La nostra escola forma part de la Xarxa d’Escoles Verdes des del 2017. Ràpidament es va impregnar de la filosofia que guia l’organització. El primer pas va consistir en sortir de la voluntat de sensibilització pel medi ambient en l’educació dels infants a la consciència de l’acció, com a motor del canvi en l’educació per a la sostenibilitat. Es tractava d’anar més enllà de la part teòrica per a passar a petites o grans accions de millora que revertissin en el nostre entorn. Avançant en aquesta línia, l’horitzó és educar infants que no només siguin actius sinó que es puguin anticipar als problemes que ens envolten, puguin proposar-ne solucions i portar-les a la pràctica.
En aquest itinerari viscut, va prendre una gran rellevància l’hort escolar com a eina d’aprenentatge, en el qual el treball científic agafava sentit i força. D’aquesta manera allò que es plantava a l’hort es feia tenint present diverses variables que conduïen a generar hipòtesis, fer comprovacions; anotar dades, fer deduccions i extreure’n conclusions.
En el curs 2019-2020 l’escola es va aventurar a tractar #l’emergència climàtica com a projecte interdisciplinari amb activitats transversals. Va ser en aquest moment que els camins es van creuar amb els del Museu de la Vida Rural. Per una banda el setembre s’iniciava amb el FES, el Festival d’educació per a la sostenibilitat. Per altra part el professorat del centre va tenir el goig i priviligi de conèixer l’Angèlica Satiro, que al mateix museu va oferir un taller sobre creativitat, art i emocions.
En la línia de crear sinergies, es va convidar a un representant del museu a formar part del Comitè ambiental del centre escolar, l’òrgan de presa de decisions on els alumnes tenen la paraula. L’ampliació també va passar per convidar el regidor municipal de sostenibilitat, de manera que allò generat a l’escola pugui traspassar les seves parets i revertir a la societat.
A partir d’aquí gràcies al Museu de la Vida Rural, els alumnes han pogut viure un conjunt d’activitats facilitadores d’aprenentatge, creixement i consciència. Així la darrera setmana de setembre, la setmana mundial del clima, tot l’alumnat va visitar l’exposició Plàstics. A més els infants de cicle superior van realitzar un taller a partir de la recollida de deixalles vora el riu Francolí; els de cicle mitjà van fer un taller de batucada. Després va venir l’activitat “Una planta, un somriure”; aprofitant que el primer divendres d’octubre és el dia mundial dels somriures; en la qual el museu també hi va participar. Es tractava d’enjardinar de manera col·laborativa la part de davant de l’escola; en definitiva millorar el nostre entorn posant-hi emocions positives.
La darrera setmana de gener es va dedicar a la mobilitat sostenible, aprofitant que el 26 de gener és el dia mundial de l’educació del medi ambient. A mitjans de febrer l’alumnat de cicle inicial va visitar l’exposició Foc i el de cicle mitjà va fer un taller sobre agricultura: Viu la terra.
S’havia planificat dedicar la setmana del 16 al 20 de març al gruix del treball interdisciplinari de l’emergència climàtica, on els alumnes més grans farien un taller sobre els ODS al MVR. També constava a l’agenda realitzar tallers sobre l’aigua; la visita a l’exposició Foc amb un treball al centre pels alumnes de sisè amb la Fundació Pau Costa, el taller d’agricultura; un altre taller sobre observació i dibuix al natural amb l’alumnat de 5è i en Carles Puche. Tot plegat va quedar ajornat o diluït per l’estat de confinament que s’ha viscut.
Però el plat fort de l’aliança amb el museu ha estat el projecte Troba l’objecte, en el qual a mode de joc o gimcana l’alumnat de cicle superior ha preparat per a la resta de companys, familiars i amics, una descoberta d’un seguit d’objectes del Museu molt útils en temps passat i que actualment poden ser uns desconeguts per a les noves generacions. De manera enginyosa, com si d’una endevinalla es tractés, l’alumnat ha sabut descriure uns objectes ben comuns del món rural que hem deixat enrere.
Tot i que el curs escolar ha quedat veritablement escapçat; és ben cert que s’han pogut dur a terme moltes activitats gràcies al Museu de la Vida Rural.
A mode de cloenda afegim que en aquest viatge comú d’educació per a la sostenibilitat, en aquest període en el qual a nivell familiar hem canviat rutines i hem organitzat el temps d’una manera alternativa; molts infants han fet arribar al centre evidències de com creix una nova sintonia amb l’entorn. Per una banda a algunes llars han començat un hort urbà i per l’altra hi ha el gaudi i estima a la natura.
https://padlet.com/evallver/6vww7gkdiah0vmjj
