NOVES RECOMANACIONS LECTORES

Abans d’acabar el trimestre us deixem unes noves recomanacions generals en llengua anglesa i més diverses per cada comunitat.

Recordeu que molts d’aquests contes els podeu demanar en préstec a l’escola. Només cal que ens feu un correu electrònic i us els preparem!

Linia del temps distribuida

Fa uns dies vam distribuir la línia del temps de la història i ens va quedar pendent “organitzar” la part de la prehistòria. Sabiem que aquesta banda de la linia seria més complicada doncs és molt més llarga que l’altra.

Un grup d’Alícies han estat els encarregats de realitzar aquesta feina amb paciència i seny. “No podem fer-ho com amb la història”, ràpidament han verbalitzat. “Hauríem de comptar de 500 en 500 i no de 100 en 100 perquè és més llarga”, i així ho fem. “Quina mesura hem de prendre?”, mirem la corda i recordem que a l’altra banda vam fer servir la mida de 10cm, “Hem de mesurar 50cm!”. Acordem que cada 50cm, seran 500 anys.

Comencem a prendre mides, anem marcant els anys amb una cinta adhesiva que ens ajuda a veure-ho millor, 500, 1000, 1500, 2000… i mica en mica, anem construint. Quan arribem a la marca de l’any 8000 comencem a estar cansats i cansades, “És molt llarga i no acabarem avui”, “Si, i faltarà corda!”... Ens adonem que no podem distribuir la línia del temps de la prehistòria de 500 en 500, són massa anys. No passa res, se’ns acut realitzar petits cabdells de corda que simbolitzaran “milers” d’anys… Després, un cop distribuida la línia, tornem a la classe i expliquem què hem fet als nostres companys i companyes.

Després de compartir amb la resta de les Alícies la nostra feina, decidim entre tots i totes penjar-ho a la classe i posar les pinces amb moments importants de la prehistòria: el big bang, els dinosaures, els homos, Egipte i el primer rellotge de sol. El lloc d’algunes pinces el tenim ben clar ja que el moment o l’any el podem trobar a la corda fàcilment, però ubicar les pinces dels diferents “homos” no ho és tant, ens anem ajudant entre tots i totes fins a trobar el lloc més adient a la corda.

Ja tenim tota la línia del temps distribuida i penjada a la classe!

 

Jocs cooperatius a Educació Física

Aquestes dues darreres setmanes les Alícies hem dedicat l’estona d’Educació Física a realitzar jocs cooperatius. Jugar ens encanta i descobrir nous jocs sempre ens emociona d’una manera especial. Aquest cop però, el jugar implicava alguna cosa més.

Cooperatius, què vol dir?

Jugar junts, en equip, plegats… sempre ho fem! Però ens agrada competir entre nosaltres i normalment aquest component sempre hi és present. Aquestes setmanes no. Jugar de manera cooperativa ha implicat jugar junts i en equip per tal de “guanyar” tots i totes, o dit d’una altra manera, ens hem necessitat tots i totes per aconseguir la fita.

Crear la paraula Alícies amb el nostre cos, “Creuar el riu” amb 3 fulls de paper de diari, el joc de les cadires cooperatiu, “Tots a l’illa”, les 4 cantonades cooperatives, “El pantà humà”,… han estat alguns dels jocs que ens han ajudat a entendre que… si ens ajudem i treballem plegats, no hi ha repte que no poguem aconseguir!

El primer rellotge de sol era d’Egipte!

Des que el Pol va ajudar-nos a descobrir el rellotge de sol, les Alícies hem seguit intrigades amb aquesta “màquina”. La Nayara Cercas, el Neizan i l’Elian han portat a la classe unes maquetes fetes a casa per explicar-nos com funcionen, i ens ha agradat adonar-nos de la importància del sol. També l’Arnau va fer tota una recerca de rellotges de sol pels voltants de Torà i ens ha portat molta informació.

Però… i a Vilanova? En tenim algún? L’Arya i la Gina ens comenten que en tenim un ben a prop de l’esglèsia del poble però que no es veu gaire bé si ets baixet/a, l’Eric ens diu que ell sap que hi ha un a l’ermita de Collbàs… En Jael ha vist un a la terrassa del seu veí… Això dels rellotges de sol deu ser molt antic perquè no en troben tants a la vora, l’Erika i la Carla li han preguntat a l’alcaldessa i els ha dit que no en tenim cap a Vilanova…!

Dies més tard, i gràcies al Jael, sabem que tenim un rellotge de sol molt i molt a prop de l’escola i, així, un matí a les 9h ens apropem caminant per tal de veure’l. Quina sorpresa la nostra a l’adonar-nos que el tenim a dos carrers, just al Carrer Sant Josep nº11! El mirem una estona i l’observem, veiem el pal i unes lletres… La Luna ens diu que són lletres antigues i el Dan afegeix que són lletres però que volen dir números. Ens fem una foto però ens agradaria dibuixar-lo, i acordem que el cap de setmana anirem amb les famílies!

El dilluns, després del cap de setmana, moltes Alícies venim amb els nostres dibuixos i amb alguna informació important per desvetllar el misteri de les lletres antigues que són números. La Nora ens explica que aquestes lletres es diuen números romans i que cada lletra té un valor, la I val 1, la V val 5… “Números romans?”… El Jael comenta que romans vol dir que els van inventar a Roma, el Felip discrepa i diu que són de Romania. “Així el rellotge de sol el van inventar aquests romans?”… La majoria creu que si.

A la tarda la Cristina ens ensenya en un llibre el primer rellotge de sol que es va inventar, ens explica que no tenia lletres antigues ni números, només unes línies i unes pedres, i… llegim a sota del dibuix… “el primer rellotge de sol van crear-lo a Egipte”. “Egipte? On és això?”… A molts els hi sona, a la ment venen deserts, piràmides, mòmies… Anem a buscar la llibreta i documentem aquest gran descobriment, una captura del nostre planeta Terra ens espera i amb l’ajuda dels Atles trobem Egipte. “Egipte està a Àfrica!”.

Ara ens sorgeix un dubte més… “En la nostra línia del temps, on situem aquest descobriment?”… Seguirem investigant!

Un conte per Sant Jordi!

Aquesta setmana les Alícies ens hem centrat en una proposta que ens ha arribat des de la Comissió de Biblioteca: preparar un conte per compartir amb la resta de l’escola per Sant Jordi!

En una primera conversa vam compartir les primeres idees que ens venien a la ment, d’imaginació no ens manca i ràpidament van sortir propostes ben interessants. Per tal de posar-nos d’acord vam anar defensant les nostres aportacions fins a arribar a un concens sobre la idea general. No volem fer “spoiler”, volem conservar l’efecte sorpresa però us podem avançar que el personatge de la classe i el nostre projecte d’aula tenen molt a veure.

Després d’aquella conversa, en una sessió posterior, veiem dos contes ben diferents de la Caputxeta Vermella; un era el tradicional però il·lustrat per una Mà de contes, i l’altre “El llop i la caputxeta, la història mai explicada”. La idea, a banda d’inspirar-nos, era analitzar aquests contes i adonar-nos dels aspectes més importants que ha de tenir una bona història. Ens adonem que cal pensar bé en els personatges, introduir bé l’argument, trobar un embolic-problema (nus) i un bon final! Caldrà tenir present també quin tipus d’història volem, i nosaltres tenim clar que la volem interessant i d’aventures!

Mentre acabem la idea general del nostre conte de manera oral, compaginem la feina amb la de crear els personatges amb plastelina, els escenaris sobre cartró i amb pintura, i anem desenvolupant la nostra història per parelles amb l’ajuda dels Chromebooks.

 

De primats a Homo Sapiens Sapiens!

Des que ens vam fer la pregunta sobre si les persones erem una evolució dels cavernícoles, a la classe no vam parar de rebre paraules una mica estranyes. Estranyes al principi perquè ara ja ens hem familiaritzat amb totes elles!

Homos, primats, micos…

Erectus, Neanderthal, Sapiens, Habilis, Australopithecus, Ergaster, Antecesor…

Calia posar ordre! Ordre i imatge, massa complicat tot plegat!

Per poder realitzar aquesta tasca vam necessitar els Chromebooks i treballar en petit grup. En una primera sessió ens vam organitzar en trios i vam repartir-nos els “homos” a investigar; necessitavem trobar una imatge, l’any que van habitar en el nostre planeta i el lloc on vivien (continent). Un cop trobades totes les dades, en una segona sessió vam posar-les en comú per començar a trobar l’ordre entre tots aquests habitants del planeta, els nostres avantpassats!

Comencem pel principi! El Big Bang va produir-se fa tretze mil vuit-cents milions d’anys, ens expliquen la Gina i l’Arnau.

13000800 milions, escriu algú.

13800 milions, escriu algú altre.

Ens adonem que paraules com “mil” i “milions” són complicades, intuïm que deuen ser nombres molt llargs, amb molts zeros! A la pissarra i entre tots i totes, compartim el que cadascú coneix i entén. Llavors el Felip ens diu que el mil vol dir 3 zeros i que el milió potser són 4 o 5 zeros perquè és més gran que el mil. Veient que no ens posem d’acord, la Vero i la Cristina ens ajuden i escriuen a la pissarra: 13.800.000.000, parlem de la posició dels nombres i ens ajudem amb un material que tenim a la classe. Alguns posem nom als punts que hi ha entre els nombres: el primer es diu mil, el segon milió, el tercer torna a ser un mil… “Com seria el 4rt?”, pregunta algú tímidament… “Bilió!”, responen les mestres… “Wow!”, emocionant això dels números taaaaaan llargs! Però sabem que això és molt complicat i cal anar a poc a poc, avui quedarà com una vivència més.

Seguim la nostra conversa per compartir els anys quan vivien els Homos que hem buscat, els números continuen sent molt i molt grans però no tan grans com el del Big Bang que el deixem a la pissarra per tenir una referència. Cada grup comparteix el que ha trobat i la Vero va fent les anotacions a la pissarra. Mica en mica ens anem fixant en els números i anem fent les nostres relacions entre els números escrits per tal de buscar l’ordre correcte. Però els números són molts grans i ens costa una mica.

En una tercera sessió portem a la classe les fotografies que per grups vam trobar impreses. Avui posarem ordre entre els homos mirant el seu aspecte! I, com ho farem? Aquells que s’assemblen més als micos els posem al davant, al principi de la fila; els que s’assemblen més a nosaltres, els posem al final. Ens fixem en la postura, en la forma de la cara, en el pèl que tenen en el seu cos, si van vestits o no… Així ens ha costat ben poc buscar l’ordre correcte! Després, amb els mateixos trios de la primera sessió, hem emplenat una infografia sobre cada homo anotant les tres dades que vam buscar i les hem penjat a la classe, ara sí, en ordre i amb imatge!

Sort que som Homo Sapiens Sapiens, capaços de pensar, reflexionar, compartir i posar-nos d’acord!

Ja tenim la línia de la història ben distribuïda!

El nostre projecte “Temps era temps” segueix avançant. Aquesta setmana hem volgut replantejar-nos com distribuir els anys en la nostra corda que simula la línia del temps. Tenim clar les dues grans etapes; la Prehistòria (corda verda) i la Història (corda marró), i les unim mitjançant un nus. En un dels vídeos que vam veure el trimestre passat ens explicaven que quan neix l’escriptura comença l’etapa de la història, per tant, aquest nus representarà el final de la prehistòria i l’inici de la història. Amb l’inici de la història diem que comença la Nostra Era.

“Llavors, aquest nus és l’any 0?”… “Si!”, diuen la majoria… “No, l’any 0 és quan passa l’explosió del Big Bang i es crea el nostre planeta!”… “No, en el nus és l’any 0 perquè quan vaig buscar els animals extingits vaig trobar que deien A.C. i això vol dir abans de l’any 0″…

Ens costa posar-nos d’acord, tots i totes tenim bons arguments i, sobretot, molta lògica. Per a nosaltres l’any 0 és important, el número 0 és inici, començar… Veient que no avancem, la Vero i la Cristina decideixen explicar-nos que l’any 0 no existeix i ens proposen posar la data del primer dia de la història… seria l’1 de Gener de l’any 1. El dia anterior al nus seria… el 31 de Desembre de l’any…??...

El temps anterior al nus també es compta però és una mica més complicat i ja arribarem un altre dia. Decidim centrar-nos en la corda marró, la corda que fa referència a la Història. Ara sabem que comença a l’any 1 i arribará… on arribarà?… Sabem que de moment estem a l’any 2021 però segur que continuarà, això ja serà el futur.

“Com podem situar tots els anys des de l’1 fins al 2021?”… “Necessitarem molta corda”, “És impossible!”… Llavors proposem representar en un tros de corda un període d’anys, per exemple: 10 centímetres de corda, seran 100 anys. Com imaginar-ho és força complex, ens ajudem amb els regles i els reglets de la centena, d’aquesta manera ens resulta més comprensible. En petit grup ens distribuim la feina; mentre uns mesuren la corda i fan una marca cada 10 centímetres, els altres van preparant les pinces amb els diversos anys que necessitem (comptant de 100 en 100) per indicar l’any a la línia del temps.

Ara a la nostra línia de la Història tenim marcat l’any 1, el 100, el 200, el 300, el 400… fins a arribar a l’any 2100! (ens adonem que si comptem de 100 en 100 hem d’arribar al 2100 i el nostre any actual estarà a la corda entre l’any 2000 i l’any 2100). Un cop acabada ens reunim tots i totes per veure-la i parlar de la construcció, després la penjem a la nostra paret, estem ben contents i contentes del resultat!

Temps de rellotges!

Les Alícies fa setmanes que parlem del temps, una paraula que ens recorda a moltes coses però sobretot a… rellotges! Aquesta setmana justament, el Pol ens ha portat un rellotge de sol fet pel seu avi i ens hem preguntat com funcionen aquest tipus de “màquines”. El Pol ens ha explicat que es necessari que estigui a l’exterior i que li toqui el sol, llavors hi haurà una ombra que marcarà l’hora que és. Pensem com pot passar… però ens costa d’imaginar. “A Vilanova hi ha algún rellotge de sol per poder veure i comprobar això que ens explica el Pol?”, però ningú n’ha vist cap i decidim preguntar a casa i voltar pel nostre poble per poder esbrinar-ho.

Mentrestant, a la classe ens mirem el rellotge que tenim a la paret (analògic) i també la Nayara Cercas ens deixa el seu de polsera (digital), veiem que són diferents i que el de la Nayara es més fàcil de “llegir”. Encara portem un altre rellotge (de sorra) i moltes Alícies comenten que el coneixen perquè a molts jocs que tenen a casa en porten un per controlar el temps de les partides. “I com és llegeix el de la paret?”… Alguns creuen saber-ne però molts i moltes manifesten que no en saben, així que decidim que volem aprendre a llegir el temps que marquen aquest tipus de rellotges.

Aquesta setmana a sistematització ens hem mirat de ben a prop aquests rellotges i els hem dibuixat al detall en un paper. Hem fet servir compàs i regle, i ens hem fixat moltíssim en la disposició dels números i en les ratlletes i puntets que els separen. “Si fem una línia recta des del 12, arribem al 6”, “I del 3 arribem al 9”, “i de l’1 al 7″… Mica en mica cadascú ha anat dibuixant el seu rellotge, el compàs ens ha permès fer cercles perfectes (tot i que hem hagut de practicar una mica abans en paper de rebuig…) i el regle distribuir els números en “linia recta”. “Entre els números hem de dibuixar 4 ratlletes petites”… “I perquè 4 ratlletes?”…En la pròxima sessió seguirem esbrinant què vol dir tot això.