Primer repte: construir un jardí per a les abelles!

Paral·lelament a tot el treball sobre com són les abelles i per què són tan importants; seguim tenint present que volem ajudar-les i que aquest és el nostre objectiu a aconseguir. En una de les converses van sorgir idees molt boniques per dur a terme i a tots i a totes van agradar-nos.

El Jael va comentar que una manera d’ajudar a les abelles era informant a la gent del que estava passant, “¡Podríamos hacer un periódico y enviarlo a todo el mundo!”. Amb aquest punt vam estar debatent una mica, i finalment vam acordar que era molt interessant, que potser un format més petit que un diari si que podríem assumir-ho com a nens i nenes que som.

La Gina ens va explicar que buscant informació amb la seva mare havia trobat… “com unes casetes de fusta però que es diuen hotels per a insectes” i que potser nosaltres també podríem fer-ne un.

També el Pol va ensenyar-nos un treball fet a casa molt interessant. Aquest treball començava amb una frase que Einstein va dir fa uns anys: “Si les abelles desapareguessin, només ens quedarien 4 anys de vida”, el Pol va explicar-nos que això Einstein ho deia per la pol·linització. Aquesta paraula tan difícil mica en mica l’anem entenent; les flors necessiten a les abelles per traslladar el pol·len d’una flor a una altra, sense aquest viatge no poden sortir els fruits que nosaltres mengem ni créixer més flors. El Pol ho tenia molt clar, “hem de plantar moltes i moltes flors perquè les abelles trobin nèctar i pol·len”.

Llavors el Felip va tenir una gran idea! “I si plantem flors allà on vam enterrar l’abellot del Yago?”. Tots els Rovellons ho tenien claríssim, un SÍ rotund i absolut. I en aquell moment vam anar a buscar paper d’embalar per dibuixar el tros d’hort i imaginar-nos com seria aquest jardí preciós ple de flors per a les abelles. Mica en mica vam anar dibuixant una espècie de plànol; al mig un camí per passar i flors a banda i banda, al costat de la reixa de la terrasseta de Patufets flors que no agradin a les abelles perquè no piquin als infants que puguin estar jugant…

Ja només ens quedava una cosa; estar segurs i segures que l’antic hort estava disponible per fer-lo servir. Per això vam demanar al Toni que pugés a la nostra classe per fer-li la pregunta. Després d’explicar-li tot el que teníem pensat, el Toni ens ha dit que li ha agradat molt la nostra proposta, ens ha donat algun consell com es assessorar-nos molt bé amb el tipus de flors que farem servir i finalment va donar-nos permís, però ens ha demanat una cosa: que quan ho tinguem a punt li ensenyem!

Comença el nostre primer repte; crear un jardí per a les abelles!

No era una abella, era un ABELLOT!

El passat dilluns en David va trobar a la pista una abella morta i, amb l’ajuda de l’Abdessamad, van agafar-la per portar-la a la classe. La nostra sorpresa ha estat adonar-nos que no s’assemblava gaire a l’abella que dies enrere el Yago havia portat. I… comencem a lligar caps!

Recordem algunes de les informacions que durant els primers dies de projecte vam portar entre molts; que si els mascles no tenen fibló, que si el tamany és molt diferent, que els colors no coincideixen…

Definitivament, "no era una abella, era un ABELLOT!"

Com la nostra descoberta ha estat prou important i no podem deixar-la passar per alt, hem realitzat una feina escrita on hem anotat les diferències entre un insecte i l’altre, després la documentarem a la nostra llibreta.

Que en som d'afortunats! 
Hem pogut gaudir de ben a prop d'un abellot i d'una abella a la nostra classe!


	

El Dan coneix a un apicultor!

Fa uns dies que el Dan va arribar a la classe amb una notícia molt important: “La meva mare coneix a un apicultor!”. Tots i totes vam emocionar-nos; en Xavier, un expert en abelles, podria venir a la nostra aula i explicar-nos un bon munt de coses interessants.

Ràpidament vam posar-nos a escriure una carta per tal de convidar a en Xavier a l’escola. Entre tots i totes vam pensar com havia de ser aquesta carta, què calia posar i en quin ordre, i sobretot pensar molt bé en com s’escriuen i se separen les paraules per tal que l’apicultor entengués molt bé el nostre missatge. Un cop escrita, vam preparar el sobre amb la direcció completa afegint un segell que ens va donar el Toni (conserge). Al darrere del sobre vam escriure la direcció de l’escola que ens va facilitar la Ivet.

I, carta en mà, divendres passat vam sortir de l’escola direcció l’oficina de Correus. Un cop allà vam entregar la carta i vam preguntar quants dies trigaria a rebre-la en Xavier. A l’oficina van explicar-nos que les cartes que enviem per aquí a la vora triguen tres dies així que nosaltres hem calculat que dilluns segurament la rebrà a la seva bústia. La noia de Correus ens ha ensenyat com una màquina afegeix un altre segell indicant des de quina oficina s’ha enviat la carta, i després ens ha fet passar a una sala per tal de mostrar-nos com classifiquen el correu de tot el poble de Vilanova. Ha estat tota una experiència!

De tornada a l’escola hem treballat en l’entrevista que li realitzarem a en Xavier quan vingui a la nostra classe, no és fàcil pensar en bones preguntes però si ho fem per parelles ens costa una mica menys. Ja estem neguitosos esperant la visita!

Som el grup JULES VERNE!

El projecte de comunitat ha començat i ja sabem a quin grup pertanyem, nosaltres som JULES VERNE!

De moment no en sabem gaire sobre el nostre nom, per la foto sabem que és un home i hem intuït que ha mort doncs la foto sembla antiga. Podem afegir que és escriptor gràcies a la recerca del Lucas! Però, quina relació té en Jules Verne amb els volcans? De moment no tenim resposta.

En aquestes primeres sessions hem tornat a veure el vídeo de la presentació i hem compartit les idees principals que hem anat veient i entenent. Totes les nostres aportacions les hem anat anotant a la pissarra i hem pogut “acordar”que per a nosaltres hi ha dos tipus de volcans; els volcans de veritat i els volcans de mentida. Els de veritat semblen muntanyes i els de mentida apareixen dins nostre quan ens enfadem. I, “¿Qué cosa irrita a los volcanes de verdad y a los de mentira?” ens hem preguntat fent referència a la pregunta que dona nom al nostre projecte de comunitat. Però tampoc hem pogut trobar resposta ja que el significat de la paraula “irrita” no el sabem del cert, de moment són tot hipòtesis. Doncs, stop!, busquem què vol dir per poder seguir avançant? Hem anat a buscar alguns Chromebooks i hem buscat la resposta.

Irritar vol dir molestar, fer enfadar, enutjar, ofendre, atacar, incomodar, empipar... 

 

Comencem a tenir alguna resposta que ens ajuda a seguir pensant i a fer les nostres pròpies relacions.

 

Les propostes dels racons es compliquen!

Portem diverses setmanes realitzant les sessions de racons amb l’objectiu d’afiançar continguts i compartir les nostres estratègies d’aprenentatge, ens agraden les propostes i cada vegada necessitem menys ajuda per realitzar-les amb autonomia. Per això aquesta setmana han hagut algunes novetats.

Hem seguit jugant amb reglets, ens encanten, però aquest cop hem hagut de fer una cosa més després de jugar; representar. Un cop hem acabat la partida del Joc dels trens, hem dibuixat els nostres trens respectant la quantitat i color dels reglets i hem calculat el resultat. Ja no val només amb veure quin tren és més llarg, ara també comprovem el per què.

El Joc dels Story Cubes també el sabem utilitzar, es tracta d’un joc per inventar històries oralment mitjançant uns daus amb imatges. Inventar i compartir, històries reals o surrealistes, d’aquelles que fan por o que ens fan riure… és igual, l’important és crear bones històries amb sentit. Si ho practiquem molt, passar a escriure petits texts serà més fàcil!

I també el Joc de cossos geomètrics de fusta ha estat un dels protagonistes aquesta setmana. Mitjançant aquestes peces hem hagut de construir en volum un edifici, el que cadascú volia. Després en un full quadriculat hem dibuixat la nostra obra arquitectònica intentant respectar formes i proporcions. Semblava fàcil però no ho ha estat!

Tots els nostres treballs escrits els hem guardat a la nostra pinça de documentació i al llarg de la setmana els hem anat documentant a la nostra llibreta. Aquests moments de seure i deixar constància de la feina feta a la llibreta són estonetes molt satisfactòries, el nostre esforç (i evolució) deixa petjada!

Adéu, abella, adéu!

Fa ja uns quants dies que tenim l’abella del Yago a la classe i hem decidit que ha arribat l’hora de dir-li adéu. Gràcies a ella hem pogut veure de ben a prop aquests insectes, apreciar detalls que a simple vista eren impossibles, descobrir que algunes parts les desconeixíem o pensàvem que eren d’una altra manera… i sobretot ens ha ajudat a conscienciar-nos més amb la problemàtica que viuen.

Però dir adéu a vegades costa, tot i que estigués ja morta. “I per què no la deixem més dies?”, és la pregunta que molts repeteixen. Alguns manifesten que ja no la necessitem amb pena, d’altres que es podrirà i farà pudor… i precisament amb aquesta última reflexió es genera un petit debat. “Què passarà ara? Es podrirà el seu cos? Per què passa això?”. Decidim reprendre aquestes preguntes en un altre moment, són prou importants!

I centrats en l’adéu… pensem un bon lloc per deixar descansar l’abella. Després de descartar jardinets i sorrals per si d’altres nens i nenes jugant la desenterren, ens costa trobar un espai amb terra dins l’escola però lluny d’infants. Després de molt pensar, la Cristina ens fa baixar al pis de baix i ens porta a un raconet que tots hem vist abans però que a la classe no se’ns havia ocorregut; l’antic hort de l’escola. Ens agrada l’espai i decidim per majoria absoluta que allà descansarà l’abella.

El Pol, que abans ha anat a buscar una pala, ha estat l’encarregat de fer una mica de forat. Després el Yago ha deixat l’abella i, entre uns quants, l’hem tapat amb sorra. Al sortir de l’hort per tornar cap a la classe, es podien escoltar algunes veuetes que deien… “Adéu, abella, adéu!”

 

A la recerca d’informació!

Aquests darrers dies està arribant a la classe molta informació diferent sobre les abelles. Tots i totes ens estem esforçant des de casa gràcies a l’ajuda de les nostres famílies; paraules noves, imatges i fotografies, dibuixos propis, convidem a experts… volem descobrir coses noves i gaudim compartint-les entre nosaltres.

Cercar informació és una de les nostres tasques més importants doncs…

  • Enriquim mica en mica el nostre projecte i de manera col·lectiva.
  • Exposem la informació que trobem, no sempre és fàcil però és un aprenentatge important que anem millorant a mesura que el practiquem.
  • Aprenem a valorar la informació que portem per extreure la part més rellevant, allò que realment ens dóna resposta al que busquem.
  • Anem fent noves relacions entre coneixements i deduccions molt interessants.

Una abella a la classe!

El Yago ens ha portat una abella morta que va trobar un amic seu al parc. Aquest fet l’aprofitem de seguida per tal de poder observar de ben a prop l’insecte protagonista aquestes setmana a la nostra aula.

El mateix dia l’observem individualment, també per parelles i en petit grup. Alguns i algunes ens atrevim a tocar-la! – Està morta i no ens pot fer res!, diuen. Just en el moment de tocar-la i observar-la anem resolent tots aquells dubtes que en el moment de dibuixar-la varen sorgir. A banda, també descobrim coses noves com per exemple com arriba a ser de suau quan passem el dit.

Un dia després la Cristina ens porta una sorpresa; una lupa binocular! Aquesta eina ens ajuda a poder observar d’una manera molt diferent l’abella, podem augmentar la mostra que posem i apreciar detalls que a simple vista són molt difícils de poder veure. La primera reacció de tots i totes al mirar a través és de sorpresa, ens impressiona força poder veure de tan a prop pèls, potes, antenes, ulls o boca. Utilitzar la lupa ens agrada i, sense adonar-nos, ens passem força estona atents a tot el que veiem, i quan un dels detalls ens sorprèn de manera especial no dubtem en compartir-ho els uns amb els altres.

“No es lo mismo mirar que observar, el que mira dirige la vista, el que observa la detiene…”

De moment, la lupa binocular es quedarà uns dies a la classe… volem utilitzar-la per observar d’altres materials!

Dibuixem abelles!

Fa uns dies, sense haver mirat gaire imatges ni fotografies d’abelles, cadascú de nosaltres va dibuixar-ne una. Va ser just en el moment de posar-nos a dibuixar que molts dubtes van sorgir; tenen 4 potes o potser 6, tenen pèl a tot arreu o només al cos, quantes ratlles grogues tenen, quina forma té la boca… Semblava fàcil, tots i totes sabíem que era una abella!

Aquests dibuixos fets a llapis, els hem resseguit després amb un retolador permanent prim però no els hem pintat. Per a alguns Rovellons això era una mica estrany, les abelles no són blanques i negres! Sabem que en farem més de dibuixos així que tindrem la oportunitat de poder-les pintar i fer-les més reals.

Un cop els hem acabat, els hem penjat al passadís. Ens agrada molt com queda però també sabem que caldrà ser més observadors i observadores per fixar-nos en els detalls.

Abelles, comencem a parlar sobre elles

Aquesta darrera setmana hem preparat un racó dins la classe dedicat al nostre projecte S.O.S. Abelles; ja tenim uns quants llibres, alguns àlbums il·lustrats i una revista, i una paret preparada per desenvolupar tot el que volem investigar i descobrir per ajudar a les abelles.

Per començar el projecte la Cristina ens va posar un tros d’un vídeo que parlava sobre les abelles i la problemàtica que les envolta, vam estar molt atents ja que tot el que explicava era molt interessant i ens servia per seguir parlant-ne. Just quan va acabar ens van sorgir dues preguntes importants; “Per què són tan important les abelles?” i “Per què estan en perill d’extinció?”. Vam compartir les nostres hipòtesis, totes força adequades i coherents!, però necessitem saber-ho del cert així que vam acordar buscar respostes cadascú des de casa i amb l’ajuda de les nostres famílies.

També aquesta setmana vam aprofitar per començar a remenar, observar atentament i llegir els diferents llibres que tenim al nostre raconet. Vam treballar per parelles i trios, i en un full gran vam dibuixar i escriure coses interessants que trobàvem. Aquesta setmana compartirem tot el que hem descobert!