El passat dilluns 30 de Novembre les Alícies vam tornar a sortir al bosc. Aquest cop vam anar bastant a prop de l’escola ja que només estariem al llarg del matí.

Després de posar els fulards i recordar alguns punts importants quan sortim junts d’excursió pel carrer, vam fer parelles entre nosaltres i vam sortir direcció el Parc Fluvial. De seguida ens vam adonar que el dia era més fresquet que l’última vegada i que els arbres estaven una mica més despullats a l’anar trepitjant fulles i fulles pel carrer. Un cop al camí de terra vam vorejar el riu, haviem d’anar atents ja que de tant en tant trovabem tolls d’aigua i fang degut a les pluges del cap de setmana. A l’arribar al pont vam girar a la dreta direcció el camp de futbol però de seguida vam tornar a girar per agafar un caminet de terra una mica amagat.

Unes passes més endavant vam trobar uns arbres ben alts i vam avançar entre ells fins arribar a una zona de canyes per entre les que també vam passar i… de cop i volta estavem dins un bosquet ple de vegetació i arbres ben alts i amb formes ben estranyes. Quines ganes de poder grimpar per ells! Però havíem d’arribar a una zona més ampla on esmorzar!

En una esplanada al final del bosquet vam aturar-nos a esmorzar i jugar una mica, des d’allà podiem veure el cementiri de Vilanova i bona part del bosc i camins que tenim a Vilanova. Després d’uns minuts ja demanàvem poder tornar allà on havíem vist les canyes i els arbres de formes estranyes!

Allà al bosquet vam estar una bona estona jugant; uns fent cabanes, d’altres grimpant i escalant, d’altres creant circuits i gimcanes entre els arbres…!! I arribats a l’hora de tornar cap a l’escola vam tornar a fer parelles i fila però, prèviament… vam demanar poder tornar a aquest bosquet amagat i màgic ben aviat!

20201204_114802

20201203_101221

20201203_101013

20201130_114737

20201130_114707

20201130_111018

20201130_110445

20201130_111251

20201130_104728_014 (1)

Dos dies després de la sortida al bosc l’hem documentat a la nostra llibreta. Aquest cop hem hagut d’interpretar un mapa de Vilanova i localitzar la nostra escola i el bosquet on vam estar jugant. No va ser pas fàcil! Vam haver d’estar ben concentrats i atents als punts que ens donaven pistes sobre llocs que coneixem i que estan aprop de l’escola i del bosc (Mercadona… Camp de Futbol…).

Aquesta darrera setmana les Alícies hem felicitat a l’Ayrton pel seu aniversari! Ja en té 7, estava radiant de felicitat i desitjant compartir amb tots i totes nosaltres aquest dia tan especial per a ell. Aquest mes ningú més fa anys a la nostra classe així que ell és el nostre protagonista del mes de novembre!

Per molts anys, Ayrton!

20201109_161304

20201109_161243

20201109_161008

Ahir les Alícies vam realitzar la nostra primera sortida al bosc, quines ganes que en teníem!

Després de trobar-nos a l’aula per fer les nostres rutines i recordar algunes pautes, vam sortir direcció el Parc Fluvial. El dia estava preciós, el sol ens acompanyava i, tot i que el vent bufava una mica, les nostres ganes de poder sortir de l’aula podien més. Després de deixar el camp de futbol de Can Titó enrere vam agafar un caminet que ens va portar a la font de l’Anoia, aquest camí ens va encantar ja que per moments era estret, pujava i baixava, hi havia molta vegetació que calia anar esquivant, inclús vam passar per un túnel que ens convidava a cridar!… Finalment vam arribar a la nostra primera parada on vam esmorzar i jugar una bona estona.

Vam reprendre el camí fins arribar a la masia de Can Bernadas on vam tornar a fer una parada per veure una mica d’aigua i… ballar! Si, si, ballar! La coreografia que portem assajant a les sessions de música i que tant bé ens sabem, vam ballar-la en un context ben diferent. Després vam tornar a carregar les motxilles per seguir fent camí, volíem arribar al nostre raconet predilecte, a les cabanes! Per fer-ho vam haver de caminar una bona estona, un camí ample però amb moltes pujades i baixades que ens van fer bufar en alguns moments.

Finalment, vam arribar a l’esplanada que tan bé ens coneixem i vam descarregar motxilles. Tot i que estàvem morts de gana, vam voler jugar una estona i començar a recollir pals i pedres per fer-nos les nostres guarides! Una estona després vam dinar plegats en rotllana mentre ens explicàvem històries ben diverses i encara vam tenir una estona més per seguint jugant.

Abans de tornar a caminar per tornar a l’escola, vam recollir material del bosc per portar-nos-el cap a la classe, un material que farem servir el divendres a la tarda per la Festa de la Tardor. Carregats de pals, moltes pinyes, algun bolet “verinós”, un bon grapat de fulles diverses, algunes pedres i 11Km a l’esquena… vam tornar cap a l’escola cansats però ben contents!

*Podeu veure més fotografies al DRIVE.

Un dels objectius que moltes Alícies volem aconseguir aquest curs és escriure amb “una altra lletra”. Per a molts i moltes de nosaltres ha arribat el moment i per això a la classe hem preparat una proposta que ens ajudarà a anar fent el canvi, en diem “Trobar la nostra lletra!”. D’altres ens anem fixant i a mesura que avanci el curs, potser ens animem! El més important és no tenir pressa però si moltes ganes, i quan estiguem preparats i preparades… treballar-ho!

Aprofitant que volíem un abecedari per la classe on tenir totes les lletres alhora que aquells dígrafs (ll, l·l, ny, rr, ss,…) que a mesura que ens fem lectors descobrim… hem afegit diferents possibilitats per escriure les lletres que ja coneixem.

I aquesta lletra serà… Lletra lligada? o… Lletra d’impremta?

Aquesta lletra serà lletra minúscula!

I cadascú haurà de trobar la seva perquè aquestes grafies reflecteixen la nostra manera de ser, la nostra personalitat!

Aquest procés no és fàcil ni igual per a tots i totes nosaltres, les mestres ja ens han dit que caldrà paciència i practicar-ne moltíssim. A la classe tenim unes plantilles per lletra amb moltes possibilitats, en una safata de sorra anem provant-les per poder adonar-nos quina d’elles és més pràctica i quina ens costa més (tot i ser molt maca), i després en un paper provem a escriure noms amb les lletres minúscules triades. Tots i totes hem començat amb el nostre nom i amb el nom de la nostra família o amics i amigues.

Sabeu què és el millor?

La nostra cara de satisfacció al veure que mica en mica ens va sortint, aquesta lletra minúscula que serà molt nostra és senyal que estem creixent i… fer-nos grans ens encanta!

20201008_113354

20201008_102102

20201007_120702

20201007_115855

20201007_115549

20201020_120207

20201020_114358

20201022_134307

*Trobareu més fotografies al DRIVE.