CONVIURE DEIXANT TEMPS

De temps en tenim tot el del món, només cal prioritzar per a què volem utilitzar-lo“.

Elogi de l’educació lenta. Joan Domènech

La jornada de convivència va arrencar aquest dijous, abans de les 9h, quan famílies voluntàries van entrar cotxes a la pista per carregar les motxilles que ens deixarien a la Censada. Nosaltres carregàvem l’esmorzar, el dinar, l’aigua i un impermeable, ja que la previsió era de rebre algun ruixat pel camí. Puntualment, una bona colla de Grans desfilàvem els fulards taronges cap a Montbui. La caminada era agradable, el temps acompanyava: ni ressol, ni calor, ni fred… una tardor inspiradora per gaudir del paisatge i la bona companyia. Teníem un encàrrec: arribar a lloc amb dues pedres planes, de la mida del nostre palmell.

Abans de mig camí parada per beure una mica i omplir la panxa, encara quedaven 2/3 de recorregut per arribar a lloc. Xerrades disteses, secrets, rialles, mentre la natura ens regalava bolets estranys (no els hem de tocar), cucs misteriosos i ous sense poder identificar. A les 12:15h just havíem fet els 10km i el wikiloc ens informava que anàvem a molt bon pas: 4km/h. Fèiem els càlculs per descobrir l’estona que quedava i a l’hora que arribaríem… Hi havia qui tenia clar que a les 13h es dina!

I així va ser, a les 13h arribàvem a la Censada i ens preparàvem per dinar i començar a explorar els espais i raconets. Vam saber demostrar que som ben capaços d’organitzar-nos i jugar sense pilotes pel mig, fent d’altres jocs d’activitat física, reptant pels desnivells, explorant materials… tot descobrint nous companys. Després de dinar vam organitzar-nos per distribuir les habitacions, sota la consigna que arreu hi havia d’haver persones de les 3 aules. No hi va haver cap problema i després d’escollir un nom per cada grup, vam presentar les coreografies que amb pocs minuts vam haver de preparar. Els riures no hi van faltar i ens vam merèixer el berenar!

Una vegada instal.lats vam poder seguir gaudint de temps i espai lliure, perquè es notava que el necessitàvem i demostràvem que ens sabíem organitzar, aprofitant els espais exteriors ja que el temps bé ens ho permetia. Els núvols ens vorejaven però ni gota!

Vam aprofitar que teníem voluntaris per escriure números a les pedres recollides; més tard veuríem per què servirien. Per sopar tot allò que com a nens i nenes ens agrada: pizza, nuguets i xips. Vam repetir el que volíem i ja era hora de fer córrer les llanternes per fer l’esperat joc de nit: poden les pedres fer abraçades?

Vam descobrir que sí, calia buscar-ne dues, procurant que tinguessin nombres alts. Els que es creien espavilats van canviar de cara quan vam seguir explicant la segona part de la jugada. Amb una pedra amagada dins cada mà la Laura ens deia left or right i després de tocar-nos la mà havíem de fer tantes abraçades com indicava el nombre de la pedra. Us imagineu la cara dels que tenien les dues pedres agraciades amb el 68? Creiem que encara hi són ara, abraçant a algú o altre. Vam passar-ho molt bé, jugant a fer abraçades originals, de les que apreten, de les que reconforten i ens agraden. I, amanyagats per tot arreu, molts ja demanaven descansar i poder dormir, el dia havia estat llarg i molt intens.

L’endemà vam gaudir d’un esmorzar molt complet i vam seguir demanant temps de joc lliure, amb tanta companyia. A mig matí els mestres ens van fer propostes de jocs tradicionals, amb i sense material, recordant que la convivència seguia sent la protagonista. No haguéssim marxat mai, però l’autocar ja ens esperava per tornar cap a l’escola al migdia.

Per la tarda era important tornar, ni que estéssim ben cansats. Tots vam acceptar el repte i ens hi vam comprometre: som Grans, que es noti! Vam fer un bon tancament de la jornada i les valoracions oportunes… i en resum, l’any que ve i volem tornar, tot i que ja no tindrem aquestes Matildes.

La jornada de convivència contribueix a formar persones autònomes, conscients i compromeses amb els altres i amb el medi que les envolta. Fomenta estils de vida actius i saludables, tot donant importància al temps lliure que permet més espai al llenguatge emocional i la narració de vivències significatives.

SOM I FEM VILANOVA

“Molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites, pot canviar el món”. 

Eduardo Galeano

Fa uns dies hem sabut que tenim l’oportunitat de ser membres del Consell d’Infants de Vilanova del Camí. Tot plegat ens ho ha vingut a explicar la Gemma del Departament de joventut. També n’hem parlat amb els actuals consellers de la nostra escola, la Noa i l’Aleix.

Una vegada coneguda la proposta i entendre quina seria la tasca, hem decidit de manera individual si volíem o no presentar-nos com a candidats. Un total de 6 valents i valentes de la classe s’hi han volgut presentar: la Jana, la Bet, la Gisela, l’Ian, l’Aitor i el Gerard. Ells i elles han treballat a casa preparant-se la seva presentació, parlant de les seves qualitats i desig per representar-nos, ser la veu dels infants i aportar millores pel municipi. Ens ha agradat molt veure la seva il.lusió i sobretot veure’ls en escena, treballant la seva capacitat comunicativa i intentant ser convincents en el seu discurs. Pensem que tots ells ho poden fer molt bé!

Ara ens tocarà la part més difícil: votar els que més ens han convençut. Des de l’ajuntament se’ns demana que surtin escollits una noia i un noi, així que també haurem de decidir pensant aquesta consideració.

El treball està resultant una pràctica real per conèixer el funcionament de les institucions democràtiques, fomentar la participació activa i responsable, tot desenvolupant el sentit crític. Podem ser protagonistes d’un procés electoral adaptat, entenent què vol dir representar als companys, aprenent a debatre, proposar, escollir i prendre decisions col·lectives. Aspectes clau inclosos en el currículum d’Educació primària.

Us mantindrem informats dels resultats!

LECTURA MATINAL EN FAMÍLIA: LLEGIR JUNTS ÉS CRÉIXER JUNTS

Rosa Regàs

Llegir és viure moltes vides sense deixar de ser un mateix.

Ja fa un parell de setmanes que, cada divendres al matí, les famílies dels Rovellons poden entrar a la classe i compartir una estona de lectura amb els seus fills i filles. És un moment especial, ple de calma, connexió i complicitat. Algunes famílies llegeixen amb els seus infants i d’altres aprofiten per acollir i acompanyar altres nens i nenes que potser aquell dia no tenen els seus pares o mares a prop. Junts, fem que la lectura sigui una experiència compartida i afectiva.

Les nenes i els nens de 5 i 6 anys es troben en moments molt diferents del seu procés lector. Alguns tot just comencen a descobrir els sons de les lletres, d’altres ja identifiquen paraules i n’hi ha que ja poden llegir frases i petits textos. Aquesta diversitat és una riquesa, però també ens recorda la importància d’acompanyar cadascú al seu ritme, ajudant-los a desenvolupar les habilitats necessàries per gaudir de la lectura i fer-ne un hàbit quotidià.

A la Rotllana hem parlat sovint sobre això: llegir no és una cursa, sinó un camí. Tant si encara estem descodificant sons com si ja llegim amb fluïdesa, tots necessitem practicar cada dia. La lectura és com un múscul que cal entrenar: com més el fem servir, més fort es fa. Per això, a l’escola cada dia dediquem una estona a llegir, i és molt important que des de casa també s’hi continuï donant valor i espai.

La família és el primer agent lector dels infants. Els hàbits, les converses i els moments compartits al voltant dels llibres són claus per construir lectors curiosos, crítics i sensibles. Llegir no és només una tasca escolar: és una porta oberta a la imaginació, a la comprensió del món i al pensament.

Per ajudar-vos en aquesta tasca, us compartim 10 consells promoguts pel Pla Nacional del Llibre i la Lectura, que poden ser un bon punt de partida per fomentar el gust per llegir a casa:

Llegir amb els vostres fills i filles no és només ensenyar-los a llegir paraules, sinó a comprendre el món. En un futur ple d’informació, aprendre a llegir i comprendre serà clau perquè els vostres fills i filles puguin triar, pensar i decidir amb criteri.

Llegir junts és molt més que un aprenentatge: és un vincle que dura tota la vida.

LA PRIMERA ABRAÇADA

Encara queden moltes coses al món per les quals val la pena lluitar.

Jane Goodall

El passat dimecres ens vam trobar les tres aules de grans, al gimnàs, per iniciar el Projecte de Comunitat. Vam començar amb un joc entranyable per donar la benvinguda als Tintins i presentar-nos tots i totes. Amb molta emoció esperàvem un sobre amb el nostre nom mentre intercanviàvem somriures i mirades; així descobríem que potser no ens coneixem tant com ens pensàvem. 

Dins del sobre hi havia un bocí d’imatge acompanyat d’un text difícil de desxifrar. Les hipòtesis començaven a fer bullir tots els caps. Aviat vam veure que calia anar-nos agrupant per confegir les imatges senceres i rumiar plegats. Amb els trencaclosques fets se succeïren una llarga tirallonga de paraules molt suggerents: paisatge, bioma, llengües, món, continents, festes, sabana, selva, tradició, muntanyes, rius, llacs,…

Seguidament vam presentar els noms dels 5 grups de projectes: S, de Sherpa; M, de Maorí; Qu, de Quitxua; CH, de Chi; i L, de Lapó. Hi van haver alguns agosarats/es que s’atrevien a llegir i buscar paraules conegudes, de referència per fer les seves deduccions. En aquest moment ja teníem tots i totes clar que cada escrit representava alguna llengua de cada continent. 

I per acabar el matí vam fer un visionat d’imatges artístiques diverses que introduïen el nom del projecte: ABRAÇANT EL MÓN!.

Per la tarda ens retrobàvem per veure plegats Binta, y la gran idea i Here we are; dues propostes ben diferents que ens oferien un món de possibilitats per fer-nos pensar i commoure, mentre la imaginació i el desig perquè fos demà anaven de la mà. 

APRENENTATGE SOBRE DUES RODES

“L’aprenentatge comença amb la curiositat i avança amb la passió.”

Seguim molt interessats i interessades en el món de les motos. El primer pas, després de veure diversos vídeos de competicions de motos, ha estat el de provar de dibuixar-ne una, tal com ens la imaginem.

Després hem estat parlant de les diferents motos que coneixem, són totes iguals? Comparem diferents tipus de motos i la Toni ens explica algunes característiques de cada tipus. Després d’observar fotografies, busquem en què s’assemblen i en què es diferencien.

També provem de localitzar diferents parts de la moto, algunes comunes entre els diversos tipus. Trobem la similitud amb les nostres bicicletes, ja que també tenen manillar, pedals, seient, cadena i dues rodes! Parlem del motor, que no és el tub que ens imaginàvem (tub d’escapament), sinó que és la part central de la moto.

Algunes de les parts les hem deduït i d’altres les hem investigat, perquè en volem saber més. Algunes parts tenen un nom senzill, però d’altres tenen noms ben estranys. Així i tot, hem provat d’escriure’ls, primer de forma col·lectiva i després de forma individual.

Continuem aprenent coses sobre les motos, però encara ens queda un llarg viatge sobre dues rodes, així que això té pinta de ser l’inici d’UN PROJECTE D’AULA!!!

Podeu anar seguint les nostres investigacions i elaboracions al web de l’escola.

UN CICLE QUE NO S’ATURA

“La vida es manté perquè tot es renova. En cada llavor hi ha una història que torna a començar”, Vandana Shiva

Durant la primavera passada, les Alícies van decidir donar nova vida a una part del jardí de l’escola. Van plantar dos evònims en un dels laterals i van separar aquest espai del sorral. També van afegir-hi flors de temporada com caputxines i petúnies, que van omplir l’espai de color i vitalitat.

Amb l’arribada de l’estiu, però, la calor intensa i la manca d’aigua van posar a prova la resistència d’aquestes plantes. En tornar a l’escola, després de les vacances, ens adonem que el jardí ha canviat: les petúnies han desaparegut completament, mentre que les caputxines, tot i haver perdut les flors, tornen a brotar amb noves fulles. Sabem que tant unes com les altres són flors de temporada primavera-estiu i, per tant, mentre que el destí de les petúnies no ens sorprèn massa, que tornin a créixer les caputxines ens desperta l’interès i ens apareixen interrogants.

Quan observem els dos evònims, ens adonem que les poques fulles que conserven estan seques: han mort. Recordem aleshores allò que la Cristina i les Tanits ens van explicar dies enrere —que les fulles seques es poden esmicolar i barrejar amb la terra. Així que mentre alguns recullen les fulles, altres reguen, i uns quants més s’encarreguen d’esmicolar-les i barrejar-les amb el sòl.

Més tard, a l’aula, posem en comú el que hem fet i ens preguntem què passa realment amb les fulles quan es barregen amb la terra. Algunes Alícies parlen de “nutrients” i expliquen que les fulles “es desfan i desapareixen”, però no totes estem del tot convençudes. Caldrà continuar investigant més a fons com es produeix aquest procés i quins éssers vius hi intervenen.

Sense adonar-nos-en, ens endinsem en un aprenentatge científic basat en l’observació, la formulació de preguntes i la recerca de respostes, tot connectant amb processos naturals reals i propers.

El Viver del Rec

Amb la idea clara de continuar millorant el nostre jardí, decidim substituir els evònims per noves plantes. Aquest dijous sortim de l’escola per visitar el Viver del Rec, on l’Eva, l’encarregada, ens rep amb un somriure i ens ajuda a triar les millors opcions. Ens recomana diferents arbustos i entre ells triem l’euryops, un arbust resistent que floreix tot l’any excepte a l’estiu —precisament el període en què no som a l’escola. Ens sembla una elecció perfecta!

Aprofitant la visita, també triem cinc pensaments, flors de temporada de tardor-hivern que ens encanten pels seus colors vius i per la varietat de combinacions: n’hi ha d’un, dos i fins i tot hem pogut comptar cinc colors diferents!

Abans de marxar, carregades de plantes i il·lusió, li preguntem a l’Eva si les nostres caputxines resistiran l’arribada del fred o si haurem de plantar-ne de noves. La seva resposta ens connecta amb allò que hem observat al jardí… el tornar a començar a partir de les llavors i de les condicions quan són òptimes… seguint cicles de canvi, repòs i renaixement.

MISSIÓ PANELLETS: A LA RECERCA DE LA RECEPTA

“En tots els assumptes humans hi ha esforços, i hi ha resultats. La fortalesa de l’esforç és la mesura del resultat”. James Allen

A l’aula de les Tanits tenim una responsabilitat que és ben coneguda i que esperem amb els braços oberts, és cert que també ens inquieta perquè sabem que de la nostra feina dependrà l’èxit, en part, de la festa de la tardor. Es tracta de calcular la quantitat d’ingredients que necessitem per poder fer els panellets del tastet de tardor del pròxim 30 d’octubre, una proposta que anomenem “Missió panellets”.

Com qualsevol repte important, comencem a la rotllana. I comencem compartint tot el que sabem alhora que anem classificant la informació. Després deixem anar una pregunta a l’aire: “Per on comencem?”, perquè un cop hem pogut dir tot el que volíem, cal centrar-nos i aprofitar el temps que tenim. I és precisament aquest, el temps, el criteri que se’ns tira a sobre; la missió té una data molt concreta i no estem acostumats a treballar contrarellotge! A la conversa sorgeix la idea que necessitem la recepta dels panellets i decidim buscar i preguntar a les nostres famílies.

Dies més tard compartim en veu alta les receptes trobades i acabem consensuant quins són els ingredients essencials per fer la massa dels panellets tradicionals: ametlla mòlta, sucre i patata o moniato. D’entre totes les receptes hem de triar una i establim uns criteris importants per fer la tria: una recepta equilibrada, pràctica per fer a l’escola i amb quantitats amb les quals puguem treballar (calcular) fàcilment. Amb aquestes premisses establertes i en petit grup, anem triant la que considerem més adequada.

A l’hora de compartir-ho sorgeixen reflexions interessants:
– Els nombres acabats en 0 i 5 són més fàcils de sumar.
– El 175 és complicat pel 70 i no pel 5.
– El 175 és un nombre més complicat que el 500.
– No sempre els nombres més grans són els més complicats.
– Amb la mateixa quantitat d’ametlla que de sucre obtindrem una massa molt dolça.
– Amb la mateixa quantitat d’ametlla que de patata tindrà molt gust de patata.
– L’ingredient principal ha de ser l’ametlla.

Però ens adonem que ens costa posar-nos d’acord sobretot amb el criteri de quines quantitats són més fàcils. Per això, decidim representar el pes de cada ingredient de cada recepta amb els reglets de base 10. Els reglets són un gran recurs a la nostra classe, ens ajuden a posar imatge a aquestes quantitats comprenent el valor dels nombres, ens permeten tocar i manipular els nombres d’una manera més didàctica. Un cop acabades les representacions, ho veiem molt més clar. Finalment, triem la recepta que ha portat la Fàtima.

Recepta per fer massa de panellets (25 unitats)
- 200 gr. d'ametlla mòlta
- 100 gr. de sucre
- 1 patata o moniato

VERMELL, BARRETINA

Ampliem el nostre vocabulari dins el context del conte del Patufet i parlem del nom dels colors.

El vermell, color de la barretina del Patufet, ens acompanya en les nostres primeres creacions amb pintura a la pissarra d’art vertical i també amb la plastilina.

JA SOM MARTA MATA!

“L’aprenentatge humà pressuposa una naturalesa social específica i un procés mitjançant el qual els infants creixen dins la vida intel·lectual de les persones que l’envolten.”

Lev Vigotsky

Ha estat una setmana amb vàries emocions, i algunes especials: tota la comunitat educativa ens dóna la benvinguda a les persones noves a l’escola.

Així, tothom del grup dels Patufets més alumnes que s’han afegit a altres grups i mestres noves, vam ser rebuts i amorosament embolcallats a la pista de l’escola per tot l’alumnat i mestres: paraules que abracen, cançons que impregnen calidesa i un bon tall de coca ensucrada amb xocolata!!! Ens vam sentir molt estimats i part d’una comunitat, l’escola Marta Mata de Vilanova del Camí.

I nosaltres vam ser protagonistes de la cançó “El món seria”. La coneixeu? https://www.youtube.com/watch?v=NpmuNAcMO0Y&list=RDNpmuNAcMO0Y&start_radio=1

Aquesta va ser la cirereta del pastís perquè prèviament, el grups de les Matildes, que són els nens i nenes més grans de l’escola, acompanyats de la Marta, la seva tutora, ens van venir a buscar a la nostra aula i ens feren una passejada amb explicació per tota l’escola. Vam poder compartir una estona moooolt dolça perquè les Matildes van ser molt curosos amb els Patufets i aquests se sentien protegits i admirats pels grans de l’escola. 

També ens acompanyaren a penjar la nostra fulla familiar a l’arbre de la vida de l’entrada de l’escola. Ja som Marta Mata! Tots nosaltres i les nostres famílies formem part d’aquest arbre amb fermes arrels i brancatge. Tots formem part de l’escola i junts creixem, ens eduquem i rebem dels altres el millor de cadascú.

Gràcies escola per la benvinguda.

Gràcies famílies per aconseguir aquest entorn per nosaltres.

El taller on amb les famílies vam confegir la nostra fulla feia goig de debò. Vam poder conèixer avis i àvies, tiets, germans… tot aquest nostre sistema que ens estima. I compartir una bonica estona a l’aula, que sempre ens agrada.

Moltes gràcies a totes les famílies que vau poder venir i a les altres, us esperem en una propera ocasió si pot ser.

Totes aquestes vivències us les explicaran els vostres fills i filles. Com es van sentir ells? Com ho van viure???

Aquesta activitat ens ajuda a adquirir competència en:

-Assolir progressivament seguretat afectiva i benestar emocional, i anar-se formant una autoimatge positiva i una imatge positiva dels altres.

-Gaudir i relacionar-se positivament amb els altres en igualtat, conviure en la diversitat i adquirir progressivament hàbits de convivència i relació social.-Participar en activitats col·lectives, mostrant iniciativa, esforç i interès, i reconeixent la importància de pertànyer a una comunitat.

UNA AVENTURA QUE NO VA ACABAR DE SALPAR… PERÒ SÍ ENS VA FER PENSAR!

“L’experiència no és el que li passa a una persona; és el que una persona fa amb el que li passa”

Aldous Huxley

Aquesta setmana, els Tintins hem començat amb una activitat molt engrescadora: una sortida a Vilanova i la Geltrú per fer un bateig de vela. Tot i això, no vam poder completar l’experiència tal com estava prevista, ja que el vent no ens va permetre sortir del port. Malgrat aquest contratemps, vam poder gaudir d’altres activitats igualment interessants, com aprendre a fer nusos mariners, remullar-nos els peus a la platja i jugar amb la sorra.

Aquestes vivències ens desperten pensaments i emocions que el nostre cervell s’encarrega de processar. I justament a partir d’això hem fet la següent proposta de la setmana: hem elaborat la tapa del “repenso”, partint dels nostres pensaments previs sobre com creiem que funciona el cervell i com transmet allò que pensem.