VIATGE CAP AL CONCEPTE “TERCER MÓN”

“La humanitat és una sola família; el que passa a un racó afecta el conjunt.”

Pensament Budista

Arrel del curtmetratge “Binta y la gran idea“, tot rellegint la sinopsis ens hem adonat de l’expressió “Tercer món“. A què fa referència exactament? És que hi ha més d’un món? i si és així quants n’hi ha i per què?

Ens hem endut l’interrogant cap a casa per investigar i parlar-ne amb les nostres famílies i hem arribat carregats de informació. Primerament hem aclarit el què suposa fer cerca de informació. No és pas copiar literalment el que trobem a internet! Cal saber buscar amb criteri, destriar, escollir, i sobretot ens cal entendre i explicar les idees a la nostra manera. Si no ho fem així la feina feta no serveix massa…

Per sort molts de nosaltres hem anat més enllà en la cerca i n’hem pogut parlar d’una manera més propera i entenedora. La majoria dels Chi ha observat que el terme “Tercer món” fa referència a un conjunt de països amb pocs recursos a nivell general: menjar, aigua potable, vivenda, educació, sanitat bàsica, a més de forces desigualtats entre els habitants. Així hem provat de fer una primera llista d’indrets on pensem que es donen aquestes situacions però no tot resultava tan senzill…

Seguint amb l’expressió “Tercer món” han arribat més idees:

El primer món són els països capitalistes, democràtics i rics, com els Estats Units.

El segon món són els països comunistes, com Rússia.

El tercer món són els països poc desenvolupats, sense recursos, els pobres.

Com veureu de conceptes sobre economia mundial no en faltaven i ens calia endreçar moltes idees. Algunes realment complexes!

Primerament el Hafid ens ha fet una bona explicació sobre què és el Capitalisme i el Comunisme. Hem fet referències al capital d’un país i a la idea de propietats comunes. I és clar, ha sorgit parlar de valors humans com la generositat i l’egoisme. Havent parlat sobre Capitalisme i Comunisme ens costava veure si Espanya és un país comunista o capitalista, ja que hi veiem moltes variants a considerar del nostre país… als nostres ulls no és tan fàcil!

Seguidament algú ens ha llegit, dels seus apunts, que el Capitalisme i el Comunisme eren conceptes que sorgien després de la Guerra Freda, i així hem anat situant esdeveniments històrics: La Primera Guerra mundial, La Segona Guerra mundial i pel mig, i no menys important, la Guerra Civil Espanyola. En aquest punt també hem recordat la democràcia ja que la tenim ben clara, interioritzada, i se’n parla força a l’escola, quan hem de triar, votar i decidir.

En aquest punt la Jana ens ha anunciat que ella havia trobat que parlar del Tercer món, no és gens correcte i que aquesta manera de categoritzar els països, ja no s’utilitza, –segurament per respecte o canvi de mirada. No és bonic parlar dels primers, segons o tercers països com si d’una cursa es tractés!-.

La conversa començava a agafar forma a una velocitat impressionant! Si ens sentissin els polítics!

En aquest punt, hem decidit posar el fre, deixar-nos temps per seguir investigant i situant tota aquesta informació. Parlar-ne de nou a casa, i fer-ne algun treball més profund i rigorós a classe. Serà passat festes, de cara al segon trimestre.

És l’inici d’un viatge que portarà cua, amb parades i reflexions per ser correctes i rigorosos amb el coneixement que tenim i és té del món, de vegades no tot és el que s’explica a les notícies!.

La intenció és desenvolupar una mirada crítica, aproximant-nos a models polítics i socials. Contrastar fonts, informacions esbiaixades o obsoletes, per parlar i pensar amb criteri i coneixement propi.

Esperem que ningú es maregi!

BONSAI: SER ARBRE EN UNA TORRETA

L’art del Bonsai és l’art d’imitar la bellesa de la natura”. 

Leo Corredera

El passat dilluns 1 de desembre, per la tarda, va venir a la classe el pare de la Marina a parlar-nos de bonsais. Ell n’és força expert i el necessitàvem pel nostre projecte d’aula artístic que vol inspirar-se en el Japó.

Va portar-nos molts estris i materials que es necessiten perquè els bonsais creixin, i també llibres que explicaven coses sobre aquests arbres que viuen dins d’una torreta. De fet aquest és el significat de la paraula Bonsai: arbre que viu en torreta.

També ens va explicar que tenen moltes necessitats en la cura: una terra especial, condicions de reg, manteniment de la forma… i una infinita paciència!.

Ens va parlar de l’inici d’aquesta afició, quan el seu fill gran, el Jordi, li va demanar al seu avi un bonsai i l’avi el va comprar. Llavors la família s’hi va començar a interessar.

Ens va donar també idees de com tenir un bonsai: el podem comprar, fer-lo a partir d’un esqueix d’un planta que ho permeti o agafar un petit arbre que comenci a néixer al bosc. Quan ens trobem en el punt de partida, l’inici del creixement el Leo ens va explicar que el podem anomenar Prebonsai.

També ens va parlar d’harmonia i bellesa, evidentment, aquesta última paraula, entesa des de cada cultura. Pels Orientals hi ha una estreta relació entre els bonsais i la proporció àuria és un tema molt interessant a descobrir, perquè el disseny del bonsai busca crear harmonia visual, i la proporció àuria és un patró natural d’harmonia present a moltes formes de la natura…

Aquesta idea ens va connectar amb el treball del curs passat sobre la geometria de la natura. Si som rigorosos, tal i com són els orientals, fins que l’arbret de la torreta no té la proporció àuria no és considerat bonsai.

Caldrà investigar més sobre aquesta proporció àuria! Les matemàtiques ens tornen a perseguir.

Gràcies Leo!

Si voleu mes imatges de la tarda, no dubteu en mirar les fotografies compartides del drive.

 

QUI VIVIA AL PALEOLÍTIC?

“La prehistòria no és només l’estudi de pedres i ossos, sinó l’estudi dels primers humans i de com van aprendre a viure.” – André Leroi-Gourhan

Aquest dimecres vam començar la sessió recordant una pregunta que ens havia quedat pendent: els Homo habilis i els Homo erectus eren els únics que havien viscut al Paleolític? A partir d’aquí vam reprendre el nostre projecte sobre la prehistòria.

Primer vam recordar què significa prehistòria i que el Paleolític és una de les seves etapes, la que vol dir “pedra antiga”. També vam repassar que ja sabíem que al Paleolític hi havien viscut els Homo habilis i els Homo erectus. Però durant la conversa ens van aparèixer molts dubtes: alguns de nosaltres pensàvem que eren els únics, altres dèiem que també hi vivien els Homo sapiens i uns quants asseguràvem que també hi havia els Homo neandertals.

Per ajudar-nos a aclarir totes aquestes idees, la Lídia ens va projectar una imatge. De seguida vam veure clar que era un mapa del món. A mesura que l’anàvem observant, vam descobrir que hi sortien els quatre homínids: Homo habilis, Homo erectus, Homo neandertal i Homo sapiens.

El Juan es va fixar en les fletxes del mapa i va dir una frase que ens va fer pensar molt: “Quan es menjaven tots els animals, havien de marxar a un altre lloc.” Això ens va ajudar a entendre que les fletxes representaven els moviments que feien per buscar aliments.

Després vam descobrir que els colors del mapa ens mostraven on havia viscut cada homínid. Gràcies a això ens vam adonar que alguns d’ells havien coincidit en el mateix territori, com els Homo neandertals i els Homo sapiens. Aquesta descoberta ens va despertar encara més preguntes. A continuació, cadascú de nosaltres va pensar i escriure la seva hipòtesi responent: “Quin va ser el primer homínid que va viure al Paleolític?” Després ho vam compartir en rotllana, escoltant-nos i respectant els torns de paraula.

La majoria vam ordenar els homínids així:
Homo habilis → Homo erectus → Homo neandertal → Homo sapiens

Amb la conversa final vam arribar a una conclusió conjunta: no tots van viure al mateix temps, però sí que alguns van coincidir. Els Homo habilis van conviure amb els Homo erectus, i els Homo neandertals amb els Homo sapiens. I, sobretot, vam aprendre que no eren els únics homínids del món, però sí els més coneguts.

Continuarem investigant per conèixer amb més profunditat els altres dos homínids que hem descobert, els Homo neandertals i els Homo sapiens, i així entendre millor com eren i com vivien.

EL GRAN VIATGE DEL MOVIMENT: ELS NOSTRES CIRCUITS!

Com ens diu Pierre Parlebas (2018), “els circuits motrius ofereixen als infants un context segur i estructurat que afavoreix l’autonomia, la presa de decisions i el desenvolupament d’habilitats bàsiques de moviment”

Aquest trimestre hem estat immersos en el món dels circuits motrius, una manera divertida i molt completa de moure’ns mentre aprenem a saltar, desplaçar-nos, girar, llençar i superar petits reptes que ens ajuden a conèixer millor el nostre cos. A través dels circuits hem après a coordinar-nos, a esperar el torn, a prendre decisions mentre ens movem, a cooperar amb els companys i a sentir-nos cada vegada més segurs quan superem un recorregut o quan provem alguna cosa nova. Tot això ens ha ajudat a créixer en autonomia, confiança i millorar les nostres habilitats motrius bàsiques.

Al començament, vam preparar diferents circuits perquè poguéssim descobrir aquest tipus d’activitat. Vam provar circuits oberts i tancats, i això ens va ajudar a familiaritzar-nos amb diferents maneres de moure’ns dins d’un espai organitzat. En aquesta primera fase vam poder experimentar, entendre què significava seguir un recorregut i descobrir totes les opcions que ens oferien els materials i el moviment.

Quan ja hi estàvem més habituats, vam començar a treballar en grups cooperatius. Cada grup tenia rols concrets: hi havia qui s’encarregava del material, qui vetllava per l’ordre, qui dibuixava el circuit i qui el provava per comprovar que funcionava. Entre tots havíem de pensar, dissenyar i presentar el nostre circuit perquè la resta de grups el poguessin veure i provar. Amb aquesta feina vam aprendre a organitzar-nos, a parlar entre nosaltres, a escoltar-nos i a arribar a acords… i, sobretot, vam descobrir que treballar en equip pot ser molt divertit.

Per acabar, vam unir totes les idees i experiències i vam crear un super mega circuit entre tota la classe. Tots hi vam participar: triant el recorregut, decidint el material i pensant els reptes que ens agradava afegir-hi. Va ser una activitat molt especial, perquè vam posar en pràctica tot el que havíem après i vam col·laborar d’una manera molt natural.

Ha estat un viatge ple de moviment, reptes i moments compartits. Mirant les fotos podreu veure com hem gaudit, com hem après i com hem crescut tots junts mentre ens movíem!

SOS EKAITZ, ET NECESSITEM!

A la vida tot és escalar; per mi, escalar muntanyes és fàcil i ho trasllado al dia a dia. Un dia de 24 h és com una muntanya, i intento gaudir-ne des del matí, quan et planteges els diferents projectes, i fins que arribes a dalt, em proposo intentar gaudir de totes les parts del dia.

Araceli Segarra

Amb la descoberta de la serralada de l’Himàlaia i la muntanya de l’Everest avui hem gaudit de l’oportunitat de fer una nova descoberta. A l’escola tenim una mestra, la Mireia Roca que és una entusiasta del muntanyisme i l’escalada. Ella ens ha deixat una motxilla, ben carregada d’objectes imprescindibles quan practiques aquestes activitats.

Amb molta emoció hem anat traient cada objecte i n’hem descobert la utilitat i la importància. Ha estat una conversa molt enriquidora on hem destacat la importància de la seguretat i el treball en equip. Així hem descobert la figura de l’Ekaitz Maiz, el seu company, que a més de fer cursos i formacions sobre muntanyisme, fa també expedicions. Té unes empreses que l’esponsoritzen i li proporcionen materials adequats, i és que aquests són molt cars! 

Avui li hem redactat un email demanant-li que ens vingui a visitar un dia i ens pugui explicar la seva experiència. Esperem que sigui possible.

Després, hem analitzat una informació matemàtica sobre el percentatge de muntanyes en diferents països i se’ns han generat preguntes interessants. El Curial s’ha presentat voluntari per fer-nos una explicació sobre el significat d’aquestes dades i de com calcular el % utilitzant la regla de tres. També han sortit temes com els càlculs de les àrees en rectangles i en cercles. Els petits Prínceps que estan amb el grup dels “S” de Sherpas han quedat ben trasbalsats, ja que ho desconeixien. És natural, les Matildes portem des del setembre parlant-ne i enriquint-ho! Pau i calma!

REVISEM EL TRIMESTRE PER ENCAMINAR-NOS CAP EL SEGON

L’objectiu és formar persones que sàpiguen autoregular el seu aprenentatge

Neus Santmartí

A 6è de Primària, les Matildes es troben en un moment clau: estan acabant una etapa i es preparen per entrar a l’ESO. Per això és fonamental que desenvolupin dues habilitats molt importants: revisar el que fan i aprendre a pensar sobre com aprenen. Aquests dos processos reben el nom de revisió i metacognició. Amb la revisió pretenem que els nois i noies: detectin amb autonomia els errors i busquin maneres de solucionar-los; que es permetin aprendre dels errors; que millorin la qualitat dels treballs finals; i que millorin la seva responsabilitat en la tasca de construir coneixement i avançar. I amb la metacognició treballem per ajudar els nois i noies a conèixer les seves fortaleses i debilitats; millorar la capacitat d’organitzat el temps i els recursos; facilita l’aprenentatge autònom; i incrementa la motivació personal i de grup.

Aquesta setmana hem estat fent endreça del nostre arxivador. Hem revisat que cada proposta estigui a la part que li correspon: vida d’aula, projecte de Comunitat “Abraçant el món”, o en els tres Projectes d’aula tenim sobre la taula: “Viatjant pels mons de Roald Dahl”, “Per què el temps a vegades passa volant i d’altres és molt lent?” i “ We make our board games!”. Aparentment, podria semblar una feina senzilla, però no ho és pas. Hi ha qui ha necessitat tota la tarda per endreçar (per dates, és clar) les propostes que han anat arxivant sense ordre ni control. D’altres, ho han fet en un moment, ja que ho havien anat fent cada setmana quan endrecem. 

Amb aquesta revisió hem elaborat un text a la llibreta de REPENSO en el que reflexionàvem sobre els nostres aprenentatges. Quines coses creia que serien més fàcils? Què creia que em costaria més? En quines coses he avançat més? Què em proposo millorar el 2n trimestre?

En uns dies, prendran els arxivadors a casa per compartir-los amb les famílies i retornar-los per continuar treballant.

DE CARRONYERS A CAÇADORS, PETITES GRANS PASSES DE L’EVOLUCIÓ

“La cuina va contribuir a fer que els nostres cervells fossin singularment grans.”,

Richard W. Wrangham

Durant els dos darrers dimecres, el nostre grup s’ha endinsat en el coneixement de l’Homo erectus, a partir de les experiències viscudes en la sortida al bosc.

En l’espai de la rotllana, recordar allò que vam experimentar i posar-hi paraules ens ha ajudat a reconstruir la seqüència d’activitats i a comprendre-les d’una manera més profunda. Les imatges d’aquella jornada s’han convertit en un suport essencial per explicar els reptes i les tasques que realitzà cada tribu d’Homo erectus. Gràcies a aquests instants capturats hem pogut descriure amb més detall quan construíem una cabana per refugiar-nos, quan cercàvem fruits per alimentar-nos, quan preparàvem un espai per conservar el foc o quan elaboràvem eines amb troncs i pedres per tallar, aixafar o caçar. 

Després d’aquesta primera conversa, ens hem aturat per fer un pas més enllà i intentar posar-nos a la pell dels nostres avantpassats. Ens hem preguntat com ens havíem sentit en cada activitat i quines dificultats vam trobar-nos. Tots hem coincidit en el fet que ens ho havíem passat molt bé, però què no era una vida gens senzilla; encara menys si imaginàvem haver de repetir aquelles feines un dia rere un altre. Acostumats com estem a totes les comoditats, la idea de dormir a la intempèrie, caçar el nostre menjar o construir les mateixes eines ens ha semblat gairebé impossible. La conclusió ha estat clara: tenien una vida molt dura.

Abans d’iniciar el treball individual, avui ens hem aturat a llegir una pàgina del llibre Terrícoles, amb l’objectiu d’ampliar la informació que ja coneixem. Hem descobert que fa aproximadament 1,8 milions d’anys els Homo erectus van sortir d’Àfrica per primer cop.

Aquesta dada ens ha despertat curiositat i, com que no teníem del tot clar on situar aquest continent, l’hem buscat en els atles i l’hem localitzat. També hem reflexionat sobre a quins altres continents podrien haver arribat en iniciar llargues migracions.

Després del treball col·lectiu, cadascun de nosaltres hem documentat l’experiència compartida i les vivències personals a la llibreta de comunitat, explicant què havíem fet i recollint reflexions pròpies. També hem realitzat una autoavaluació del funcionament de cada tribu, valorant si havíem aconseguit els reptes proposats.

Més endavant, entre tots hem decidit agrupar allò que havíem descobert de l’Homo erectus en quatre grans àmbits: l’alimentació, les eines, l’habitatge i el foc. Eren les característiques principals que els diferenciaven de l’Homo habilis i representem aquesta informació de manera plàstica. Cadascú ha elaborat el seu propi treball mitjançant la tècnica del collage, tot incorporant elements significatius. Finalment, llegim diverses frases i les relacionem amb cada apartat, enganxant-les perquè el text acompanyi i expliqui breument cada imatge.

Un cop coneguts els Homo erectus, fem un pas enrere en el temps i ens endinsem en la figura dels Homo habilis, els primers representants del gènere Homo. Tot i aparèixer abans, descobrim que ambdós grups coexistiren durant gairebé mig milió d’anys. Ho fem projectant una imatge a la pantalla que ens permet llegir i comentar alguns trets destacats i establir comparacions entre uns i altres.

Hem après que eren individus de poca alçada, que temien els animals salvatges i que es defensaven pujant als arbres o llançant pedres. No caçaven, sinó que eren carronyaires i aprofitaven els animals morts que trobaven.

Aquesta experiència ens ha permès comprendre millor la vida dels nostres avantpassats i valorar la complexitat de les primeres formes d’organització humana, alhora que ens ha animat a continuar explorant la prehistòria.

JA FORMEM PART DE L’APILO XII!

«Mai dubtis que un petit grup de persones compromeses pot canviar el món.» 

Margaret Mead

Avui a l’arribar hem analitzat una infografia sobre les piles i les bateries. Hem observat els diferents tipus que existeixen, les parts que tenen, com es reciclen i què passa quan no es fa correctament. També hem vist quins efectes poden tenir sobre la terra i el medi ambient.

Mentre en parlàvem, hem anat apuntant a la llibreta les idees més importants. Així hem entès que una pila és petita, però el seu impacte pot ser molt gran.

Després hem anat a mirar si havia arribat el contenidor del concurs Apilo XII.

I sí: ja ha arribat.Ha arribat el contenidor gran… i també 200 minicontenidors, un per a cada alumne de l’escola. Veure’ls ens ha fet molta il·lusió. La idea ja no és només una idea: ara és una realitat.

Hem tornat a la web del concurs i n’hem llegit les bases. Hem mirat la informació dels tallers, els materials disponibles i els recursos educatius. Hem entès que participar bé vol dir organitzar-nos bé.

Per això, entre tots hem fet una llista de coses que hem de fer a partir d’ara per poder participar i aconseguir el millor resultat possible:

  • Inscripció al concurs ✅
  • Comptar els minicontenidors
  • Informar als mestres
  • Informar a totes les classes abans de les vacance
  • Explicació a les famílies (correu) abans de les vacances
  • Preparar l’explicació: Qui som?, Com ha començat tot?, explicació del concurs, Què es pot portar?, Dates…
  • Repartir els minicontenidors
  • Fer Carnets Agents Apiloper tota l’escola
  • Fer cartells per les classes, pels vidres de fora…
  • Muntar el contenidor gran, posar-lo en un lloc visible (vestíbul)
  • Fer una foto per posar-la al correu
  • Pesar el contenidor durant el curs

Avui hem vist que cuidar el planeta no és només parlar-ne: és actuar, organitzar-nos i treballar junts.

Ara sí: ja formem part de l’Apilo XII. Ja tenim tot el material aqui. Tenim molta feina!

10 MINUTS QUE HO TRANSFORMEN TOT: LLEGIM EN FAMÍLIA

“Quan un adult explica un conte a un infant, no només transmet una història; transmet afecte, llenguatge, cultura i mirada.”

Teresa Duran (escriptora i especialista en literatura infantil catalana)

Cada dia, quan comencem la jornada, l’aula s’omple d’una calma especial: són els 10 minuts de lectura amb les famílies.
Un petit ritual que, tot i durar molt poc, té un valor immens en el desenvolupament dels infants i en la vida de la comunitat educativa.

Quan un infant s’asseu amb el seu pare, la seva mare o un familiar i obren un conte, passem de la rutina al vincle. La lectura compartida és molt més que desxifrar paraules: és un diàleg d’emocions, mirades i complicitats, un espai segur on el llenguatge i l’afecte es donen la mà.

Des del punt de vista lingüístic, aquests moments són una joia:

  • els infants escolten un llenguatge ric, viu i expressiu,
  • amplien el vocabulari de manera natural,
  • capten estructures i formes que després incorporaran al seu propi parlar,
  • aprenen a escoltar, a interpretar, a anticipar i a preguntar,
  • i descobreixen que la lectura és un pont cap al món, ple de paraules que obren portes.

Però, més enllà dels beneficis lingüístics, hi ha una força que cap teoria pot explicar del tot:
la força emocional d’un adult llegint a un infant.
Una veu pròxima, un braç que envolta, el llibre compartit sobre les cames… Tot plegat crea un vincle que quedarà gravat a la memòria i que ajuda l’infant a associar la lectura amb plaer, seguretat i amor.

Per això, des de l’escola volem fer arribar un agraïment immens a totes les famílies que, dia rere dia, us regaleu aquest temps i el compartiu amb nosaltres.
La vostra presència, la vostra veu i la vostra dedicació fan créixer els infants d’una manera preciosa i profunda. Sense vosaltres, aquest moment no tindria el mateix sentit.

Gràcies per fer de la lectura un petit tresor diari.
Gràcies per fer comunitat.
Gràcies per fer escola amb nosaltres.

EL CARGOL DE BOSC

A Projectes de Comunitat hem començat treballant la cançó de el Cargol Treu Banya! Ens agrada cantar, escoltar i repetir les melodies mentre aprenem sobre els animals del bosc i la muntanya.

Aquesta setmana hem posat en marxa la nostra creativitat: hem fet la closca del cargol utilitzant elements del bosc, com fulles, branquetes i pinyes. Després, hem confeccionat el cos del cargol amb roba i hem fet els ulls amb taps. Ha quedat un cargol molt divertit i únic!

Aquesta activitat formarà part del nostre cançoner de bosc i muntanya, on anirem recopilant totes les cançons i creacions que ens inspirin la natura i els animals. Cantant, creant i aprenent junts, descobrirem com la música i l’art ens ajuden a conèixer el món que ens envolta.