Les propostes dels racons es compliquen!

Cristina Vargas14/11/19  

Portem diverses setmanes realitzant les sessions de racons amb l’objectiu d’afiançar continguts i compartir les nostres estratègies d’aprenentatge, ens agraden les propostes i cada vegada necessitem menys ajuda per realitzar-les amb autonomia. Per això aquesta setmana han hagut algunes novetats.

Hem seguit jugant amb reglets, ens encanten, però aquest cop hem hagut de fer una cosa més després de jugar; representar. Un cop hem acabat la partida del Joc dels trens, hem dibuixat els nostres trens respectant la quantitat i color dels reglets i hem calculat el resultat. Ja no val només amb veure quin tren és més llarg, ara també comprovem el per què.

El Joc dels Story Cubes també el sabem utilitzar, es tracta d’un joc per inventar històries oralment mitjançant uns daus amb imatges. Inventar i compartir, històries reals o surrealistes, d’aquelles que fan por o que ens fan riure… és igual, l’important és crear bones històries amb sentit. Si ho practiquem molt, passar a escriure petits texts serà més fàcil!

I també el Joc de cossos geomètrics de fusta ha estat un dels protagonistes aquesta setmana. Mitjançant aquestes peces hem hagut de construir en volum un edifici, el que cadascú volia. Després en un full quadriculat hem dibuixat la nostra obra arquitectònica intentant respectar formes i proporcions. Semblava fàcil però no ho ha estat!

Tots els nostres treballs escrits els hem guardat a la nostra pinça de documentació i al llarg de la setmana els hem anat documentant a la nostra llibreta. Aquests moments de seure i deixar constància de la feina feta a la llibreta són estonetes molt satisfactòries, el nostre esforç (i evolució) deixa petjada!

Adéu, abella, adéu!

Cristina Vargas08/11/19  

Fa ja uns quants dies que tenim l’abella del Yago a la classe i hem decidit que ha arribat l’hora de dir-li adéu. Gràcies a ella hem pogut veure de ben a prop aquests insectes, apreciar detalls que a simple vista eren impossibles, descobrir que algunes parts les desconeixíem o pensàvem que eren d’una altra manera… i sobretot ens ha ajudat a conscienciar-nos més amb la problemàtica que viuen.

Però dir adéu a vegades costa, tot i que estigués ja morta. “I per què no la deixem més dies?”, és la pregunta que molts repeteixen. Alguns manifesten que ja no la necessitem amb pena, d’altres que es podrirà i farà pudor… i precisament amb aquesta última reflexió es genera un petit debat. “Què passarà ara? Es podrirà el seu cos? Per què passa això?”. Decidim reprendre aquestes preguntes en un altre moment, són prou importants!

I centrats en l’adéu… pensem un bon lloc per deixar descansar l’abella. Després de descartar jardinets i sorrals per si d’altres nens i nenes jugant la desenterren, ens costa trobar un espai amb terra dins l’escola però lluny d’infants. Després de molt pensar, la Cristina ens fa baixar al pis de baix i ens porta a un raconet que tots hem vist abans però que a la classe no se’ns havia ocorregut; l’antic hort de l’escola. Ens agrada l’espai i decidim per majoria absoluta que allà descansarà l’abella.

El Pol, que abans ha anat a buscar una pala, ha estat l’encarregat de fer una mica de forat. Després el Yago ha deixat l’abella i, entre uns quants, l’hem tapat amb sorra. Al sortir de l’hort per tornar cap a la classe, es podien escoltar algunes veuetes que deien… “Adéu, abella, adéu!”

 

A la recerca d’informació!

Cristina Vargas07/11/19  

Aquests darrers dies està arribant a la classe molta informació diferent sobre les abelles. Tots i totes ens estem esforçant des de casa gràcies a l’ajuda de les nostres famílies; paraules noves, imatges i fotografies, dibuixos propis, convidem a experts… volem descobrir coses noves i gaudim compartint-les entre nosaltres.

Cercar informació és una de les nostres tasques més importants doncs…

  • Enriquim mica en mica el nostre projecte i de manera col·lectiva.
  • Exposem la informació que trobem, no sempre és fàcil però és un aprenentatge important que anem millorant a mesura que el practiquem.
  • Aprenem a valorar la informació que portem per extreure la part més rellevant, allò que realment ens dóna resposta al que busquem.
  • Anem fent noves relacions entre coneixements i deduccions molt interessants.

Una abella a la classe!

Cristina Vargas25/10/19  

El Yago ens ha portat una abella morta que va trobar un amic seu al parc. Aquest fet l’aprofitem de seguida per tal de poder observar de ben a prop l’insecte protagonista aquestes setmana a la nostra aula.

El mateix dia l’observem individualment, també per parelles i en petit grup. Alguns i algunes ens atrevim a tocar-la! – Està morta i no ens pot fer res!, diuen. Just en el moment de tocar-la i observar-la anem resolent tots aquells dubtes que en el moment de dibuixar-la varen sorgir. A banda, també descobrim coses noves com per exemple com arriba a ser de suau quan passem el dit.

Un dia després la Cristina ens porta una sorpresa; una lupa binocular! Aquesta eina ens ajuda a poder observar d’una manera molt diferent l’abella, podem augmentar la mostra que posem i apreciar detalls que a simple vista són molt difícils de poder veure. La primera reacció de tots i totes al mirar a través és de sorpresa, ens impressiona força poder veure de tan a prop pèls, potes, antenes, ulls o boca. Utilitzar la lupa ens agrada i, sense adonar-nos, ens passem força estona atents a tot el que veiem, i quan un dels detalls ens sorprèn de manera especial no dubtem en compartir-ho els uns amb els altres.

“No es lo mismo mirar que observar, el que mira dirige la vista, el que observa la detiene…”

De moment, la lupa binocular es quedarà uns dies a la classe… volem utilitzar-la per observar d’altres materials!

Dibuixem abelles!

Cristina Vargas25/10/19  

Fa uns dies, sense haver mirat gaire imatges ni fotografies d’abelles, cadascú de nosaltres va dibuixar-ne una. Va ser just en el moment de posar-nos a dibuixar que molts dubtes van sorgir; tenen 4 potes o potser 6, tenen pèl a tot arreu o només al cos, quantes ratlles grogues tenen, quina forma té la boca… Semblava fàcil, tots i totes sabíem que era una abella!

Aquests dibuixos fets a llapis, els hem resseguit després amb un retolador permanent prim però no els hem pintat. Per a alguns Rovellons això era una mica estrany, les abelles no són blanques i negres! Sabem que en farem més de dibuixos així que tindrem la oportunitat de poder-les pintar i fer-les més reals.

Un cop els hem acabat, els hem penjat al passadís. Ens agrada molt com queda però també sabem que caldrà ser més observadors i observadores per fixar-nos en els detalls.

Abelles, comencem a parlar sobre elles

Cristina Vargas20/10/19  

Aquesta darrera setmana hem preparat un racó dins la classe dedicat al nostre projecte S.O.S. Abelles; ja tenim uns quants llibres, alguns àlbums il·lustrats i una revista, i una paret preparada per desenvolupar tot el que volem investigar i descobrir per ajudar a les abelles.

Per començar el projecte la Cristina ens va posar un tros d’un vídeo que parlava sobre les abelles i la problemàtica que les envolta, vam estar molt atents ja que tot el que explicava era molt interessant i ens servia per seguir parlant-ne. Just quan va acabar ens van sorgir dues preguntes importants; “Per què són tan important les abelles?” i “Per què estan en perill d’extinció?”. Vam compartir les nostres hipòtesis, totes força adequades i coherents!, però necessitem saber-ho del cert així que vam acordar buscar respostes cadascú des de casa i amb l’ajuda de les nostres famílies.

També aquesta setmana vam aprofitar per començar a remenar, observar atentament i llegir els diferents llibres que tenim al nostre raconet. Vam treballar per parelles i trios, i en un full gran vam dibuixar i escriure coses interessants que trobàvem. Aquesta setmana compartirem tot el que hem descobert!

Llibretes preparades!

Cristina Vargas20/10/19  

Aquest curs els Rovellons tenim unes llibretes personals on anirem documentant bona part de tot allò que vivim tant en moments d’aula com al llarg dels projectes d’aula i de comunitat.

I ja les tenim a punt! Inclús hem fet la nostra primera “entrada”!

Per nosaltres documentar és important, és una manera de deixar constància d’allò que anem descobrint sobre els projectes que estem investigant però, sobretot, és una manera d’explicar quines estratègies i processos seguim per aprendre, és a dir, com aprenem. Per altra banda, gràcies a la llibreta i a la nostra documentació podrem veure la nostra evolució, podrem adonar-nos de tot el que anem aprenent!

SOS ABELLES, el nostre projecte d’aula!

Cristina Vargas13/10/19  

Habemus projecte!

Els Rovellons fa dies que parlem sobre quin projecte voldríem investigar aquest curs. En un primer moment molts van coincidir en voler fer-ne un sobre dinosaures, vam compartir tot el que sabíem sobre ells; com es deien i quines característiques tenien, la immensa grandària de molts, vam preguntar-nos amb qui devien conviure…. fins que vam arribar al famós meteorit i a la paraula EXTINCIÓ!

Aquesta paraula, extinció, va donar peu per parlar molt! En Jael va confessar que “¡No podemos hacer nada por ellos ya!”, referint-se als dinosaures, i llavors vam preguntar-nos per qui sí podíem fer coses. A la pissarra vam escriure el nom dels animals que entre tots i totes pensàvem que estan en perill d’extinció; una super llista va aparèixer! Però no estàvem al 100% segurs de que tots ho estiguessin… I, entre tants noms, el Yago va afegir les abelles, ell sí estava molt segur que estaven en perill perquè la seva germana ho havia explicat a casa.

I és en aquest moment que pensem si entre tots i totes podem fer alguna cosa per les abelles i ens engresquem molt i cridem que sí! Però també hi ha algú que manifesta que les abelles piquen i que potser ja esta bé que no hi siguin… algú altre diu que només fan mel… i així, sense voler, comencem a verbalitzar un munt d’hipòtesis que caldrà investigar per confirmar-les o no.

En una segona sessió reprenem el tema sobre les abelles i decidim que serà el nostre projecte d’aula! Tenim clar que volem ajudar-les perquè deixin d’estar en perill d’extinció però, quin nom li posem al nostre projecte? Com tenim dos possibles títols sobre la taula decidim fer una votació i així entre tots triar-ne el que ens agrada més a tots i totes. Finalment decidim…

SOS ABELLES!

Racons per compartir aprenentatges

Cristina Vargas11/10/19  

Els Rovellons seguim descobrint noves dinàmiques; aquesta setmana hem pogut realitzar uns racons amb propostes noves, tant de matemàtiques com de llengua. Aquestes sessions, que realitzarem de manera setmanal, ens ajuden a seguir aprenent alhora que a compartir les estratègies d’aprenentatge que cadascú utilitza. De moment aquestes estones ens agraden, juguem alhora que ens anem explicant com fem les coses.

Una de les propostes que hem gaudit molt ha estat la dels reglets. Hem après a jugar amb ells utilitzant també un parell de daus; el joc dels trens i el joc del lladre. Sense adonar-nos fem càlculs petits i cada vegada som més ràpids, ens ha agradat tant aquest material que inclús alguns volem demanar-ho als Reis!

També hem treballat amb dictats muts i lletres de fusta. Confegim la paraula que veiem sense cap referent i després, girant el cartellet, podem autocorregir-nos i adonar-nos dels errors que fem: aquest so que enganya, aquell so que no sona gaire però que hem d’escriure, aquest altre so que pot escriure’s amb dues grafies diferents…

Ja esperem la sessió de la setmana vinent amb ganes!

 

Llegim El Rovelló I

Cristina Vargas05/10/19  

Els Rovellons hem començat a parlar del personatge que dona nom a la classe, no en sabem gaire però d’imaginació en tenim molta i hem compartit com pensem que és. Després, amb les lletres de fusta ens hem atrevit a escriure aquests adjectius, haurem encertat i el Rovelló serà JUGANE, DIBERTIT i TRAPELLA?

Decidim reunir-nos i començar a llegir el primer capítol per esbrinar una mica més. Com aquest llibre és una novel·la amb paraules una mica complicades i nosaltres comencem a llegir ara, la Cristina ens llegeix una adaptació feta per ex alumnes que ens serà un xic més fàcil comprendre.

Després del primer capítol ens hem quedat una mica preocupats; el Rovelló (que encara no té nom al conte) s’ha perdut pel bosc i és molt petit, és un cadell! Ens hem posat a la pell del gosset i ens hem imaginat com ens sentiríem, tindríem por i estaríem molt tristos. Llavors hem plasmat en un dibuix com ens imaginem aquest bosc i com estaria en Rovelló.

Al dia següent hem escoltat el segon capítol, estàvem desitjant saber què passaria! Però… no, al segon capítol no surt el Rovelló! En aquest segon trosset de la història hem descobert nous personatges, viuen en un mas al bosc, tenen un hort i molts animals. Els noms d’aquests personatges ens han sorprès molt, són una mica “raros”… Llisot, Tia Nyera i Oncle Pauet, Arròs, Sanda i Mullat! Oi que són estranys? A més a més ens hem adonat que no hi ha il·lustracions, com deuen ser? Hem fet grups i la Cristina ens ha donat pistes de com són, després nosaltres els hem dibuixat i els hem representat amb plastilina. Ara tenim un raconet a la classe amb les nostres creacions, tenim el bosc amb el Rovelló perdut i el mas amb tots els nous personatges!

I un nou dubte ens sorgeix… Arribarà el Rovelló al mas o algú anirà al bosc i el trobarà?

Haurem d’esperar al tercer capítol!