica del calc semblava fàcil, però en retallar i col·locar les peces sobre el cartró ens hem adonat que, si no érem prou precisos amb el traç i el tall, les peces no encaixaven. Així doncs, hem hagut de repetir-ne algunes! Paciència, calma, ajuda entre companys, precisió i perseverança… controlant el pols però també les petites frustracions… finalment, hem aconseguit acabar-los, i ens han quedat xulíssims!

Rellegint el final del conte, hem revisat si calia afegir algun detall o complement per acompanyar el text. Ens hem adonat que ens faltava un arbre i alguns elements de circ, com pilotes i cèrcols, i també els hem creat seguint la mateixa tècnica. Ara només ens queda fer les fotografies i acabar el muntatge amb Canva. Ah, sí… i trobar un bon títol!

VEUS EN CAMÍ CAP A UN NOU REPTE: LA RÀDIO DE L’ESCOLA

“El pòdcast és una manera de donar veu a tothom, sense filtres ni horaris.” – Adam Curry

Les Tanits sabem que el curs vinent serem els encarregats de la ràdio de l’escola, i això ens emociona molt!

L’última setmana del segon trimestre vam rebre la visita del Martí, un professional expert en ràdio, que ens va oferir una xerrada sobre aquest mitjà de comunicació tan potent. A través d’una presentació, vam poder conèixer els orígens de la ràdio, les seves principals característiques i els elements imprescindibles per fer-la funcionar.

També vam parlar del format de moda: el pòdcast. Vam descobrir com, gràcies a Adam Curry i a una oient dels seus programes, va sorgir la idea de gravar els continguts i penjar-los a internet perquè tothom els pogués escoltar quan li anés millor. A la ràdio de l’escola, aquesta modalitat ens interessa especialment, ja que fer ràdio en directe és més complicat i no tothom podria escoltar-la en aquell moment.

El Martí va insistir molt en la importància de preparar un bon guió, on no només hi hagi el text que s’ha de dir, sinó també les indicacions per al tècnic de so, que s’encarrega d’acompanyar la gravació amb música i efectes sonors.

Aquesta setmana, el Martí ens ha tornat a visitar per fer la segona part del taller. Aquesta vegada, però, no ens hem quedat a l’aula: per grups, hem pogut baixar a la ràdio de l’escola per fer proves reals. Ens ha encantat parlar pels micròfons i escoltar les nostres veus!

Ara esperem amb moltes ganes la darrera sessió del taller, que serà al maig. Gravarem uns àudios ben especials per als tancaments amb famílies que ens esperen!

CONTE COL·LABORATIU: ENS ARRIBA EL RELLEU

“La fantasia és un ingredient necessari per viure.”
— Dr. Seuss

A finals del segon trimestre, uns representants de les aules de 3r del Pompeu Fabra van venir a la nostra classe per fer-nos arribar el conte col·laboratiu. Venien preparats per llegir-nos la introducció i el nus, realitzats pel Joan Maragall i el Pompeu Fabra, respectivament, i ho van fer amb entonació i emoció.

Nosaltres vam estar ben atents i atentes per descobrir el tema central, quins eren els personatges, on passava la història i quin era l’argument del conte. A mesura que anaven llegint, ens anàvem emocionant amb ells i elles: ens agradava el que escoltàvem!

Van llegir fins que, de cop, la història quedava a mitges. “Ara us toca a vosaltres!”, ens va dir el Joan, mestre del Pompeu. Alguns de nosaltres ja barrinàvem possibilitats i idees…

Abans de marxar, també ens van ensenyar els elements creats per fer les il·lustracions. Ens van presentar els personatges principals, així com l’escenari: el circ Mafamà! En acabar la seva exposició, ens vam fer una foto plegats i es van acomiadar després de passar-nos el relleu.

Ja al tercer trimestre, les Tanits hem recuperat la primera part del conte per començar a pensar com volem continuar-la i acabar-la, ja que ens ha tocat aquesta responsabilitat. Ens anem escoltant, però necessitem temps per pensar, així que decidim proposar-ho com una tasca per fer a casa.

Dies després, hem compartit les idees més elaborades i hem anat anotant a la pissarra aquelles que més ens han agradat. Sense adonar-nos-en, hem anat perfilant el final!

En aquest final hem fet aparèixer dos personatges nous: el senyor Morera i el Baldufot. Com que encara no els tenim creats plàsticament, proposem un concurs: cada Tanit proposarà, a través del dibuix, com podrien ser aquests personatges. Quan els tinguem tots acabats, votarem quins són els que més ens agraden.

Paral·lelament a aquest treball, hem començat a redactar amb els Chromebooks la continuació del conte seguint les idees que havíem acordat. Se’ns gira feina i no és fàcil…

LA NOSTRA ESTADA A LA NOGUERA

“Escoltar la veu dels infants és reconèixer el seu dret a interpretar la seva pròpia experiència.” — Janusz Korczak

Els infants del grup dels Antropòlegs ens hem organitzat per poder documentar la nostra estada al camp d’aprenentatge de La Noguera. A través de les nostres paraules, hi batega la veu de tota la comunitat per explicar el que hem viscut i après al llarg dels tres dies a Sant Llorenç de Montgai.

“En un dels tallers que vam fer al campament arqueològic del CdA, ens van explicar que al paleolític feien tendes o buscaven coves perquè eren nòmades, però al neolític feien cabanes perquè eren sedentaris. Al paleolític no anaven despullats com ens expliquen en algunes pel·lícules, sinó que es fabricaven roba amb pells d’animals. Pero al neolític van descobrir que amb la llana de l’ovella si la cargolaven feien un fil. Amb el fil van aprendre a teixir amb un teler i així van fabricar la roba que portaven.” Documentat per Carla, Daniela i Aday.

“Al CdA de La Noguera ens van explicar que al paleolític caçaven en petit grup, i quan es menjaven el que havien caçat, ho aprofitaven tot. És a dir, que els intestins els feien servir com a cordes, els ossos per fer eines, i la pell per fer abrics i olles de pell. També ens van ensenyar que a la cuina guardaven les coses que els hi servirien per al futur. A la caça utilitzaven diferents eines, la llança, l’arc i la fletxa i moltes tècniques més. Ah! I ens van explicar que les dones també caçaven!” Documentat per Sergi, Alguer i Nil Cristóbal.

“Al camp d’aprenentatge de La Noguera vam excavar el passat. Ens van ensenya el valor de excava amb cura i paciència per no trencar les coses del passat i cuidarles. Vam trobar sílex, ossos d’animals i d’humans, pinzells, instruments, petxines i fòssils. Teníem eines per excavar. Un cubell, una pala, una catifa i un pinzell. I després ens van donar una carpeta amb un llapis per dibuixa i escriure el que haviam trobat.” Documentat Chloe i Ainara.

“Vam fer un taller al campament arqueològic per conèixer la música de la prehistòria. Ens van explicar que feien servir tots els materials de la natura com canyes, ossos d’animals, petxines, pells d’animals, troncs, pals, cordes, banyes i dents d’animals… la música servia per fer les seves festes, per reunirse al voltant del foc. També ens van explicar l’art. Els colors que feien servir eren el vermell, el groc, el negre i el marró. Les eines que utilitzaven per pintar eren els dits, els pinzells que estaban fets de canyes i pels de cavall.” Documentat per Aleix, Gala i Axel Muñoz.

“L’últim dia al camp d’aprenentatge vam fer una activitat per conèixer les noves descobertes que els homes i les dones van fer al neolític. Una descoberta va ser la ceràmica. Gràcies a la ceràmica van poder guardar aliments i van cuinar al foc. L’altra descoberta va ser plantar a la terra. Plantant van descobrir la farina i nosaltres vam esmicolar amb dues pedres el blat fins fer farina.” Documentat per Amalia, Tasnim i Alba.

“Un dia vam sortir caminant de l’alberg fins a la Roca del bous. Ens van explicar com la van trobar. La van trobar perquè un senyor va trobar una pedra negra. Resulta que era un sílex del neolític. Tenia dents de serra i de lluny va veure un altre silex. Va pensar que era un jaciment del neolític i va anar corrents a l’ajuntament per dir-ho. Van excavar i excavar i van trobar fogueras i cosas tipicas. Li van posar aquest nom perque era com un estable de bous.” Documentat per Ainet, Leo Ruiz i Axel Navarro.

Tot el que hem viscut ens parla de la riquesa d’aprendre amb el cos, amb la mirada i amb els altres: de compartir dies de convivències, de caminar per jaciments plens d’història i parcs arqueològics que ens ajuden a transportar-nos a l’edat de pedra, i d’escoltar veus expertes que ens obren nous horitzons. Com ens recorda Francesco Tonucci, “tots els aprenentatges més importants de la vida es fan jugant i vivint”. Sense dubte, són vivències que ens transformen i que ens acompanyaran molt més enllà d’aquests dies.

SEGONA GOTA: SUMANT VEUS CONSCIENTS

“L’educació no és només transmissió de coneixement, sinó també despertar consciències.” — Paulo Freire

Comencem a treballar en el nostre repte de conscienciació sobre el riu Anoia i el residu que més mal provoca: la burilla. Per tal de poder escoltar totes les veus de la classe, iniciem aquest treball de manera individual. Cadascú pensa com representar aquest missatge perquè tothom el pugui entendre.

Després, compartim les nostres idees en petit grup i creem una proposta conjunta, tenint present l’espai de l’escola on voldrem exposar la nostra creació. Posem en marxa un procés que no sempre és fàcil: saber explicar-nos i saber escoltar els altres, reformular idees per encabir-ne de noves, estar disposats a cedir però també a valorar les aportacions dels companys, i fer valdre la nostra opinió amb respecte i amb un bon discurs.

Quan consensuem la idea de grup, la representem en una cartolina que haurem d’exposar davant dels altres grups. També situem, en un plànol de l’escola, el lloc triat i proposem un lema que acompanyi la nostra creació i convidi els visitants a pensar i reflexionar.

Dies més tard, quan tots els grups tenen a punt el material, obrim una exposició d’idees per trobar la proposta que representarà el gran grup. Cada equip presenta la seva cartolina i explica en què ha pensat, mentre la resta escoltem amb atenció per poder valorar i decidir més endavant.

De mica en mica, anem escoltant-nos per sumar propostes, identificar què ens agrada més i què no tant. Quan tothom ha pogut exposar, ens trobem en rotllana i resumim les idees de cada grup. Iniciem una conversa compartint impressions: què ens ha semblat més adequat, més original, més clar…

Finalment, arribem a la idea que donarà forma al nostre repte: construirem un riu amb ampolles petites. Dies enrere vam descobrir que amb 100 ampolles de 50 cl podem representar 50 litres d’aigua, la quantitat que pot contaminar una sola burilla. Així doncs, decidim que el nostre riu estigui format per aquesta quantitat d’ampolles i enviem un correu a totes les famílies perquè ens ajudin portant-ne a l’escola.

EXPLORANT L’EDAT DE PEDRA: DEL PALEOLÍTIC AL NEOLÍTIC

“Tots els éssers humans desitgen per naturalesa saber.”
Aristòtil

Els antropòlegs hem pogut treballar i conversar molt sobre la paraula evolució. Molts de nosaltres hem portat materials, revistes i llibres que ens han ajudat a continuar aprofundint en aquests canvis lents que les persones hem anat vivint al llarg del temps fins a arribar al dia d’avui.

Aquest anàlisi que hem anat fent a partir de tot el que hem portat ens ajuda a entendre millor les etapes de la prehistòria. Per continuar avançant, visualitzem un vídeo que explica els canvis al llarg d’aquesta gran etapa de la història. El vídeo els presenta de manera ordenada i coherent, cosa que ens facilita molt la comprensió.

Ens adonem que, quan hi ha un canvi important, també hi ha un canvi d’etapa. Així, descobrim que la prehistòria es divideix en dues grans etapes: l’edat de pedra i l’edat dels metalls.

De moment, nosaltres ens centrarem en l’edat de pedra, que té dues subetapes: el paleolític i el neolític. L’Alguer ja ens havia portat una presentació feta per ell setmanes enrere, cosa que ens facilita encara més entendre el vídeo.

De tant en tant, aturem la visualització per analitzar junts els canvis que s’hi expliquen. Què n’és, d’important, la lògica i el sentit comú! Tots i totes anem trobant coherència en el comportament i en l’evolució dels nostres avantpassats: realment tot té sentit.

Quan acabem de veure tota l’edat de pedra, passem a fer una documentació a la llibreta per adonar-nos del que hem arribat a entendre i, per tant, del que sabem de cadascuna de les subetapes. Així, deixem recollides les principals diferències entre el paleolític i el neolític.

CONSTRUINT VINCLES

“Ningú educa ningú, ningú s’educa sol: les persones s’eduquen entre si, mediatitzats pel món.”
— Paulo Freire

Fa uns dies, les Tanits vam retrobar-nos amb els nostres companys i companyes de l’Escola Àuria. Aquesta vegada la trobada va ser a la seva escola, a Igualada, on ens van ensenyar les seves aules i el pati.

A les aules vam poder veure com s’organitzen cada matí, conèixer les seves rutines i observar el material que utilitzen, així com les eines que els ajuden a comunicar-se o a desplaçar-se i col·locar-se correctament a l’hora de treballar. Durant la visita també vam conèixer altres figures de referència molt importants per als nostres companys, com la logopeda i el fisioterapeuta. Els mestres de l’escola ens van explicar la importància de treballar la comunicació i el llenguatge, així com el valor de l’activitat corporal i de la correcció de les postures.

Després vam esmorzar junts al pati, asseguts en rotllana, compartint somriures i mirades, alguna petita conversa i fins i tot escoltant alguna cançó. Tot seguit vam compartir l’espai de pati per jugar. La zona d’equilibris, la roda-gronxador i el sorral van ser escenaris on vam poder continuar creant vincles entre nosaltres.

Més tard ens van convidar a pujar al pati de dalt, on tenen un petit camp de futbol, per jugar plegats a tres jocs cooperatius. Aquests jocs ens van ajudar a entendre millor el tarannà dels nostres companys i a aprendre a apropar-nos-hi deixant-los fer a la seva manera, ajustant la nostra ajuda sense frenar la seva autonomia ni envair la seva independència.

Després de jugar una bona estona junts, ens vam acomiadar fins al maig, quan ens tornarem a veure a Vilanova per ballar.

Abans de tornar cap a la nostra escola, a Vilanova, vam parar a dinar en un parc d’Igualada, on encara vam tenir temps de jugar una estona més.