Fa uns dies les Alícies vam trobar dos paquets a la classe, ràpidament vam saber que davant tenien mobles per muntar ja que la paraula “IKEA” la coneixem de sobres. També vam llegir unes altres paraules però eren massa estranyes, potser estaven escrites en anglès perquè ningú sabia què volia dir “RASKOG” o “KALLAX”… al costat també vam veure un petit dibuix, un era un moble i l’altre un carretó amb rodes!
Engrescats vam organitzar-nos en dos grups i vam obrir els paquets. Cada grup vam organitzar el material al terra, vam fer recompte de peces per valorar que ho teniem tot i vam llegir les instruccions plegats per tenir clars els passos a seguir. I… un cop tot a punt, ens vam posar a treballar en equip! Tant la Vero com la Cristina ens van ajudar una mica en algun moment però hem quedat molt satisfets, el bricolatge se’ns dóna bastant bé!
L’armari ens ajudarà tenim més endreçada la classe
i el carretó serà el nou espai per posar els nostres colors i el material que més fem servir al llarg del dia!
Sovint a l’aula de les Alícies, com a qualsevol altre grup que conviu una sèrie d’hores junts, hem d’aturar les rutines del dia per seure i conversar sobre conflictes i malentesos que tenim entre nosaltres. N’hem parlat molt sobre el com ens parlem i el com actuem, ens dol en l’ànima certes conductes i moltes paraules, i estem d’acord que tots i totes podem equivocar-nos en un moment donat.
Amb la intenció de seguir treballant aquests aspectes per millorar la nostra convivència però també amb l’objectiu de poder donar-los més estratègies a l’hora de resoldre conflictes, triem un conte ben especial. Es tracta d’una llegenda dels indis Cherokee adaptada i il·lustrada per l’escriptor i il·lustrador Wilfred, “Els dos llops”.
Explica aquesta llegenda dels indis cherokee que cadascú de nosaltres porta a dins un llop bo i un llop dolent. Tots dos conviuen dins nostre, però dependrà de nosaltres quin dels dos viurà amb més intensitat.
Després d’escoltar aquesta història hem pensat perquè l’hem portat a l’aula i hem compartit impressions i opinions sobre el missatge que la llegenda ens vol transmetre.
La protagonista de la història fa una pregunta a l’avi indi, “Quin dels dos llops guanyarà dins meu?”i l’avi indi li respon “Guanyarà el llop que tu alimentis”.
Aquest moment de la llegenda ens ha fet pensar molt… No hauríem de “deixar sortir” el llop dolent dins nostre? No hem d’enfadar-nos mai? Hem d’estar sempre alegres i contents?
Després d’una llarga conversa on hem deixat clar que tots dos llops han de viure dins nostre, que tenim dret a enfadar-nos després de moments difícils alhora que podem riure pels descosits quan el que vivim és molt divertit, també valorem la importància de buscar l’equilibri entre els dos per tal que les nostres emocions i sentiments no derivin en conflictes i malentesos. Hem buscat un racó de la classe perquè els dos llops ens acompanyin al llarg del curs i hem fet llista d’accions que ens ajuden a alimentar un i altre llop. Sabem que… serà difícil, però ens esforçarem per aconseguir el nostre equilibri intern.
Aquesta setmana les Alícies hem començat a realitzar les sessions de sistematització, unes sessions que realitzarem de manera setmanal i que ens ajuden a seguir aprenent alhora que a compartir les estratègies d’aprenentatge que cadascú utilitza. El funcionament que seguim és el mateix del curs passat, ens trobem unes propostes tant de llengua com de matemàtiques que anem realitzant al nostre ritme, algunes de manera individual i d’altres en petit grup o per parelles.
Dimecres i divendres al matí vam recordar algunes propostes que ja realitzavem el curs passat (Story cubes, El Rusc, Joc dels trens) i també hem descobert algunes de noves (Separem en paraules, Frases boges, sudokus o els quadres màgics).
Mitjançant les activitats matemàtiques seguim practicant la descomposició de nombres, fem càlculs mentals i posem en pràctica la lògica.
En quant a les activitats de llengua ens fixem en la separació correcta de les paraules, aprenem a construir frases cuidant l’estructura i deixem volar la imaginació creant petits textos amb coherència.
Després de tants mesos sense escola i sense poder estar junts compartint el dia a dia de manera presencial, les Alícies necessitem tornar a sentir que formem part d’un grup. I, amb la casuística d’aquest any i de la situació que estem vivint, fem èmfasi amb que més que un grup… som una família!
Per tal de poder fer aquest treball, cadascú de nosaltres ha “decorat” una peça de trencaclosques amb detalls que ens caracteritzen i que diuen molt de nosaltres: un color que ens agrada molt, un esport que practiquem, hobbies que tenim, a què ens agrada jugar o fer… Després ens hem trobat a la rotllana per compartir totes les nostres peces, alguns aspectes sobre nosaltres mateixos ja els coneixíem però d’altres els hem descobert per primera vegada.
I… i si provem a fer encaixar totes les nostres peces?
Sobre un paper d’embalar gros hem provat a fer encaixar totes les nostres peces, aquí… allà… fins que hem pogut tenir davant nostre un trencaclosques complert. Tots i totes coincidim amb que ens agraden els “puzzles” que tenen totes les peces, “puzzles” acabats! Llavors verbalitzem el paral·lelisme entre el trencaclosques i la nostra classe, el fet que tots i totes podem encaixar, entendre’ns i compartir el dia a dia de manera que junts estiguem bé entre nosaltres. Però, quan un/a de nosaltres no està bé, està més nerviós/a o inquiet/a, angoixat/a o enfadat/a… la nostra actitud pot afectar als que tenim a la vora, “a les peces que tenim al costat”. Alhora, pensant amb la situació excepcional que vivim, quan un de nosaltres no es troba bé o està malalt/a, també podem contagiar als altres.
De la mateixa manera que tenim cura de totes les peces d’un trencaclosques perquè ens agrada tenir-lo complert i en bon estat, cal que entre nosaltres ens cuidem perquè seguim encaixant!
Aquest puzzle no està acabat perquè no hi ha peces que facin de marc…
Algú es fixa amb aquest detall. Així doncs, si no està acabat, a qui més podríem afegir? Alguns noms de companys i companyes que ja no hi són apareixen, també el nom d’altres mestres i… la nostra família, la famílies de totes i cadascuna de les Alícies!
Algunes Alícies segueixen fent-se grans aquest mes de setembre i junts intentem que sigui un dia especial. Aquesta darrera setmana han estat el Neizan, la Nayara Cercas i el Jael els protagonistes!
La tibada d’orelles i la cançó no poden faltar, amb rotllana i ball inclòs. Després, al nostre raconet “Anem creixent” ens reunim per escoltar com els nostres companys i companya ens expliquen con s’imaginen la seva festa d’aniversari. D’imaginació en tenim força així que la varietat a l’hora de celebrar està garantida, això sí, tots i totes coincideixen amb que… els regals no poden faltar!
Aquesta setmana els Rovellons hem rebut la visita d’en Francis, el pare de la Gina! Ell és jardiner a Barcelona i de seguida va oferir-se a ajudar-nos amb el nostre jardí.
Dimarts a la tarda vam rebre’l a la nostra aula on vam poder realitzar-li les preguntes que prèviament ens havíem preparat i ell va respondre-les totes resolent els nostres dubtes i neguits. Vam poder ensenyar-li el nostre esbós de jardí per tal que pogués assessorar-nos també amb la forma que volíem donar-li, així com també vam compartir amb ell el nostre herbari de flors silvestres que tenim a les finestres de la classe per tal que corroborés que la nostra recerca anava per bon camí.
Després de parlar de flors silvestres, de com plantar-les, de la terra que necessitem tenir al jardí… vam convidar a en Francis a baixar a l’espai que volem transformar. Un cop allà ell va poder fer-se una idea del tamany i també de la situació actual del jardí! Ja sabem per on hem de començar… arrencant totes les males herbes! Va ensenyar-nos com fer-ho i com alguns teniem moltes ganes de provar… vam arremangar-nos i ja vam arrencar les primeres que vam poder!
Les nostres mans ja comencen a olorar a terra... això ja comença!
VisitaFrancis (2)
VisitaFrancis (5)
VisitaFrancis (6)
VisitaFrancis (1)
VisitaFrancis (4)
VisitaFrancis (3)
Moltes gràcies Francis pel teu temps! T’esperem en breu!
Aquesta setmana hem realitzat la tercera sessió de lectura compartida amb pares i mares. Com sempre hem començat la tarda llegint individualment amb les nostres famílies i les dels nostres companys/es i després hem passat a la segona part de lectura col·lectiva on ens han acompanyat les famílies del Yago, de l’Elena, de la Gina, de l’Arnau i de la Nayara Cercas.
Aquest cop la sessió l’ha realitzada l’Alba, una futura mestra amb moltes ganes i il·lusió que ens ha fet passar una tarda ben entretinguda! “Veig, veig” ha estat el nom de la proposta on, com us podreu imaginar, ens ha calgut tenir molt bona vista! A partir d’uns cartellets hem anat llegint el nom d’uns objectes que després havíem de buscar en una làmina, seguidament hem trobat unes descripcions sobre personatges que també havíem de buscar en la làmina i per últim hem hagut de fer un comptatge final d’objectes. Alguns grups ho hem fet tan bé i ràpid que també hem pogut fer una activitat extra d’escriure!
Alba, moltes gràcies per regalar-nos el teu temps i aquesta proposta!
A l’escola i a l’aula passem moltes hores convivint amb els nostres companys i companyes, junts interactuem i ens relacionem així com també aprenem plegats. No obstant, no sempre ens posem d’acord ja que som diferents i no tenim els mateixos interessos alhora que tampoc pensem de la mateixa manera, per això sovint podem tenir malentesos entre nosaltres i inclús alguns conflictes. A l’escola volem que aquestes situacions de conflicte siguin oportunitats d’aprenentatge per tal que els nostres infants puguin transformar aquestes situacions positivament.
Els Rovellons hem parlat molt al llarg del curs sobre aquestes situacions, en parlem en rotllana i tots junts amb la intenció d’escoltar-nos i ajudar-nos mútuament. Els contes ens acostumen a donar un cop de mà però aquesta darrera setmana ha estat un curtmetratge el que ens ha facilitat poder parlar-ne; “Bridge” de Ting Chian Tey.
Mentre el miràvem molts hem rigut, ens ha fet gràcia la reacció d’aquests animals. Tot i així, ens adonem i estem molt d’acord amb que la conducta de la primera parella no ens agrada i no és adequada doncs no ajuda a resoldre el conflicte que tenen entre ells, mentre que la segona parella arriba a posar-se d’acord sense problemes.
Com ho ha fet la segona parella per posar-se d’acord i evitar els malentesos i conflictes? –“S’han mirat i han pensat què era el millor”, “El mapache se agacha y lo deja pasar”, “Si, no és egoista!”, “Potser és perquè han vist que ha passat amb l’ós i el reno…”, “El mapache l’ha deixat passar, és gràcies a ell”…
Ens adonem que l’actitud de l’ós rentador és la més adient per estalviar-nos problemes i conflictes però, què és el que fa? Com se’n diu d’aquest gest?… I descobrim una paraula nova, CEDIR! Sabem que costa, sobretot quan en mig d’un conflicte estem molt i molt enfadats, però ens adonem que… cedir és el millor que podem fer.
Entre tots anem definint la conducta de la primera parella i també de la segona, van sorgint paraules diverses, unes més positives que d’altres… Us recorda a algú la primera parella?…Alguns més valents que d’altres admeten que es veuen reflectits, nosaltres acostumem a reaccionar impulsivament i no cedim a la primera. Però intentarem incorporar aquesta nova paraula en forma d’actitud i reaccionar davant els conflictes fent-la servir.
Alhora que documentem aquest curtmetratge a la llibreta, entre tots anem confegint un mural que quedarà en un racó a la classe amb la finalitat que ens vagi ajudant a recordar aquesta nova actitud que volem fer nostra.
Aquesta darrera setmana hem tornat a realitzar una sessió de Lectura Compartida, la segona!
Hem començat amb la primera part i els 25 minuts de lectura individual acompanyats per famílies i mestres, i després hem passat a la segona part de lectura col·lectiva amb les famílies de la Leire, d’en Dan, d’en Jael, de l’Arya, de la Nayara, d’en Mohamed i de l’Iker.
Aquesta setmana la proposta ha estat més lúdica i didàctica; ens havíem de preparat la motxilla de colònies però d’una manera més literària.
Primer hem hagut de relacionar la imatge dels diferents objectes amb la targeta on apareixia el seu nom escrit.
Segon hem relacionat la imatge i la targeta amb la seva definició, és a dir, per a què servia aquell objecte.
Tercer hem llegit unes instruccions per tal de poder posar l’objecte a la part de la motxilla on ens indicava el petit text.
Mica en mica cada grup ha anat resolent els diferents reptes fins que hem trobat els tres objectes que no cal posar a dins de la motxilla; diners, mòbils i llaminadures! Tot i el gran sentit comú de tots ells i elles, calia llegir!
Ja falta poc perquè en Francis ens visiti i ens ajudi amb el nostre jardí. Mentrestant, nosaltres hem volgut anar buscant noms de flors silvestres que podríem plantar per a les abelles, així quan el pare de la Gina vingui a la nostra classe podrem ensenyar-les-hi i que ell pugui assessorar-nos sobre quines sí i quines no són adequades.
I amb la intenció que no se’ns oblidin… a mesura que portem informació (nom de la flor + imatge) les anem dibuixant a les finestres de l’aula, ja comencem a tenir un petit jardinet il·lustrat! A més a més, hem posat nom a tota aquesta col·lecció de flors, estem fent un herbariil·lustratde flors silvestres!
20200214_160524
20200214_160418
20200210_105323
20200207_155719
20200207_155545
20200207_155038
20200207_153748
20200207_153430
En Jael, a més a més, aquesta setmana ens ha portat romaní que hem pogut olorar i veure de ben a prop. I hem tingut una idea… i si fem un herbari amb flors silvestres seques? De moment hem decidit portar petites mostres de flors silvestres que trobem però respectant la natura i sense arrencar tot el que veiem, amb una tija petita en tenim prou per fer un herbari…
La Leire també ens ha portat un llibre especial, és un llibre sobre flors que podem trobar a Vilanova del Camí! Trobem els noms de les flors i una fotografia de com és aquella planta. Segur que ens anirà genial per seguir avançant! L’anirem mirant i estudiant a estones ja que és d’aquells llibres amb molta lletra d’impremta i paraules complicades de pronunciar, ens enteneu oi?
