QUAN UNA PORTA NO S’OBRE, EN BUSQUEM UNA ALTRA

Fa uns dies vam escriure una nota a la tieta del Magí dels Petits Prínceps. Li demanàvem si ens podria ajudar a representar el nostre vídeo en llenguatge de signes, perquè volíem que fos molt més inclusiu i que tothom el pogués entendre. Vam esperar amb molta il·lusió, però els dies anaven passant i no vam rebre resposta.

Com que no ens volíem rendir, vam buscar una altra solució. La Ivet, la mestra dels Petits Prínceps, coneix una mestra de l’escola Àuria que ens podia ajudar, i ens va passar el seu contacte. Com que necessitàvem acabar el vídeo com més aviat millor per poder-lo penjar a la plataforma, li vam escriure una nota i li la vam enviar per WhatsApp.

De seguida ens va contestar. Ens va dir que estava totalment disposada i molt engrescada per ajudar-nos. L’únic inconvenient era que ella només podia venir a les tardes, quan ja no som a l’escola, perquè fa el mateix horari que nosaltres.

Així que vam quedar una tarda a les 18 h amb tots els Tabalugues que van voler i van poder venir. Va ser molt emocionant. Vam poder observar com la Marisa, mentre mirava el nostre vídeo, anava fent la interpretació en llenguatge de signes. Ens va encantar veure com el nostre treball es feia encara més inclusiu. A més, la Marisa ens va portar un abecedari del llenguatge de signes i ens va ensenyar com es feien totes les lletres. Vam aprendre com fer el nostre nom amb les mans.

Ara sí que ho tenim tot a punt. Ja tenim el vídeo finalitzat i a punt per penjar a la plataforma. Estem molt contents i orgullosos del que hem aconseguit junts.

EL BOSC PREN VIDA A L’AULA

“L’educació artística no consisteix a fer artistes, sinó a ajudar les persones a veure el món amb més sensibilitat.”
Elliot Eisner

Després d’elaborar les PERSONES DEL BOSC, estem elaborant les fitxes tècniques de les nostres creacions. Així que, de forma individual, anem escrivint el material que hem utilitzat per la nostra creació. D’aquesta manera, podem treballar la lectoescriptura i el coneixement de les lletres de forma significativa per a nosaltres.

També continuem coneixent diferents maneres de crear, de ser artistes, i poder així transmetre-ho als companys i companyes de la nostra escola. Aquesta setmana hem creat ARBRES MÀGICS! Aquests els hem elaborat amb dues tècniques ben diferenciades:

  • Pintura dels troncs i de les branques dels arbres amb aquarel·la líquida.
  • Estampat de les fulles amb esponges, teles i cotó fluix.

El primer pas ha estat sortir al pati de petits i al de grans per observar amb mirada d’artista com són els arbres de l’escola i com estan ara a l’hivern. Hem vist que els colors de les fulles és diferent segons l’arbre, fins i tot hi ha algun de pelat, sense cap fulla. Els troncs i les branques també es diferencien molt d’un tipus d’arbre a un altre, amb troncs més prims i més gruixuts, i branques més llargues i més curtes.

Un cop a l’aula, ens hem imaginat com veuríem un grapat d’arbres i els hem reproduït al paper. Un cop s’han assecat els troncs, hem estampat les fulles, cadascú de nosaltres al seu estil. Alguns ens hem atrevit, fins i tot, a dibuixar ocells volant entre els arbres.

Ens agrada deixar volar la nostra creativitat i conèixer diferents formes d’expressió. Seguirem creixent com artistes, no us ho perdeu al web de l’escola.

UN VESTIT NOU PELS GEGANTETS

Joan Amades (folklorista català)

“Les tradicions són la memòria viva d’un poble.”

El dia de la Festa Major de l’escola, en honor a Sant Hilari, vam gaudir molt especialment la cercavila pels carrers del voltant de l’escola. Ens van agradar molt els gegantets i capgrossos, la batucada que els acompanyava i poder participar-ne amb els nostres sonalls, cants i balls.

A la tornada a l’escola ens vam fixar que els vestits estan vellets, i mirat amb deteniment, més del que aparentaven.

Va ser llavors quan ens vam formular la proposta de canviar els vestits dels gegantets com a projecte d’aula. Tots els Patufets hi van accedir amb molta il·lusió, i fins i tot es va sentir que podíem restaurar el cap que també està vellet.

D’aquesta manera comença el projecte “Un vestit nou pels gegantets” que ja us anirem explicant.

De moment hem averiguat qui els va fer i tenim concertada una entrevista amb ells perquè ens ho expliquin. També vam trucar el Lluís, el cap de colla dels gegants de Vilanova per poder visitar-los i aprendre molt d’ells.

I ja podeu imaginar que el que més ens agrada és posar-nos sota les seves faldilles i fer-lo ballar.

En aquest projecte ens proposem aprendre entre molts altres sabers que aniran sortint:

– Participar en manifestacions culturals i socials del seu entorn, mostrant interès, respecte i valoració per les tradicions i formes de vida de la comunitat.

-Prendre petites iniciatives, proposar idees i participar en la presa de decisions en situacions de la vida quotidiana i de l’aula.

Creem una guineu amb els colors del bosc

“Els infants necessiten la natura per al desenvolupament saludable dels seus sentits i, per tant, per a l’aprenentatge i la creativitat.”
Richard Louv

Aquests dies, el grup groc hem observat, tocat i seleccionat diferents elements naturals per donar forma a una guineu molt especial, tot relacionant-la amb els colors que la caracteritzen.

Els infants han fet una gran feina d’observació i elecció:

  • Flors blanques per representar el color blanc
  • Fulles per al color taronja
  • Pinyes per al marró del cos
  • Fruits secs per al color negre dels ulls

A través d’aquesta activitat hem treballat els colors, la creativitat, el respecte per la natura i el treball en grup, tot gaudint del procés i de les decisions preses conjuntament.

Ara només queda posar-nos en marxa i començar a construir la nostra guineu del bosc, feta amb mans petites, grans idees i molta il·lusió.

Seguirem compartint el procés!

LES MARIETES, LES NOSTRES ALIADES

Aprendre a conviure amb la fauna auxiliar és entendre que la natura ja sap com autoregular-se.”
Jordi Puig

A l’inici del projecte, les Tanits ens van explicar que alguns arbres del jardí de l’escola s’omplien de pugó i que, com a conseqüència, el terra del pati esdevenia enganxós. També ens van comentar que les marietes podien ser una bona aliada per combatre aquest problema. Aquella informació, però, va quedar en suspens durant un temps.

El temps d’observació al jardí de l’escola i la curiositat per buscar i mirar amb atenció van donar fruit: entre les fulles caigudes dels arbres vam trobar una petita sorpresa, una pupa de marieta que, al cap de pocs dies, es va transformar en una marieta adulta. Aquesta troballa va marcar l’inici d’un nou camí d’aprenentatge, ja que vam començar a parlar i investigar aquest insecte amb més profunditat.

Amb la voluntat de respondre a la pregunta Com poden ajudar les marietes al nostre jardí?, vam demanar com a tasca de casa la recerca d’informació. El resultat va ser un recull que vam compartir a la rotllana i que ens va permetre conèixer el seu cicle vital, l’alimentació, l’hàbitat i altres característiques rellevants.

Entre la informació consultada, ens va sorprendre especialment un titular:

Al món hi ha més de 5.000 espècies diferents de marietes.

Nosaltres només n’havíem trobat dos de diferents i, tot i que ja no les teníem, vam buscar les fotografies del moment en què les vam trobar. En intentar identificar-ne el nom, vam descobrir una nova informació que ens va deixar bocabadats: l’existència de la marieta asiàtica, una espècie invasora que es pot reconèixer perquè és més gran i presenta una taca blanca en forma de M o W al cap. Sorprenentment, les dues marietes que havíem tingut a l’aula presentaven aquesta característica.

Aquesta descoberta ens va desanimar inicialment, però les Alícies vam mantenir la convicció que necessitàvem marietes autòctones per combatre el pugó quan els arbres tornessin a tenir fulles. Vam pensar que, a la primavera, podríem anar al Parc Fluvial o a altres espais naturals per recollir-ne i portar-les a l’escola, una idea que vam deixar anotada com a opció viable.

Fa uns dies, vam reprendre la conversa sobre les marietes i el pugó i a la rotllana va sorgir la idea que el pugó no era un problema exclusiu del nostre jardí, sinó que afectava moltes plantes i arbres arreu. Ens vam preguntar qui s’encarrega de cuidar els arbres dels pobles i ciutats i quines mesures s’utilitzen per protegir-los.

La resposta la vam trobar a través de la visualització de diverses notícies. Vam descobrir que molts ajuntaments de ciutats catalanes utilitzen la fauna auxiliar per combatre les plagues, col·locant caixes amb larves de marietes penjades als arbres com a alternativa als tractaments químics. 

En cercar informació sobre Vilanova del Camí, però, només vam trobar notícies relacionades amb tractaments fitosanitaris, sense cap menció a l’ús de marietes. 

Davant d’això, la reacció va ser unànime:

Nosaltres també volem caixes de marietes al nostre jardí.

De seguida vam anar a avisar al Toni. Ell es posarà en contacte amb el Quico, un dels responsables de la brigada que ens van aconsellar les Tanits i que és un gran expert en plantes. Necessitem que vingui a l’escola per exposar-li el què hem descobert i fer-li la proposta d’introduir larves de marietes al jardí de l’escola i, per què no, també a la nostra ciutat.

I aquesta setmana hem organitzat les idees i les hem posat per escrit per poder-les compartir quan ens visiti el Quico. De moment, les Alícies restem a l’espera, amb la il·lusió que aquest intercanvi ens ajudi a fer un pas més en la cura del nostre jardí i, alhora, a contribuir a una mirada més respectuosa i sostenible envers la natura que ens envolta.

PARLANT SENSE PARAULES

“L’art és el llenguatge universal que transcendeix totes les barreres.”

Hayden Herrera

Aquestes darreres setmanes, les Alícies ens hem apropat a la neurodivergència a través de l’art  com a forma d’expressió i de comunicació. Hem descobert que no totes les persones expliquen el que senten de la mateixa manera i que l’art pot esdevenir un espai segur des d’on mostrar emocions, pensaments i vivències que, de vegades, són difícils de verbalitzar. A partir de la lectura de contes i del coneixement de l’obra d’una artista neurodivergent, hem pogut observar, escoltar i reflexionar sobre altres maneres de percebre el món, tot connectant-les amb les nostres pròpies emocions i experiències. 

En aquest context, hem conegut l’artista Nnena Kalu, una artista multidisciplinària amb autisme i limitacions verbals. La seva obra es caracteritza per la importància dels materials i per una pràctica artística impulsada pel ritme i la repetició, elements que guien els seus moviments i donen forma als seus entorns. Kalu transforma la seva necessitat d’embolcallar, superposar i construir en un llenguatge artístic potent, especialment present en les seves obres en volum.

Durant la primera setmana vam conèixer el conte Mi hermano Luca, que ens va servir per iniciar converses al voltant de l’autisme i, alhora, per apropar-nos a les obres tridimensionals de l’artista. A través d’aquestes, vam seguir el nostre propi procés creatiu i expressiu amb diferents materials. 

La setmana següent vam llegir el conte El niño tras la ventana, on el protagonista mostra hipersensibilitat i dificultats per interactuar amb el món que l’envolta. El relat ens ofereix una metàfora significativa: el nen construeix una cabana on se sent segur. A partir d’aquesta història, a l’aula vam parlar de la tendència a tancar-nos dins nostre quan ens passa alguna cosa, de la dificultat d’expressar els sentiments i de la importància de comunicar-nos, simbolitzada pel moment en què el nen acaba traient la mà per la finestra.

Després d’aquesta conversa, vam reprendre l’obra de Nnena Kalu i ens vam fixar especialment en el ritme i la repetició presents en les seves creacions. Els dibuixos de l’artista estan modelats i definits pel moviment repetitiu i rítmic del seu cos, i nosaltres vam imaginar que aquests traços representaven les emocions que portem a dins, sovint viscudes com un garbuix embolicat i confús.

A partir d’aquesta idea, vam realitzar un treball artístic propi. Cada alumne va triar els colors que desitjava i amb els quals associava una emoció. Tot seguit, vam dibuixar la nostra cabana, aquell espai on ens sentim segurs i on ens amaguem quan ho necessitem, i la vam enganxar al bell mig de la composició. Per acabar, de manera individual, cadascun de nosaltres va explicar algun aspecte de la seva obra, fent incidència en les emocions representades, quines quedaven amagades, en quins moments i com les mostràvem cap enfora.

A través de l’art i de la narració, hem après a aturar-nos, a observar-nos i a mirar l’altre amb més atenció i sensibilitat. Hem entès que expressar emocions no sempre és fàcil ni es fa de la mateixa manera, i que escoltar també implica respectar els silencis, els ritmes i les necessitats de cadascú. Aquest camí compartit ens recorda que cuidar l’altre comença per comprendre’l.

ANOIA PEL CLIMA ENS VISITA

“No heretem la Terra dels nostres avantpassats, la prenem en préstec dels nostres fills.”
— Proverbi cultura indígena nord-americana

Arriba el dia en què les noies voluntàries d’Anoia pel Clima ens visiten a l’escola. Les esperem amb molta il·lusió: d’una banda, perquè farem una entrevista i és la primera vegada que ens enfrontem a aquest repte; de l’altra, perquè esperem obtenir respostes i idees que ens ajudin a continuar construint el nostre projecte i a començar a dissenyar actuacions per cuidar el nostre riu.

Abans de la visita, preparem l’aula distribuint taules i cadires i tenint a punt tot el material per prendre nota de tot el que ens explicaran. La Txell i la Sílvia arriben a la classe amb un somriure i una bossa “sospitosa”. Es presenten i ens expliquen qui són i a què es dediquen; la seva tasca a l’entitat és voluntària, i la realitzen amb molta il·lusió, a banda de la seva feina professional.

Comencem l’entrevista i anem formulant les preguntes. Elles ens responen de manera clara i entenedora, acompanyant les explicacions amb lemes i exemples reals que ens ajuden a comprendre la magnitud del que ens expliquen. “Volem un riu net i viu”, ens diuen, un dels lemes d’Anoia pel Clima. Net, perquè actualment podem observar que l’aigua del riu Anoia no ho està, i per això és important no tocar-la directament amb les mans i anar sempre protegits amb guants. I viu, perquè fa anys que costa veure-hi peixos, per exemple.

A mesura que avança l’entrevista, van traient de la bossa diferents residus: tovalloletes, plàstics d’envasos diversos (alguns que semblen de cartró, però que també contenen plàstic), i fins i tot pedres de sabó. “Sabó?”, a algunes Tanits això ens sorprèn molt. Elles ens expliquen que el sabó en pols que alguns ciutadans utilitzen a la rentadora, juntament amb els olis i greixos del menjar, pot compactar-se i formar aquestes pedres blanques que també acaben contaminant el riu.

“El vàter no és una paperera”, ens recorden la Sílvia i la Txell, un altre dels lemes de l’entitat que han de repetir sovint. Moltes persones hi llencen restes de menjar, tovalloletes i altres productes que causen un gran impacte ambiental. L’aigua de les canonades no sempre arriba primer a la depuradora; una part important va directament al riu, arrossegant tot allò que s’hi ha llençat. Nosaltres mateixos hem pogut veure aquestes canonades sense filtre i restes de tovalloletes molt a prop del pont que creua el parc fluvial. Fins i tot ens ensenyen residus com embolcalls de caramels de Reis o restes de petards de les cercaviles. Aquests ens impacten especialment, “com és possible?”. Les voluntàries ens expliquen que tota la brossa que veiem als carrers, tard o d’hora, acaba al riu. El vent i l’aigua de la pluja s’ho emporten tot, sobretot en dies de pluja intensa com els que estem vivint.

Però el residu més perillós és la cigarreta. Ens expliquen que els filtres retenen molts dels tòxics del tabac perquè no entrin directament al cos del fumador o fumadora. Quan una burilla es llença a terra, tots aquests tòxics queden allà. Quan arriba al riu, el filtre es mulla i allibera substàncies nocives que poden contaminar fins a 50 litres d’aigua dolça. Aquesta dada ens impacta moltíssim i de seguida la deixem anotada als nostres fulls. També ens expliquen que, de vegades, han trobat residus de grans dimensions llençats als ponts o barrancs, com matalassos o televisors.

Al final de l’entrevista preguntem: “Què podríem fer les Tanits pel riu?”. Sobretot, ens animen a fer un treball de conscienciació amb la població. També podem col·laborar en neteges del riu, però ens recorden que “de res serveix netejar el riu si no canviem els hàbits de llençar-ho tot”. Hi estem totalment d’acord: cal ser conscients que depèn de tots nosaltres, i dels nostres actes, que el riu pugui tornar a estar net i ple de vida.

Sens dubte, la visita de la Txell i la Sílvia d’Anoia pel Clima ens ha ajudat a empoderar-nos encara més i a agafar forces per continuar avançant cap al nostre objectiu: ajudar i cuidar el riu Anoia.

Gràcies, Txell i Sílvia, per compartir amb nosaltres el vostre temps i la vostra estima pel riu. Sou una font d’inspiració i un autèntic motor de canvi!

MAPA PER L’AJUNTAMENT

“El factor més important que influeix en l’aprenentatge és allò que l’alumne ja sap.”
David Ausubel

Tal com ens va explicar la Marta, directora de l’escola, per fer l’exhibició de trial hem de demanar permís a l’ajuntament. L’Ajuntament de Vilanova ens ha demanat un mapa en el qual hem de marcar quina serà la localització proposada per l’exhibició. Quan vam anar al Parc Fluvial, vam trobar les roques i les muntanyetes que considerem perfectes perquè salti la Maria López amb la seva moto de trial.

La Toni ens ha presentat un mapa del Parc Fluvial i l’hem analitzat amb atenció. Hem buscat elements coneguts, com el riu, que hem descobert que es diu riu Anoia. Hem recordat que les roques estaven a un costat del riu. També hem reconegut la piscina d’estiu. Fent memòria, hem recordat que al costat de la piscina hi ha una construcció on anem a ballar amb el Jaume Barri quan celebrem Els Drets dels Infants. També hem reconegut les pistes de tenis i el camp de futbol, on juga alguns germans nostres.

Després de situar-nos al mapa, no ens ha costat gens trobar les roques del parc. Però hi ha dues fileres, així que hem fet novament memòria, estaven a l’inici del parc? Un cop localitzades, les hem marcat amb gomets, per veure-les fàcilment.

El mapa té noms per trobar les diferents construccions i elements del parc, però són lletres d’impremta, així que les tornem a escriure amb lletra de pal, les lletres que els Pinotxos coneixem.

Un cop finalitzada la nostra tasca, anem al despatx de la Marta per portar-li el mapa. Així li podrà enviar a l’Ajuntament de Vilanova del Camí i poder continuar organitzant la nostra exhibició de trial.

No us perdeu totes les fotografies al web de l’escola!

BOTIGA DE MOTOS J&J

“Els infants aprenen millor quan poden tocar, observar i experimentar el món real.”
Jean Piaget

La setmana passada vam tenir una gran sorpresa: vam anar a visitar una botiga de motos!

Aquest local, el tenim ben a prop de l’escola i molts de nosaltres no l’havíem vist ni el coneixíem. Només entrar, ens han rebut els nois de la botiga i un munt de motos de tota mena i colors. Ens hem quedat bocabadats i bocabadades. En sabem molt de les motos, però només havíem vist una de tan a prop des de les visites del Jose i del Jonathan. Però no hem estat els únics que ens hem quedat sorpresos, ja que el responsable de J&J ha pogut comprovar que coneixem totes els tipus de motos, el seu nom i les seves característiques principals.

Les motos que més ens han cridat l’atenció han estat les motos trail, ja que són enormes. Però la que més ens ha agradat és una moto taronja de motocròs petita! Tots ens hem imaginat que la podríem conduir, perquè és de la nostra mida.

A més dels diferents tipus de motos, també hem pogut veure en persona les diferents parts d’una moto de veritat, pel fet que a l’aula investiguem amb revistes, fotografies i vídeos.

Ens ha agradat molt aquesta visita, així que no us perdeu les fotografies del web d’escola.

ASSAIG D’EXHIBICIÓ AL GIMNÀS

“El joc és la forma més elevada d’investigació.”
Albert Einstein

Després de visualitzar l’exhibició de trial a un vídeo, ens hem volgut fer una millor idea de com serà organitzar la nostra pròpia exhibició. Hem fet una conversa i hem pensat en el material de l’aula de psicomotricitat que ens pot ajudar a muntar el nostre circuit. També hem pensat com podem representar les tanques i la cinta per protegir els espectadors. Fins i tot hem pensat en quin material pot semblar un micròfon.

A la tarda hem anat al gimnàs i hem planificat la construcció del circuit. Les roques les hem volgut representar amb les escumes, amb diferents formes i mides. Hem elaborat un llarg circuit al voltant del gimnàs. Hem simulat que érem motos de trial i hem pogut provar el circuit.

La zona dels espectadors l’hem protegit amb una barrera de cons, com si fossin les tanques, i piques llargues, com si fossin la cinta. La protecció l’hem muntat en forma de quadrat i no ens ha convençut gaire. Des de darrere de la protecció no es veia la totalitat del circuit i estava una mica lluny.

Un cop a l’aula, hem representat en paper tot el que hem construït al gimnàs, per fer-nos conscients de què ha funcionat i què hem de millorar.

Aquesta activitat ens ha servit com a primer assaig, però tenim clar que les tasques, perquè surtin cada vegada millor, les hem de provar una altra vegada i una altra. D’aquesta forma la nostra exhibició sortirà rodona.

Podeu veure totes les fotografies al web de l’escola.