Recordem els dibuixos/plànols que vam fer en petits grups per tal de proposar una nova distribució de la classe. Cada grup exposa la seva proposta als companys i finalment valorem i votem quina proposta ens agrada més pel que fa a les distribucions de les taules. Més endavant anirem canviant altres mobles i farem altres propostes fins a trobar com ens agrada i estem millor a la classe. De moment hem mogut les taules i provarem aquesta proposta que hem decidit.
Tots i totes hem mesurat la nostra alçada i hem deixat constància al passadís. Però, som tots els Patufets i Patufetes igual d’alts i altes. Avui hem descobert que no.
Ens hem anat aixecant i comparant entre nosaltres, per parelles, de tres en tres, en fila,… Alguna era més alta i algun més baix, altres estaven empatats, altres es distingien de seguida i altres ens ha costat més de valorar qui tenia més alçada, etc. Aquests últims, que semblaven tenir la mateixa alçada, ens han suposat un repte, ja que ha estat difícil comprovar el resultat. Per fer-ho, la Toni ens ha posat a la pantalla les fotografies que ha anat fent la Maripi durant l’activitat. I ni tan sols així sabíem distingit si l’Izan era més alt que el Mohammed, o si la Yassmin era més alta que l’Álex. Finalment, hem hagut de fer marques amb un regle a la pissarra per obtenir un veredicte.
Podeu veure totes les fotografies al Drive i treure les vostres pròpies conclusions…
Al Camp d’Aprenentatge la Comunitat de Grans vam visitar la Casa Gassia. Aquesta casa és una antiga masia pallaresa tradicional convertida en un ecomuseu. Visitar la Casa Gassia ens va permetre aprendre moltes coses de com vivien els nostres avantpassats i com així poder enfocar un futur més sostenible aprenent de l’antiga vida tradicional. De retorn del camp d’aprenentatge la Irune ens va portar una antiga màquina d’escriure de la seva àvia i ens va explicar com s’utilitzava abans de que existissin els ordenadors. També ens va explicar algunes curiositats i de quin any era. Vam descobrir, doncs, que aquesta màquina té 90 anys!
Les Alícies ens vam plantejar un nou repte, FER UNA ALÍCIA DE 3 METRES PROPORCIONADA!!, ja que havíem vist que les nostres 5 tenien unes cames molt llargues, els braços curts i el cos molt petit.
La paraula proporcionada ens sonava però també l’hem volgut buscar al diccionari i hem trobat que:
PROPORCIONAT: que està ben fet, ben mesurat, que no és exagerat.
Això ens ha fet reafirmar la idea que realment les nostres Alícies no ho eren, de proporcionades.
Una pista que ens van donar és que l’HOME DE VITRUVI ens hi podria ajudar.
QUÈ ÉS L’HOME DE VITRUVI?
Després de buscar informació a casa, vam posar en comú tot el que havíem investigat:
L’Home de Vitruvi és un dibuix que va fer el Leonardo da Vinci l’any 1940, per tant és un dibuix antic. El Leonardo da Vinci va fer aquest dibuix de l’home perfectament proporcionat a partir de les idees que havia deixat escrites l’arquitecte Vitruvi. És un dibuix d’un home despullat, en dues posicions i que té en compte les proporcions del cos.
Després de conversar sobre tota la informació que hi ha en aquest dibuix ens vam fer una pregunta: QUANTES VEGADES HI CAP EL NOSTRE CAP EN EL NOSTRE COS?
En petits grups i utilitzant diferents materials ho vam comprovar: la majoria d’Alícies ens hi cap 6 vegades!
Ara que hem fet aquesta descoberta, ja tenim pensat com fer la nostra Alícia dels 3 metres ben proporcionada! Ens hi posarem!
Avui l’Amàlia ens ha explicat dos conte. “Un llibre” de Hervé Tullet és un llibre joc en el qual els infants hi poden interactuar. A la primera pàgina hi ha un punt groc i una instrucció: “Toca el punt!”. Quan passes pàgina, amb la màgia dels patufets el punt es duplica. I, seguint les instruccions, es triplica, canvia de color, es torna a multiplicar, es barregen els punts, s’apaguen els llums, els punts marxen del llibre, etc.
Desprès hem conegut el conte “QUE VE EL LLOP!” . A vegades no tot és el què sembla… A la caseta del cérvol arriba el conill ben esbojarrat perquè ha vingut corrents i de lluny ha vist el llop que s’acostava. El cérvol el deixa passar dins la casa i després també hi arriben el porquet i l’osset. Fins que arriba el llop… i quan obre la porta tots criden SORPRESA! L’hi han preparat una festa al Llop pel seu aniversari. A partir d’aquest conte hem pogut veure que el llop no ha de ser dolent sempre i també pot ser un amic.
El passat dijous 13 de febrer els nens i nenes de la Comunitat de Grans vam anar d’excursió a Òdena Village per seguir treballant i aprenent sobre el nostre projecte de comunitat. Les diferents activitats que vam realitzar van ser una gimcana, on l’objectiu de la competició era reciclar diferents residus, la transformació i creació de nous objectes a partir dels diferents materials reciclats i la creació d’un telenotícies en petits grups. Durant la jornada també vam tenir espais per poder reflexionar i parlar sobre la crisi climàtica que està afectant al nostre planeta i què podem fer els infants per combatre-la.
Com és tradicional a les aules dels Massagrans, començar a parlar de l’institut implica començar a parlar de neguits, pors, inseguretats… Podré fer amics? És veritat que hi ha moltes baralles?, són dos de les preguntes expressades amb més angoixa. Després de parlar-ne a classe i anar a visitar l’institut, hem projectat la pel·lícula del 2008 de José Corbacho i Juan Cruz, “COBARDES ¿Y tú de qué tienes miedo?”
Amb ella hem començat a treballar al voltant de les pors, les de qui maltracta i les de qui és maltractat, però també les dels que s’ho miren, i les dels adults. Molt interessant parlar del tema també amb les famílies.
Aquest dimarts hem anat a visitar l’institut Pla de les Moreres, on molts dels nois i noies de l’aula de Massagrans començaran l’ESO el proper curs. Per aquest motiu, hem estat pensant, conversant i recollint preguntes, dubtes, inquietuds, pors,… tant pel que fa al seu funcionament, com pel que fa a les emocions i neguits més personals. I amb tota la bateria d’interrogants a la motxilla, allà ens esperaven antics companys de l’escola. Primer, el Pau Costa i el Joel Medina ens van fer un recorregut per les instal·lacions, mentre explicaven els espais i donaven resposta a les primeres i tímides preguntes dels Massagrans. Després la Marta Martínez, la Itziar Valenzuela i l’Eric López ens rebien a la Biblioteca de l’institut i allà, acompanyades del seu director, ens explicaven el funcionament general. I aleshores tots els Massagrans amb tranquil·litat van poder recuperar la bateria de preguntes pensades el dia abans i trobar-hi respostes.
MOLTES GRÀCIES PER LA GRAN REBUDA I UNA GRAN EXPLICACIÓ !!!
