A l’AIS vam decidir fer un conte pel dia de Sant Jordi/Santa Jordina amb la imaginació fent servir la tècnica del cadàver exquisit, però en comptes de fer-ho en dibuix o escultura hem decidit adaptar-ho l’escriptura. Aquest ha sigut el resultat de l’experiment.
CAMPI QUI PUGUI!!
En un país pler de color i il·lusió, hi havia un petit grup d’amics, Caranthin, Sofía i Brooke. Uns grans amics que es dedicaven a fer bogeries els tres junts per les amples carreteres de la seva ciutat. Eren inseparables com el Zippi i el Zappe, encara que en aquest cas hi ha un tercer.
Junts sempre passaven les millors vacances de les seves vides, però un dia de estiu van començar a notar certa foscor en les carreteres il·luminades. (Gal·la)
La Brooke va apagar totes les llums de les carreteres il·luminades, de cop la Sofía i el Caranthin van espantar-se mentre que la Brooke es disfressava d’un personatge de por. La parella d’amics anaven caminant fins que es van trobar amb la Brooke disfressada i van començar a córrer cap l’altre costat, presses del pànic al no saber que era una disfressa. (Daly)
Mentre corrien a la llunyania van poder veure la sortida, aquesta estava a punt de ser tapada per enormes i pesades roques, van córrer mes ràpid fins que les cames els feien mal. Just al costat de la sortida tots es van llençar cap al forat gairebé tapat per les roques, apostant la seva vida al llençar-se cap a l’orifici de sortida. Van guanyar i van escapar tots sans i estalvis. (Jade)
Aquesta història la vam crear les alumnes de l’AIS que ens vam repartir les parts d’un conte però per seguir cada una de les parts només podíem veure l’ultima frase que havíem escrit nosaltres mateixes.
