QUAN APAREIX LA MITJANA

Ivet Dominguez24/10/25  

“Hauríem d’ensenyar unes matemàtiques que facin madurar el pensament i que ensenyin a l’infant a dominar moltes coses”.

Maria Antònia Canals

Seguim el curs amb les lectures matinals, que dia a dia ens aporten oportunitats de descoberta i reptes interessants de molta actualitat. Darrerament vàrem trobar, en un llibre anglès, una interessant comparativa sobre l’esperança de vida dels éssers vius i és clar, vam parlar-ne moltíssim. La Valeria ens va portar informació sobre un petit animal que sembla ser que no mor mai! Tractant-se de les persones, quina és la mitjana de vida en un o altre racó del món?

La Laura ens va portar un mapa amb les dades i vam començar a investigar: indrets (molta geografia), nombres… i sobretot vam indagar sobre el per què de les dades. És la mateixa esperança de vida si vivim en un o altre lloc del món? Quina incidència hi tindrà l’estil de vida, l’alimentació, els recursos, l’educació…?

D’aquestes peguntes, que aviat tenim interessants arguments per respondre, vam anar a parar al documental Viure 100 anys: Els secrets de les zones blaves. El documental l’estem veient en V.O., ens apropa novament al terme Ikigai i hi apareix la paraula AVERAGE, en context d’alimentació i calories. Però a què es refereix exactament aquest últim terme?

Per entendre-ho hem fet un interessant repte, The challenge: donat un foli a cadascú intenta retallar la tira més llarga de paper que li sigui possible. Pensem i repensem com fer-ho, les tires són estretes i anem creant una mena de serpentines, desitjant que no se’ns trenquin. Amb les tires a les mans, sortim al passadís i en mesurem la llargada. Ho anotem tot confegint una bona taula de metres. Ràpidament observem qui ha aconseguit les tires més llargues (the longest). Però com sabrem quina és la mitja o mitjana de les tires? Comencem a fer-ne aproximacions però hi ha decimals i són de mal pensar!

Petits Prínceps, pensem com ho faríem amb una activitat ben senzilla i propera. Quin número de peu feu? Fem de nou una altra llista amb els resultats. I ara, quin seria The Average? el peu mig de la classe? Amb els nombres més propers i rodons ens atrevim a fer-ne aproximacions i finalment el Jeffrey ens diu: per saber el peu mig els hem de sumar tots i dividir pel nombre que som. Així ho trobarem! i així ho fem!

La Laura també ens pregunta, si sumem totes les tires fetes arribarem a fer 1km? Tenim clar que són 1000 metres. El Joel fa estona que hi pensa fent una ràpida aproximació… si cadascú hagués fet 25 metres x 25 que som no arribaríem al km. Ens explica com ho ha calculat i sembla que hi ha algun petit detall en les operacions que entre tots corregim. Tornem a parlar de l’algoritme i la importància d’aprendre a utilitzar-lo quan hem de treballar amb nombres més grans. Hem vist que el resultat, 625m, dista encara força dels 1000 metres que necessitem per fer un quilòmetre. Sabent doncs que la tira més llarga que hem aconseguit fer és de 13,33 metres no arribem pas al km. La Laura queda ben resposta!

Ara som buscant quina seria la mitjana, the Average, del nostre challenge. Per fer-ho ens hem distribuït per taules: uns sumant nombres sencers i d’altres decimals per després fer el càlcul final.

Serem capaços de trobar la mitjana de nombres tan diversos i amb decimals? Dilluns continuarem!

DE QUAN ELS JOCS NO SÓN SIMPLEMENT JOCS

Marta Hervas24/10/25  

Ha de fer-se notar que els jocs dels infants no són simplement jocs. Han de ser considerats com les activitats més serioses que tenen.

Michel de Montaigne

“We make our board games!” amb aquesta afirmació hem començat un projecte d’aula centrat a construir els nostres propis jocs de taula. Per fer-ho possible, tenim moments de joc on a més de passar-nos-ho molt bé, ens permeten analitzat el funcionament i veure la importància de les instruccions. En aquest moment hem descobert les competicions al voltant de les cartes Karuta i nosaltres hem començat a dissenyar una proposta pròpia.

Treballar a partir dels textos poètics ens permet desenvolupar la sensibilitat estètica i emocional; ampliar el vocabulari i la consciència fonològica; millorar la memòria i la recitació; fomentar la creativitat amb el joc amb les paraules; relacionar els textos amb d’altres arts (música, plàstica i moviment); així com valorar el patrimoni literari universal. A més, també hi ha un treball des de la competència digital, de gran valor, que els capacita per pensar i accedir a la IA des de la responsabilitat i el sentit crític.

Amb l’ajuda de la IA crearem 9 textos poètics que formaran les diferents famílies de cartes. De moment, l’equip de mestres n’ha creat tres que parlen del Patufet, el Pinotxo i el Tabaluga. Ara nosaltres estem elaborant la proposta dels dibuixos que han d’acompanyar l’inici de les estrofes. Quan tinguem tots els dibuixos, n’escollirem els que considerem que millor il·lustren el text

LA NOSTRA CANÇÓ

Eva Valls24/10/25  

“La música és el gran unificador. Una força increïble. Quelcom que persones que difereixen en tot i res poden tenir en comú.”

Sarah Deesen

Després de conèixer i treballar el conte “La teva cançó”, les Alícies vam proposar-nos un nou repte: conèixer les cançons especials de cadascú per poder crear-ne una de grup.

Cada cançó és important per motius diferents: algunes ens recorden moments viscuts durant la nostra infantesa, i d’altres ens fan sentir emocions que ens agraden i ens acompanyen. Per això, el primer que fem és compartir en rotllana la nostra cançó i explicar per què l’hem triada. Després, l’escoltem i la visualitzem plegats.

Quan totes les cançons han sonat, ens preguntem: Quants segons hem d’agafar de cada cançó per crear-ne només una? Aquí comença el debat.

Primer, pensem que podem agafar 1 minut de cadascú. Però aviat descobrim que no és possible, perquè en total tindríem una cançó de 25 minuts! Això ens porta a parlar de la durada d’una cançó: normalment és d’uns 3 minuts. Per tant, comencem a calcular en segons.

La segona proposta és agafar-ne 30 segons de cadascú. L’Aday ens explica que cada dos fragments sumen 1 minut; així que ens agrupem de dos en dos i tornem a calcular. El resultat tampoc ens convenç: la cançó duraria 12 minuts i 30 segons!

Finalment, l’Alguer proposa agafar només 10 segons de cada cançó. Per ajudar-nos a comptar, utilitzem les desenes de base 10. Descobrim que agrupant de 6 en 6 arribem als 60 segons, és a dir, a 1 minut. Ho representem amb el material al centre de la rotllana i anem anotant el que descobrim. Així arribem al resultat final:


La nostra cançó durarà 4 minuts i 10 segons. Ens sembla un resultat molt adequat!

Per acabar, passem a calcular la durada total en segons. Cadascú troba la solució fent servir estratègies de càlcul diferents: algunes Alícies fan sumes d’aranya, d’altres compten de 10 en 10 amb el material de base 10, i d’altres ho fan de 20 en 20. Totes són importants, i compartir-les ens ajuda a diversificar i comprendre diferents camins per arribar a un mateix objectiu

LI POSEM CARA A LA SENYORA PHELPS?

Marta Hervas24/10/25  

“Un llibre i un llapis pot canviar el món” 

Malala Yousafzai

Amb la lectura de Matilda vam conèixer l’entranyable senyora Phelps. Ella acull i guia a la nena, en les seves primeres descobertes literàries, mentre la mare marxa a jugar al bingo.

D’aquesta primera trobada ens va sorgir la possibilitat de demanar a les Tanits de l’escola, que ens sol·licitessin una visita a la biblioteca municipal de Vilanova del Camí. 

Finalment, ahir a la tarda vam gaudir de la nostra pròpia versió de la senyora Phelps, la Tamara.

En un dia ventós, com a pocs, vam anar a la biblioteca i ella ens va explicar quina és la seva feina i com funcionava el servei. A més, ens va preparar un divertit joc per fer una recerca i després calia endreçar els llibres seguint les signatures.

Va ser una tarda rodona. Són moltes les Matildes que ja tenen costum d’anar-hi i llegir alguna cosa, però ben segur, que a partir d’ara hi aniran més i amb més seguretat per poder aprofitar els molts recursos que inclou. 

Les biblioteques són espais físics i virtuals de gran impacte, si volem fomentar el desenvolupament integral de les persones. La seva importància va molt més enllà de ser un simple espai amb llibres. Són centres de recursos per a l’aprenentatge, la lectura i la imaginació. I és que fomenten l’hàbit lector, ja que contenen moltes possibilitats de temes i formats; són un suport per l’aprenentatge; eduquen en els valors de respecte, atenció i convivència;  desenvolupen la creativitat i la imaginació; i són de gran suport pels centres educatius. 

Segur que a partir d’ara, quan plantegem nous reptes, més nois i noies de l’aula aniran a cercar a la Tamara, per demanar-li llibres de suport.

“S”, DE SHERPA, DES DEL CAMP BASE…

Marta Hervas24/10/25  

“El veritable viatge de descobriment, no consisteix a buscar nous paisatges, sinó en tenir nous ulls per mirar”

Marcel Proust

Per fi, amb les emocions a flor de pell i l’entusiasme que caracteritza els infants de la nostra escola, hem començat a viure el Projecte de Comunitat com a petit grup. Som el grup dels Sherpes i, metafòricament parlant, portem a les nostres espatlles la càrrega de les expectatives implícites. I encara que la nostra, sigui una càrrega positiva, no deixa de fer una mica de corprendre els primers dies. 

Ens trobem un grup de 21 companys i companyes, de Matildes i Petits Prínceps, preparats per explorar i descobrir els cims més alts; i per aprofitar al màxim les oportunitats que anirem trobant en la ruta.

Avui hem començat amb una de les activitats de metacognició més complexes: representar en una xarxa de relacions el que hem estat treballant plegats, des de l’inici del curs, en les trobades de Comunitat. Una eina com el mapa o xarxa de relacions facilita organitzar i jerarquitzar coneixements, establir vincles entre conceptes i afavorir l’aprenentatge significatiu. De fet, aquesta proposta fomenta que tot l’alumnat sigui actiu, reflexioni, organitzi i comparteixi els aprenentatges. Per tant, l’ús de xarxes de relacions i mapes conceptuals encaixa molt bé amb l’enfocament competencial del currículum i constitueix una bona pràctica per ajudar l’alumnat a situar-se i entendre les relacions entre els continguts.

Sobre aquesta primera xarxa de relacions hi hem afegit un paper vegetal on hi hem començat a repartir paraules vinculades al nom del projecte: Abraçant el món! Paraules, no tant de coneixements com de sentiments, emocions i processos mentals, que per nosaltres es posen en marxa amb aquest projecte.

LLUMS, CÀMERA…IDEES NOVES!

Mireia Puig23/10/25  

Els hi posem una cançó perquè l’escoltin detingudament i els hi diem si els agrada. Tos i totes contesten que sí. Establim una conversa sobre la cançó:

  • És de rock, perquè toquen molts instruments.
  • Sembla “maquinero”.
  • Què vol dir maquinero? (mestres).
  • Que sonen “dos ruidos a la vez”.
  • Sembla que piquen de peus i mans.
  • Quins instruments sonen? (mestres).
  • El violí, la guitarra, el tambor, els plats, la trompeta, la pandereta i el teclat.

Tornem a posar la cançó i cada vegada que sona un instrument, han d’aixecar la mà. D’aquesta manera observem si relament els escolten o senzillament han dit noms d’instruments a l’atzar.

  • Jo escolto veus.
  • La veu també és un instrument (mestres).
  • En quin idioma creieu que canten? (mestres)
  • Segur que anglès, perquè és l’idioma que tohom coneix.
  • Potser és portugués.
  • O francés.
  • Podem preguntar-li al Sergi o a la Laura.

Escrivim el títol de la cançó en una pissarra i anem a buscar-los. La cançó es diu ” CAN’T HOLD US”.

Els trobem a la ràdio de l’escola i ens diuen que la cançó, és anglesa i que el titol vol dir “No ens pararan”.

Ens agrada moltíssim aquesta cançó i tots i totes estem d’acord que serà la que farem servir pel nostre vídeo.

Tornem a l’aula i reprenem la conversa:

Qui podrà tocar els instruments?

  • El Bernat la trompeta.
  • Però encara no ens ha dit res.
  • La Meritxell el teclat.
  • Però la Meritxell haurà de dirigir-vos a vosaltres.
  • L’any passat hi havia nens grans que van tocar a la pista.
  • Voleu que anem a preguntar si algú toca el piano i ens vol ajudar? (mestres).
  • Siiiiiiii

Agafem un full i un llapis i anem per totes les aules de mitjans i grans a demanar a qui li agradaria tocar en el nostre vídeo. Anem apuntant el nom de tots els infants que saben tocar algun instrument, i també de l’Angèlica (mestra de música de mitjans i grans), que també hi vol participar. Aquesta llista la tornem a fer bé a l’aula i endrecem els noms per cursos.

Quan arribem a la classe els hi expliquem que haurem de fer un càsting per triar qui ens agrada més com toca pel nostre vídeo. Ara haurem de descobrir que és un càsting.

Podeu trobar més fotografies a la carpeta 5 del PdA.

DEL CONTE A LA MATEMÀTICA: APRENENT AMB EL PATUFET

Núria Vinyals22/10/25  

“Les matemàtiques s’han de descobrir en la realitat quotidiana, en els objectes, en les accions i en les paraules. Només així adquireixen sentit per a l’infant.”

Maria Antònia Canals

El conte del Patufet ens obre les portes a adquirir conceptes matemàtics.

Aquests dies hem estat comparant el bou i el patufet amb els conceptes gran i petit i ens hem iniciat a les seriacions.

La moneda del Patufet ens presenta per una part el nombre 1 i alhora el cercle. Així doncs hem fet identificació i reconeixement d’aquest número i ens hem introduït a la seva grafia.

Del cercle n’hem pogut observar algunes de les seves característiques, com la capacitat de rodar i també ens hem fixat que entre gruixut i prim, roda millor el gruixut.

Paral·lelament i fora d’aquest context, un dia a la setmana fem càlcul mental i aprofitem les rutines per comptar quants som a l’escola, quants es queden al menjador, escriure el nombre, anar veient els dies del calendari…

Pas a pas anem ampliant el nostre vocabulari i coneixements matemàtics, durant aquests dies en lògica, mesures, numeració, càlcul i geometria.

SOM ARQUEÒLEGS I ARQUEÒLOGUES!

Lídia Rodríguez22/10/25  

“Cada excavació arqueològica és una conversa amb el passat.”
Colin Renfrew

Aquesta setmana hem continuat la nostra aventura dins dels Projectes de Comunitat. Tot i que a la primera dinàmica ja vam descobrir quin era el nostre nom, avui ha estat el primer dia que ens hem reunit tots plegats com a grup dels arqueòlegs i les arqueòlogues. En retrobar-nos, han tornat a sorgir preguntes i ganes de saber-ne més. La més important de totes ha aparegut de manera espontània:
QUÈ ÉS UN ARQUEÒLEG?

Encara no en tenim la resposta, però això és el que fa especial aquest moment: estem a l’inici del procés de descoberta. Ens esperen dies plens de preguntes, converses i hipòtesis que ens ajudaran a entendre millor què s’amaga sota la terra.

Per començar a connectar amb aquesta idea, hem recordat la sortida al CRIP. Allà vam veure fòssils reals i vam conèixer una paraula que ens ha captivat: Pierolapithecus catalaunicus, un primat que va viure fa 12 milions d’anys!

Hem conversat sobre tot allò que havíem viscut. Cada infant ha expressat què li havia cridat més l’atenció i, entre tots, hem recollit algunes paraules clau: fòssil, Pierolapithecus catalaunicus, 12 milions d’anys, animals extingits…

Aquestes paraules ens acompanyaran les pròximes setmanes. Ens ajudaran a formular noves preguntes, compartir idees i aprendre plegats. Ara mateix ens trobem en un moment ple de curiositat, on tot just comencem a mirar la terra amb uns altres ulls. I, és que, potser, allò que hi ha sota els nostres peus amaga històries que encara hem de descobrir.

QUAN LA MÚSICA ENS INSPIRA EL DIBUIX

Marta Hervas22/10/25  

La música té el poder d’unir a les persones, sense importar la seva raça, religió o nacionalitat. És el llenguatge universal del cor.

Louis Armstrong

En ocasions vivim experiències artístiques que ens colpeixen l’ànima, ens fan reflexionar o ens proporcionen instants que perduraran en la memòria. Pensant en els Projectes de Comunitat, però en l’àmbit de l’aula, hem gaudit de l’escolta i interpretació de dues grans peces: What a wonderful world de Louis Armstrong i Guerra de Residente. Les hem escoltat gaudint-les sense descobrir-ne encara les imatges i han donat pas a un treball plàstic en blanc i negre. El resultat ha estat increïble. Ara ho portarem als 5 grups de Projectes per formar part del tema que treballarem: “Abraçant el món”.

DE MICA EN MICA S’OMPLE LA PICA

Marta Hervas22/10/25  

Escriure és com obrir una finestra i deixar que el món entri a la teva habitació.

Haruki Murakami

Escriure bé és una competència fonamental en l’educació i al desenvolupament personal i acadèmic dels alumnes. A Catalunya, el currículum de primària reconeix la importància d’aquesta habilitat, integrant-la de manera transversal dins de l’àmbit lingüístic i comunicatiu. Escriure correctament permet als alumnes expressar idees, sentiments i coneixements de manera clara i ordenada. Això afavoreix una millor comunicació amb els altres i la construcció del pensament propi. Quan s’escriu, es necessita estructurar la informació, argumentar i raonar. Aquest procés ajuda a desenvolupar habilitats cognitives com la lògica, l’anàlisi i la reflexió. I és que quan s’escriu, cal estructurar la informació, argumentar i raonar. Dominar l’escriptura obre portes a la participació activa en la societat i en futurs estudis. Una bona capacitat d’expressió escrita és clau en entorns acadèmics i professionals.

És per això que estem posant molt èmfasi en l’art d’escriure, i fer-ho cada dia millor. Escriure per un mateix i escriure per l’altre no és igual. Fer-se comprendre no és una tasca fàcil. De moment estem treballant acompanyats d’una base d’orientació que ens fa de bastida i ens recorda unes quantes coses imprescindibles per fer bons textos. També tenim dos imprescindibles més: tenir sempre present l’estructura del text i anar adquirint les normes arbitràries d’ortografia. Preparar dictats, fer llistes de paraules clau, crear rúbriques i conversar al voltant de la llibreta de consulta de les normes, ens ajuda i molt. Aquí teniu alguns fragments que ens fan pensar.

“Van adoptar a la Marmota el dia 22 de agost i al dia següent la van apuntar a classes d’hípica” EMMA