Pensant de quina manera podíem implementar amb els alumnes d’anglès 1 les tertúlies dialògiques, ens vam plantejar començar amb la música… Així, aprofitant la capacitat que té aquesta per connectar i fer-nos sentir, vam portar a terme la nostra primera tertúlia dialògica musical dues de les mestres d’aquest ensenyament, la Isabel i l’Ana ;-))
Vam adoptar el paper de dinamitzadores facilitant l’expressió de les emocions i els pensaments que anaven sorgint per part del nostre alumnat, els protagonistes. Érem conscients de les dificultats que trobaríem, perquè no és gens fàcil prendre consciència de què sentim i posar-li nom. A més a més, vam aprofitar la sessió per treballar el vocabulari de les emocions en anglès.
Així doncs, en una de les tertúlies es van escollir aquestes tres cançons diferents:
- ”Blinding lights” (novetat).
- ”Poem without words” (sense lletra).
- ”Eye of the tiger” (un clàssic dels nostres alumnes).
I en l’altra, les tres audicions triades i escoltades amb els ulls tancats, van ser les següents:
- ”Mambo number 5” (més mogudeta).
- ”Down on my knees” (més emotiva).
- ”Nana arrugada de l’Ara Malikian” (“sublime” -en paraules d’un dels alumnes).
Això d’haver de fer la nostra primera tertúlia dialògica musical era com començar a escriure una pàgina en blanc: escollir les músiques (important), preparar les rúbriques i les graelles d’autoavaluació, treballar el vocabulari sobre “emotions and feelings” i “expressing opinions”, assegurar que la tecnologia funcionava, i el més important, saber acompanyar el nostre alumnat en aquesta sessió.
Com a mestres, cada dia a l’entrar a l’aula se’ns presenta un repte nou amb molt poques pistes de com anirà tot allò que portem programat. I no cal dir en temps de pandèmia… i més encara tractant-se de treballar les emo
cions!
D’altra banda, tot i els neguits vivenciats, l’ambient que es va generar a tots dos grups va donar peu a poder parlar relaxadament de les diferents propostes: records de joventut, de la família, del temps en llibertat, dels somriures… Van anomenar la tristesa, uns altres l’avorriment, la malenconia, el futur incert, la soledat, la ràbia i la impotència, etc. A partir de frases com “This music/song makes me feel…” van sortir diferents comentaris:
- ”Em recorda quan era jove i anava a la discoteca”.
- ”I love instrumental songs. I love melancholic music”.
- ”La música és molt important a la vida”.
- ”El ritmo trae recuerdos”.
- ”This song makes me feel the strongest man in the world”.
- ”Me hace recordar el pasado, cuando cometía errores”.
- ”Esta canción te hace despertar, estás aquí, es lo que toca”.
Sens dubte, va ser un dia diferent dins la rutina de la presó, no només per als alumnes sinó per a les mestres també.
