Una de les alumnes en pràctiques que tenim aquest curs ja es despedeix de nosaltres i ens ha deixat una reflexió final, ens ha fet molta il·lusió i la volem compartir amb tota la comunitat. Ens ha agradat tenir-te al claustre!
Us trobaré a faltar…
Mai no m’havia plantejat com era una presó des de dins i no tenia ni idea de com hi funcionava l’educació. Per mi el funcionament de les escoles dins les presons era com un full en blanc, on no hi ha res escrit i tot s’ha de construir. Quan la Universitat de Barcelona ens va enviar el llistat de centres on fer les pràctiques jo buscava alguna entitat fora de la ciutat. No tenia ni idea que el centre que havia posat com a primera opció a la llista de pre-seleccionats era un centre d’adults dins de la presó de Brians 1. Va ser quan vaig començar a investigar el centres, abans d’enviar la selecció, que vaig veure-ho. Al primer cop d’ull va ser com, no, no, no allà no hi vaig, ves a saber… però a l’instant una veu interior em va fer rectificar i vaig enviar la sol·licitud sense pensar-m’ho ni un moment, així no deixava lloc als dubtes. No volia pensar com seria l’educació dins d’una presó, no volia tenir expectatives perquè quan te’n en fas acabes decebut, volia veure-ho i sentir-ho, i vaig tenir la sort que m’adjudiquessin el CFA Artur Martorell.
Hi vaig arribar per primera vegada al novembre a fer les pràctiques d’observació. L’edifici era un laberint amb gent amunt i avall, on tot era ciment i ferro, molt seriós i hostil. Podríem dir que la meva primera impressió de l’edifici va ser que li feia falta una redecoració per fer-lo més amable, a l’estil ”Los gemelos reforman dos veces” (es broma 😊). Però pel que fa a la recepció per part del claustre la impressió va ser genial. Em vau rebre molt amablement, i em vau fer sentir súper a gust. Tots vau ser molt simpàtics i oberts amb mi, voluntariosos i disposats. El primer que em va sorprendre aquella primera tarda al mòdul 1 va ser la visió que transmetia el professorat de l’espai, l’alumnat i les construccions i limitacions a l’hora d’impartir les classes. Vaig veure un espai fred i hostil com un espai tranquil, agradable i acollidor, gràcies a la mirada transmesa pels mestres del claustre a qui vaig acompanyar. Els dies posteriors i durant tota la meva estada les sensacions positives han anat creixent. Cada vegada em sentia més com a casa i sentia el claustre com un espai acollidor i generós. Dic generós en tots els sentits, recordo moments en els que si feia un comentari d’alguna cosa que no sabia sempre sortia algun company a explicar-m’ho o a ajudar-me. Tots i cadascú de vosaltres m’heu fet sentir envoltada de germanor.
Els mòduls i les classes que he pogut observar m’han sorprès en la seva majoria. Veure els diferents mòduls i la ubicació de les aules em va sorprendre molt perquè és com si entressis a un altre món ple de limitacions, o això pensava jo. A on jo veia que no es podia fer una activitat determinada, els mestres treien recursos d’on jo no els veia. Aconseguien fer una classe a qualsevol lloc que estigués lliure encara que no fos tota l’estona. Però com ho fan? Em preguntava jo. Com poden fer que un menjador al que s’hi ha de portar una pissarra mòbil sigui un espai acollidor on s’hi faci classe normalment.
Aquest és un valor i una qualitat dels mestres d’aquest centre que a més miren el seu voltant amb ulls amables i s’hi comuniquen amb paraules dolces, sempre amb un somriure a la cara. Vull donar les gràcies a tothom, però especialment a l’equip del mòdul 4 que són amb els que he compartit més experiències i els que m’han cuidat i acompanyat de prop durant tota la meva estada. No cal dir que especialment la Meri es mereix un premi per haver-me tingut enganxada com una paparra cada dia durant dos mesos, és una santa!!!
La meva estada com a mestre de practiques al CFA Artur Martorell ha estat una experiència meravellosa. M’he sentit tant recolzada i ajudada per tots i que no tindré mai prou paraules d’agraïment cap a vosaltres. Sou un equip excepcional que fa una feina encomiable.
